Molts de vosaltres ja em coneixeu i d'altres potser encara no. Però tant si em coneixeu com si no, en aquest article m'he proposat presentar-vos les meves diferents facetes. Em dic Cèlia Vendrell, tinc 45 anys i sóc filla d'Escaldes-Engordany. Sóc enginyera superior en Medi Ambient i fa 10 anys vaig engegar una interessant aventura empresarial. També sóc una dona casada i mare de dos adolescents. En tots els àmbits intento ser responsable i estricta quan cal ser-ho, trobant també els moments per riure, fer disbauxa i gaudir. Em sembla que ho aconsegueixo, doncs els qui em coneixen diuen que sóc alegre i que m'implico de debò en els projectes que sento meus
Com a escaldenca ja fa temps que vaig decidir implicar-me en la política per fer que la meva parròquia sigui cada dia un millor lloc per viure i treballar. Fa quatre anys vaig encapçalar la llista del Partit Socialdemòcrata + Independents a les eleccions comunals -aleshores el meu germà Pere em va dir que era “una inconscient”, i potser tenia raó- i des d'aleshores he treballat incansablement des de la minoria comunal amb aquest objectiu. He defensat el diàleg com a base de tota política, he fet totes les aportacions que he considerat convenients -algunes han estat escoltades per la majoria i d'altres no- i he rebutjat totes aquelles accions que he valorat com injustes o perjudicials per a la parròquia. Juntament amb el company de grup Aleix Mañosas hem aconseguit millorar aquelles polítiques necessàries i també hem aconseguit rectificar aquelles errònies. Tots dos hem demanat al Comú, a la majoria comunal, el diàleg tant amb la societat civil, com en el projecte de Vivand per posar un exemple, així com amb els treballadors, en l'eliminació de l'assegurança per al complement a la CASS. En una altra ocasió ja us detallaré d'altres exemples de les nostres intervencions, però com a resum podem dir que hem fet sempre una oposició responsable, en sentit positiu i fent aportacions constructives.
Com a esposa i mare em preocupo pels meus, com no pot ser d'altra manera. Igual que com a empresària em preocupa la situació econòmica i la marxa de la meva empresa. Estar en política representa un sacrifici en aquests camps -els meus fills es queixen sempre que treballo massa-, doncs tant la família com els negocis necessiten una atenció especial i molt de temps, i una part d'aquest he decidit destinar-lo a fer de la meva parròquia un lloc millor, tant per als meus fills i nebots com pels dels meus conciutadans, i també millor per a les empreses. És per això que torno a presentar-me com a candidata a cònsol major pel Partit Socialdemòcrata -el meu germà, que fa quatre anys em va dir inconscient, ara em qualifica de “valenta”, i potser també li hauré de donar la raó- amb renovada il•lusió i empenta, per dur a terme el nostre programa, basat sempre en el diàleg i fruit d'escoltar el que la parròquia necessita.
Des de l’any 1931, un grup d’ecologistes de Florència, van començar a reunir-se i fer convencions per commemorar la mort de Francesc d’Assís, patró dels animals, l’octubre de 1226. Per la seva banda, el 4 d’octubre de 2003, associacions angleses defensores dels animals van decidir fer un esdeveniment anyal per recordar-nos la importància de totes les espècies animals amb les que compartim el nostre planeta. Aquesta data es va convertir, ben aviat, en el Dia Mundial dels Animals arreu del món.
Aquest diumenge ha estat 4 d’octubre i hem pogut veure com les xarxes socials s’omplien d’imatges dels animals de companyia de molts internautes, defensant el dret dels animals i condemnant el maltractament que pateixen massa sovint.
No m’estic referint a l’alimentació i a la lliure elecció de no menjar animals, que trobo molt lícita. En aquest cas estic parlant de la manca de capacitat d’empatia, de solidaritat i de compassió que tenim vers els animals que conviuen amb nosaltres i comparteixen el nostre entorn.
Durant l’estiu som testimonis de barbàries animals en països no molt llunyans. L’exemple més clar i proper el tenim a Tordesillas. Un petit poble de Castellà i Lleó de vora 10 mil habitants que fa anys es va fer famós per la seva tradició de linxar un pobre brau. Sigui com sigui, aquest acte tan esfereïdor es repeteix massa sovint dins les places on es duu a terme allò que anomenen la Fiesta Nacional: un espectacle on en una plaça rodona es troben, d’una banda, un home disfressat amb malles, un barret molt peculiar i unes armes punxegudes i, de l’altra, un brau cansat, espantat i afamat. La lluita sempre és desigual.
Per desgràcia la cosa no acaba aquí. A diversos pobles encara es llencen oques i rucs des de la part més alta dels campanars, es mutilen animals i tot amb el recolzament d’institucions que defensen la tradició dels seus territoris.
Aquí Andorra, per sort, fa anys que no es permet la matança del porc en espais públics, no disposem de plaça de braus i l’única tradició arrelada és la de la caça. Aquesta, per la seva banda, no es basa en mutilar un animal, sinó que un cop mort s’aprofita pràcticament tota la peça i en cap cas es fa de la seva mort un espectacle públic a venerar.
Tot i això, ens els darrers mesos hem viscut una sèrie d’esdeveniments que han fet adonar-se a un conjunt de la població que necessitem una llei seriosa que reguli el maltractament animal i apliqui penes conseqüents als infractors. Aquest tipus de reglament ja el reclamaven alguns partits polítics des de feia anys, però sembla ser que, d’una vegada i per totes, el problema ja l’han vist la resta de forces de l’arc parlamentari.
No podem permetre que un propietari que s’ha descuidat el gos tancat al cotxe en ple estiu o que un home de dubtosa dignitat que ha llençat un gos pel balcó no es trobin amb una acció ràpida, clara i dura per part de la justícia. No hem de considerar un acte de normalitat el fet de veure gossos que durant dies estan bordant al balcó perquè els seus amos han decidit anar a la platja i no tenir cura del seu animal, a qui haurien de considerar un membre més de la seva família.
Des d’aquesta petita finestra, demano la màxima celeritat en incloure el maltractament animal al codi penal i que es treballi de valent per modificar la llei de tinença i protecció per garantir el benestar dels animals en un grau més elevat.
Segons les declaracions de la titular de Medi ambient, Sílvia Calvó, el 18 d’agost d’aquest 2015, en un parell de setmanes s’havia de lliurar un esborrany de projecte en aquest sentit.
Espero que així hagi estat i que en breu podem veure com s’aproven les modificacions necessàries per evitar que es repeteixin els darrers casos de maltractament animal i, en cas que els tornem a veure, almenys, puguin ser condemnats com es mereixen. De moment, cal donar gràcies i reconèixer el treball de totes les associacions i els voluntaris que defensen els animals, sense els quals aquests petits éssers es trobarien molt més desemparats. Altre cop, gràcies.
L’auditoria de revisió dels comptes de BPA encarregada a Price Waterhouse Cooper ja hauria d’estar més que completada. Aquesta és l’opinió expressada pel conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López. El parlamentari, que ha estat entrevistat a la Cadena SER ha recordat que fa dies que s’han superat els terminis establerts per aquest treball i ha alertat dels perjudicis que aquest retard provoca als clients afectats per la crisi de l’entitat financera.
“De l’auditòria no en sabem res”, ha denunciat López, tot posant sobre la taula que, en un primer moment, des del Govern “s’havia dit que el 5 de juny ja ho tindrien acabat”. L’allargament del treball preocupa al PS i així ho ha volgut exposar el conseller general. “Sembla que s’està buscant per tot arreu algun tipus d’informació que no sabem quina és”, ha indicat, per posteriorment afirmar que “ja és moment de tenir conclusions i que ens diguin quins clients estaven afectats per qüestions de blanqueig”. L’endarreriment, ha alertat, pot aixecar suspicàcies. “Comencem a pensar que a algú no li acaba de fer gràcia el que diu l’informe i que aquí està el problema”, ha apuntat.
López ha reiterat les crítiques al sistema escollit, una revisió exhaustiva de tots i cadascuns dels comptes de l’entitat financera. D’una banda, perquè s’està generant un cost que “és un desgavell” no només “pels diners que suposa” sinó també “perquè no s’explica que es persegueix amb aquesta feina”. I, a més, amb un darrer inconvenient: l’allargament del procés. “Aquí hi ha coses de les quals ens oblidem. Portem set mesos i no sabem quan acabarà. S’allarga el procés de resolució i això és un cost pel ciutadà i també hi ha una mala imatge a nivell internacional”, ha puntualitzat.
Durant l’entrevista, el conseller també ha denunciat la negativa de l’INAF, la UIF o del propi Govern a facilitar informació i documentació a la comissió especial creada per analitzar l’afer des del Consell General. “La sensació és que això respon a una conxorxa de silenci entre institucions i a una voluntat de bloqueig”, ha criticat, per després lamentar que “ara per ara, no podem treballar”. Per a López, “hi ha una voluntat política de DA i de Toni Martí” de no respondre a les demandes. El parlamantari ha avisat que “primer esgotarem totes les vies que tenim al nostre abast” però que “si no arriba ens haurem de buscar altres mecanismes per obtenir” una informació que “pertany a tots els andorrans perquè la crisi ens ha afectats a tots”.
El conseller del PS també ha donat la seva opinió sobre l’anunci d’una reforma del Codi de Relacions Laborals. I també aquí s’ha mostrat contundent: “El que hi ha darrera és només la voluntat d’abaratir l’acomiadament”. Per a López, no es pot comparar Andorra amb altres països només analitzant les indemnitzacions per fer fora a un assalariat. “Als altres Estats costa menys acomiadar però hi unes garanties pels treballadors que aquí no hi són”, ha comentat. Per això, ha reclamat que “es compari què es percep a altres llocs quan t’han acomiadat i què es percep a Andorra”.
En l’últim tram de l’entrevista, el president del grup parlamentari mixt ha abordat el panorama que s’albira de cara a les properes eleccions comunals. López ha fet una crida al centreesquerre per “ser capaços de construir una proposta política conjunta”. Al seu entendre, “a l’esquerra queda un ampli espectre que pot guanyar a vàries parròquies”, entre les que ha citat Andorra la Vella, Escaldes o Encamp. Al mateix temps, també ha llençat un avís: no presentar una alternativa progressista “seria decebre els ciutadans i condemnar-los a quatre anys més de governs comunals de centredreta”.
Avui en dia tres anys són una eternitat, bàsicament perquè l’actualitat canvia a un ritme frenètic. Cada molt poc temps, nous reptes de futur per al nostre país apareixen quan ningú els esperava. Reptes i males notícies són constants i encara no hem superat una dificultat que n’apareix una altra.
Per això calen gestors eficients i ben preparats a les institucions i per molt dur que sembli, els que ja han estat al capdavant i no se n’han sortit, han de ser reemplaçats democràticament. I lamentablement d’exemples de mandats decebedors en tenim tants que no els podríem comptar amb els dits d’una sola mà.
És per això que cal que la ciutadania prengui consciència del que ens juguem col·lectivament i s’activi per canviar el que no funciona. Es pot anar a votar i decidir-se per una opció concreta que aporti aires nous, es pot ajudar i participar en la campanya d’una candidatura, es pot fer un pas endavant i proposar-se com a membre d’una llista o fins i tot de candidat. Són exemples de diferent grau de participació segons el que cadascú pugui aportar. Cal participar perquè el nostre futur en depèn.
No es guanya res queixant-se mentre un es pren un cafè amb els companys de feina o al sofà mentre es veuen les notícies. Si es volen canvis, calen ciutadans actius, que apostin per participar en el treball que des de les diferents alternatives es fan per modificar les coses.
En el cas del Partit Socialdemòcrata treballem dur per canviar el país i les parròquies a millor, defensem un model de país on s’equilibra la millora de l’economia i la millora dels drets socials de les persones. En definitiva, un model de país on tothom té els mateixos drets i oportunitats. Si comparteixes aquest missatge, no ho dubtis, apropa’t i participa activament amb nosaltres en el canvi a les properes eleccions comunals.
Ens coneixíem de vista, al ser d’Escaldes i més o menys de la mateixa edat però no recordo haver-li parlat mai. De fet, ens vam conèixer més tard, a l’escola dels nostres fills; jo des de la vessant de docent, i de mare al mateix temps, i la Cèlia com a mare d’alumnes i presidenta de l’associació de pares de l’escola francesa d’Escaldes.
Cadascuna des de la seva posició vam lluitar tot el què vam poder per millorar les condicions del centre dels nostres fills. No ho vam fer soles, hi va haver molta gent que també hi va contribuir i no voldria dir noms per no oblidar-me ningú, però tots aquells que hi eren, es reconeixeran segur. Penso que podem estar contents de com van millorar les coses en poc temps (espais, equipaments...) i fins i tot, com es va resoldre alguna crisi forta lligada a un mal fitxatge en el més alt representant educatiu francès d’aquell moment.
Sens dubte, aquestes situacions viscudes creen lligams i et permeten conèixer a fons qui tens en front: de quin peu calça i sobretot de si hi pots comptar o no.
I la Cèlia, per a mi, és una d’aquestes persones en les quals pots comptar! En ella vaig trobar una persona treballadora, valenta, intel·ligent, resolutiva, justa i pràctica.
Qui la coneix ho sap com jo!
Un temps més tard, les idees polítiques ens van apropar encara més. Aquest cop ja no era únicament per lluitar per l’escola dels nostres fills sinó que ens vam retrobar en la voluntat de treballar per una Andorra millor, més justa i pròspera.
De fet, a mi, la via de la lluita per l’escola em va portar a entrar en política activa l’any 2009, presentant-me com a independent en la llista territorial del PS per Escaldes amb el bon company Jordi Font; i al 2011, la Cèlia Vendrell feia el pas presentant-se com a candidata a les Comunals per Escaldes.
Convé destacar també que per una d’aquelles casualitats de la vida, tenim les dues un fill nascut el 8 de febrer d’un mateix any. Alguna altra batalla més, sense saber-ho vam compartir aquell mateix dia!
Fa pocs dies, el comitè local d’Escaldes del Partit Socialdemòcrata, reconeixia a la Cèlia la bona feina com a consellera feta durant aquests quatre anys i per això, va sortir escollida com a primera candidata del partit a les properes eleccions comunals d’aquest desembre.
Estic convençuda que és la millor persona per Escaldes perquè conec el seu tarannà i les seves capacitats; i espero de tot cor, que pugui demostrar tot el que és capaç de fer per tirar endavant la nostra parròquia!
Com si es tractés de la famosa tragèdia de Shakespeare, dos bàndols enfrontats, l’un davant de l’altre, utilitzant els seus arguments com a armes per tal de vèncer l’adversari en cadascun dels combats que anaven disputant en forma de debats.
Els uns, anomenats unionistes, defensant el seu vot contrari a una separació de Catalunya de la resta de l’Estat Espanyol. Com hem anat veient, hi ha hagut integrants d’aquesta vessant que han argumentat amb més fortuna que altres. L’exemple més clar l’hem pogut constatar amb les declaracions del President del Govern espanyol, que en una nova demostració de manca de coneixements i habilitat política, tornava a quedar en evidència davant de tota la població. Tampoc podem oblidar totes aquelles declaracions titllades de “campanya de la por”, algunes de les quals es van anar fent enrere per manca d’argumentari.
A l’altra banda del camp de batalla hi trobàvem els independentistes, formats per una amalgama estranya de persones amb visions de país molt diferents, als qui únicament els uneix la voluntat de separar-se d’Espanya. Amb un discurs potent i molt ben estudiat, han anat aguantant les estocades i envestides dels seus adversaris i, tal i com ha recollit la premsa de tots els colors possibles, gairebé sempre han sortit vencedors dels cara a cara i els debats en els que han fet part. D’aquestes intervencions, en podríem destacar el cara a cara entre Junqueras i Margallo, on tot i no arribar a un acord en el gruix dels temes, es va poder veure un duel interessant de dos animals polítics amb la lliçó ben apresa. En aquell dia, Junqueras va guanyar el debat, tot i que no va saber defensar-se amb prou arguments quan el Ministre li feia incís en què gran part del discurs del representant d’Esquerra Republicana es basava en una premissa incerta: que Catalunya formaria part de la Unió Europea en un possible cas d’Independència.
Per sort, no tot han estat discursos i serietat per part dels polítics. El Sr. Miquel Iceta ens ha posat al nota còmica en aquesta campanya, amb el seu ball improvisat a l’obrir la cursa electoral i que, de forma molt encertada, ha anat repetint a tot arreu on ha assistit. Gràcies per aquests moments, de debò.
Tot aquest estira i arronsa, aquesta baralla política, ens ha dut al resultat final de diumenge a la nit. Com era d’esperar, tots hi guanyen i ningú perd, o això diuen. Mirem-ho amb una mica més de calma. Els abanderats de l’independentisme han aconseguit un resultat agre-dolç. Per una banda aconsegueixen una majoria absoluta al Parlament, però moralment no podran fer segons quines actuacions al no haver aconseguit la majoria de vots a les urnes, el seu principal objectiu. Pel que fa als unionistes, Ciutadans emergeix com a segona força al Parlament, en detriment del PP i “Catalunya sí que es pot” aconsegueix treure vots al PSC. Amb tot això, argumenten que el que compta són els vots i no els escons per poder dir que el poble vol la independència.
Arribats a aquest punt hi ha dues coses clares: per una banda hem de recordar que en unes eleccions el que compta són els escons (tot i que no sempre siguin tant representatius com caldria) i per l’altra, que hi ha hagut més gent que no ha dipositat el seu vot a favor de la independència de Catalunya. Potser és el moment idoni perquè l’Estat Espanyol permeti un referèndum per determinar, d’una vegada i per totes, quina és la voluntat del poble català.
Sigui com sigui, queden una sèrie d’incògnites que s’aniran resolent en els propers dies i setmanes i determinaran el futur de milions de persones. De moment, aquest cop sí, ha guanyat la democràcia. Entre els independentistes i els unionistes han aconseguit una mobilització que ha permès una participació rècord. Felicitats a tots i a treballar, que de feina no us en falta.
El Partit Socialdemòcrata ha celebrat aquest vespre el seu XIIIè congrés extraordinari. L’objectiu de la reunió era l’aprovació de la modificació dels estatuts de la formació necessària per adaptar-los a les disposicions de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral que està en vigor des de finals de la passada legislatura.
El comitè executiu dels socialdemòcrates, conscients d’aquesta obligació legal, havia treballat durant l’estiu per preparar els nous estatuts, que havien d’estar ratificats per la militància de la formació abans del novembre. El comitè directiu celebrat el passat dia 15 va donar el vist-i-plau al text i faltava només el darrer tràmit que era sotmetre’ls a tots els militants.
Aquest últim pas ha tingut lloc aquesta nit. Els militants que han participat en el congrés han donat suport per unanimitat a la proposta feta des de la direcció. Amb els nous estatuts, el PS s’adapta a la legislació vigent, un text al qual va contribuir amb els vots favorables dels seus consellers la passada legislatura.
El comú d’Andorra la Vella va tancar el primer semestre del 2015 amb una reducció d’endeutament propera als 3 milions d’euros. Així s’ha explicat aquest dimarts durant la sessió celebrada per la corporació de la capital. Des del Partit Socialdemòcrata, la consellera Dolors Carmona ha valorat positivament les xifres però ha alertat que s’han d’acabar de consolidar en el que resta d’exercici.
“Els comptes que hem vist fins ara són aquests però és important veure la liquidació final de l’any. Estem contents si és aquesta la previsió”, ha explicat la representant del PS al ple del comú. Carmona ha posat en relleu que durant la sessió s’han aprovat nous crèdits o transferències de diners inicialment no previstes i ha lamentat que “s’hagin de deixar de fer altres activitats per cobrir despeses no pressupostades”.
Un dels punts de l’ordre del dia, justament, era l’aprovació d’un suplement de crèdit de 30.000 euros per ampliar l’enllumenat nadalenc de la parròquia, mesura amb la qual el PS no hi ha estat d’acord. Carmona ha recordat que ja hi ha una partida plurianual important, de 50.000 euros, per aquest capítol. En canvi, ha lamentat, altres èpoques de l’any no es fan prou esforços. “La ciutadania també veu altres coses i necessitats no només les llums de nadal. Un any té més mesos. Si hem d’embellir la parròquia, fem-ho, però no només pel Nadal”, ha reclamat.
El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha advertit a Govern i també a la UIF i a l’INAF que els ciutadans estan perdent la confiança en la seva actuació a l’hora d’abordar l’afer BPA. D’una banda, ha indicat, per l’incompliment continu dels terminis marcats per a les diferents etapes de la resolució del cas. De l’altra, per la resistència a facilitar informació que ajudi a aclarir la situació.
“S’està abusant de la paciència i la bona fe dels ciutadans i dels empresaris”, ha denunciat el parlamentari, tot recordant que “avança el calendari, els terminis es van incomplint, arriben les dates límits i ningú dóna explicacions”. Com a exemple d’aquesta afirmació ha posat sobre la taula que “l’informe de Price Waterhouse Cooper havia d’estar el 5 de juny, segons declaracions del ministre Cinca”. En canvi, “han passat quatre mesos, s’han aplicat nous criteris i ningú explica res”. La conseqüència és, apunta, que “això s’allarga i l’angoixa i els patiments dels ciutadans cada cop és més gran”.
I per a López, “el Govern té molta responsabilitat en aquestes falta d’explicacions”. La situació, ha argumentat, també està provocant que “la UIF i l’INAF, que ja van quedar tocades per l’esclat de l’afer, encara ho estiguin més per la gestió que estan fent de la crisi”. El resultat, ha conclòs, és que “els ciutadans ja no hi confien en aquests organismes”.
Un altre motiu del desgast és la negativa a facilitar informació al Consell General i, en particular, als membres de la comissió especial creada per analitzar el cas i els riscos del sistema financer. “Quan es nega informació als ciutadans i als consellers se’ls està negant un dret legítim”, ha criticat.
De fet, ha alertat que, si continua aquesta “voluntat d’hermetisme i de no col•laborar”, potser tocarà plantejar-se el futur de la comissió. “Si aquesta informació no arriba, si les entitats no tenen voluntat de col•laborar i continuen tancades a lliurar-la, arribarà un moment en que la comissió potser deixar de tenir raó de ser”. I és que, ha argumentat, l’òrgan “ha de tenir documents de treball per poder analitzar i discutir i a partir d’aquí emetre les seves conclusions”. En canvi, “si fins ara no tenim ni un sol foli, no podem fer la nostra feina”, fet que qualifica com a una situació “que gairebé és d’impotència”. Per això, ha exigit tant a Govern com a UIF i INAF que “canviïn la seva actitud” i que “deixin l’aïllament per donar les explicacions que tots els ciutadans mereixen”.
López també ha reiterat el rebuig del PS a que Govern empri tots els beneficis d’Andorra Telecom, tal i com preveu. “No és el primer cop que s’opta per aquest recurs i no és res més que una mostra més de la incapacitat per equilibrar els comptes de l’Estat i del fracàs de la política pressupostària de DA”, ha denunciat, per després advertit que, a més a més, “és una estratègia altament perillosa per al país”.
I és que, ha remarcat, “sobre el futur de la companyia planen importants canvis que poden provocar una reducció d’ingressos” quan, en canvi, “caldrà fer fortes inversions per mantenir la qualitat del servei”. Per això, López entén que “és una temeritat des del punt de vista financer equilibrar els comptes amb aquests romanents perquè els propers anys li faran falta a l’empresa”. Això, ha alertat, “pot condicionar les tarifes”.
El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha expressat la preocupació que genera en la formació l’anunci fet pel Govern que utilitzarà a partir de l’any vinent tots els dividends que generi Andorra Telecom i, per tant, no incrementarà les reserves de la societat. El parlamentari ha deixat clar que la formació no hi està d’acord amb una mesura que, al seu entendre, evidencia “la incapacitat de DA per equilibrar els comptes públics”.
López ha posat en relleu que aquesta possibilitat surt reflectida en l’avaluació realitzada per l’agència de qualificació Standard & Poor’s (S&P), que ha mantingut el ràting andorrà en BBB-. “És un tema que hem de mirar amb molta calma”, ha apuntat el conseller, tot recordant que la mesura no seria gens positiva per a la companyia de telecomunicacions “en un moment on planen sobre ella dificultats com el tema de la itinerància o la necessitat d’inversió en nous productes”.
El polític del PS ha estat clar a l’hora de reclamar a DA que “plantegi altres solucions”. En la seva opinió, agafar tots els dividends arreglaria ara un problema però “en generarà d’altres ens propers anys”.
Una altre punt que preocupa de l’informe d’S&P és “el cost de la resolució del cas BPA i com pot afectar als comptes públics” si no s’aconsegueix vendre la nova entitat financera. “L’afer es va allargant”, ha recordat López, “sense que ni Govern ni l’AREB donin solucions” ni tampoc informació, que “apareix amb comptagotes”. Per a López, a més a més, es pot dir que el risc de contagi s’ha contingut “de moment” però avisa que “tothom està a l’espera de la resolució”. Aquesta, lamenta, s’està dilatant, entre d’altres coses, perquè l’estratègia seguida, la revisió de tots els comptes, “comporta molts problemes, entre ells un cost econòmic i també el calendari”. I això provoca que “els ciutadans segueixin sense poder disposar dels seus fons i amb una situació de neguit i angoixa”.
López ha advertit que l’avaluació feta per l’agència de qualificació no és, ni molt menys, positiva. Alerta que la nota obtinguda “és baixa” i posa el país “en una situació límit”. Per això, “no podem compartir el cert estat de complaença que demostra Govern”.
El conseller del PS també ha valorat l’anunci de la signatura del CDI amb Portugal. Ha celebrat el fet que “s’amplia la xarxa” d’acords però ha apuntat que cal esperar a veure “les condicions particulars”. Això sí, no ha amagat que “ens temem que passarà com amb Espanya” ja que a les negociacions “hem arribat en un moment tardà, amb moltes dificultats a nivell internacional, molta pressió sobre els comptes públics i dubtes sobre la plaça financera andorrana”. Això fa preveure que “les condicions seran pitjors” ja que “estem signant convenis en el moment més dur dels darrers quinze o vint anys” i això fa que “les negociacions siguin més dures i els veïns se sentin més forts”.
- Avís legal - I tu què pots fer?
