Imatges de Flickr
Rossend Areny - Conseller del Comú de Sant Julià de Lòria
Vicenç Alay - President
Comitè Executiu
David Rios - Primer Secretari
Pere López - Conseller general socialdemòcrata i President del grup parlamentari mixt
Consellers generals socialdemòcrates
Joan Sans - Conseller del Comú d'Encamp
Cèlia Vendrell - Consellera del Comú d'Escaldes-Engordany
Aleix Mañosas - Conseller del Comú d'Escaldes-Engordany
Dolors Carmona - Consellera del Comú d'Andorra la Vella
Consell General
El PS insta el Govern a firmar un protocol per protegir els nens
El grup parlamentari socialdemòcrata, va instar ahir el Govern a firmar un nou protocol internacional sobre drets de l’infant, segons va informar en un comunicat de premsa. Es tracta d’un nou protocol facultatiu de la Convenció sobre els drets de l’Infant (PFCDI) aprovat el desembre de l’any passat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, que «permetrà presentar denúncies individuals i col·lectives davant el Comitè dels Drets de l’Infant per la vulneració de qualsevol dels drets que recull el tractat». El grup parlamentari socialdemocràta considera que el nou protocol constitueix «un important avenç perquè situa la Convenció dels Drets de l’Infant al nivell d’altres tractats de drets humans, en els quals el respectiu òrgan de vigilància pot dictaminar i establir recomanacions sobre denúncies de casos concrets de violació de drets».
Petició d’Unicef Andorra // El passat 30 d’agost, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va rebre còpia de la carta que la presidenta del Comitè Nacional d’Andorra de l’Unicef, Maria Rosa Babot, va enviar al síndic general, Vicenç Mateu, en relació a l’adopció d’aquest protocol. Babot demanava a la carta que Andorra signés el nou protocol abans d’acabar l’any per entrar a formar part dels 23 països que ja ho han fet. El grup parlamentari socialdemocràta afirma que després d’examinar la comunicació de Babot a sindicatura, vol reafimar el compromís amb els drets dels infants i fa «una crida al Govern perquè inclogui aquest element a la seva agenda de política exterior per tal de signar el Protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants abans d’acabar l’any 2012, la qual cosa permetrà ratificar-lo ràpidament». En opinió del grup parlamentari socialdemòcrata, el nou protocol de Nacions Unides és una eina imprescindible per lluitar contra els abusos i vulneracions dels drets dels infants, ja siguin individuals o en grup, per part d’infants o d’adults, i fins i tot, d’Estats en relació a altres Estats.
Petició d’Unicef Andorra // El passat 30 d’agost, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va rebre còpia de la carta que la presidenta del Comitè Nacional d’Andorra de l’Unicef, Maria Rosa Babot, va enviar al síndic general, Vicenç Mateu, en relació a l’adopció d’aquest protocol. Babot demanava a la carta que Andorra signés el nou protocol abans d’acabar l’any per entrar a formar part dels 23 països que ja ho han fet. El grup parlamentari socialdemocràta afirma que després d’examinar la comunicació de Babot a sindicatura, vol reafimar el compromís amb els drets dels infants i fa «una crida al Govern perquè inclogui aquest element a la seva agenda de política exterior per tal de signar el Protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets dels Infants abans d’acabar l’any 2012, la qual cosa permetrà ratificar-lo ràpidament». En opinió del grup parlamentari socialdemòcrata, el nou protocol de Nacions Unides és una eina imprescindible per lluitar contra els abusos i vulneracions dels drets dels infants, ja siguin individuals o en grup, per part d’infants o d’adults, i fins i tot, d’Estats en relació a altres Estats.
Actualitat nacional
Pablo García: «Els residents són una oportunitat que Galícia no pot desaprofitar»
És el número 4 de la llista del Partit Socialista de Galícia que concorrerà a les eleccions autonòmiques del 21 d’octubre per la província de Pontevedra, ha visitat Andorra i s’ha reunit amb els residents gallecs.
–Primer voldria preguntar-li quines creu que són les preocupacions de la comunitat gallega a Andorra.
–Jo crec que les preocupacions de la comunitat gallega al país són exactament, o molt semblants, a les de qualsevol gallec. Primer perquè els gallecs residents a Andorra segueixen sentint Galícia dia a dia, vivint la realitat gallega tots els dies, preocupant-se del que hi passa a diari. No he notat cap diferència amb la gent que viu tot l’any allí. Són persones que visiten Galícia habitualment, que hi tenen molts familiars, els pares, els avis, i fins i tot els seus fills, en molts casos, estudiant-hi. Per tant tenen les mateixes preocupacions que qualsevol altre ciutadà gallec. A més de les específiques que puguin tenir com emigrants.
–¿I quines són aquestes preocupacions?
–La preocupació bàsica és la situació que travessa Galícia de paràl·lisi, on els sectors productius s’estan enfonsant, on veiem que tota aquella Galícia de les oportunitats s’està quedant absolutament en res. I això unit a les retallades que s’estan donant en sanitat i educació, i per tant certs drets i prestacions la societat veu que estan minvant. I ho viuen com qualsevol gallec.
–I vostè, ¿què els proposarà?
–No estem en època de proposar grans coses. Els moments són molt difícils. Cal invertir la situació, s’ha de posar en funcionament i dinamitzar l’economia dels gallecs. No podem estar basant la nostra política –com s’està fent– únicament en retallar cada any, perquè la retallada serà infinita. Si no generem riquesa, si no posem en valor les potencialitats que té Galícia, la retallada que fem avui –que ens sembla molt– d’aquí un any, com que els ingressos continuaran caient, haurem de fer més retallades. Per això nosaltres apostem clarament per dinamitzar i potenciar els sectors productius, les oportunitats que té Galícia. Una altra cosa també molt bàsica és que hi ha determinats serveis que per nosaltres són línies vermelles, com l’educació i la sanitat, o la dependència, on nosaltres no permetrem que cap gallec es vegi d’alguna manera menyscabat pel fet de ser gallec i no pugui rebre aquests serveis.
–És la primera vegada que visita el país, i passa en precampanya. ¿Jugaran un paper rellevant els votants d’aquí? ¿Quants són?
–Són uns 4.000 gallecs, encara que amb dret a vot són una mica més de 2.000. No és que siguin més rellevants o menys. Per nosaltres, més enllà de què signifiquin quantitativament aquests vots, els residents gallecs a Andorra són part fonamental pel què poden aportar a Galícia. Si els gallecs d’aquí viuen i senten Galícia dia a dia, són una oportunitat que Galícia no pot desaprofitar. És un potencial, és gent emprenedora, que ha vingut aquí i fa anys que s’ha forjat un futur, empresarial, d’innovació, de treball, i per tant és un potencial que Galícia no pot deixar de costat. A més que m’he trobat, i així ja ho percebia, que és gent que està desitjant fer coses per Galícia, és gent que està desitjant invertir-hi, aportar coses, i per tant com a Govern gallec em sembla inacceptable que durant aquests quatre anys no haguem estat amb ells. Em comentaven que hi ha gallecs que volen, i porten anys intentant-ho, posar empreses a funcionar a Galícia, i que no han comptat amb l’ajuda econòmica, ni el recolzament financer, ni tan sols amb l’assessorament legal per poder-ho fer. I quan estàs a més de 1.000 quilòmetres, el que necessites és que et facilitin les coses. Per nosaltres no són un grapat de vots, deixant de banda la qüestió de si són determinants o no –que en tot cas mai seran els que decideixin les eleccions. Nosaltres els veiem com una oportunitat que Galícia necessita, que sempre han estimat Galícia, i sense dubte Galícia ha de comptar amb ells perquè no pot malgastar tant capital humà.
–Aquestes eleccions sembla que seran renyides. Expliqui’m una mica com creu que es desenvoluparan.
–Nosaltres estem convençuts, i així ho estem dient, que governarem Galícia. El Partit Popular ho ha fet aquests tres anys i mig i Alberto Núñez Feijóo avui en dia no pot presentar-se davant cap gallec dient-li què farà perquè tenim tres anys i mig de fets, i el que ha fet ha estat invertir totes les estadístiques. Galícia estava en posicions millors que la resta de l’Estat, i avui és tot el contrari. Hem retrocedit absolutament en qualsevol paràmetre en el que ens moguem.
–¿Es podrà fer una lectura a nivell nacional d’aquestes eleccions, després del que està fent Mariano Rajoy també des de Madrid?
–Sense dubte. Galícia decideix molt què passarà a partir d’ara a Espanya. És el primer test, la primera valoració que els ciutadans faran després de vuit mesos de política de Rajoy, on igual que Feijóo, la primera conclusió és que ens han enganyat. És a dir, en aquests vuit mesos el que han fet és tot el contrari del que ens havien dit. I Rajoy és el que està portant el país al rescat, el que després de les eleccions gallegues, segurament, retallarà les pensions. És el primer plebiscit al que s’enfronta. Estic convençut que els ciutadans gallecs, com qualsevol altre ciutadà d’una altra comunitat, li dirà no a Rajoy, i això també determinarà les polítiques que posi en marxa.
–Galícia és una comunitat històrica. ¿El que està passant a Catalunya també té ressò?
–Jo penso que el que passa a Catalunya no passa a Galícia. Galícia és una nacionalitat històrica, per tant té entitat pròpia, és un país. El que està passant és que la gent està començant a posar el peu contra la paret. Això és fonamentalment fruit del fet que hi ha determinats aspectes que donem tots per superats però que, per exemple el senyor Feijoo sortia l’altre dia a la Razón, dient que s’havia de plantejar si hi podia haver autonomies. Els socialistes gallecs ho tenim molt clar. Nosaltres no farem cap pas enrere en les competències, en els drets que té Galícia com país, com a nacionalitat històrica i com a model d’autogovern. Nosaltres seguim creient en el país de les autonomies i seguim creient que aquest model de descentralització ha sigut bo pels territoris.
–¿Es pot donar el cas d’una manifestació com la que va viure Barcelona l’altre dia i un crit a anar més enllà?
–Crec que la situació política és diferent. A Galícia no està en qüestió això. També crec que d’alguna manera no deixen de tenir certes connotacions, les manifestacions de l’altre dia, d’aquest peu contra la paret en el sentit que es qüestionen les autonomies. També el govern de la Generalitat s’haurà de plantejar certes coses, és a dir, tampoc podem distreure la gent amb manifestacions.
–Primer voldria preguntar-li quines creu que són les preocupacions de la comunitat gallega a Andorra.
–Jo crec que les preocupacions de la comunitat gallega al país són exactament, o molt semblants, a les de qualsevol gallec. Primer perquè els gallecs residents a Andorra segueixen sentint Galícia dia a dia, vivint la realitat gallega tots els dies, preocupant-se del que hi passa a diari. No he notat cap diferència amb la gent que viu tot l’any allí. Són persones que visiten Galícia habitualment, que hi tenen molts familiars, els pares, els avis, i fins i tot els seus fills, en molts casos, estudiant-hi. Per tant tenen les mateixes preocupacions que qualsevol altre ciutadà gallec. A més de les específiques que puguin tenir com emigrants.
–¿I quines són aquestes preocupacions?
–La preocupació bàsica és la situació que travessa Galícia de paràl·lisi, on els sectors productius s’estan enfonsant, on veiem que tota aquella Galícia de les oportunitats s’està quedant absolutament en res. I això unit a les retallades que s’estan donant en sanitat i educació, i per tant certs drets i prestacions la societat veu que estan minvant. I ho viuen com qualsevol gallec.
–I vostè, ¿què els proposarà?
–No estem en època de proposar grans coses. Els moments són molt difícils. Cal invertir la situació, s’ha de posar en funcionament i dinamitzar l’economia dels gallecs. No podem estar basant la nostra política –com s’està fent– únicament en retallar cada any, perquè la retallada serà infinita. Si no generem riquesa, si no posem en valor les potencialitats que té Galícia, la retallada que fem avui –que ens sembla molt– d’aquí un any, com que els ingressos continuaran caient, haurem de fer més retallades. Per això nosaltres apostem clarament per dinamitzar i potenciar els sectors productius, les oportunitats que té Galícia. Una altra cosa també molt bàsica és que hi ha determinats serveis que per nosaltres són línies vermelles, com l’educació i la sanitat, o la dependència, on nosaltres no permetrem que cap gallec es vegi d’alguna manera menyscabat pel fet de ser gallec i no pugui rebre aquests serveis.
–És la primera vegada que visita el país, i passa en precampanya. ¿Jugaran un paper rellevant els votants d’aquí? ¿Quants són?
–Són uns 4.000 gallecs, encara que amb dret a vot són una mica més de 2.000. No és que siguin més rellevants o menys. Per nosaltres, més enllà de què signifiquin quantitativament aquests vots, els residents gallecs a Andorra són part fonamental pel què poden aportar a Galícia. Si els gallecs d’aquí viuen i senten Galícia dia a dia, són una oportunitat que Galícia no pot desaprofitar. És un potencial, és gent emprenedora, que ha vingut aquí i fa anys que s’ha forjat un futur, empresarial, d’innovació, de treball, i per tant és un potencial que Galícia no pot deixar de costat. A més que m’he trobat, i així ja ho percebia, que és gent que està desitjant fer coses per Galícia, és gent que està desitjant invertir-hi, aportar coses, i per tant com a Govern gallec em sembla inacceptable que durant aquests quatre anys no haguem estat amb ells. Em comentaven que hi ha gallecs que volen, i porten anys intentant-ho, posar empreses a funcionar a Galícia, i que no han comptat amb l’ajuda econòmica, ni el recolzament financer, ni tan sols amb l’assessorament legal per poder-ho fer. I quan estàs a més de 1.000 quilòmetres, el que necessites és que et facilitin les coses. Per nosaltres no són un grapat de vots, deixant de banda la qüestió de si són determinants o no –que en tot cas mai seran els que decideixin les eleccions. Nosaltres els veiem com una oportunitat que Galícia necessita, que sempre han estimat Galícia, i sense dubte Galícia ha de comptar amb ells perquè no pot malgastar tant capital humà.
–Aquestes eleccions sembla que seran renyides. Expliqui’m una mica com creu que es desenvoluparan.
–Nosaltres estem convençuts, i així ho estem dient, que governarem Galícia. El Partit Popular ho ha fet aquests tres anys i mig i Alberto Núñez Feijóo avui en dia no pot presentar-se davant cap gallec dient-li què farà perquè tenim tres anys i mig de fets, i el que ha fet ha estat invertir totes les estadístiques. Galícia estava en posicions millors que la resta de l’Estat, i avui és tot el contrari. Hem retrocedit absolutament en qualsevol paràmetre en el que ens moguem.
–¿Es podrà fer una lectura a nivell nacional d’aquestes eleccions, després del que està fent Mariano Rajoy també des de Madrid?
–Sense dubte. Galícia decideix molt què passarà a partir d’ara a Espanya. És el primer test, la primera valoració que els ciutadans faran després de vuit mesos de política de Rajoy, on igual que Feijóo, la primera conclusió és que ens han enganyat. És a dir, en aquests vuit mesos el que han fet és tot el contrari del que ens havien dit. I Rajoy és el que està portant el país al rescat, el que després de les eleccions gallegues, segurament, retallarà les pensions. És el primer plebiscit al que s’enfronta. Estic convençut que els ciutadans gallecs, com qualsevol altre ciutadà d’una altra comunitat, li dirà no a Rajoy, i això també determinarà les polítiques que posi en marxa.
–Galícia és una comunitat històrica. ¿El que està passant a Catalunya també té ressò?
–Jo penso que el que passa a Catalunya no passa a Galícia. Galícia és una nacionalitat històrica, per tant té entitat pròpia, és un país. El que està passant és que la gent està començant a posar el peu contra la paret. Això és fonamentalment fruit del fet que hi ha determinats aspectes que donem tots per superats però que, per exemple el senyor Feijoo sortia l’altre dia a la Razón, dient que s’havia de plantejar si hi podia haver autonomies. Els socialistes gallecs ho tenim molt clar. Nosaltres no farem cap pas enrere en les competències, en els drets que té Galícia com país, com a nacionalitat històrica i com a model d’autogovern. Nosaltres seguim creient en el país de les autonomies i seguim creient que aquest model de descentralització ha sigut bo pels territoris.
–¿Es pot donar el cas d’una manifestació com la que va viure Barcelona l’altre dia i un crit a anar més enllà?
–Crec que la situació política és diferent. A Galícia no està en qüestió això. També crec que d’alguna manera no deixen de tenir certes connotacions, les manifestacions de l’altre dia, d’aquest peu contra la paret en el sentit que es qüestionen les autonomies. També el govern de la Generalitat s’haurà de plantejar certes coses, és a dir, tampoc podem distreure la gent amb manifestacions.
Actualitat nacional
El PS demana un nou protocol pels drets de l'infant
El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar una demanda a Sindicatura perquè el Govern signi, abans d’acabar el 2012, el protocol facultatiu de la convenció sobre els drets de l’infant relatiu a un rocediment de comunicacions. Es tracta d’un protocol aprovat el desembre del 2011 a l’assemblea general de les Nacions Unides.
Actualitat nacional
Visita d'un dirigent del PSOE gallec a la capital
Una vintena de persones van assistir ahir a l’acte que va fer Pablo García, secretari d’organització del PSOE de Galícia i número tres a la llista de Pontevedra, al centre cultural la Llacuna. García va venir a conèixer la comunitat i a recaptar suports per a les properes eleccions autonòmiques. Jaume Bartumeu, que va presentar l’acte, va destacar les aportacions que ha fet la comunitat gallega al país.
© Partit Socialdemòcrata -
C/ Prat de la Creu, 59-65, Escala A, 2n Despatx 1,
AD500 Andorra la Vella -
Tel: +376 805 260 - Fax: +376 821 740 -
psa@psa.ad
- Avís legal - I tu què pots fer?
- Avís legal - I tu què pots fer?
