El conseller del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís s’ha mostrat convençut que el debat d’orientació política va permetre comprovar com DA i el Govern al qual dóna suport “no tenen un rumb clar” ni van poder oferir “un projecte clar de cap on volen que vagi el país”. Així ho ha afirmat durant l’entrevista concedida aquest dilluns al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d’Andorra.

Alís ha recordat que “sempre hem dit que DA no té un rumb clar” ja que “es va constituir per fer fora el Govern del PS”. La sensació es va confirmar, a l’entendre del conseller socialdemòcrata, durant el debat celebrat la setmana passada. “No hi ha rumb i es va improvisant sobre la marxa”, ha afirmat. El parlamentari ha posat en relleu que, al llarg de les gairebé tres hores de discurs, Toni Martí va fer moltes referències al procés d’homologació i a l’establiment del nou sistema fiscal, uns àmbits que ja es consideren “superats”.

Un dels temes on Alís s’ha volgut mostrar més crític és amb l’anunciada reforma laboral que, no ho ha amagat, preocupa, i força, al PS. “Els primers avanços de la flexibilització ens sonen a precaritzar el mercat laboral”, ha manifestat. El conseller no s’ha tancat en banda a la possiblitat de “flexibilitzar alguns contractes” però sí ha alertat que el que no es vol des de la formació és que “es vagi a precaritzar com ha passat a països veïns”. I és que, ha alertat, “si a moltes empreses s’utilitzen aquestes feines més precàries, acabarem baixant les remuneracions”. Alís també ha reclamat que no només s’escoltin les peticions de la patronal. “Falta que els treballadors puguin dir la seva”, ha afirmat.

Un altre anunci que es va fer al debat d’orientació va ser el de l’increment de les cotitzacions a la CASS. El conseller ha remarcat que, des del PS, “sempre hem dit que calia aquesta mesura per fer sostenible el sistema”. El problema, ha puntualitzat, és que ara es farà de cop i no gradualment com s’havia proposat des de la formació amb la darrera reforma de la parapública i que, a més a més, “es va canviar la llei per retallar prestacions i ara també es pujaran les cotitzacions”. També ha deixat clar que el repartiment avançat (un punt a càrrec de l’empresari i un a càrrec de l’assalariat) no el considera just.

Alís també ha valorat les propostes de pacte d’Estat llençades pel cap de Govern, Toni Martí. De la primera, sobre les negociacions amb la Unió Europea, ha reclamat que “es passi de les paraules als fets” i que es presenti “un full de ruta de com l’hem de fer”. Al mateix temps, ha advertit que “amb la UE ara ve la fase dura i interessa que puguem participar”.

Sobre la proposata de buscar un consens amb la sanitat, el conseller socialdemòcrata ha dit “sí” però amb una clara condició: “Volem tenir els informes de com està ara per poder treballar”.

Alís ha aprofitat l’entrevista per respondre les crítiques que el president del grup demòcrata, Ladislau Baró, ha fet a l’oposició en una entrevista publicada al Diari d’Andorra. En concret, els retreia les queixes per la manca de transparència sobre el cas BPA. “El que volem tenir és informació per saber què ha passat”, ha explicat el conseller, tot recordant que “la funció de la comissió és veure si cal reforçar el sistema financer i per fer-ho cal poder fer la vista enrere”. El parlamentari lauredià ha apuntat que el fet que la documentació demanada no arriba és el que fa “posar dubtes sobre la crisi” i ha remarcat que “som càrrecs jurats” i, en canvi, “se’ns nega informació necessària”.

El tram final de l’entrevista s’ha centrat en les properes eleccions comunals. El polític del PS ha defensat que la idea de presentar una llista progressista unida a tantes parròquies com sigui possible és positiva. “Creiem que podem estar presents en diferents comuns i que la plataforma de progrés pot començar a tenir lloc”, ha indicat. Sobre la situació a la seva parròquia, Sant Julià, ha apuntat que “és particular” per la presència de Naturlàndia, que “havia de dinamitzar la parròquia i està passant tot el contrari”. De fet, ha posat sobre la taula que dels números del parc temàtic “no tenim informació” però sí que hi ha la del comú i allà es veu “un dèficit de dos milions anuals”.

El PS ha presentat dues propostes de resolució en el Debat d’Orientació Política. La primera on instava el Govern a incrementar el salari mínim no ha estat acceptada perquè ha tingut els vots contraris de Demòcrates per Andorra. En canvi, la segona, on es reclamava al Govern l’elaboració d’una llei de transparència, sí que ha comptat amb la unanimitat del ple.

Les dues propostes de resolució ja havien estat anunciades prèviament pel conseller general del PS Pere López durant la seva intervenció al debat. La primera instava el Govern a “adoptar les disposicions necessàries” per augmentar el salari mínim fins al 50% del mitjà a partir de l’1 de gener vinent i que l’increment fos progressiu fins arribar a un 60% al 2019. La formació recordava en l’escrit tramitat al Consell que la Carta Social Europea, ratificada per Andorra, no es compleix pel que fa al seu article 4.1, que fa referència al sou mínim. Actualment, aquest se situa en 962 euros mensuals, el que representa només el 47,10% dels 2.042,54 del mitjà.

La proposta ha estat acceptada per liberals i els dos parlamentaris de Socialdemocràcia i Progrés però ha estat rebutjada pel grup demòcrata, fet que ha lamentat el conseller Gerard Alís. “Amb això tenim una clara resposta a les demandes fetes recentment pels representants de la gent gran”, ha apuntat.

La segona de les propostes presentades pel PS encomana al Govern “l’elaboració d’una Llei de transparència” que “garanteixi el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública” i que també inclogui “un entorn de consulta”. El text recorda que la transparència és un principi clau en democràcia i que cal que es pugui aplicar en totes els cossos de l’administració, tant estatal com comunal així com les parapúbliques, societats participades i, fins i tot, agents privats implicats en la realització de les polítiques públiques, partits i associacions subvencionades. El text, després de la negociació amb els altres grups, ha comptat amb el suport de tots els consellers generals.

El PS també ha votat a favor d’una proposta presentada pels Liberals segons la qual es volia facilitar als consellers generals l’accés a la documentació dels organismes públics i també instava el Govern a elaborar una llei sobre el secret d’Estat. El text, però, ha estat refusat per la majoria de DA. El mateix ha succeït amb una altra proposta en que s’instava al Govern a deixar participar els grups parlamentaris en les negociacions per les competències i transferències comunals. En canvi, els consellers s’han abstingut en una proposta de DA que reclamava una reforma del SAAS ja que “no sabem quina direcció se li vol donar”. I s’ha votat en contra d’una proposta per agilitzar procediments i tràmits vinculats a la llei d’organisme perquè “preocupa especialment algunes qüestions vinculades als entorns de protecció”.

Sí que s’han aprovat els textos sobre violència de gènere, la signatura del conveni d’Oviedo, la reforma de la funció publica o la dotació de recursos per al cos de policia, entre d’altres.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha anunciat la propera presentació de dues iniciatives legislatives. En primer lloc, una proposició de llei per fomentar l’emprenedoria. En segon, el text per reformar la llei de la nacionalitat i rebaixar els anys de residència necessaris per accedir al passaport andorrà. Ho ha fet durant la seva intervenció en el Debat d’Orientació Política, al•locució on ha reiterat les crítiques a un Govern que considera “sense projecte” i al que acusa de “no fer una bona diagnosi de la situació actual”.

López ha volgut posar aquests dos textos en contraposició a la “manca d’iniciatives” d’un Govern que ha definit com a “bloquejat”. El parlamentari ha assegurar que a l’executiu demòcrata “no tenen capacitat de resposta davant la situació actual”. El parlamentari ha criticat que, quan es van avançar les eleccions generals Toni Martí parlés de “continuar les reformes i no perdre temps” i, en canvi fins ara s’hagin entrat molt poques iniciatives legislatives. “Quines eren les reformes i les lleis que no podien esperar a completar la legislatura”, s’ha preguntat, per afirmar després que els set mesos del nou mandat “no corresponen a la necessitat d’avançar les eleccions ni de fer-les a corre-cuita ni d’escurçar terminis”. Per al polític socialdemòcrata “l’únic que ha permès evidenciar aquest inici de legislatura és un Govern que va d’errada en errada, de retard en retard, d’incompliment en incompliment i de mitja veritat en mitja mentida” com es demostraria amb els problemes amb la distribució dels euros andorrans, el retard en fer arribar als funcionaris les simulacions sobre el pla de pensions o les crítiques fetes des de la Federació d’Associacions de Gent Gran.

Pel que fa a la proposició de llei sobre l’emprenedoria, el conseller general del PS ha avançat que “té per objectiu agilitzar, simplificar i impulsar l’activitat dels emprenedors al nostre país” i, per tant, suposarà “una altra contribució en positiu més del PS a la regulació, diversificació i potenciació de la nostra economia” tot recordant textos anteriors com ara la llei de comerç o la de cooperatives.

Sobre l’altre text, el que permetrà la reducció del temps necessari per assolir el passaport andorrà, López ha volgut recordar a Martí que es tracta “d’un debat que vostè es va comprometre a portar a aquesta cambra abans de finalitzar l’anterior legislatura quan el grup parlamentari de DA va tombar la nostra proposició de llei”. El PS, ha recordat el conseller general, vol donar una gran importància a la promoció de drets i llibertats fonamentals, un àmbit sobre el qual, ha lamentat, el cap de Govern “ha passat de puntetes”.

El parlamentari socialdemòcrata s’ha mostrat molt crític amb el discurs fet per Martí l dijous que, al seu entendre, fa preveure “anys seran molt durs per a la majoria dels ciutadans”. Com a exemple d’aquesta sensació ha posat sobre la taula l’anunciada reforma laboral, que considera “inspirada en el model neoconservador” i “tota una recol•lecció de les pitjors pràctiques a nivell internacional que no han fet més que fer més precari el treball i reduir el poder adquisitiu dels ciutadans”. Sobre l’anunci d’un augment progressiu del salari mínim per arribar en quatre anys a ser equivalent al 50% del sou mitjà, ha apuntat que, d’una banda, recomanacions de la Carta Social Europea parlen del 60% com a percentatge idoni i que, en tot cas, “el 50% hauria de ser el punt de partida”. En relació a l’increment previst per a l’any vinent, un 1,5%, ha recordat que es veurà afectat per la pujada de les cotitzacions a la CASS i que “tot just donarà per algun cafè”.

López ha retret l’immobilisme del Govern i la manca de concreció en temes claus com ara la reforma de les competències i les transferències comunals. “En podem estar parlant tan temps com vulguem, però no té model”, ha denunciat, per apuntar posteriorment que “estaria bé que en aquesta matèria sigui clar i expliqui quin és el seu model més enllà de les vaguetats que ha dit”. Ja en la rèplica, ha deixat clar que la formació sí que té una idea de cap on ha d’evolucionar aquest assumpte “similar” en molts aspectes a la que va intentar impulsar l’exministre Antoni Riberaygua.

Sobre l’afer BPA, López ha lamentat que ara es parli d’una resolució que s’allargaria fins el mes de gener. “No sabem si hi ha algun calendari polític que ho condicioni”, ha apunta. En una rèplica posterior ha deixat encara més clara la sensació que s’està condicionant aquesta sortida a la superació de les comunals: “Només li ha faltat dir que no serà abans del 13 de desembre”. També ha criticat que el Govern continuï “sense voler parlar ni aportar claredat dels fets ocorreguts abans de la publicació de la nota del FinCEN”.

Un altre tema on l’actuació de l’executiu, a l’entendre de López i del PS, deixa molt a desijtar fa referència a la presència d’Andorra a la relació de països poc col•laboradors a nivell fiscal segons la Unió Europea, l’anomenada llista Moscovici. “És una nova clara mostra del fracàs de les polítiques dirigides pel ministre Saboya; un fracàs més atribuïble a la nostra diplomàcia internacional”, ha denunciat el conseller general.

En política exterior, López ha dit un clar “sí” a la proposta de pacte d’Estat per treballar conjuntament en l’acord d’associació. Ha lamentat, però, que “ja és el tercer cop que la fa” i ha preguntat a Martí “quan pensa passar de les paraules als fets”.

Vista, sentida i escoltada la intervenció del cap de govern d’ahir no ens queda cap altra sensació que els propers mesos i/o anys seran molt durs per a la majoria dels ciutadans i que les coses difícilment podran anar bé per al nostre país

I perquè dic/diem (millor dit) això?

Perquè el Govern no està efectuant una bona diagnosi de la situació real, està atrapat pel passat i pels fets ocorreguts sense extreure’n les conclusions escaients, i perquè - el més preocupant- es mostra esgotat i sense projecte; intentant justificar-se, Sr. Martí, dels incompliments i intentant buscant responsables per tot arreu (també per tota aquesta sala).

El Govern insisteix en una suposada recuperació econòmica quan en realitat els principals indicadors econòmics van a la baixa; ahir no en va parlar Sr. Martí d’indicadors macroeconòmics; ens va sorprendre, però queda ben clar el perquè.

Les darreres extretes -com no pot ser de cap altra manera del portal web estadistica.ad- dels tres indicadors que entenem són els més representatius es mostren que la massa salarial acumulada fins el juny s’ha reduït en un -1,3% (423 milions al 2015 enfront de 429 al 2014).

I que el valor total de les importacions acumulades fins la mes d’agost ho ha fet en un – 1,8% (731 milions al 2015 enfront de 744 milions al 2014), i la recaptació totals d’ingressos per la duana ha davallat en un 8,9%.

Aquestes són les dades objectives, les darreres i em permeto dir -amb respecte però alhora amb tota la contundència- que les certes i les úniques que mostren la realitat.

Tots tres indicadors, senyores i senyors consellers i membres del Govern, estan en negatiu.

Vostè, coneixedor d’aquesta situació, va parlar de la xifra d’aturats o millor dit (potser que comencem a dir les coses pel seu nom) de la xifra d’inscrits al servei d’ocupació; que no és ni de bon tros el mateix; sabem (i ho saben perfectament) les greus mancances del servei d’ocupació i que malauradament molta gent (joves i persones grans molt especialment) que no tenen feina no hi estan inscrits.

I parlant de persones sense feina; no falti a la veritat Sr. Martí quan com va fer ahir constantment mira enrere; és clar que amb el Govern del PS hi havia programes de formació, només faltaria; es van reglamentar, es va aprovar diferents programes (per la construcció entre altres) i es va tramitar fins i tot un crèdit extraordinari pel seu finançament; només cal que ho cerqui al BOPA, Sr. Martí.

Van poder comprovar ahir - mb incredulitat- com el cap de Govern es va presentar davant de tots vostès senyores i senyors consellers i de tots els ciutadans sense un calendari i un full de ruta clar per la resolució de la crisi de BPA i sense voler parlar ni aportar claredat dels fets ocorreguts abans de la publicació de la nota del FinCEN.

Res de nou! tot plegat en la línia de la gestió cada dia més erràtica de l’affaire i l’hermetisme total i la manca de transparència absoluta al que DA ha sotmès a totes les institucions afectades pel cas per no donar les explicacions escaients tant al que va passar abans de la nota com al que van decidir i les seves actuacions posteriors.

El retard, absolutament injustificat, en la finalització dels treballs de revisió dels comptes i d’identificació dels clients (que el ministre de finances va afirmar que havia d’estar finalitzat al juny) no està fent que aportar més dubtes i més dubtes sobre l’affaire, més patiment als clients i treballadors de l’entitat, i els està impedint disposar dels seus estalvis.

A més estan topant amb la insensibilitat, la indiferència tant per part del Govern com de les diferents institucions afectades, que no els diuen res, que incompleixen els calendaris, que no els donen explicacions. I aquest mal, aquests patiments sigui quin sigui el final, ja està fet.

També ens està suposant uns costos d’imatge com a país. Uns costos econòmics que posen els pèls de punta (milions, milions i milions d’euros); i ara (llegides algunes darreres informacions) sembla que hi hauria discrepàncies en la feina realitzada per part de la consultora americana -millor dit- en el resultat de la seva feina; com si aquest no fos el desitjat... Per algú. O Com si aquest vingués a posar en dubte (pel capbaix) els recursos esmerçats, els mesos emprats i ..... no sabem que més....

Digui’ns-ho vostè Sr. Martí, què pensa fer Sr. Martí si el resultat de l’auditoria no justifica tot el succeït?

Com pot ser que la UIFAND i el ministre de qui depèn no es sentint responsables de la acusació de ser “una màquina de blanquejar” quan l’entitat superava les auditories fetes en temes de blanqueig que eren revisades per la UIFAND i els informes emesos per aquesta eren positius?

Sr. Martí, ens està ocultant molta informació i no volem arribar a la conclusió de que estan faltant a la veritat o de que ja van faltar a la veritat; però.... Hi ha massa coses que no quadren.
La imatge del país ha estat associada de nou al concepte de paradís fiscal i de males pràctiques.

Els ràtings de país i de les entitats de crèdit estan al nivell més baix que han estat històricament; i a més aquest fet ha coincidit en l’aparició d’Andorra de nou en llistes de països fiscalment no cooperants, l’anomenada Llista Moscovici.

Que Andorra figuri en aquesta llista després dels avenços fets (i dels que som protagonistes en primera línia, els socialdemòcrates) és, al nostre entendre, una nova clara mostra del fracàs de les polítiques dirigides pel ministre Saboya; un fracàs més atribuïble a la nostra diplomàcia internacional.

I entre la crisi de BPA, la llista Moscovici i les denúncies al BCE per l’emissió del euros; on queda la seva aposta de política econòmica? La inversió estrangera.

Parlant de política econòmica els vull anunciar una proposició de llei que els tres consellers del PS esperem presentar en el proper període de sessions: es tracta de la Proposició de llei de l’emprenedoria; un text que té per objectiu agilitzar, simplificar i impulsar l’activitat dels emprenedors al nostre país, i que pretén ser un altra contribució en positiu més del PS a la regulació, diversificació i potenciació de la nostra economia com ho ser iniciatives com ara la Llei del comerç, la llei de cooperatives i els tant i tant necessaris programes tant de rehabilitació d’edificacions com per la renovació del parc mòbil.

Sí Sr. Martí, aquells programes que vostè va criticar, congelar i que ara ha recuperat (deixant això si pel camí molts diners i llocs de treball que s’han deixat perdre).

Aquesta iniciativa contrasta amb la manca d’iniciatives per part del seu Govern Sr. Martí; vostè i el seu Govern estan bloquejats! No tenen capacitat de resposta davant la situació actual.

Vostè ens ha afirmat, Sr. Martí, que va avançar les eleccions per continuar amb el procés de reformes i per “no perdre temps”. Ens l’hem de creure; si més no en tant que no es demostri que potser hi havia alguna altra raó.

Però, si això és com vostè pretén fer creure... Perquè no han entrat iniciatives legislatives?

Quines eren les reformes i les lleis que no podien esperar a completar la legislatura?

No pot defugir, Sr. Martí, de contestar aquestes dues preguntes; clares, directes i alhora absolutament senzilles.

Aquests set mesos de legislatura no s’adiuen amb la necessitat d’avançar les eleccions ni fer-les a corre-cuita, ni d’escurçar terminis, ja que no es podia (segons vostè) “perdre temps” esgotant la legislatura.

De moment no han entrat cap ni una sola iniciativa legislativa que justifiqui aquest avançament forçat. L’únic que ha permès evidenciar aquest inici de legislatura és un Govern que va d’errada en errada, de retard en retard, d’incompliment en incompliment, de mitja veritat en mitja mentida.

Errades i greus en l’emissió d’euros i denúncies prop del Banc Central Europeu.

Incompliment amb els funcionaris en el desplegament de la llei que regula la seva pensió.

Retard en el lliurament de les simulacions de la pensió, retard en els reglaments, en la convocatòria de la Comissió Consultiva. I dubtes sobre quin pot ser el resultat de les esmentades projeccions.

Menyspreament inacceptable cap als funcionaris i retards que contrasten amb la urgència en la tramitació de la llei.

I parlant de pensions en aquest les pensions de la CASS les de tots: errada i rectificació en la llei aprovada tot just a final de legislatura de la llei del fons de reserva. Exemple clar de les maneres de fer improvitzades i poc serioses de DA! Incompliment per part del ministre en aportar les dades dels costos del traspàs del fons que eren a la CASS al fons externalitzat; errada en el reglament de la CASS que regula les pensions i que van provocar l’enviament d’una tramesa al síndic i la posterior modificació del reglament.

Incompliment seu i del seu partit per amagar als ciutadans els impactes de la seva modificació de la llei de la CASS; i a més pel que sembla dificultats (també) per poder simular quina pensió cobraran els ciutadans.

Ho va dir el Sr. Torralba: els ciutadans encara esperen.

Incompliments i greus en matèria de polítiques per la gent gran.

Dimarts li van estirar les orelles (i fort, Sr. Martí), per incomplir la promesa de pujar les pensions més baixes, i no tirar endavant el cofinançament pels tractaments de podologia; vostè es va quedar sense resposta davant les associacions de la gent gran del país.

Incompliments i improvització en la ubicació de l’estació d’autobusos.

La promesa ubicació definitiva de l’heliport sembla que tampoc va per bon camí.

I podria continuar i continuar...

Tot plegat està configurant un lamentable inici de legislatura; i no voldria tornar sobre allò dels govern dels millors... No ho voldria fer, però ara sincerament el que si que es pot dir. És que és molt difícil fer-ho pitjor.

Per tant, Sr. Martí, per tot l’exposat entendrà que no esperem res bo dels mesos a venir perquè no sap (o no vol saber) on som i com vam poder comprovar ahir no té ni projecte ni propostes engrescadores.

Ens va parlar de CDI’s i dels plans de rehabilitació d’edificis i de renovació del parc mòbil.

Miri (i seré tan suau com pugui però alhora clar i directe), tot el mèrit és nostre; vam ser nosaltres els que vam aprovar la reforma fiscal i els que vam engegar els esmentats plans; nosaltres els socialdemòcrates.

Com també vam ser nosaltres els que vam assolir l’acord monetari que vostè va criticar i al que ara intentar fer creure que és un mèrit seu.

És realment molt curiós escoltar alguna de les seves crítiques la grup liberal quan la seva (les seves) actitud(s) eren des de l’oposició la mateixa cap als avenços en matèria d’homologació i transparència internacional.

Andorra no té un IRPF abans perquè vostès i les seus companys polítics el van impedir quan governàvem; i així ens ha anat -ara- amb el CDI amb Espanya.

I ens va parlar d’una altra cosa més: de medi ambient i d’energia. Ara cau de la figuera Sr. Martí? ara? després de riure’s de les nostres propostes en la passada campanya i dels paquets de reactivació?’ ara s’adona de la transcendència de les polítiques mediambientals i energètiques?

I en dos dels temes d’estat en que esperàvem ahir concreció per la seva part tampoc la vam trobar; em refereixo a les relacions amb la UE i a les competències comunals.

Ens diu pacte d’estat per la UE. Si!

Perfecte; es tracta per nosaltres indiscutiblement d’una qüestió d’estat en la que hem d’estar units i treballar plegats. Però ja és el tercer cop que ens ho diu. Quan pensa passar de la paraula als fets?

En relació a les competències comunals creiem sincerament que el problema és que vostè no té (tampoc en aquest punt) projecte.

En podem estar parlant tan temps com vulguem, però no té model.

Perquè vostè deu tenir una idea –imagino- de quin model de competències vol? O no?

Comparteix les línies del treball que va fer el ministre Riberaygua o no el comparteix? Quines serien les propostes que no compartiria?

I amb les transferències, el mateix.

L’altre dia va apuntar alguna proposta en relació a les transferències en la línia (ens va semblar entendre) d’un sistema que afavoreixi els comuns que generen menys recursos propis; els comuns més petits com els va anomenar vostè.

Estaria bé que aquesta matèria sigui clar i ja que som a un debat d’orientació política (i no pas en una tertúlia de bar) potser que expliqui quin és el seu model de competències i de transferències més enllà de les vaguetats que ha dit (si és que realment el té...).

En joc hi ha molts diners.

Expliqui Sr. Martí al ciutadans perquè manté un sistema de competències que és ineficient i ple de duplicitats, especialment a aquells que són víctimes de les seves retallades.

Lligat a aquest punt ens agradaria entendre quin és el suposat mèrit de fer inversions des del Govern d’Andorra en comuns d’altre color polític.

I parlant de finances públiques cal parlar del seu maquillatge de comptes. El promès equilibri pressupostari és en realitat una falsedat. Ja que ha estat assolit repetidament en els anys passats en base a (per dir-ho en termes col•loquials) agafar diners d’Andorra Telecom.

I segons hem pogut llegir en el darrer informe de S&P - Per cert és com a mínim sorprenent que S&P tingui una informació que ni els consellers ni els ciutadans no tenim; no li sembla? Sembla que ho seguiran fent en el futur

Ahir es va dir que es preveu una davallada d’ingressos tant d eles taxes del tabac com de l’IGI bancari. I no ens va explicar com el pensa compensar!! Ni a quines partides del pressupost pot afectar? Molt preocupant Sr. Martí. De ben segur que avui si que ho farà. Aquestes davallades entenem que ja es preveuran en el pressupost de l’any 2016. O potser assistirem a una operació de maquillatge pressupostari
Tot plegat ens mostra el fracàs de la política pressupostària de DA. I tot i aquest recurs a reserves d’STA l’endeutament no para de créixer. Amb un increment de l’endeutament des de principi de l’exercici de prop de 30 milions d’euros.

No ens va parlar ahir pràcticament ni de cultura ni d’esport. Bé, ens va parlar del Cirque de Soleil i del Tour de França. Però no de l’esport federat, del de base, de l’esforç i patiment al que està sotmeten a les associacions culturals i esportives; d’aquest no! Sembla clar que per vostè són dues polítiques menors.

I només perquè ahir en parles poc, sinó també per algunes opinions que en aquest sentit ja han a paregut especialment en l’àmbit cultural on es diu, que no hi ha ni ministeri; ni ministra. Una ministra (i no s’ho prengui malament Sra. Gelabert; el tema pressupostari no és pas culpa seva) a hores d’ara ni tan sols ha comparegut per exposar les línies mestres del ministeri.

Es tracta de dues polítiques que afecten a molts ciutadans en el seu dia a dia i que tenen un indubtable paper social i d’identitat nacional.

I no volem eludir parlar de Salut.

Fa un exercici de mà entesa i diu que en debatrem; i que voldria un consens;
En podem parlar! Però en condicions d’igualtat; amb els informes, amb les dades de la CASS, amb estadístiques sanitàries… així sí!! i podent-hi participar activament.

Un any més el cap de govern ha passat de puntetes per l’aparat de drets i llibertats.

En aquest àmbit vull anunciar una altra iniciativa legislativa per part dels consellers del PS en relació a la reducció dels terminis per l’assoliment de la nacionalitat andorrana que entrarem en breu i que esperem poder debatre aquest mateix període de sessions. Un debat que vostè es va comprometre a portar a aquesta cambra abans de finalitzar l’anterior legislatura quan el grup parlamentari de DA va tombar la nostra proposició de Llei.

Convé també recordar el seu compromís incomplert des de fa més de dos anys amb el secretari general de l’ONU per regular el dret de vaga

En relació al salari mínim presentarem una proposta de resolució per situar-lo amb caràcter immediat al 50% del salari mitjà i anar-lo augmentant d’acord al previst en la carta social europea ratificada l’any 2004

Escoltada la seva intervenció ens ha quedat absolutament clar que la reforma del codi de relacions laborals estarà inspirada en el model neoconservador; precarització, formes de contractació més econòmiques, rebaixa dels criteris d’experiència i formació demanada als immigrants que venen a treballar el que es traduirà en salaris més baixos i que faran baixar també els que cobren els residents i nacionals i per útltim abaratiment de l’acomiadament (intuïm… tot i que ahir no va dir-ho). Tot una recol•lecció de les pitjors pràctiques a nivell internacional que no han fet més que precaritzar el treball i reduir el poder adquisitiu dels ciutadans.

I ja que parlem de propostes de resolució i atès que som al debat d’orientació estic convençut que ha fet l’exercici de veure el grau de compliment de les propostes acordades en la darrera legislatura; L’emplaço a que ens presenti el seu balanç en relació a aquest punt; el nostre és que ha només 1 (essent benvolents) de les 6 propostes acordades de l’any passat s’haurien implantat, només 4 (també essent benvolent) de les 9 del 2013 i 3 de 6 de les del 2012; balanç de la legislatura: 8 de 21!!! Un veritable menysteniment al que es debat i s’aprova per par del consell general.

Esperem conèixer les seves dades al respecte i les seves explicacions.

Ahir va començar el debat d’orientació política amb el discurs del cap de Govern; avui intervindrem en els torns de rèpliques els grups de l’oposició en el debat del matí i a la tarda es debaten i aproven (si s’escau) les propostes de resolució. Els consellers del PS afrontem aquesta jornada amb il·lusió i amb vocació de debat perquè són molts els reptes que el nostre país té al davant i ateses també les condicions d’excepcionalitat (i quasi no debat) en què es va produir la investidura del cap de Govern.

Tanmateix, no vull anticipar les línies de la nostra intervenció i em centraré en l’anàlisi del discurs del cap de Govern. En la meva opinió, ahir vam estar escoltant un cap de Govern que es va mostrar esgotat, tremendament reiteratiu i atrapat per tot (i amb múltiples orígens) pels incompliments i errades del passat.

El principal escull que té Toni Martí és, justament, aquest; que va saltant d’incompliment en incompliment, de retard en retard, d’anunci no complert a anunci no complert i té –si no tots– bona part dels fronts principals oberts. També cal afegir-hi els atropellats final i inici de legislatura. I no només per l’afer BPA (que també), sinó per les errades de les presses legislatives de darrera hora (encara per explicar) i les seves conseqüències. I en aquest context (complicat i complex) el cap de Govern va optar per llargues explicacions i justificacions situades en el passat, per llargues explicacions al voltant de coses petites (amb el benentès que tot és important; però ja ens entenem…) i per passar de puntetes, amb vaguetats i sense concreció, per les gran qüestions que arrossega i en les quals es troba atrapat: política sanitària (vam comprovar el balanç zero de la darrera legislatura), transferències i competències comunals (vaguetats i més vaguetats i sense posar un model damunt de la taula), reforma de la funció pública (encara més vaguetats i sense cap mena d’il·lusió a més a més), simplificació administrativa… I per finalitzar la seva (per tercer cop) proposta de pacte d’Estat per a les relacions amb la UE; això sí, sense formalitzar, sense data i sense metodologia.

De tot plegat ens tocarà parlar-ne avui.

El refús terminant de la cúpula de DA a considerar la possibilitat de fer els canvis necessaris per a que els no-nacionals residents a Andorra puguin exercir els drets polítics en les eleccions comunals constitueix una prova més – com si en calguessin més!!- del caràcter immobilista i conservador de la formació que lidera Toni Martí.

Potser la «novetat» enguany han estat les persones escollides (o voluntàries?) per argumentar aquest rebuig: el síndic Mateu i el president del Grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, dues persones amb “prestigi” centrista, que han tractat de justificar l’oposició a una evident millora del sistema democràtic en termes quantitatius, qualitatius i de justícia.

El gran problema de legitimitat en un sistema democràtic és el que es planteja quan una part de la ciutadania es replega en si mateixa i nega a l’altra part dels seus habitants el dret de vot. Els residents són, d’aquesta manera, uns ciutadans víctimes d’un estatus asimètric, de segona classe, malgrat que treballen, paguen impostos, usen els serveis públics, participen en associacions civils, esportives, però a qui es nega el dret de sufragi. En definitiva els residents són subjectes sense arribar a ser ciutadans i aquesta exclusió ha de ser contemplada com un escarni a la seva dignitat i una barrera a la seva completa integració.

I aquest tema és, junt amb la negativa de reduir el temps de residència per assolir la nacionalitat, una de les raons per la qual a Andorra tenim una democràcia de baixa qualitat.

Les classes dirigents andorranes continuen tenint el complex obsidional – de fortalesa assetjada- que ja van detectar Baraté i Riera ( Le dépassement des contradictions en Andorre- Revue du droit public 2-1980): volen interessar superficialment la mà d’obra, els empresaris i els inversors estrangers que necessiten pel creixement econòmic, però alhora tenen por de perdre les «seves» pertinències, d’aquí la recerca compulsiva de protecció rere les muralles i la millor barrera que imaginen per a mantenir els seus privilegis és el de perpetuar els residents en un estat de subdesenvolupament polític.

En una societat políticament endogàmica, el concepte d’interès general s’interpreta en clau de clan i dels interessos dels prohoms, d’aquí la pobresa temàtica de les eleccions comunals que no van més enllà de les pugnes entre famílies poderoses -socialment i econòmicament- per col·locar electes favorables als seus interessos econòmics, urbanístics....

La irrupció quantitativa i qualitativa de nous electors hauria de permetre que, al nou espai públic, desapareguin els temes esclerosats que no tenen cap incidència favorable sobre el benestar col·lectiu i que són només el pretext de Montescs i Capulets per defensar els seus interessos subjectius.

Una millor qualitat democràtica derivada de l’ampliació del cens posaria sobre l’escena del debat les polítiques públiques necessàries en l’àmbit ambiental (sorolls, contaminacions, subministrament d’aigua), de qualitat de vida, d’accessibilitat, de mobilitat, de seguretat viaria, de neteja i dignificació dels espais públics, dels serveis als ciutadans, de transport públic, polítiques d’habitatge, d’atenció als grups més vulnerables (gent gran, discapacitats, infants), de protecció al consumidor, etcètera. Temes, al meu parer, molt més importants que si el candidat serà Minguillón o «menganito».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, ha alertat que la reforma laboral anunciada per Toni Martí durant el discurs que el cap de Govern ha ofert el primer dia del debat d’orientació política té una gran mancança: està treballada únicament amb els empresaris. El polític del PS ha reclamat que, si es volen tirar endavant aquests canvis legals, es facin des del consens i, sobretot, parlant tant amb la patronal com amb els representants dels treballadors.

Durant la seva intervenció al programa La Rèplica d’Andorra Televisió, Rios ha posat en relleu que una modificació legislativa d’aquesta transcendència “en cap país es fa només parlant amb una part”. Per això, ha reclamat “un pacte social a tres bandes” que inclogui “Govern, treballadors i empresaris”.

Sobre els detalls de la reforma avançats, com ara la tipologia de contractes, el primer secretari de la formació no s’ha mossegat la llengua. “Fa por”, ha dit alt i clar, tot recordant que figures similars “el que han fet a Europa ha estat empobrir els treballadors amb feines precàries” ja que “serveixen per eliminar aturats de les llistes però qui té feina pateix dificultats al dia a dia”. També inquieta, i no ho ha negat, la rebaixa de requisits d’experiència per als immigrants que vinguin al país. “Volem un país de qualitat i bons professionals o sortir del pas i oferir un servei menor?”, ha preguntat.

Rios també ha valorat l’anunci de l’increment de cotitzacions a la CASS. Ha remarcat que fa temps que el PS defensa aquesta mesura i, per tant, ara “es demostra que teníem raó i, al final, Martí cau a la nostra banda”. Tot i això, ha lamentat que en l’anterior legislatura, el partit reclamava aquesta pujada per evitar retallades i, en canvi, ara “hi haurà les dues coses”, fet que “demostra la improvisació de DA”. Al mateix temps, també ha criticat que dels dos punts, un l’assumeixi l’empresari i un altre l’assalariat. “A primera vista, no és correcte”, ha afirmat ja que “cal que es mantingui la proporció actual”.

El primer secretari del PS també ha criticat que Martí gairebé hagi donat per superada la crisi de BPA quan “el més calent és a l’aigüera” i quan “els treballadors estan en una situació que poques persones aguantarien i els clients atrapats”. Rios ha assegurat que “Martí viu en un altre país, una altra realitat i no veu el que pateix la societat”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, s’ha mostrat crític amb el discurs pronunciat pel cap de Govern, Toni Martí, durant la primera jornada del debat d’orientació política. A l’entendre del parlamentari, s’ha evidenciat que hi ha un executiu “mancat de projecte polític” i “molt ancorat en el passat”. A banda, ha lamentat, Martí ha passat “de puntetes” per temes que han de ser claus en el futur immediat.

“En els grans assumptes d’Estat”, ha volgut remarcar López, “no ha aportat claredat i no ha efectuat propostes concretes a diferència de com s’ha allargat (a vegades de forma absolutament injustificada) en altres temes més petits”. Així, el conseller del PS ha trobat a faltar “concreció” en punts com ara la negociació per les transferències i competències amb els comuns o les reformes a la funció pública i a la sanitat. A més, ha recordat que Martí “ha parlat de reducció d’ingressos –entre altres provinents de les taxes del tabac o de l’IGI bancari- però no ha dit com pensava compensar-ho ni a quines partides pressupostària podria acabar afectant”. També ha lamentat que en vàries ocasions el màxim representant del Govern de DA “s’ha justificat d’incompliments i de qüestions no resoltes”.

En una primera valoració feta a demanda dels periodistes tot just finalitzar el discurs de Martí, López s’ha referit a varis dels anuncis fets pel cap de Govern. El primer, la pujada de les cotitzacions a la CASS. El parlamentari del PS ha recordat que la formació fa temps que defensava una mesura similar i ha apuntat que “no entenem què espera a augmentar les cotitzacions quan se’ns presenta un escenari tant catastròfic en els comptes de la CASS”.

López també ha lamentat la forma com es distribuirà la pujada. Dels dos punts anunciats, un serà a càrrec de les empreses i l’altre dels treballadors quan, en anteriors ocasions, la part corresponent als patrons havia estat més elevada. Per exemple, la darrera vegada els dos punts d’increment es van dividir en 1,5 i 0,5 respectivament. D’aquesta forma, ha apuntat el polític socialdemòcrata, “l’aportació de l’assalariat passarà a ser més important”. Per això, ha avisat que en la rèplica de divendres, “li demanarem el perquè d’aquest esforç addicional per als empleats”.

El conseller del PS també ha expressat el refús a la reforma laboral anunciada, similar, ha apuntat, a la que “han tirat endavant governs conservadors i de centredreta”. Les figures contractuals avançades, ha recordat López, a altres països “han fracassat, han fet el treball més precari i han fet baixar els salaris”. Tampoc es comparteix l’exigència de menys experiència als immigrants que vinguin a treballar al país ja que “seran empleats menys qualificats que cobraran salaris més baixos i faran pressió perquè també ho siguin els dels andorrans i residents”. En definitiva, ha lamentat el parlamentari socialdemòcrata, “és el recull de totes les polítiques que a la UE han provocat una reducció de poder adquisitiu per a la classe treballadora, contractes brossa i que tota una generació de joves que han sortit formats no accedeixi a un poder adquisitiu que sí tenien anteriors generacions”.

Firmaríeu un contracte a cegues? Estareu d’acord amb mi que ningú amb dos dits de seny ho faria!

Un contracte en el qual no heu participat en la seva elaboració, o ben poc perquè no us han deixat el temps necessari per estudiar-lo i per esmenar-lo.

Tampoc us han explicat quins efectes tindrà en la vostra vida futura; de fet, no sabeu si us serà beneficiós o no. No us ho van explicar a l’inici, tampoc ho van fer quan va començar a tenir efectes, i quatre mesos després que ja heu començat a complir la vostra part del contracte encara no sabeu què implicarà aquest en la vostra vida futura. Suposo que molts ja sabreu que m’estic referint al Pla de pensions de la funció pública que afecta directament tots els treballadors públics.

En ple mes de juliol del 2014, el Govern de Toni Martí va entrar una proposició de llei enrevessada i mal feta a través d’un injustificat tràmit d’urgència (que només s’entén per estratègia electoral). Ho va fer sense seguir correctament el procediment de consulta a la Comissió Consultiva regulat en la Llei de la funció pública, i amb una falta de consideració inacceptable als consellers generals en no deixar-nos el temps necessari per fer la nostra feina d’oposició. Aprofitant la majoria absolutíssima de Demòcrates per Andorra, el mes d’octubre s’aprovava la llei i aquesta entrava en aplicació el passat mes de juny.

Quatre mesos després de la seva entrada en vigor, el molt transparent Govern de DA encara no ha estat capaç d’informar els treballadors públics dels efectes de la nova llei en les seves futures pensions. Com encara esperem, per cert, que ho faci amb la nova Llei de la CASS, aprovada el juliol 2014 i en aplicació des de l’1 de març d’enguany. Aquesta no només concerneix els funcionaris, que també, sinó que per la seva afectació en les jubilacions, ens toca a tots!

Malgrat haver-ho reclamat en seu parlamentària ja el setembre 2014, després a l’octubre en el debat de la llei i dues vegades més en sessions de preguntes al Govern, i tot i la demanda insistent i totalment legítima dels propis treballadors, a dia d’avui el Govern encara no ha tramès les simulacions dels efectes del nou Pla de pensions a cada un dels partícips.

Per tant, crec que és una evidència dir que els funcionaris andorrans han hagut de “firmar” un contracte a cegues en aquesta qüestió. De fet, no l’han signat, ho ha fet el Govern per ells. No han hagut de rubricar res perquè la maquinària de Toni Martí s’ha cuidat de formalitzar-ho a través d’una llei. Un text imposat, en contrapartida del qual el Govern no els ha ofert cap tipus de garantia ni pel que fa a la custòdia ni pel rendiment d’aquests diners.

No voldríem malpensar creient que l’executiu de DA frena voluntàriament l’accés a la informació, però n’hi ha qui ho comença a creure. Pot ser que les simulacions no donin el resultat promès del 60% del darrer salari? Ja ho vam avisar en el seu moment, però ara podria quedar confirmat. És una evidència que la introducció dins la llei d’una fórmula incomprensible i el més opaca possible per calcular les pensions futures no va ajudar llavors, ni ho fa ara a entendre els efectes de la nova disposició. A més, podem dir clarament que és un menyspreament inadmissible cap als treballadors públics, el fet de fer-los arribar la informació demanada de manera inexplicablement lenta; i més tenint en compte que aquesta velocitat és inversament proporcional a la celeritat en l’aprovació de la llei.

No voldríem creure que a DA no li convé explicar, a les portes d’unes noves eleccions, els efectes d’una reforma que potser donarà alguna mala sorpresa!

El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha exigit que es facin públics ja els resultats de l’auditoria que Price Waterhouse Cooper ha realitzat sobre els comptes de BPA. El polític del PS ha reclamat també que els clients afectats puguin començar ja a treballar amb Vall Banc.

“Han mirat, remirat i revisat els comptes, s’han demanat les explicacions escaients i han passat pràcticament set mesos des de la nota del FinCEN”, ha recordat el parlamentari, per posteriorment “exigir que s’acabin els treballs; que es presentin els resultats i que els clients passin a Vall Banc i puguin començar a operar amb normalitat per acabar l’angoixa d’aquestes persones amb estalvis a BPA”. López ha posat sobre al taula el fet que “després de set mesos, el percentatge analitzat ha de ser molt elevat “ i que “si falta un client petit que no ha pogut venir, no ha de tenir cap mena d’afectació sobre la revisió global”. Per això, ha demanat que es presenti “en el termini més breu possible”.

El conseller general del PS ha lamentat els perjudicis que el retard està causant. “No hi hauria d’haver motius perquè això s’hagi retrasat tant. Està malmetent molt la imatge del país”,ha alertat, per després recordar que “als que tenen els seus diners allà se’ls va dir que hi hauria solució abans de l’estiu”. Al seu entendre, “per força”, la revisió de comptes “ja deu estar molt avançada” i, per tant, “tot el que s’hagi analitzat ja es pot presentar”.

López ha volgut deixar clar que un dels motius esgrimits pel retard no pot ser, en cap cas, les crítiques al sistema de control dels clients que feia servir BPA. “El que podem dir, en base a les informacions en el sí de la comissió especial, és que no es pot argumentar que hi havis un sistema deficient. No és cert. La UIF feia la seva feina i l’entitat tenia els seus mecanismes d’identificació de client aprovats i revistats per les diferents institucions i empreses auditores”, ha explicat.

Durant la compareixença, López ha volgut també criticar al Govern per l’incompliment de dos promeses fetes fa un any davant el col•lectiu de la gent gran: l’increment de les pensions més baixes i el cofinançament dels actes de podologia. El conseller socialdemòcrata ha recordat “la forta estirada d’orelles” que el president del col•lectiu, Simó Duró va fer al cap de l’executiu, Toni Martí, durant la celebració de la Festa Magna. “D’aquestes dues promeses res de nou, cap notícia quan són qüestions que preocupen molt a un col•lectiu ampli de ciutadans.”, ha lamentat.