Els consellers del Partit Socialdemòcrata del comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, han criticat els pocs avenços realitzats fins ara per la comissió de gestió de la Vall del Madriu-Perafita Claror. Ho han fet durant la sessió de la corporació celebrada aquest divendres, on també han demanat poder reunir-se amb l’empresa que està treballant en la creació de l’organisme de recaptació comunal, demanda que ha estat denegada des de la majoria de Demòcrates per Andorra.

Un dels punts de l’ordre del dia era la ratificació dels acords adoptats per la comissió i en la seva intervenció Vendrell ha retret diferents aspectes a la majoria. El principal, la sensació que la situació “és la mateixa que fa quatre anys” ja que la feina que s’ha fet no s’ha centrat en “la part més bàsica” i això, ha recordat, ha generat crítiques de la mateixa UNESCO. “Què volem fer amb la vall i quina és l’estratègia d’accés? Els temes més candents no s’han tocat”, ha apuntat. Com a exemple, ha posat la normativa, fins ara inexistent, que reguli l’entrada a la zona amb vehicles de motor. Ha recordat que, ara, tot just tres anys i mig després de la constitució de l’òrgan, “s’ha encarregat a un despatx d’advocats la seva realització”.

La consellera socialdemòcrata també ha retret a la majoria demòcrata que la comissió intentés tirar endavant una crema de gespet sense atenir les recomanacions del CENMA, iniciativa que va quedar aturada des del ministeri d’Interior. També ha lamentat que, malgrat tenir la major part del territori de la vall, el comú d’Escaldes no hagi lluitat per l’emplaçament del centre d’interpretació ni per la gestió de l’arxiu, tots dos ara a Andorra la Vella.

En un altre moment de la sessió, Vendrell i Mañosas han sol•licitat poder mantenir una reunió amb representants de l’empresa contractada a la reunió de cònsols per a la definició del futur organisme de recaptació comunal. Per als dos consellers, les explicacions donades per la cònsol major, Trini Marín, no són suficients i han posat en relleu que es tracta d’un projecte que hauran d’assumir i portar el proper equip comunal, sigui del color polític que sigui. “Aquí hi ha de participar tant la majoria com l’oposició, que ha d’estar molt més informada”, ha reclamat Vendrelll. Marín, però, s’ha negat a fer cas de la petició.

A la sessió també s’ha parlat de les obres a l’hotel Valira per acollir el futur museu Thyssen. Mañosas ha preguntat a la majoria què passarà si, com va anunciar el cap de Govern durant el debat d’orientació política, la col•lecció es trasllada a l’edifici The Cloud quan estigui acabat. El cònsol menor, Marc Calvet, ha assegurat que això no succeirà. Per tant, es pot entendre que, en aquesta qüestió, comú i executiu, malgrat ser tots dos de DA, no comparteixen la mateixa idea.

Aleix Mañosas, un dels dos consellers del Partit Socialdemòcrata a la minoria del comú d’Escaldes-Engordany, ha lamentat el final que ha tingut el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM), del qual ha responsabilitzat una majoria a la qual ha acusat “d’haver-lo deixat morir poc a poc”. Durant una entrevista concedida a SER Andorra, el polític també s’ha mostrat crític amb la falta de diàleg de Demòcrates per Andorra (DA) en temes cabdals com ara l’impuls de Vivand i amb la mala planificació en la distribució d’aigua.

“El que ha passat al CIAM és la crònica d’una mort anunciada”, ha afirmat Mañosas, que ha recordat que, des del PS, “sempre hem dit que calia donar-li contingut”, un fet que des de la majoria no s’ha sabut o volgut fer. En aquest sentit, el conseller ha posat sobre la taula que hi havia moltes opcions per impulsar el centre, especialment vincular-ho estretament a la promoció de la vall del Madriu com ara amb excursions que sortissin des d’allà. El problema, ha apuntat, és que per l’actual equip de govern “era un projecte heretat en el qual no es creia”.

A l’hora de fer un balanç del mandat, el polític socialdemòcrata ha posat en relleu que “l’únic pal de paller ha estat exclusivament la contenció i la rebaixa del deute”. Això ha provocat que “tret del darrer any, no hi hagi hagut inversió”. També ha recriminat a la majoria que s’hagi creat un “comú opac amb oposició, ciutadania i els propis treballadors” i que s’hagi convertit en una corporació que ha hagut de fer front a moltes demandes davant la justícia. “Mai un comú n’havia rebut tantes”, ha assegurat, per després apuntar que en molts casos “ha estat per la manca de voluntat de diàleg”.

A l’entendre de Mañosas, un exemple clar d’aquesta afirmació és Vivand. “Un projecte que podia ser bo ha nascut tort”, ha comentat. Preguntat sobre l’eix per a vianants i quin seria el futur en cas que el PS arribés a governar el comú, el conseller ha desgranat la idea d’encetar un procés de converses amb la ciutadania que podria culminar en una consulta que serveixi per “posar negre sobre blanc quina és la voluntat del poble”.

Els talls de subministrament d’aigua viscuts el passat juliol també han estat abordats pel polític del PS durant l’entrevista. “Veiem que el primer problema és que no s’ha fet la inversió suficient per a una bona distribució”, ha indicat, per després recordar que “a CAPESA el comú té un percentatge molt baix quan té la competència de la gestió i distribució de l’aigua”. En la seva opinió, “el nou dipòsit no era una prioritat” i, al final, la manca de planificació va derivar a l’estiu en una situació molt delicada. “Vam estar al límit que l’hospital no tingués aigua; i Caldea, tampoc”, ha remarcat.

Mañosas ha defensat la tasca feta des de la minoria davant dels retrets rebuts últimament tant pels propis consellers de la majoria com pel president de CAPESA, Eduard López Mirmi. “Fem oposició constructiva. Diem el que ens sembla malament i el que ens sembla bé”, ha comentat, per després deixar clar que “no se’ns pot dir que critiquem perquè s’apropen eleccions; ja vam començant el mandat parlant de l’augment del sous”.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha acusat el cap de Govern, Toni Martí, de “faltar a la veritat” i de “mentir”. En concret, li retreu al màxim responsable de l’executiu que no hagi complert el compromís adoptat davant la junta de presidents del Consell General de facilitar la informació sobre el cas BPA demanada des del parlament i, si no estava en mans del gabinet sinó d’organismes com ara la UIF, l’AREB o l’INAF, intercedir davant d’ells perquè la trametessin. Sobre aquest incompliment, el PS preguntarà directament a Martí en la propera sessió de control, que s’ha de celebrar el dijous vinent.

López ha explicat que la demanda que no ha estat contestada es va fer al juny. En concret, el PS va sol•licitar els contractes signats amb l’auditora Price Waterhouse Cooper (PWC) per a la revisió dels comptes de BPA, així com l’encàrrec i abast dels treballs i el seu cost. També ha apuntat que, en la darrera junta de presidents, es van abordar les dificultats que estaven tenint els consellers per rebre la documentació sol•licitada vinculada a l’afer. I, davant els representants dels grups parlamentaris i del síndic general, “el cap de Govern es va comprometre a enviar una carta a les entitats i, transmetre als consellers generals la resposta donada per part d’aquestes”.

Aquest compromís, però, s’ha trencat a les primeres de canvi. Aquest dimecres, els consellers del PS van rebre la resposta a la demanada presentada sobre l’encàrrec a PWC, una “informació important per aportar llum sobre aquest procés”. En l’escrit rebut, el cap de Govern es limita a indicar que la contractació de l’auditora no la va fer l’executiu i, d’aquesta forma, justifica que no s’enviï la documentació. Al mateix temps, no consta que s’hagi tramés cap comunicació ni a l’INAF ni a l’AREB ni a la UIFand tal i com el Cap de Govern s’havia compromès.

Per tot això, López s’ha mostrat tant enutjat com contundent. “Convé dir que el cap de Govern ha faltat a la veritat, ha mentit i no ha tramés als consellers la informació”, ha afirmat, per remarcar posteriorment que “és una situació de gran gravetat” tot tenint en compte el compromís agafat davant la junta de presidents i el fet que la mentirà té “la única finalitat de no lliurar la informació”.

El conseller del PS ha posat en relleu que “fins el moment les faltes de respecte eren envers l’oposició”. Ara, però, hi ha “esglaó més” ja que “va més enllà” perquè “li falta el respecte a tot el marc institucional del país” en “faltar a allò que s’acorda a una junta de presidents”. De fet, ha admès que “no ens podem queixar de l’actuació del síndic” sinó que “les actuacions del cap de Govern ens estan desbordant a tots”. Una forma d’actuar, un “bloqueig a donar informació” que, ha lamentat, “només aporta més inquietud i intranquil•litat”.

López ha deixat clar que, en aquesta ocasió, la informació demanada en cap cas es podia negar als consellers generals al•legant confidencialitat. “La contractació per part d’organismes públics d’un servei en cap cas hi pot estar subjecte. Parlem de diners públics i tenim tot el dret del món de conèixer l’encàrrec i la informació econòmica al respecte”, ha comentat el president del grup parlamentari mixt.
El polític socialdemòcrata ha avançat que, de cara a la sessió de control que s’ha de celebrar dijous vinent, es tramitarà una pregunta urgent perquè el Govern la respongui de forma oral on interrogaran Martí sobre els motius pels quals “ha faltat a la veritat, ha mentit i s’ha negat a donar la informació”.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha fet arribar al Govern vàries preguntes per respondre de forma escrita mitjançant les quals es persegueix aclarir el control que es fa de la qualitat de l’aigua que es destina al consum humà. La parlamentària s’interessa, entre d’altres coses pel nombre de captacions existents al país, per la seva protecció o pels anàlisis que es realitzen de forma periòdica per garantir-ne la salubritat.

En el text enviat, Gili recorda que la Llei d’aigües estableix que tota captació ha de tenir un perímetre de protecció. Per això, pregunta quantes existeixen i quantes d’aquestes compleixen aquest requisit.

La consellera també interroga l’executiu pel nombre d’empreses autoritzades a transportar aigua pel consum humà autoritzades així com per la xifra de subministradores registrades. També vol saber el nombre de xarxes d’abastiment.

La pregunta tramitada també persegueix conèixer els plans de vigilància implementats i la planificació de les inspeccions que s’han d’efectuar a les diferents xarxes, així com els resultats de les ja realitzades.

Una vintena de persones han assistit a la conferència ‘Formar per descobrir el talent de les persones’ organitzada pel Partit Socialdemòcrata. La xerrada ha estat a càrrec del president de la comissió de Recursos Humans i Relacions Laborals de la Confederació Empresarial (CEA).

L’acte, que estava obert no només a la militància sinó també al públic en general és una iniciativa proposada des de la comissió de formació i participació del PS. El seu coordinador, Evarist Vilaginés, ha explicat que “l’objectiu és motivar el ciutadà en general perquè participi més en política”. A la vegada, “pot ajudar a descobrir nous afiliats o militants que estan capacitats per fer un bon treball” i, d’aquesta forma, “que s’animin a fer un pas endavant”.

De la seva banda, Manzano va defensar al llarg de la xerrada la necessitat d’agafar la formació “no en el sentit tradicional” sinó “per extreure el millor de cadascú només donant a la gent els coneixements bàsics perquè es puguin desenvolupar”. És a dir, perquè “siguin capaços de créixer per si mateixos”.

L’expert en formació ha deixat clar que “tothom té talent” i que el problema és que “moltes vegades la societat encasella les persones d’una manera” i, d’aquesta forma, no facilita el seu aprofitament. Manzano també ha definit com hauria de ser un “bon polític”. En concret, ha argumentat que “ha de tenir la capacitat de saber envoltar-se de les persones adients per allò que vol fer i deixar-les fer després d’haver identificat en elles el talent”.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata han presentat cinc preguntes que el Govern haurà de respondre de forma oral en la propera sessió de control, prevista per al dijous 22 d’octubre. En una de les qüestions, el parlamentari i president del grup mixt, Pere López, vol que des de l’executiu s’expliquin els motius pels quals es va aconsellar a la bancada demòcrata no donar suport a la proposta d’acord sobre el salari mínim que havia presentat el PS en el Debat d’Orientació Política de la setmana passada.

La proposta reclamava, d’una banda, que s’incrementés aquest sou fins assolir el 50% del mitjà amb efecte immediat el primer de gener de l’any 2016 per, d’aquesta forma, complir les disposicions de la Carta Social Europea, ratificada per Andorra l’any 2004. De l’altra, que posteriorment es desenvolupés el marc normatiu necessari perquè, tal i com estipula el conveni, aquests ingressos –que s’han de situar entre el 50% i el 60% del salari mitjà-, garanteixin un nivell digne de vida a les persones que els perceben.

En les negociacions per mirar d’arribar a una transacció del text que permetés el vot favorable de DA, els consellers de la formació ‘taronja’ van esgrimir “les recomanacions donades des del Govern” per no tancar cap pacte. Així, la proposta va ser refusada pel ple.

Davant d’aquesta situació, López qüestiona a l’executiu “quines són les raons per les quals no es pot donar compliment al que s’estableix en la Carta Social Europea”. A més, el conseller recorda que el salari mínim és també una variant clau a l’hora de calcular l’import de diverses prestacions socials i, per tant, els afectats per aquesta negativa no només són els treballadors sinó també molts pensionistes que queden condemnats a seguir percebent “un nivell d’ingressos inferiors als què garanteixen una vida digna”.

El cas BPA tornarà a centrar part de la sessió de control. I és que una de les cinc preguntes presentades pel PS se centra en aquesta qüestió. En concret interroga el cap de Govern pels motius que li van fer dir durant el Debat d’Orientació Política que la data probable per a la resolució de l’afer s’allargaria cap el mes de gener.

El PS ha presentat tres preguntes més. En una d’elles es qüestiona al Govern si els ciutadans tenen la possibilitat d’obtenir de la CASS una simulació amb el càlcul de la seva prestació de jubilació. En una altra, es demana a l’executiu si, vist que l’actual llei d’aigües té 30 anys d’antiguitat, es planteja tramitar-ne una de nova per “vetllar per la utilització racional d’aquest recurs natural” i “clarificar i regular es condicions d’utilització d’aquest bé comú”. Per últim, també s’interroga el gabinet per les mesures engegades per millorar el pèssim estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional, criticat tant pel món del rugby i del futbol com per la pròpia UEFA.

El Partit Socialdemòcrata (PS) organitza per aquest dimarts la conferència “Formació per descobrir el talent de les persones”. La ponència, que anirà a càrrec de Josep Manzano, president de la comissió de Recursos Humans i Relacions Laborals de la Confederació Empresarial, pretén mostrar la importància de la formació per aconseguir que cada persona pugui aprofitar al màxim les seves capacitats i el seu talent.

La xerrada, que tindrà lloc a la seu de la formació (carrer Prat de la Creu 59-65, escala A, segon despatx), està oberta tant a militants i simpatitzants com a públic en general. Es prega, això sí, que s’avisi prèviament de l’assistència ja sigui trucant al telèfon 805 260 o bé enviant un correu electrònic a psa@psa.ad. L’acte començarà a dos quarts de nou del vespre.

Manzano aprofitarà la conferència per deixar clar que el talent no és quelcom que només tingui una minoria de la població sinó que “tots tenim capacitat de fer coses que som incapaços d’imaginar fins que, mitjançant la formació, deslliurem les nostres habilitats, moltes vegades, ocultes”. El ponent té clar que és clau formar per poder “extreure de les persones les millors aptituds i actituds, per desenvolupar les capacitats que tots tenim per alguna o algunes tasques i funcions concretes”. A més, destaca, “ens fa lliures per poder triar què volem ser”.