La consellera general del PS Rosa Gili considera que l’obligació per a les persones de baixa laboral de romandre a casa durant determinades hores del dia, com fixa un dels reglaments que desenvolupen la llei de la CASS, podria ser “inconstitucional”. En concret la parlamentària socialdemòcrata va dir que pot atemptar contra els drets de les persones a la llibertat i a circular lliurement. Gili va ser contundent en el seu rebuig a la mesura, que segons la seva opinió criminalitza la gent que està de baixa. “Sembla un arrest parcial”, va dir. La consellera del PS va insistir també que ha de ser el metge el que determini, com fins ara, si la persona ha de sortir o no del domicili.

Per la seva banda, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, va explicar que l’únic que s’ha fet és regular el que ja determina la llei i que no hi ha una voluntat de retallar les prestacions dels usuaris de la seguretat social. A més, segons la ministra, els horaris s’han establert seguint el model existent en altres països com França i Luxemburg.

En el mateix àmbit de la salut, i en resposta al conseller liberal Jordi Gallardo, la ministra va donar a conèixer que enguany es contractaran 43 persones per al SAAS. Gallardo considera que hi ha un “descontrol de contractacions” en aquest organisme i “un greu problema de despesa”, com ho demostra que el pressupost en sous ja arriba a 36,3 milions d’euros, per sobre dels 33,7 de l’any 2014. El dèficit global previst per enguany del SAAS es de 65 milions sense que hi hagi hagut al mateix temps una millora en els serveis. “Té un repte davant complicat”, va dir Gallardo a la ministra. Ferrer va assenyalar, però, que de moment enguany hi ha un romanent positiu pel que respecta a contractacions i va esmentar el model de pagament per objectius en lloc de per actes com un dels aspectes que han de permetre reduir la despesa del SAAS.

Des d’SDP i PS es va expressar també la preocupació per l’increment de les queixes al Raonador del Ciutadà sobre la CASS, al mateix temps que es va reclamar més informació per als usuaris. Segons la titular de Salut, no hi ha cap instrucció als metges de la parapública sobre les altes administratives o les resolucions d’invalidesa.

Andorra Telecom té 72 contractats per empreses de treball temporal

Andorra Telecom té previst incorporar a la seva plantilla en els propers dos o tres anys al voltant de 57 dels 72 empleats que hi ha en aquests moments contractats a través d’empreses de treball temporal. Això serà possible perquè en breu l’empresa parapública passarà a ser una societat de dret privat. Ho va dir ahir el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, en resposta a una pregunta del conseller liberal Carles Naudi. Alcobé va manifestar que actualment treballen a Andorra Telecom amb aquesta modalitat 38 persones amb una antiguitat de fins a 2 anys, 7 amb una antiguitat de 2 a 5 anys, 14 d’entre 5 i 8 anys i 13 de més de 8 anys. Alcobé va justificar aquesta situació pel fet que han estat limitades les contractacions públiques i va dir que algunes de les vacants es cobreixen d’aquesta manera perquè són contractes per a cap de setmana o per hores. La plantilla actual de la parapública és d’unes 250 persones. El conseller del grup liberal Jordi Gallardo va acusar l’executiu de fomentar la precarietat laboral.

Durant la sessió d’ahir es va parlar també d’una altra qüestió relacionada amb Andorra Telecom, com és la construcció de l’edifici The Cloud a l’espai que ocupava l’antiga caserna dels bombers. La consellera d’SDP Sílvia Bonet no està convençuda que aquest sigui un bon projecte perquè necessitarà una inversió “molt important”, calculada en 30 milions d’euros, i per l’impacte visual que suposarà l’edifici. Sobre aquest punt, Alcobé va manifestar que el retorn previst de la inversió “serà molt més gran que el cost” i pujarà a tres o quatre milions anuals. A més, el ministre va justificar aquesta nova infraestructura en la necessitat de dinamitzar el turisme i el comerç de la zona oferint un nou atractiu per als visitants. I és que, segons el ministre, Andorra Telecom ha de buscar noves vies de negoci davant la reducció progressiva d’ingressos que tindrà procedents de la itinerància en els propers anys.

El Govern custodiarà uns mesos el pla de pensions

El Govern s’encarregarà de custodiar provisionalment els diners que es dipositin al pla de pensió de la funció pública durant els propers tres o quatre mesos fins que estiguin en marxa l’entitat gestora i la dipositària. De moment la comissió de seguiment del pla, formada per quatre membres nomenats pel Govern i vuit funcionaris, es va reunir ahir per primera vegada i serà ara l’encarregada de fer el plec de bases per a l’elecció d’aquestes entitats.

El conseller liberal Ferran Costa va opinar que és “millorable” l’actuació que ha tingut el Govern en aquest tema i que havia d’haver estat “un pèl més sensible amb el col·lectiu de funcionaris” perquè se’ls està informant tard perquè decideixin quin percentatge del salari volen cotitzar. De la mateixa manera, la consellera Rosa Gili (PS) va dir que “s’està començant la casa per la teulada” i que “no és normal que no s’hagi informat més els funcionaris”. Gili va aprofitar també per criticar de nou la llei, que va qualificar de “nyap”.

Per la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que se segueixen els terminis fixats a la llei i que no han pogut fer les simulacions de pensions de jubilació fins a disposar de la informació de la CASS. Cinca considera que “no es pot reviure eternament el debat sobre la llei” i va dir que el que s’ha de fer ara és aplicar-la.

L’administració digital serà una realitat en 2 o 3 anys

Un 90% dels tràmits administratius es podran fer a través de la via telemàtica d’aquí dos o tres anys. El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Acobé, va deixar clar ahir que aquest és el compromís del Govern, en resposta a una pregunta del conseller liberal Josep Majoral sobre l’ampliació dels horaris del servei de Tràmits. A més, el ministre va explicar que algunes gestions ja es podran fer per aquesta via aquest mateix mes de juny amb la web que està en marxa. Alcobé va indicar que l’impacte en els treballadors de l’ampliació horària serà “limitat” i que si s’acaba implantant de manera definitiva cada empleat només haurà de treballar fins a les set de la tarda durant dos mesos a l’any. Per la seva banda, Majoral va posar de manifest els perjudicis per a la conciliació de la vida laboral i familiar de la mesura que es vol aplicar.

En la sessió de control d’ahir també es va explicar que en aquests moments hi ha al Govern 12 persones contrac­tades amb el règim de relació especial, enfront de les 22 de la passada legislatura. El cap de Govern, Antoni Martí, va posar de manifest, a preguntes del conseller Jordi Gallardo (LdA), que la persona que substitueix el cap de gabinet anterior no exerceix aquest càrrec oficialment.

5,6 milions per l’impagament d’impostos en l’exercici 2014

El Govern té més de 5,6 milions d’euros pendents de cobrar en concepte d’impostos i taxes corresponents només a l’exercici 2014. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que això suposa l’1,65% del total de 240 milions recaptats. El deute dels morosos puja a uns 25 milions d’euros si es calcula des de l’any 2000. El conseller liberal Jordi Gallardo va fer una pregunta sobre aquesta matèria i va manifestar que si es posen impostos cal gestionar-los i cobrar-los. El ministre va indicar que la nova regulació facilitarà l’execució en aquests casos per cobrar.

Veure article original

Finalment, la famosa modificació de la Llei de la CASS de Demòcrates per Andorra aprovada el juliol de l’any passat ha entrat en vigor. Per tant, des de fa uns dies, els ciutadans ja en poden notar –i patir– els efectes. Una modificació a la llei a la qual des del PS ens vam oposar amb totes les forces i eines democràtiques que teníem a l’abast.

Moltes persones han començat a assabentar-se de primera mà de les retallades en algunes de les prestacions de què fins ara gaudien i que nosaltres vam denunciar la legislatura passada.

De totes les noves males mesures derivades de la nova Llei de la CASS, una de les que guanyen en sentit negatiu és l’obligació de les persones que estan de baixa d’estar recloses al domicili personal de les 9.00 a les 12.00 i de les 15.00 a les 17.00 els set dies de la setmana. Haver d’estar 42 hores a la setmana tancat a casa sota amenaça d’una alta voluntària en cas de visita d’un inspector i no trobar-se al domicili és un autèntic disbarat. Estem parlant d’una mesura que en tota regla és un arrest domiciliari. És un autèntic disbarat perquè, per començar, quan la CASS imposa aquesta obligació a les persones que estan de baixa, ratlla el límit o, tal com va defensar ahir al Consell General Rosa Gili, directament vulnera els principis constitucionals de llibertat i de mobilitat de les persones. En segon lloc, perquè si l’objectiu és limitar els abusos –als quals ja estem d’acord a treballar per eradicar-los–, aquesta mesura és totalment innòcua: una persona que fa frau no li farà res quedar-se a casa perquè el seu objectiu és no anar a treballar. Posteriorment, perquè aquesta no pot ser una mesura universal, s’hauria d’aplicar únicament a determinades patologies, sobretot les que suposin un perill de contagi. I finalment, ja n’hi ha prou que la CASS tracti les persones com les tracta i que el Raonador del Ciutadà ja va denunciar. Ja n’hi ha prou que des del Govern de DA s’imposin retallades irracionals, fortes per als dèbils però dèbils amb els poderosos. Ja n’hi ha prou de provocar la pèrdua de confiança de les persones al nostre pilar de benestar més valuós: la CASS.

Desitgem que aquest reglament i aquesta mesura de l’ar­rest domiciliari es revisi, es matisi o s’elimini. Ja està bé que DA i la CASS tractin els ciutadans com a delinqüents.

Veure article original

El Govern modificarà el reglament de cotitzacions de la CASS després que el PS hagi observat que el text envaeix competències de la Llei de Seguretat Social.

Concretament, l’article 21 del reglament, que estableix que a les persones que capitalitzin la pensió de jubilació se’ls retingui un 10% a la branca general. Això entra en contradicció amb el que fixa l’article 106 de la llei, d’on es va suprimir aquesta cotització durant el treball en comissió.
Així ho va exposar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, tot agraint als socialdemòcrates “que hagin vist que era probable que hi hagués malinterpretació del reglament”. Cinca va especificar que la correcció es farà efectiva “de manera imminent”, un cop es publiqui la modificació del text.
Precisament poca estona abans de la compareixença del ministre, el PS va oferir una roda de premsa per informar que el Consell General havia fet arribar al Govern un requeriment instant-lo a fer el canvi. La petició es duia a terme després de la denúncia presentada a Sindicatura pels consellers socialdemòcrates del grup parlamentari mixt. El conseller general Gerard Alís va titllar ahir d’“absurd” que “una persona que cobri el capital de jubilació cotitzi per una cosa a la qual no té dret”, i va criticar “la voluntat del Govern de DA d’afeblir el sistema de Seguretat Social retallant prestacions tant per la via legislativa com per la reglamentària”.
D’altra banda, Alís es va mostrar “sobtat” pel fet que la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrrer “expliqués les línies mestres del seu ministeri a la premsa abans que a la comissió legislativa”. En tot cas, va lamentar que la CASS “pugui esdevenir un ens controlador que pugui retallar prestacions”.

SESSIÓ DE CONTROL AL CONSELL GENERAL

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va carregar ahir contra l’obligatorietat de romandre a casa cinc hores al dia durant el període de baixa laboral, en considerar que la mesura vol “criminalitzar” la persona incapacitada. “Potser es vol espantar la gent?”, es va preguntar. Gili va recordar que aquesta és una de les qüestions que el grup mixt adreçarà avui al Govern en el marc d’una sessió de control que es preveu maratoniana: 25 preguntes sobre temes com funció pública, l’afer BPA, obres públiques o relacions internacionals configuren la sessió parlamentària.

El conseller del PS al Comú d’Encamp, Joan Sans, es va mostrar molt crític amb l’adjudicació per via d’urgència de les obres d’arranjament de dos murs a la carretera secundària Vila-Beixalís. Una actuació que va qualificar de “potinada” i en la qual hi ha alguna irregularitat i una assumpció de treballs que no es troben dins l’àmbit competencial de la corporació.

El fet és que arran de l’asfaltatge d’aquesta via es va detectar que dos murs que hi ha a la zona es podien esfondrar per les vibracions de la maquinària. Per aquest motiu es va decidir procedir a consolidar-los, una tasca que –segons estableix la llei i es recull al mateix informe tècnic del projecte– es considera manteniment i per tant ha de ser assumida pel Govern. Tot i així, en el transcurs d’una reunió entre el Comú d’Encamp i el ministeri d’Ordenament Territorial es va remarcar la urgència de l’actuació i que si s’endarreria suposaria també un retard dels treballs previs a la pavimentació de la carretera. Per això es va acordar que, tot i ser competència del Govern, el Comú se’n fes càrrec i que més endavant l’executiu ja retornaria la inversió.

Això va fer que el Comú publiqués dos edictes per adjudicar l’obra –per procediment d’urgència–, un dels quals supera l’import fixat en l’ordinació del pressupost en curs (l’actuació puja a 43.879,55 euros quan el límit està establert en 30.000 euros). Davant de tot plegat, Sans va denunciar en primer lloc la manca de previsió del Govern, que és qui havia d’haver detectat que els murs tenien deficiències. Així mateix es va preguntar per quin motiu el Govern passa la pilota al Comú perquè sigui la corporació la que assumeixi una il·legalitat contra l’ordinació del pressupost. Finalment va lamentar que aquest cas recorda altres situacions (com la construcció del CAP o el circuit del cap del port) en què el finançament va anar a càrrec del Comú quan corresponia al Govern. Per això va assenyalar que abans de començar l’obra de la carretera de Vila-Beixalís ja s’hauria d’haver signat el conveni que es proposa firmar ara entre les dues parts.

Davant d’això, el PS preveu entrar una pregunta per conèixer els detalls de l’afer. Per Sans el quid de la qüestió és que si les coses s’haguessin fet bé potser les obres s’haurien allargat vint dies i això no hauria permès el pas de la Vuelta per aquesta via.

Veure article original

Els consellers generals socialdemòcrates han mostrat el seu malestar pel que consideren maniobres dilatòries de Sindicatura perquè no s´ha tramitat una demanda d´informació sobre el 'cas BPA', de forma urgent, i no es tractarà en la sessió de l'11 de juny. Des de Sindicatura s´ha afirmat que algunes de les qüestions de la demanda no estaven formulades correctament però s´ha admès una disfunció a l´hora d´atendre-la.

Els consellers socialdemòcrates van presentar al març una demanda d'informació amb diverses qüestions sobre l''afer BPA', però des de Sindicatura es va considerar que tres de les preguntes s'havien de reformular i, a més, no es van tramitar com a urgents com es volia des del PS. D'aquesta manera, hi ha hagut un retard en la tramitació de la demanda d'informació i serà contestada molt després de la sessió de l'11 de juny, que era la intenció inicial dels socialdemòcrates.

Els consellers del PS creuen que hi ha una actitud dilatòria per part de Sindicatura i aquesta institució ho nega, tot i que admet que es podia haver tramitat de forma més adient la demanda i que "un cop constatada la circumstància no han proposat cap via de solució"

Mònica Bonell, Subsíndica general ha defensat que "no hi ha hagut cap voluntat de dilatar res ja que tampoc teníem coneixement que volien la demanda d’informació dins del període de sessions":

López ha afirmat que es tracta d'una qüestió d'estricta actualitat ja que l''afer BPA' és la crisi més greu del Principat dels darrers temps. Entre la informació demanada estaven les comunicacions entre l'INAF i la UIFAND.

Veure article original

La candidatura de la qual va formar part, juntament amb Vicenç Alay i Susanna Vela i que el presentava com a primer secretari del PS, va recollir un ampli suport dels simpatitzants socialdemòcrates al congrés que el partit va celebrar fa uns dies. David Rios, ex president del grup parlamentari socialdemòcrata a l’anterior legislatura, afronta el repte amb il·lusió i amb un full de ruta clarament marcat. La seva proposta busca, entre d’altres coses, engrandir el partit a nivell de militància.

–Un suport majoritari li va donar la primera secretaria.
–Un 82,2% de la gent va confiar en nosaltres i, la veritat, va ser una sorpresa molt agradable comprovar que teníem una acceptació tan àmplia. Enteníem que, pel fet d’haver dues candidatures, era molt difícil obtenir una diferència tan notable, però va ser decisió de la militància. Assolim aquesta responsabilitat i intentarem estar a l’alçada.

–L’altre candidatura proposava una estructura més assambleària.
–Ideològicament es decantaven més cap a una posició d’esquerra pura, mentre que nosaltres tenim postulats més d’esquerra i centre esquerra. És a dir, un marc ideològic ampli on es poden encabir el màxim d’ideologia progressista. Cal dir que algunes accions que volien emprendre són perfectament vàlides i ja els hi vaig dir que les podíem implementar i així ho vam acordar. La qüestió de l’estructura assambleària no la compartim, perquè els òrgans del partit garanteixen que tots els militants puguin dir la seva i des dels comitès locals a les comissions de treball ja s’assegura que tota la militància es pugui fer escoltar. És a dir, no és tant canviar l’estructura de partit, sinó canviar el tarannà de les persones que gestionen el partit i, entenc, que aquest és un pas que ja es va fer amb el comitè executiu anterior.

–Línia continuista renovada amb intenció de fer un pas enllà.
–Correcte. Nosaltres tenim una candidatura renovada pel que fa als integrants. Vicenç Alay és l’únic que repeteix, ja que tant la Susanna Vela com jo som nous en el càrrec i tenim la visió continuista. Hem vist que el partit s’ha obert molt a la ciutadania en els darrers dos anys, s’ha impulsat la elecció a cap de govern amb unes primàries obertes a la ciutadania i ha provocat que també molta gent s’apropes al partit. Una prova d’això es que, a les darreres eleccions, un 22% dels candidats eren independents. Aquest és el bon camí i hem de seguir treballant en aquesta línia per augmentar aquesta base de suport social que te el PS avui en dia.

–El gran objectiu és apropar-se a la ciutadania.
–Això implica tenir la militància molt informada i activa, fer pedagogia a la ciutadania dels nostres postulats polítics, quin model de país i de fer política defensem i, sobretot, difondre molt més totes les accions que portem a terme a través del partit, el consell general o els comuns en els que tenim representació.

–Intenció d’agrupar el màxim nombre de perfil progressista, de buscar aliances de cara a les comunals.
–Al congrés es va aprovar una ponència que, a nivell de PS, crec que és històrica. Aquesta decisió és delegar als comitès locals de cada parròquia que faci un anàlisis de la realitat política de cadascuna i vagi a buscar les aliances i coalicions que creguin més convenients a cada parròquia. Això sí, amb una condició sine qua non, que respectin mínimanent el programa que vam aprovar al congrés i que tingui una línia clarament progressista. Es dóna llibertat absoluta als comitès locals perquè trobin les coalicions que amb les què podem tenir més probabilitat d’èxit, però que mantinguin cert criteri ideològic, perquè no busquem guanyar per guanyar ni traint les nostres idees.

–A PS feu una lectura postiva dels resultats a les eleccions generals
–Partint d’una base de vots molt important que van donar suport a la candidatura de Junts, 3.462, creiem que és un molt bon punt de partida donades les circumstàncies que van envoltar a les eleccions, amb quatre candidatures diferents. Som optimismes i, el fons, 1 de cada 4 electors ens va donar el seu suport i són dades que conviden a l’optimisme. En qualsevol cas, tot s’ha de guanyar. Si volem fer un bon paper a les comunals entenem que hem de treballar molt i intensament però partim en una posició de distància respecte DA, en aquest cas.

–A les darreres generals hi ha haver massa gent que no va votar cap proposta ni a cap partit.
–Hi va haver una bossa d’abstencions molt alta i, per això, ens volem acostar a al perfil d’elector que no va votar Els hem de fer beure que necessitem el seu suport per poden implementar les mesures polítiques que proposem. Després hi ha altre bossa d’electors, de 1300, que van votar en blanc perquè no van veure reflectides les seves idees en la nostra candidatura. Hem de fer-los veure que no som dimonis i que portem un programa equilibrat entre tema econòmic i social i les persones que ho portem estem capacitats per demostrar que no s’equivocarien si dipositen a l’urna la papereta del PS.

–Els grups parlamentaris defenseu que Govern no us va comunicar res de l’avís del FinCEN del dia 4 de març.
–L’altre dia, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Jordi Cinca va demanar que jo preguntés a Pere López sobre aquest tema perquè, segons Finances, sí que es va informar al PS d’aquest avís previ. La demostració de que no va ser així és que tots els grups van enviar la nota dient que Toni Martí mentia i que aquesta data del 4 de març no havia sortit mai. Jo em pregunto: per què en cap reunió es va posar sobre la taula aquest avís previ i aquesta data del 4 de març i per què va sortir a la sessió del consell d’aquell dijous. Encara no m’han respòs a la qüestió ni a la de què va fer el Govern des de el dia 4 de març que van rebre l’avis previ del FinCEN fins el dia 10 que es va fer pública la nota.

El temps invertit per Sindicatura a tramitar una petició d’informació sobre el ‘cas BPA’ i el fet que hagi ‘tombat’ tres de les subpreguntes plantejades indigna el PS.

Els grups de l’oposició al Consell General continuen retraient al Govern la manca de transparència i informació que hi ha, al seu entendre, sobre el cas BPA. I en aquest sentit, el darrer exemple l’ha posat damunt la taula el grup parlamentari socialdemòcrata, que ha lamentat el retard amb què, al seu entendre, Sindicatura ha tramitat una demanda d’informació. Això farà que l’executiu, si esgota tot el termini que té de temps per respondre la petició plantejada, tingui de marge fins ben entrat el setembre, quan la intenció del PS era que el Govern hagués d’aportar la documentació sol·licitada abans que s’hagués acabat l’actual període de sessions. A més, al malestar inicial s’hi ha afegit el fet que la majoria demòcrata que presideix l’òrgan de tutela parlamentari hagi decidit no tramitar tres de les qüestions plantejades. “Qui és Sindicatura per decidir si una pregunta s’ha de fer o no s’ha de fer? En tot cas, que la trametin a l’organisme o administració que l’hagin de trametre i que sigui aquesta qui decideixi si escau respondre o no. I si no ho fa, que n’expliqui el per què”, van afirmar fonts socialdemòcrates consul-tades.

Va ser el conseller general Gerard Alís qui el 13 de maig, poc abans que se celebrés una reunió de Sindicatura, va registrar una demanda d’informació documental que quedava subdividida en quinze apartats. L’objectiu del PS era entrar una petició d’última hora, com per sorpresa, però assegurant-se que hi havia prou marge com perquè el Govern i tot d’organismes estatals (Uifand, INAF) haguessin de respondre abans del 30 de juny. Sindicatura, però, no va decidir donar curs a la demanda fins aquest darrer dimecres. La dilació va indignar els socialdemòcrates. I encara més quan van saber que s’havien deixat fora tres dels punts de què constava la sol·licitud. En la carta enviada a Alís pel síndic general, Vicenç Mateu, en què se l’informa de la tramitació de la demanda, també li fa saber que tres epígrafs han estat omesos “en considerar Sindicatura que l’objecte de la petició de documentació no és prou precís, sense perjudici que pugueu reformular-les novament”. Els socialdemòcrates ni entenen el retard ni estan d’acord que Sindicatura hagi de fer cap filtre. I estan disposats a demanar explicacions vist que tampoc saben el detall de les reunions, ja que aquesta legislatura no tenen representació a l’òrgan de presidència.

Justificació

Des de Sindicatura, però, s’ha tret ferro a l’afer i s’ha assegurat que no hi ha hagut cap voluntat de dilatar res. Fonts de l’organisme han assegurat que la demanda, en ser tan àmplia, es volia revisar bé. I que no hi va haver temps material per analitzar-la i acordar-ne la tramitació el 13 de maig. “Ningú no ens va informar que hi havia una qüestió de terminis en joc”, van assegurar les fonts de Sindicatura consultades. “Si aquest fet havia de ser tan transcendent, sols calia que algun responsable del grup socialdemòcrata ens ho comuniqués i s’hauria pogut plantejar una reunió extraordinària de Sindicatura per acordar la tramitació de la demanda d’informació”. Com que la situació no es va donar, es va mantenir el calendari ordinari de reunions de Sindicatura. Més enllà de les dates, sobre la supressió de tres de les subpreguntes realitzades, les fonts consultades van afirmar que l’“únic que es demana és una major claredat i concreció. Es van plantejar unes qüestions de contingut molt obert que es va considerar que dificultaven la resposta del requerit. Per això és millor que delimiti l’objecte d’interès, en benefici de les dues parts”.

Dimarts es va publicar la notícia anunciada per la Susanna Vela, secretària d’organització, en la qual deia que el Partit Socialdemòcrata volia impulsar canvis legislatius perquè els residents poguessin votar a les comunals. La nostra idea és que la proposta es debati al partit juntament amb actors de la societat civil per posteriorment donar-li l’impuls en forma d’iniciativa legislativa popular (ILP).

És d’agrair que l’Yvan Lara comentés la notícia aportant el seu punt de vista i sobretot identificant-se, fet no massa corrent en els comentaris a notícies que es fan en les versions digitals.

El comentari deia (literal): “100% d’acord amb la mesura (vot dels residents), però molt en desacord amb la via. El PS, com a grup parlamentari, o pel fet de disposar de tres consellers, pot presentar proposicions de llei, no necessita la via ILP. Les ILP són un instrument per a la ciutadania, per a la societat civil; els partits amb representació ja disposen de les seves pròpies vies. Voler utilitzar / colonitzar l’espai de la societat civil té, per a mi, un punt autopropagandístic i populista.”

L’Yvan obre un debat interessant. Però ja avanço que no compartim el seu plantejament. Societat civil i partits no estan separats com si fossin oli i aigua, perquè en el fons són el mateix. Els partits representen una part dels ciutadans així com els ciutadans s’organitzen en partits per defensar unes idees o projectes. No hi ha línies de separació entre els uns i els altres. I si són el mateix, no hi ha vies pròpies d’uns i vies pròpies d’altres. Apropar-se a la ciutadania mitjançant l’impuls d’una ILP no és colonitzar un espai, perquè aleshores, fins i tot es podria arribar a qüestionar els referèndums. Pretendre separar ciutadania i polítics com si fossin uns de la Terra i els altres de Mart fomenta l’allunyament dels ciutadans envers la política i augmenta l’abstenció i el desencís.

El Partit Socialdemòcrata en aquesta qüestió coincidim amb els sindicats que l’1 de maig també van reclamar el mateix. La via de la proposició de llei sempre la tenim disponible mitjançant el nostre grup parlamentari, però volem anar més enllà. Entenem que cal garantir l’èxit de la proposta fent participar activament els ciutadans perquè se la facin seva. Senzillament. Per això optem per una ILP.

Les eleccions municipals espanyoles han fet resorgir el problema dels residents que no poden votar ni al seu lloc d'origen ni a Andorra, on l'accés a la nacionalitat és un requisit imprescindible per adquirir drets polítics. El PS impulsarà, en aquest sentit, una recollida de signatures per promoure que els residents puguin votar, inicialment, a les eleccions comunals.

La intenció del PS és trametre al Consell General un volum important de signatures que avalin la voluntat popular de permetre votar els residents. Seria un primer pas per impulsar canvis legislatius que, necessàriament, haurien de passar per una reforma constitucional. Per això, el president del grup parlamentari mixt, Pere López, és conscient que serà un procés llarg i que, ni de lluny, tindria una afectació en les eleccions comunals del desembre."És un tema que sempre ha estat a l'acció política i sovint a molts programes electorals, però ara s eli vol donar un enfoc més formal", ha dit. E aquest sentit, "sembla que la mesura més escaient és veure si té una bona rebuda per part de la ciutadania".

En relació a l'avortament, López reconeix que no és un tema prioritari i més quan el Consell General va tombar recentment la reforma proposada.

Amb motiu del dia del treballador, els sindicats ja van anunciar la voluntat de recollir signatures per promoure una llei de consultes que permeti una participació més activa dels ciutadans en la política del país i el vot dels residents a les eleccions comunals.

Veure article original

El socialdemòcrata Pere López sosté que el Govern menteix quan diu que l'oposició sabia que des del 4 de març s'intentava actuar per evitar la publicació de la nota del Fincen sobre el blanqueig a BPA. Per això posa en dubte les accions del Govern entre aquella data i la nota que va provocar la intervenció del banc. Pere López reclama a demòcrates i liberals una explicació a la negativa a realitzar una comissió d'enquesta.

Pere López sosté que fins a la sessió de control parlamentari a l'acció del Govern de fa dues setmanes, el seu grup mai no havia sentit a parlar del 4 de març com la data inicial en què l'executiu va tenir coneixement de la nota del Tresor nord-americà. És més, el PS posa en dubte les accions dutes a termes entre aquesta data i la publicació de la nota del Fincen. Desconeix si el Govern va fer el possible per evitar la intervenció o va actuar amb improvisació.

Pere López, president grup parlamentari mixt: "En cap cas, contràriament al que va dir el ministre de finances, se’ns va informar d’aquesta nota previa del FinCen el dimecres dia 4 i tampoc se’ns ha informat del que va succeir entre el dia 4 i el dia 9. Com es va reaccionar, si hi havia possiblitats de reaccio diferents…"

El PS reclama l'intercanvi de documentació previ entre la UIF i l'INAF i el Fincen. Pere López demana a demòcrates i liberals els motius de la negativa a la proposta de fer una comissió d'enquesta sobre l'afer BPA.

Pere López, president grup parlamentari mixt: "Si volen tancar aquesta porta que la tanquin però en una qüestió com aquesta no val la no resposta com a via alternativa. Els sol•licitem la valentia de posar per escrit perquè no volen una comissió d’enquesta, quines són les seves motivacions."

Pere López no descarta demanar la compareixença de la UIF i l'INAF davant la comissió legislativa de Finances.

Veure article original