El Partit Socialdemòcrata (PS) va lamentar ahir que el partit de la setmana vinent de l’Europa League entre el FC Lusitans i el West Ham no es pugui celebrar a l’Estadi Nacional, que estarà ocupat pel Campus Nike, i s’hagi de fer a l’Estadi Comunal. El primer secretari de la formació, David Rios, va explicar que d’aquesta manera només podran assistir al partit al voltant de 400 seguidors anglesos en lloc dels 2.000 que s’havien previst en un principi i, per tant, “es perd una oportunitat de fer promoció” del país.

Rios considera que hi ha hagut una “mala organització del ministeri d’Esports” en aquest tema i una “manca de coordinació“ entre aquest ministeri i el de Turisme, amb la qual cosa es deixa escapar la repercussió que pot tenir un esdeveniment d’aquest tipus si hi ha una bona gestió. El polític encampadà va recordar que s’ha fet una inversió de quatre milions d’euros a l’Estadi Nacional, i que hauria de ser aquesta instal·lació la que acollís un partit de futbol “tan transcendent” com aquest i no l’Estadi Comunal, amb molta menys capacitat de públic.

D’altra banda, el PS va criticar també ahir el Govern per la política que està seguint en la posada en circulació dels euros andorrans, que està provocant que creixi l’especulació amb aquestes monedes i està donant una “imatge negativa” del país.

Els socialdemòcrates no entenen com encara només han arribat a les botigues de numismàtica 35.000 dels 70.000 lots d’euros que es van anunciar en el seu dia i demanen una explicació al Govern. Segons va manifestar Rios, i a partir de les opinions del sector de la numismàtica, al voltant del 80% de les monedes que s’han posat en circulació s’han fet servir per especular. Els beneficiaris haurien estat, segons va indicar el primer secretari del PS, persones que han vingut de fora a adquirir els euros. Rios va recordar també que és l’acord monetari el que fixa la manera com s’ha de fer la distribució de l’euro. “Només faltaria que la UE ens toqués ara la cresta per aquest tema”, va afirmar. El PS recorda també que el Govern encara no ha resolt les possibles responsabilitats internes i externes que han tingut lloc amb la suplantació d’identitats per poder comprar lots d’euros.

Finalment, Rios va lamentar la mort de Ramon Martínez Fraile, extinent d’alcalde socialista de Barcelona, que va ser col·laborador del Govern del PS entre els anys 2009 i 2011.

Veure article original

David Rios, primer secretari socialdemòcrata, va mostrar-se especialment crític en el modus operandi del Govern en el tema de l’emissió d’euros andorrans i de com està gestionant l’afer. Rios va afirmar que la distribució ja va començar un any més tard, que encara es desconeix el motiu i que ara es fa d’una manera «poc satisfactòria», en referència als casos de suplantacions d’identitat a l’hora de recollir els lots que encara romanen sense resoldre i on no s’han purgat responsabilitats, segons va argumentar. El secretari socialdemòcrata va denunciar, també, «l’espectacle lamentable de la Policia fent fora de l’edifici de Govern a la gent que estava recomprant euros» i va mostrar el seu neguit perquè «els numismàtics encara no saben on són els 35.000 euros en lots que falten dels 70.000» que es va parlar que, inicialment, entrarien en circulació. En aquest sentit, Rios va deixar clar que tot plegat «encareix el preu i provoca l’augment de l’especulació, ja que un 80% dels 35.000 lots de col·leccionista han estat utilitzats per especular, amb diner negre, gent estrangera i que ha fet que el negoci l’hagi fet persones de fora d’Andorra».

El màxim representant socialdemòcrata va voler detallar algunes de les mesures que hauria d’aplicar el Govern per evitar un nou cas semblant. Rios va considerar que en quant a la distribució del paquet de monedes per a cada ciutadà «s’hauria de tenir més cura, fent un sistema protegit per evitar suplantacions d’identitat i, sobretot, facilitar la rapidesa de l’obtenció de les monedes per part de la gent per evitar el seu encariment i el preu estigui més controlat.

Finalment, pel que fa a l’enquesta del primer semestre del 2015 que l’Observatori va publicar ahir, Rios es va mostrar visiblement sorprès per les dades que recollien que un 6,5% del 18% total de persones del país que es mostren preocupades per l’economia es van referir al cas BPA com el seu principal temor. «Una xifra molt baixa», va assegurar.

Veure article original

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, durant la roda de premsa setmanal que ha ofert aquest dimarts, ha tornat a criticar el "descontrol" que hi ha hagut en l'emissió d'euros andorrans i ha criticat que als numismàtics només els hagin arribat 35.000 lots de col·leccionista dels 70.000 disponibles. En aquest sentit, Rios vol saber per què el Govern no ha distribuït la meitat dels euros de col·leccionista, un fet que segons ha assegurat, "fa apujar el preu i augmentar l'especulació". A més, el representant socialdemòcrata ha assegurat que un 80% dels lots venuts fins ara s'han fet servir per especular.

David Rios ha lamentat que durant el procés de distribució dels euros hi hagi hagut suplantacions d'identitat, així com "l'espectacle lamentable" que va protagonitzar la Policia fent fora a gent de davant del Govern que volia recomprar els lots d'euros. El primer secretari del PS creu que reservar un lot d'euros per a cada ciutadà va ser una bona mesura, però li preocupa la imatge negativa que els problemes en la distribució hagi pogut generar, i ha afegit que "només ens faltaria que la UE ens torni a tocar la cresta per aquest motiu".

D'altra banda, David Rios també ha criticat que el partit de futbol entre el FC Lusitans i el West Ham no es pugui celebrar a l'Estadi Nacional i s'hagi de disputar al Comunal, tenint en compte que aquest fet limitarà la vinguda de seguidors d'aquest equip anglès. "Per una vegada que podrien venir turistes anglesos gratuïtament i la malbaratem", ha lamentat Rios, i ho ha atribuït a la falta de coordinació entre els ministeris del Govern, ja que no es pot disputar a l'Estadi Nacional perquè estava prèviament reservat per al Campus Nike.

Finalment, pel que fa als resultats de l'enquesta de l'Observatori del CRES fets públics aquest dimarts, David Rios ha expressat la seva sorpresa pel fet que només un 7% dels enquestats hagin mostrat preocupació per la crisi de BPA. Tot i això, cal tenir en compte que es tractava d'una pregunta oberta per saber les preocupacions de la ciutadania i no es preguntava concretament sobre l'entitat.

Veure article original

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, afirma que la seva formació no es pot pronunciar sobre si la proposta de l’AREB amb relació a BPA és la millor perquè desconeixen totes les opcions que s’han estudiat. “Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total del Govern, la Uifand i l’INAF, i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes”, va manifestar Rios.

¿Quins objectius es planteja en aquesta etapa al capdavant del PS?
El nostre objectiu principal ara mateix és treballar per fer un bon paper a les properes eleccions comunals. I, a altres nivells, volem també augmentar la comunicació del partit, ja sigui cap a tota la militància com externament, per tal que la ciutadania ens conegui i sàpiga quines accions estem fent per millorar la societat. Creiem que aquest darrer és un punt en el qual hi hem d’incidir. També volem mantenir el partit el màxim d’obert i de transparent, una línia que ja havia encetat l’anterior comitè executiu i que cal mantenir i potenciar.

¿Què farà el partit per fer front a l’increment de l’abstenció que va perjudicar especialment el PS en les darreres eleccions generals?
Creiem que hem tingut dificultats per fer arribar el nostre projecte a la ciutadania i per això hi va haver molta gent que no es va desplaçar a votar o que ha votat en blanc. Entenem que estem en un temps en què es requereix la reacció de la ciutadania per canviar les coses, perquè els polítics sols no poden fer-ho si no tenen el suport dels electors. Per tant, hem de fer veure als ciutadans que han d’exercir el seu dret de vot perquè és molt important per poder canviar la societat.

La bicefàlia amb un líder del partit i un president del grup parlamentari, ¿és positiva?
El PS és un partit on hi ha un equip de persones. Aquí no tenim un únic líder que gestioni el grup parlamentari i el partit. Així, el PS s’ha convertit en un equip de persones que treballem al Consell General, al partit, als comuns... I una de les qüestions que funciona molt bé internament és aquest gran treball en equip que fem. És a dir, que no hi ha una sola persona al davant de tot, sinó diverses persones que desenvolupen diferents tasques de responsabilitat.

L’inici de la legislatura s’està centrant molt en la crisi de BPA. ¿Com veu que està portant el Govern aquest tema?
Aquest tema va arribar una mica després de les eleccions i ha alterat tota la vida del país. El més raonable hauria estat que durant un cert temps haguéssim pogut analitzar els resultats electorals i hauria estat interessant constatar com Demòcrates per Andorra ha caigut en picat de manera que ha passat de 22 consellers a 15. Això és una caiguda estrepitosa, i de fet la majoria anava de deu vots a Ordino fins l’últim moment, la qual cosa demostra que el Govern d’Antoni Martí no està tan legitimat com en l’anterior legislatura. D’aquesta anàlisi, que lamentablement per l’afer BPA no s’ha arribat a fer, s’aprofita DA, que està actuant com si tingués una majoria absolutíssima com a l’anterior legislatura. Nosaltres entenem que ara és un moment d’estendre la mà i treballar plegats en determinats temes, i que haurien de ser conscients i humils que la victòria electoral no ha estat amb el marge anterior. I és que el Govern de DA hauria de ser molt més generós, perquè nosaltres des del PS i el nostre grup parlamentari estem en disposició de treballar plegats en determinats temes, com l’acostament a la UE o el cas BPA.

Però el PS ha quedat en una posició una mica residual en les darreres eleccions i LdA sembla que s’erigeix com la veritable alternativa...
Semblaria ser que els electors enfadats de DA han votat liberals i dels que ens havien de votar a nosaltres alguns no van exercir el seu dret o ho van fer en blanc. Per tant, el resultat electoral, tot i ser bastant bo pel nombre de vots, ja que es va arribar a 3.642, pel que fa al nombre d’escons no ho és. Ens ha faltat poder arribar a constituir un grup parlamentari propi, que ens hauria anat molt bé.

¿Què opina de la resolució presa per l’AREB fa uns dies?
El problema és que coneixem l’opció triada per l’AREB però desconeixem totes les altres opcions que ha descartat. Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total per part del Govern, la Uifand i l’INAF i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes.

¿Però creu que per aquesta via es podrà reflotar la part anomenada bona de l’entitat?
Nosaltres en aquesta qüestió tenim tres objectius, i si es compleixen donarem per bona l’opció triada i en cas contrari serem molt crítics. Els tres objectius són mantenir els llocs de treball, que es recuperin els fons dels estalviadors i que es dilucidi si hi ha hagut responsabilitats polítiques.

¿Hi ha hagut manca de diàleg amb els accionistes majoritaris com han criticat els liberals?
La solució tècnica, com he dit, no la valorem, però pel que fa a la part política, hem de reconèixer que el Govern té un suspens categòric. No ha parlat amb els accionistes majoritaris, cosa que és molt greu, però tampoc no ha parlat amb l’oposició i no se’ns ha donat més informació després que s’aprovés la llei de l’AREB. Nosaltres defensem una política propera i transparent i per això creiem que en aquest àmbit el Govern té un suspens extraordinari.

¿Té la impressió que s’ha fet tota la feina que calia per homologar el país en l’àmbit financer?
En aquesta qüestió, com en la inclusió a la llista de UE de països no col·laboradors, Andorra té un dèficit. Nosaltres implementem unes lleis seguint les recomanacions que ens fan els diferents organismes, però després hi ha tota una feina que ha de fer la diplomàcia en l’àmbit exterior, que és la que ha d’explicar els canvis que es fan. Aquest és un dèficit que hi ha en el ministeri d’Exteriors, que no fa la feina de promoció de totes les modificacions que estem fent. Un exemple és la llista de paradisos de la UE, ja que a banda que hi hagi hagut un error, hi ha deu països que ens consideren no col·laboradors, segurament perquè desconeixen la legislació que hem estat aprovant. I aquesta és una situació inacceptable a dia d’avui perquè vol dir que la feina no s’ha fet.

¿Pot haver afectat negativament no tenir ambaixador als Estats Units durant tota aquesta crisi de BPA?
La diplomàcia, a banda de parlar i fer promoció del país, també ha d’escoltar, i per tant has de tenir persones que vegin què és el que està fent la Unió Europea per lluitar contra el frau, per exemple. I és que una bona identificació d’un grup de treball et permet reaccionar abans que passin casos com el de la BPA.

¿Servirà d’alguna cosa la comissió de vigilància que s’ha creat al Consell General sobre l’afer BPA?
Per responsabilitat política hem d’estar dins d’aquesta comissió de vigilància, perquè si s’emprenen mesures el PS té alguna cosa a dir. Hem tingut una actitud proactiva en tot el procés fins que se’ns ha exclòs després de l’aprovació de la llei de l’AREB.

Creiem, però, que através d’aquesta comissió no podrem saber mai o serà molt difícil que se sàpiga què és el que ha passat en aquest afer, i com ha actuat la Uifand, la INAF i el Govern abans de la nota del FinCEN, cosa que és el que ens preocupa.

¿Creu que el que passa és que no es volen depurar responsabilitats si es troba que n’hi ha hagut?
Nosaltres creiem que per una banda s’ha de saber què és el que va passar per prendre mesures i que no torni a passar mai més, i que si algú ha comès alguna negligència que n’assumeixi la responsabilitat. Són dues qüestions que nosaltres entenem que són complementàries.

¿Com valora la visita del primer ministre francès i el seu suport en la crisi de BPA?
Que hi hagi un discurs positiu de França és molt interessant per a Andorra. En aquest sentit estem contents que el primer ministre francès hagi tingut paraules positives per a Andorra. I és que tenir un aliat com França, que té una importància cabdal a la UE, és una cosa que s’ha de conservar. El fet que Valls di- gués que Andorra ha reaccionat bé entenc que és un missatge positiu de cara a fora, però això no treu que internament haguem de conèixer què és el que ens ha portat cap aquí i què és el que hem de fer a partir d’ara.

El cap de Govern va llançar la idea d’un Govern de concentració si la situació per la crisi de BPA empitjorava...
Entenc que el cap de Govern volia monopolitzar el debat d’investidura i va llançar una idea al vent, perquè el cert és que no ha tingut un seguiment. El nostre aleshores candidat a cap de Govern i avui president del grup mixt ja va proposar l’any passat un pacte en matèria de fiscalitat, relacions amb la Unió Europea i competències comunals que els demòcrates ni tan sols es van dignar a contestar. I darrerament López ha tornat a propostar un pacte d’Estat que tampoc no ha tingut resposta. Per tant, per la nostra part no es pot dir que no hàgim volgut treballar plegats en temes com aquests.

Pel que fa a l’acord d’associació amb la UE, sembla que hi ha més col·laboració entre els grups parlamentaris...
L’acord d’associació és un projecte cabdal per a Andorra i, al nostre entendre, a l’igual que en la darrera legislatura, en aquesta es torna a pecar del mateix. Hi ha una manca d’informació als grups polítics i a la ciutadania del que suposa aquest tema. Per això entenem que el Govern no està fent bé la feina i això pot tenir unes conseqüències que ningú no desitja i que és que quan el poble s’hagi de manifestar sobre l’acord d’associació no tingui prou informació com per fer-ho amb sentit d’Estat.

“DA governa com si encara tingués 22 consellers i hauria de fer-ho amb més generositat i humilitat”

¿S’estan oblidant temes prioritaris per al país amb la crisi de BPA?
Crec, com he dit abans, que ha faltat una anàlisi més aprofundida dels resultats electorals del passat 1 de març i el cert és que DA està governant com si encara tingués 22 consellers i nosaltres creiem que ho hauria de fer amb més generositat i humilitat, cosa que no està fent. Nosaltres som una formació constructiva i des de DA aquesta circumstància no s’està aprofitant, sinó tot el contrari.

Però des de DA el poden respondre que continuen tenint majoria absoluta, que ja és suficient per governar en solitari...
El que vull dir és que els demòcrates estan governant per 18 vots i aquesta és una circumstància sobre la qual no hi ha suficient consciència. Les majories absolutes ben portades fan avançar, però les majories absolutes com la que tenim ara mateix el que fan és un mal terrible a la democràcia.

¿Com valora la conformació que hi ha hagut del Govern a partir d’aquests resultats electorals?
La legislatura passada era la del Govern dels millors i aquesta no sabem ben bé com s’ha format el Govern. Se li ha de donar els cent dies de gràcia, però està clar que és un Govern que ha sucumbit als favors polítics. Esperem i desitgem que puguin tirar endavant el país durant aquests quatre anys, perquè es necessita un bon Govern, però està clar que aquest és un Govern que s’ha fet amb la intenció d’afavorir compromisos polítics adquirits.

¿Què li semblen les grans línies mestres que han donat a conèixer en els darrers dies ja alguns ministres?
Demòcrates per Andorra pateix un mal, cosa que ja li passava la passada legislatura, i és que no té un model de país i el que fan els ministres és deixar anar els projectes que pensen que s’han de fer però no hi ha un nexe entre ells i no han dibuixat una Andorra del segle XXI. Nosaltres pensem que hi ha pocs recursos i a sobre els pretenen malbaratar, amb la qual cosa ens afeblim doblement.

¿L’evolució a la baixa de DA i el fet que hagin de canviar el lider d’aquí a quatre anys pot suposar la davallada definitiva d’aquest partit?
Parlar sobre això seria fer política ficció, però crec que els demòcrates avui dia no tenen el suport que tenien el 2011 i, per tant, pot passar qualsevol cosa, com que el partit es dissolgui vers la propera legislatura... El que està clar és que aquest no ha estat mai un projecte sòlid i caldrà veure si poden auguantar un desgast tan important com el que estan patint amb el tema de BPA.

L’objectiu del PS és sumar per tenir millors resultats a les comunals. ¿Què significa això?
Si volem canviar els projectes que actualment hi ha als comuns i volem promocionar les parròquies hem de guanyar, i avui no ho podem fer. Els 3.642 vots que vam obtenir és un molt bon punt de partida, però no per guanyar. Per això diem que el que cal és sumar amb un projecte en positiu. El nostre tarannà impossibilita que muntem coalicions per anar en contra d’un comú o d’un color polític, sinó que entenem que la nostra obligació és constructiva. A més, per primera vegada en la història del PS els comitès parroquials tindran potestat per decidir amb qui volen anar junts per defensar el projecte, que està obert i que volem fer conjuntament amb la gent que s’hi vulgui integrar.

La suma suposo que s’ha de fer també amb SDP...
En el cas de les comunals, SDP pot tenir projectes molt similars als nostres i, per tant, el més raonable i lògic seria que anéssim junts. Però això serà una cosa que haurà d’estudiar cada comitè local. De la mateixa manera que ens preocupa una coalició amb SDP, també ens preocupa la coalició amb Iniciativa Ciutadana i amb els Verds, i jo sóc també molt partidari d’incorporar tants independents com sigui possible, perquè això demostra que un partit s’apropa a la ciutadania.

Veure article original

Han estat quatre anys durs a la minoria de Sant Julià. Rossend Areny valora la seva experiència.

Quin balanç en fa del mandat?
Personalment, minso; en la feina de gestió, l’aportació ha estat poca perquè no m’han deixat. Volia cooperar, però la majoria no ho ha permès. I, pel que fa a la seva tasca, som l’únic comú que anem a l’inrevés. La resta ha eixugat deute i fa més inversió. Aquí, tot el contrari. El balanç és molt pobre.

Ha sentit que només podia dir alguna cosa a les sessions?
No és normal el que ha succeït amb les comissions de treball. Les poques que hem fet es poden comptar amb els dits de la mà i han estat merament informatives. Moltes no s’han reunit. M’hauria agradat estar molt més conseller del que he estat.

En què creu que s’ha fallat des de la minoria?
Molts cops m’he plantejat si era culpa meva que no em passaven informació i no em deixaven participar. He intentat fer autocrítica i, amb el cor a la mà, no trobo cap element que expliqui aquesta actitud. Per què només entrar al mandat se’ns va excloure dels consells d’administració de les societats? Què havíem fet el dia zero?

A què ho atribueix, doncs?
Ha estat deliberat des de la majoria passar la mínima informació. No sé per què. El resultat és que no ens han permès treballar. Si algun dia sóc cònsol, integraré la minoria en totes les decisions. Ens han votat 700 persones, que són moltes, i hem de tenir dret a participar en la gestió del comú.

Com valora l’estat econòmic del comú?
A final del 2014 estàvem al 88% del sostre de deute i al primer trimestre estarem al 93% del màxim. No hi ha una davallada. Els pressupostos es fan amb superàvit i després s’acaba confirmant un dèficit important i a més s’han de sumar els reconduïts.

Té por de superar el límit legal?
Espero que no. Si arribem a això tindrem un problema, i gros. I no sé quina solució trobarien.

Veu la majoria conscienciada que això no pot passar?
A vegades m’ho demano. És evident que la culpable és Naturlandia. Els veig motivats amb aquest projecte. Tenen més informació que jo per creure-hi. Si realment aquesta informació que jo reclamo des de fa temps és bona, que me la passin.

Seria el pla de viabilitat tantes vegades demanat, fins i tot davant la Justícia...
I Josep Roig tampoc n’ha tret l’aigua clara. En aquest país sembla que o estàs del bon lloc políticament parlant o ets un zero a l’esquerra. El pla segons el vent que bufa existeix, no existeix, existeix però no te’l passaré, te l’ensenyaré però no te’l deixaré. Entenc que hi és perquè per renegociar les pòlisses de crèdit amb un banc has de demostrar que això no s’ensorrarà. Un dia ens van dir que no érem ningú per passar-nos la informació.
Alguna informació dels resultats del 2014 a Naturlandia?
No els sabem. Quan hi ha un boom d’afluència de seguida cor­ren a dir que hi ha hagut molta gent. Però fins ara portem tres tancaments i tots diuen que perquè el projecte tiri endavant el comú hi ha de posar diners. El parc acumula un dèficit anual de dos milions. No és rendible.

I la repercussió al parc a la par­ròquia o al país ho justifica?
Quina repercussió? Pregunta als comerciants. Allò està a disset quilòmetres. Han continuat tancant botigues.

Ha rebut ja explicacions sobre les despeses fetes pels cònsols amb les targetes?
No. Hem demanat comprovants i els extractes bancaris i hem parlat amb el conseller de Finances, amb els cònsols i amb el seu entorn polític i no n’he tret l’aigua clara. M’agradaria que acabés el mandat amb això aclarit. No és que sigui una xifra estratosfèrica, però parlem només del 2013. Ha estat el modus operandi de tot el mandat? Ja li he dit a la cònsol. Espero que ho puguin demostrar pel bé de la imatge del comú.

Què va pensar en veure l’informe?
Que a Andorra estem igual d’exposats a aquestes pràctiques que a altres llocs. Em va entristir molt, i més venint dels cònsols de la meva parròquia.

Podran justificar les despeses?
No ho sé. Em diuen de portes endins que tot ha estat un error i que tot responia a despeses de darrera hora per a la inauguració del parc i que calia celeritat.

Què es va comprar?
No ho sé, no m’ho han dit. I si és així, el 2014 les despeses haurien de ser molt menors en proporció.
Per justificar això, cal recórrer a advocats?
No en tinc ni idea. Mai m’he trobat amb aquests percals.

Com valora que la fiscalia no hagi actuat?
Suposo que vol donar temps perquè a qui s’acusa d’una mala praxi es defensi. No sé si actuarà d’ofici. La fiscalia és de l’Estat i aquest està governat per un partit que és DA, antic soci del comú, i dins del consell de comú hi ha membres de DA asseguts. No sé si això entorpirà el procés.

Si ningú mou fitxa, el PS denunciarà?
Estem esperant. Donem un temps prudencial. Serà una decisió a nivell del partit. S’ha de valorar bé, però no es descarta.

Com valora que el vial de Sant Julià ara no sigui prioritari?
Es prioritzen altres obres que no són tan importants com la porta d’entrada al país. És un projecte que cueja fa temps i ningú mou fitxa.

El trencament entre DA i UL, influeix?
En la legislatura anterior eren socis. En què va influir tenir dos consellers al grup demòcrata? El trencament, si ha d’influir, serà en negatiu.

Es creu la cònsol quan diu que no repetirà?
Tristament sí, perquè malgrat tot continuo pensant que és una política vàlida. És bona a nivell de gestió però al mandat alguna cosa se li ha escapat de la mà. És per no tenir ganes de tornar.

Roig i vostè, estan a grups diferents a contracor?
Hauria preferit que no ho haguessin fet. Jo vaig decidir quedar-me a casa i ell seguir un dels dos. Tenia els seus motius i són legítims. I això no ens impedeix seguir treballant conjuntament. No seria un problema asseure’ns per una plataforma única a les eleccions.

Avui el conseller general socialdemòcrata i president del Grup Mixt, Pere López, ha participat a la tertúlia d'actualitat del programa La Rèplica d'ATV, en la que s'ha debatut sobre la compareixença del president de l'AREB davant les comissions especials i de Finances i Pressupost del Consell.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 25/06/2015

La solidaritat ha quedat reduïda a la seva mínima expressió. Lamentablement en els temps actuals triomfa l’individualisme com a model de societat i de vida. Triomfa la poca implicació, triomfa el nul compromís, triomfa el mentre a mi no m’afecti, el que passi no m’interessa. És el triomf de les polítiques que fa dies que es posen en pràctica. Les polítiques del divideix i venceràs, del menyspreu a les ideologies, de la desafecció i la desinformació, les polítiques del desancorament a la classe social a la qual es pertany, del desmantellament de l’Estat del benestar per motius teòri-cament econòmics, del menyspreu i de la devaluació constant dels serveis públics. És el triomf de les polítiques de la por. Por al futur, a la pèrdua del lloc de treball, a perdre la seguretat ciutadana, a estar etiquetat d’un color diferent dels que manen. Por a enfrontar-se als poders polítics.

Estan guanyant. Perquè el que compta avui és nedar, guardar la roba i sobretot ser invisible. Així de sols es troben els treballadors de BPA amb el poc suport dels sindicats, dels empleats dels altres bancs i dels treballadors en general, com també sols es troben les persones que reben pensions per discapacitat i les retallades inhumanes que han sofert amb la nova Llei de la CASS o els treballadors que han d’estar de baixa laboral reclosos a casa els set dies a la setmana.

De tant en tant, però, sorgeixen brins d’esperança. Motius per no donar-ho tot per perdut. És el cas de les dues mil signatures recollides per evitar el tancament de la sala de gimnàstica d’Encamp i que han aconseguit el seu objectiu. Cal felicitar-ne els impulsors. La unió fa la força i la immobilització tot sovint és una bar­rera psicològica. I oblidem que fer-se sentir és un instrument útil per no perdre drets. Uns drets que tot sovint ens adonem que els hem perdut quan només tenim dret a picar de peus. Cal treballar per recuperar l’esperit solidari, el compromís personal i la implicació en la defensa dels nostres drets i del bé comú. Hem de gua-nyar els que promouen l’individualisme. La societat i els nostres fills ho agrairan. Està a les mans de cada un de nosaltres.

Els consellers socialdemòcrates, integrats al grup mixt, presentaran al setembre una nova proposició de llei per rebaixar els anys per obtenir la nacionalitat, després dels intents fallits del 2010 i del 2012. Així ho ha anunciat primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, que ha indicat que la proposta serà de rebaixar el termini de 20 a 10 anys, tal com incloïa el seu programa electoral

Rios ha assegurat que és el moment idoni per tornar a presentar la proposta de modificació de la Llei de la nacionalitat, tenint en compte que hi ha temps suficient perquè els beneficiaris de la rebaixa puguin votar a les eleccions generals del 2019, i que el cap de Govern, Toni Martí, s'ha mostrat partidari de reobrir el debat. De fet, Rios ha recordat que el Consell d'Europa i l'ONU han recomanat en diverses ocasions a Andorra la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat, i ha posat de manifest la "paradoxa" que un resident tingui drets econòmics des del primer dia i en canvi no tingui cap dret polític

El primer secretari del partit ha dit que s'ha fet ara l'anunci perquè la intenció és estendre la mà als consellers de Socialdemocràcia i Progrés i de Demòcrates per Andorra, amb l'objectiu de treballar la llei conjuntament, i s'ha mostrat obert a asseure's i negociar els anys de rebaixa

"Tenir un aliat a favor del país com Manuel Valls és una bona notícia"

D'altra banda, Rios ha qualificat de molt positiva la visita del primer ministre francès, Manuel Valls, ja que ha donat un missatge de tranquil·litat de cara a l'exterior. Amb tot, el primer secretari ha dit que a nivell intern "no ens podem quedar amb la idea que tot va bé i s'ha fet tot bé, no podem tenir el mateix grau d'autocomplaença".

Veure article original