El conseller de l'oposició al comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, reclama a la majoria l'extracte de les targetes que els cònsols van utilitzar per fer pagaments de CampRabassa i del comú i que el Tribunal de Comptes va trobar que no estaven justificats. Avui, a RNA, Areny ha demanat una implicació real de gent amb pes polític de la parròquia en la plataforma que s'ha creat per desbancar UL del poder.

Rossend Areny ha presentat una demanda d'informació a la majoria per obtenir els extractes de les targetes del crèdit de què disposen els cònsols lauredians i dels quals va dubtar el Tribunal de Comptes per haver-hi pagaments injustificats. Com que, per l'històric del mandat, Areny dubta d'aconseguir la informació, creu que ha de ser el Tribunal de Comptes qui "ha de prendre mesures" perquè va ser qui "va denunciar el fet".

El conseller de l'oposició ha explicat la seva vinculació amb la plataforma creada per poder desbancar Unió Laurediana del poder. Tot i així ha dit que ara per ara no es presentarà a les llistes al desembre. La causa és el cansament personal per la nul·la implicació de persones de rellevància, com ara Ladislau Baró, Gilbert Saboya o la família Ribas, que són, en la seva opinió, qui "mouen els fils". "Els que estem picant pedra som els de sempre i Rossend Areny se n'està cansant".

Areny ha denunciat de nou l'opacitat de la majoria comunal. Ha criticat, a més, que el de Sant Julià és l'únic comú que en aquest mandat ha incrementat l'endeutament i reduït la inversió.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista al conseller del Partit Socialdemòcrata al comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 26.05.15

Els dirigents del partit es marquen el repte d’aconseguir més suport per poder mantenir-se com una alternativa tant en l’àmbit comunal com nacional.

Ampliar el nombre de militants i simpatitzants. Aquest és un dels principals objectius que s’ha marcat la nova executiva del Partit Socialdemòcrata. Així ho explicar la secretària d’organització, Susanna Vela, que considera que aquesta fita és clau per poder continuar sent una formació amb voluntat de governar i de ser alternativa.

En declaracions a COPE An-dor­ra-AD Ràdio, la política escaldenca ha explicat que ara mateix el PS té un total de 406 persones entre simpatitzants –no paguen quota però reben informació de la formació– i militants. D’aquest darrer grup, que són els que tenen dret a vot en els congressos, n’hi ha un total de 196.

Es tracta, assegura Vela, “d’una xifra gens menyspreable”. I malgrat això, els nous responsables del partit “entenem que l’hem d’ampliar, que hem de sortir, que ens hem de fer grans, parlar amb diferents col·lectius i tenir en compte tots els independents”. És a dir, “hem d’ampliar aquesta base”, ja que aquesta és la forma de “tirar endavant, ser forts i ser el partit de Govern que volem ser i som”.

La secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata xifra en “una cinquantena” les persones que van deixar el partit arran de l’escissió viscuda fa dos anys, però entén que “s’han recuperat d’altres bandes”. Això sí, no amaga que “va marxar gent amb certa experiència”. I, tot i això, en el que es podria entendre com una pèrdua, Susanna Vela hi acaba veient una oportunitat, ja que, al seu entendre, “els partits s’han de renovar i què millor que fer-ho amb saba nova, amb gent que té ganes de tirar endavant i que no té cap motxilla”.

El PS va estrenar nova executiva en el congrés celebrat dissabte passat. Susanna Vela s’incorpora com a secretària d’organització al nucli dur de la direcció socialdemòcrata.

Es pot parlar d’una executiva de línia continuista?
És una candidatura renovada i de continuïtat. Reprenem bona part del treball que es va engegar amb Fem PS. Hi ha molta feina a fer.

Amb quins objectius i reptes afronten els mesos vinents?
Volem ampliar la massa de militants i simpatitzants. Hem de tenir una base més important. També hem de preparar les eleccions comunals.

Més enllà de l’executiva, el congrés també va servir per marcar línies polítiques. Quines són?
Es van llegir vuit ponències. N’hi havia una amb un tronc que ha de tenir el programa electoral de les comunals; es va parlar molt de participació ciutadana als comuns, que és el lloc on es pot donar de forma més fàcil. També es va parlar de canviar la Llei electoral, que no és representativa i deixa fora molts ciutadans.

Per què Pere López i Rosa Gili han deixat l’executiva?
Ells ho han explicat. Es tracta de compaginar la seva feina i la del Consell amb el que suposa estar a l’executiva. És una qüestió d’organització. No es pot arribar a tot.

Des de l’altra candidatura a l’executiva, es parlava de falta d’autocrítica...
Sí que se n’ha fet. S’ha discutit i s’ha treballat. A les eleccions es va fer una excel·lent feina però sabem que hi ha coses a millorar.

A què atribueix que el resultat fos per sota de les expectatives?
Segurament hi ha diverses raons. Una d’important és que potser no es va saber fer arribar el missatge als ciutadans. Hi ha una abstenció molt elevada. No es va arribar a persones, probablement nous votants, que no són de tradició i que no estan massa avesats a la política del nostre país, i que solen ser un votant més de progrés.

L’abstenció els va perjudicar més com a partit d’esquerra?
Hi ha gent que no va votar, potser perquè el sistema no és representatiu ni just. Hem de saber sensibilitzar la població dels drets polítics i de la força que tenen, i no només el dia de les eleccions. Permanentment hi ha d’haver diàleg entre ciutadans i polítics.

En què més es va fallar?
No crec que falléssim. Ens vam presentar amb la gent i el programa que volíem. Estem contents del pacte amb Junts. Va ser ben rebut per la població, un de cada quatre electors ens va votar. Hi ha molta gent que confia en nosaltres i no els volem decebre.

Els atacs entre PS i SDP van provocar confusió?
Segurament confusió se’n va generar. I no només pel tema de la CASS. Part de la ciutadania no va entendre per què una part de gent va marxar del PS i per què ens vam presentar per separat. Ara, amb la CASS, nosaltres no ens vam moure de les idees inicials i del que havíem defensat al Consell General. Qui es va allu-nyar va ser SDP.

La candidatura de Xavier Tomàs reclamava que cal anar més a l’esquerra...
El PS recull visions, des de l’esquerra fins al centreesquerra, opcions que coexisteixen. La prova és que, en discutir les ponències, s’ha arribat a transaccions. Es comparteix el mateix ideari i som capaços d’arribar al consens.

Vostè reclamava més participació ciutadana. Com?
El principal actor és l’administració. És qui ha de fer els esforços i posar els mitjans. Els comuns són el lloc idoni però cal un bon pla perquè estigui tot preparat i formar els ciutadans amb els instruments per dir la seva en la gestió dels afers. I també és important que els partits tinguin ganes que això sigui així. No és senzill, però és possible. Tenim proves fora de les fronteres. Cal que, políticament, es vulgui tirar endavant.

Encara hi ha Andorra reticències a permetre això?
Penso que sí. I un altre obstacle és que la informació no corre. No hi ha prou transparència. I el ciutadà està molt venut al que digui el polític de torn.

També es diu que hi ha certa apatia del ciutadà...
El ciutadà que vol estar al dia ho intenta fer. Però és un peix que es mossega la cua. Si com a administració no tens unes vies de comunicació amb ell, difícilment es pot implicar. No ha de costar tant obrir portes.

Com afronten les comunals?
Amb moltes ganes. Donem autonomia als comitès perquè parlin amb gent i altres forces per veure com fer unes bones candidatures per a un projecte progressista.

Aquesta llibertat inclou un tots contra UL a Sant Julià?
Tot el que sigui a favor de Sant Julià i dels ciutadans tindrà el PS de company de viatge.

Fins i tot deixant les sigles a banda?
Amb Junts no ho vam fer. Una cosa és fer un paraigua sota el qual t’agrupis però no has de deixar de banda les sigles, les prioritats o el programa. No és incompatible.

A quines parròquies veu més opcions?
És difícil de dir. Sabem que hem d’anar junts, renovarem el pacte amb Verds i Iniciativa Ciutadana. Com més gran, millor.

Amb Verds, el problema pot ser la Massana?
No sé què faran ells. Jo sé que hi ha un pacte per les passades eleccions i a llarg termini. Encara no hem parlat seriosament de les comunals.

Estaran a les set parròquies?
És complicat trobar totes les persones per a una llista. Per això la importància d’ampliar la base amb independents i gent d’altres partits. Volem arribar a totes, hem de fer l’esforç. Canillo és la més complicada perquè sabem que som poca gent, però no vol dir que no siguem capaços d’estructurar una bona llista.

I a Escaldes, la seva parròquia?
És complicada. DA té un bon planter però no és impossible. Caldrà veure què han fet bé i què han fet malament i passar el programa als ciutadans. Volem treballar amb els col·lectius des de ja per saber quines coses, des del seu punt de vista, cal millorar.

Fins quan durarà l’ombra de Martí?
Sempre serà així. Ha estat cònsol i cap de Govern i la seva trajectòria política pesarà.

Es veu de nou a les llistes?
Ara mateix no ho sé dir. Tinc en ment tot el treball que ens toca com a executiva.

Arribar a acords amb SDP és possible?
És del tot factible. Cada comitè té carta blanca per apropar-se a qui millor creguin.

A Encamp, resultat a la mà de les generals, sumant vots se superaria DA...
Si amplies la base tens més opcions d’arribar a tothom. Per part nostra, no quedarà de no fer-ho.

En la darrera sessió del Consell General, el cap de Govern va afirmar que eren coneixedors de l’emissió d’una nota per part de la FinCEN des del dimecres 4 de març, en resposta a la pregunta que li vaig formular.

Era el primer cop que sentíem per boca del cap de Govern la data del 4 de març, com vaig expressar en el meu torn de rèplica sense ésser contestat pel cap de Govern sobre aquesta afirmació. Aquells que desitgin contrastar el que afirmo poden fer-ho ben fàcilment visionant la gravació de la sessió del Consell. Vaig fer molts intents en la sessió del Consell per obtenir més aclariments de la informació obtinguda en aquesta data.

Dins de la tònica que van caracteritzar les intervencions del Govern, les respostes van ser evasives i eludint en gran mesura allò que els consellers estàvem demanant, que en el moment actual no és una altra cosa que el que es demanen molts dels ciutadans del nostre país. Com és obvi, l’afirmació efectuada pel Cap de Govern és d’enorme rellevància per quan contradiu les tesis mantingudes fins aquell moment per part del Govern. Dimarts (amb gran encert i criteri) l’acabat d’escollir primer secretari del PS, David Rios, recordava que el Govern no havia informat els diferents partits de l’oposició de la comunicació de la FinCEN del dia 4 de març.

Interpel·lat sobre la qüestió, el ministre Cinca va faltar de forma absolutament inacceptable a la veritat afirmant que sí s’havia informat de la comunicació del 4 de març als grups de l’oposició.

El fet és de tal gravetat, que ahir va mobilitzar els tres partits integrants de l’oposició parlamentària per emetre un comunicat conjunt desmentint l’afirmació del ministre. Un fet (que han de saber) és absolutament extraordinari i excepcional, i que mostra clarament l’estat d’enuig en els parlamentaris de l’oposició provocat per les declaracions del ministre Cinca.

El Govern s’està atrapant en les seves pròpies explicacions i actuacions, i pel que sembla ha pensat que en lloc de començar a ser transparent i explicar la realitat dels fets, el millor era confondre l’opinió pública i mirar de desacreditar l’oposició. Tot plegat molt lamentable.

Comunicat conjunt dels Consellers Generals del grup parlamentari Liberal, dels consellers Socialdemòcrates i de Socialdemocràcia i Progrés

‘Els Consellers Generals del grup parlamentari Liberal i els consellers Socialdemòcrates i de Socialdemocràcia i Progrés, condemnen les paraules pronunciades ahir dia 20 de maig en roda de premsa pel Ministre Portaveu, el Sr. Jordi Cinca. Al nostre parer, les seves declaracions públiques suggereixen i donen a entendre que tots els actors de les diferents formacions polítiques són corresponsables de totes les actuacions portades a terme i/o omissions efectuades en referència a l’afer BPA. En aquest sentit, el Ministre Portaveu va voler confondre l’opinió pública de manera intencionada afirmant que tots els Consellers Generals estaven assabentats de les intencions del FinCEn des del dia 4 de març, la qual cosa no es correspon amb la realitat.

Els consellers generals de l’oposició respectem de forma acurada el nostre deure de la responsabilitat i de la confidencialitat, però no poden compartir que es mantingui un discurs el qual no reflexa la realitat del cas i voler fer entendre de que estaven informats d’uns fets dels quals realment eren desconeixedors’.

Veure article original

Després de les respostes donades pel Govern sobre l’afer BPA en la darrera sessió del Consell General, el primer secretari del PS, David Rios, va remarcar la necessitat de saber per què l’executiu no va informar en cap reunió amb els grups parlamentaris que ja havia tingut coneixement de les intencions del FinCEN el 4 de març, així com de quines accions va fer entre aquesta data i el 10 de març.

Rios va lamentar la manca d’informació que es dóna a l’oposició, que no ha estat convocada a cap més reunió després de l’aprovació de la Llei de mesures per a la reestructuració d’entitats bancàries, un fet que el va portar a denunciar la instrumentalització de la resta de partits feta per l’executiu. Per Rios, aquesta forma de procedir provoca una major desconfiança envers el Govern i per aquest motiu va reiterar la necessitat de crear una comissió d’enquesta (un fet que permetria tenir explicacions de les accions empreses per la Uifand i l’INAF, dos òrgans “segrestats pel Govern”). Així mateix considera que si LdA i DA han refusat crear-la és perquè “tenen por” i “alguna cosa a amagar”. Quant a la comissió ad hoc proposada per aquestes dues forces, va lamentar que el PS no pugui participar en les reunions on es defineixen els objectius i els temes a tractar i va criticar que estarà constituïda tres mesos després de l’esclat de la crisi, quan cal una resposta ràpida perquè el prestigi de la plaça financera no decaigui. També es va preguntar quants cops s’ha reunit la comissió de prevenció del blanqueig, recollida en la llei sobre la matèria aprovada el 15 de gener.

Rios també es va referir a les darreres recomanacions de l’ONU i va encomanar al Govern fer els avenços com més aviat millor en la despenalització de l’avortament, l’accés a la nacionalitat després de deu anys, i la llei de vaga i protecció sindical.

Veure article original

David Rios, primer secretari del PS, ha reiterat que lamenten que els liberals i DA estiguin en contra d'una comissió d'enquesta de l''afer BPA' i ha afegit que es mostren favorables que sigui a porta tancada. A més, considera que la unitat d'intel·ligència financera hauria de donar explicacions sobre aquest assumpte.

El PS ha tornat a assegurar que el fet que els liberals i DA hagin refusat la seva proposta de crear una comissió d'enquesta demostra que tenen por i que hi ha alguna cosa que volen amagar. David Rios, el nou primer secretari, es mostra partidari que la comissió d'enquesta es pugui fer a porta tancada.

En tot cas, els socialdemòcrates decidiran aviat si donen suport a la comissió d'investigació de l''afer BPA', a la qual donen suport els liberals i DA i que s'ha de constituir l'11 de juny. També demanen que la unitat d'intel·ligència financera doni explicacions sobre la seva actuació en aquest assumpte. Rios, a més, ha afirmat que el Partit Socialdemòcrata no tenia constància que el 4 de març el Govern hagués sabut extraoficialment que el FinCEN anava a fer una nota sobre BPA, com va fer públic Antoni Martí en la darrera sessió de Consell.

Rios també ha recordat que un dels països que ha signat l'informe de l'ONU sobre Andorra és França i que és aquest estat el que ha proposat en el document que Andorra despenalitzi l'avortament i es redueixi a 10 anys els necessaris per assolir la nacionalitat.

Veure article original

Clicant el següent link podeu escoltar l'entrevista realitzada ahir al nou primer secretari del PS, David Rios, al programa "Hora Andorra" de la Cadena Ser Andorra: 18.05.2015

Un partit renovat amb una línia continuista. Així han qualificat el nou primer secretari i la nova secretària d'organització del PS el projecte polític sortit del congrés celebrat per la formació el cap de setmana. David Rios i Susanna Vela han assegurat que el repte és seguir obrint-se a la ciutadania i aconseguir les màximes aliances amb vista a les eleccions comunals.

David Rios i Susanna Vela han insistit que la voluntat del PS és obrir-se a la ciutadania, sumar nous simpatitzants i militants, donar més eines de participació i representar el màxim de la societat andorrana. El primer secretari i la secretària d'organització de la formació han assegurat que es renovarà la coalició Junts i es facilitarà la política de pactes amb d'altres formacions per a les properes eleccions comunals.

Rios i Vela han explicat que la relació amb el grup parlamentari serà estreta ja que es faran reunions semanals. Rios ha confirmat que el PS formarà part de la comissió especial que es crearà per investigar el 'cas BPA' i ha criticat la manca d'informació del Govern sobre l'afer un cop aprovada la llei de resolució i reestructuració d'entitats financeres.

Veure article original