El Partit Socialdemòcrata ha volgut fer aquest dilluns balanç dels primers 100 dies del nou Govern qualificant-lo de "desgovern total" i criticant que la composició ministerial s'hagi fet amb criteris de "balanceig polític per acontentar a la gent que ha donat suport al projecte" en comptes de criteris tècnics o de necessitats del país. Així ho ha assegurat el primer secretari del partit, David Rios, que considera que "el Govern s'ha doblegat als compromisos polítics".

El primer secretari ha criticat la mala distribució dels ministeris i la descompensació de la càrrega de treball entre alguns d'ells. Així, ha qualificat el ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació, de "supercarregat", i més tenint en compte que Rosa Ferrer també s'ocupa de la negociació de les competències i les transferències, i que cal "un cop de timó a la sanitat". En canvi, considera que n'hi ha d'altres, com el d'Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, "que té com a principal objectiu fer un heliport i una estació d'autobusos" i que, a més, "se solapa amb el d'Ordenament Territorial".

A més, Rios també considera perjudicial que el ministeri d'Economia estigui dividit en quatre carteres quan hauria de ser "un front potent" per fer front a la crisi, i ha lamentat que aquesta legislatura s'hagi passat de vuit a deu ministeris.

Demanda de formalitzar el pacte d'Estat per l'acostament a la UE

De la seva banda, el conseller socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha demanat al cap de Govern, Toni Martí, que comenci a formalitzar la proposta de pacte d'Estat pel que fa a l'acord d'associació amb la Unió Europea. Segons López, cal que l'oposició s'integri en aquesta negociació perquè aquesta qüestió "va més enllà d'aquesta legislatura i de l'acció del Govern", i per tal d'ajudar a transmetre a la ciutadania la informació relativa a aquest tema.

López també ha volgut incidir en la "mala gestió" feta pel Govern arran de la crisi de BPA, i en l'absència de mesures complementàries "que ajudin a guanyar prestigi a la plaça financera i a mostrar el compromís d'Andorra en temes de transparència", com podria ser un avançament en el desplegament de l'Acord Monetari.

D'altra banda, David Rios també ha criticat altres decisions del Govern com ara "anuncis sense projecte com és l'embelliment del Pas de la Casa", la cessió de l'antiga caserna de Bombers, la gestió dels euros andorrans, les discrepàncies entre ministres sobre el projecte de Ràdio Andorra, entre d'altres.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) va fer balanç ahir dels primers cent dies de Govern. “Ens agradaria que avui poguéssim fer una valoració positiva i destacar els avenços importants que ha fet Andorra, però lamentablement el que hi ha hagut són cent dies de desgovern”, va manifestar el primer secretari de la formació, David Rios.

Per començar, al PS no li agrada la composició del nou executiu “perquè ja no són ni els millors ni els pitjors ni sabem el que són” i “perquè s’ha doblegat a interessos polítics, i no es basa en les necessitats del país sinó en criteris de balanceig polític per acontentar tota una gent que ha donat suport al projecte d’Antoni Martí”. A més, es veu de manera negativa l’increment de vuit a deu ministeris i es critica que algunes carteres, com la de Salut, Afers Socials i Ocupació, estiguin “supercarregades”, ja que s’ocuparà també de les competències i transferències als comuns, mentre que la d’Administració Pública, Transport i Telecomunicacions, per exemple, “té com a principal objectiu fer un heliport i una estació d’autobusos”. També hi ha “coses estranyes” com que no s’hagi nomenat un cap de gabinet “i les persones que desenvolupen aquestes tasques no estan jurades”, segons va explicar Rios.

Els socialdemòcrates es queixen també especialment que l’antic ministeri d’Economia estigui distribuït avui dia en quatre carteres diferents, quan hauria de ser una peça fonamental per sortir de la crisi. Entre els aspectes negatius que ha vist el PS en aquests cent dies de Govern hi ha les “discrepàncies” entre els ministeris de Finances i Ordenament Territorial pel que fa a l’edifici de Radio Andorra, “l’anunci sense cap mena de projecte de l’embelliment del Pas de la Casa”, “la cessió gratuïta” de l’antiga caserna de bombers a Andorra Telecom, el “desgavell en la distribució dels euros” i la rebaixa de la qualificació del país per les agències de ràting. “El que hem patit fins ara és un desgovern total, i lamentem profundament que no puguem dir tot el contrari”, va afegir Rios.

Per la seva banda, el conseller general Pere López va posar alguns exemples més d’aquests “cent dies de desgovern”. Un és la gestió que s’ha fet de la crisi de BPA, que el PS troba “desencertada”. Segons López, hi ha hagut “una manca d’informació preocupant” i l’executiu ha estat “incapaç”, tot i la greu crisi que s’ha generat, de prendre cap mesura per recuperar el prestigi de la plaça financera andorrana mostrant el compromís del país en qüestions de transparència, com podria ser un avançament en el desenvolupament de l’Acord Monetari.

També es troba a faltar des del PS un esforç més gran per part del Govern perquè es pugui fer realitat un pacte d’Estat entre totes les forces parlamentàries en relació a la negociació d’un acord d’associació amb la UE, després que el cap de Govern llancés la proposta durant el debat d’investidura. Finalment, entre els “desencerts” de l’executiu López va esmentar també dos reglaments que des­envolupen la Llei de la CASS: en una regulació el Govern va haver d’introduir-hi canvis perquè hi havia hagut una invasió de competències, i en una altra s’obliga les persones de baixa a estar a casa durant unes determinades hores del dia. López va insistir també que en una situació econòmica com l’actual agreujada per l’afer BPA, en què hi ha un gran nombre de famílies que tenen dificultats per arribar a final de mes, hi ha “un Govern que és incapaç de reaccionar i que no està prenent mesures ni promou cap iniciativa legislativa més enllà de qüestions urgents provinents del Moneyval”. “Hi ha una absoluta sensació de desgovern o de no saber cap a on es va”, va afegir el conseller del PS. Com a únic aspecte positiu dels cent dies de Govern, Rios es va referir a la visita del primer ministre francès, Manuel Valls.

D’altra banda, responsables del PS es van reunir ahir amb membres de Som Com Som, que demana una llei d’igualtat.

Veure article original

Que Demòcrates per Andorra no s’estima la nostra cultura i patrimoni és un fet. Ho van demostrar la legislatura passada aprovant la reducció dels entorns de protecció cautelar dels nostres béns d’interès cultural de cent metres a vint. I aquesta legislatura porta el ritme de batre tots els rècords de menysteniment a la nostra història i legat cultural, arquitectònic, documental i artístic. A DA els fa nosa tot això de la protecció del nostre patrimoni. Els fan nosa que edificis històrics estiguin al bell mig de zones urbanitzables. On van a parar! Els fan nosa les pintures romàniques de l’església de Santa Coloma que estan ubicades –per força– on ha d’anar The Cloud. Els fan nosa els nostres documents històrics, entre els quals els Pariatges, i els mantenen amagats de la mirada dels ciutadans. Els fa nosa i els cansa enormement anomenar ministre de Cultura perquè no hi ha hagut gaires bufetades entre els Demòcrates per Andorra per encapçalar la cartera. La presentació per part de la ministra de Cultura del pla estratègic per la legislatura fa esgarrifar. Uns projectes enumerats un rere l’altre sense connexió entre ells, sense un pla director, un model, una idea del que volen aconseguir. Això sí, amb una cascada de xifres gens menyspreable: 800.000 euros per fer un semisoterrani –en una zona d’inundacions– a Santa Coloma per ubicar-hi els frescos recuperats; 120.000 euros més al CIAM (propietat del comú d’Escaldes); 750.000 euros més al museu de Ràdio Andorra… Andorra té actualment 13 equipaments culturals, entre centres d’interpretació, museus i monuments, públics i privats, molt interessants però insuficients, perquè cap equipament té la capacitat per mostrar i divulgar el gran fons històric i artístic de què disposa Andorra. Per això, des del PS demanem a Govern que aturi aquesta sagnia de diners en nyaps pseudomuseístics improvisats, estudiï de quina manera podem conservar i preservar tota la nostra riquesa cultural, històrica i artística sota un model museístic protector, divulgador i captador de visitants, agrupi tota la disponibilitat pressupostària i basteixi un museu nacional i un arxiu nacional amb cara i ulls on l’important sigui el contingut i no el continent. Llavors DA transformarà la seva ‘arutluC’ en Cultura.

Veure article original

Fotografia de la 24 sessió anual de l'OSCE-PA, a la que ha assistit el Conseller general socialdemòcrata i President del Grup Mixt, Pere López, i membre de la delegació andorrana a l'OSCE: "Votant avui en el comitè sobre drets humanataris per abolir tot tipus de discriminacions i de forma més concreta per abolir persecucions per motius religiosos a vàries àrees del món o per comprometre a tots els estats membres a rescindir qualsevol legislació persecutòria per motiu de l'orientació sexual. Satisfet per la contribució feta des d'Andorra en tots aquests avenços.".



Imatge de Pere López

El PS ha demanat al Govern el conveni pel qual Govern ha cedit a Andorra Telecom l´edifici de l´antiga caserna de bombers. El partit ha criticat que l´executiu cedeix a la companyia part del patrimoni del Consell General.

El Govern té 30 dies hàbils per respondre la pregunta presentada per la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili. Atès que no és període de sessions, la resposta no es farà fins a començament d'octubre. David Rios ha deixat clar que si les argumentacions del Govern no són convicents, utilitzarien les vies legals per aturar la concessió.

El parlamentari del PS també ha criticar el projecte de construcció de l´edifici The Cloud, del qual ha recordat que encara s'ignora la distribució interna. Rios ha qualificat com a electoralistes els projectes que en relació amb el patrimoni cultural ha presentat aquest matí la ministra Olga Gelabert.

David Rios també ha posat en dubte que el CIAM sigui el lloc idoni per acollir la sala d´exposicions del Govern i ha recordat que aquest projecte, amb la rehabilitació de l´edifici de Radio Andorra, comportarà una inversió molt alta. També dubta que l´església de Santa Coloma, per exposar-hi els frescos, sigui el més adequat atès que requereix d´una forta inversió.

Veure article original

Ja sé que no faré cap descobriment al lector si dic que la cultura ocupa el penúltim graó –just abans del tema social– d’entre les prioritats del Govern andorrà.

El llistat de greuges –per acció o omissió– perpetrats per les successives autoritats andorranes contra la cultura és interminable.

Han passat prop de noranta anys des que els frescos romànics de l’església de Santa Coloma fossin arrencats del seu lloc original per Arturo Cividini i venuts pel Bisbat d’Urgell.

El país, el pobre país precapitalista, estava preocupat en aquell moment per “modernitzar-se”, per tenir carreteres i força elèctrica. L’art romànic, en aquells temps de misèria material i de vasta incultura, no es valorava, considerant-lo lleig i primitiu.

Mentre delegats permanents, consell general, cònsols i notables es reunien amb els promotors i futurs concessionaris de la central elèctrica, les pintures murals arrencades amb les més resplendents tècniques volaven a Barcelona. Després, segons el documentat article de Meritxell Mateu sobre Els viatges dels frescos de Santa Coloma, passarien a mans d’un baró belga que les va dipositar primerament a Canes i després a Vals-les-Bains, per acabar robades a la França ocupada pels nazis.

Segons l’estudi de Mateu, el desembre del 1943, les pintures haurien estat traslladades per la Gestapo de Vals-les-Bains a Montelimar i des d’aquesta ciutat, en tren, a les mines de sal d’Alt-Ausee.
Així en la seva volta erràtica pel món, les nostres pintures van coincidir a la mina de sal austríaca amb les més de 7.000 obres d’art robades pels nazis a l’Europa ocupada. La pel·lícula The monuments men, dirigida per George Clooney, relata com aquest tresor en el qual hi havia peces com La Madonna de Bruges, un marbre de Miquel Àngel, o el retaule L’adoració del Corder Místic, de Jan van Eyck, va estar a punt de saltar pels aires els darrers dies de la guerra.

Un cop acabada la guerra, el general Eisenhower va ordenar que les col·leccions dipositades en la zona nord-americana d’Àustria s’enviessin a Munic; les pintures murals de Santa Coloma van arribar a la capital bàvara el desembre del 1945 i van romandre allí fins al 1969.

El 1969 es van cedir al Museu de la Cultura Prussiana de Berlín, on van ser restaurades, però sense ser exposades al públic, fins que de març a agost del 2003 es van exhibir en una mostra a la Gemäldegalerie de Berlín.

El 2007, mitjançant el pagament de més de 3.800.000 euros, el Govern d’Andorra recupera les pintures, sense tenir encara clar el lloc on s’emplaçaran. Eren els dies de l’especulació urbanística, dels somnis arquitectònics megalòmans, dels museus-arxiu o arxiu-museu que haurien de promocionar la “marca” Andorra i perpetuar un model de negoci que alguns s’obstinaven a veure sense alternativa.

Des de llavors i amb curtes excepcions temporals, els frescos s’han mantingut engabiats en una mena de capsa hermètica a l’antiga caserna central de bombers, situada entre els carrers Bonaventura Riberaygua, Sant Salvador i de la Borda.

Ja sabem que modernització rima amb telecomunicació; i si en la primera modernització del país, la de l’electricitat i les comunicacions terrestres, les autoritats i els notables es van “distreure” i vam perdre les pintures del Magister, començant les peripècies d’un pelegrinatge centenari, sembla que aquestes peripècies no han acabat.

Avui, la “distracció” de les autoritats, pren forma d’annexos a una llei i a un decret. A la llei 33/2014 de creació de la societat pública Andorra Telecom, SAU, “el Consell General adscriu a la Societat, amb caràcter permanent i per tota la seva durada, els béns del patrimoni nacional que consten en l’annex II”. En total 8 béns.

Però a l’annex I del decret de Govern del 17-6-2015, els béns immobles de domini públic cedits ja no són 8, sinó 9. L’antiga caserna de bombers, que no hi era entre els béns adscrits pel Consell General el 27 de novembre del 2014, s’adscriu ara de “manera gratuïta i indefinida” –en una clara invasió de competències– pel Govern.

Aquest menyspreu a la separació de poders ha passat a formar part de la pràctica quotidiana d’un govern que es creu per sobre del bé i del mal, un govern autoritari que viu en un núvol (cloud?) mentre envaeix competències, propietats, que ignora la independència de les institucions i que regressa als temps pretèrits a la Constitució del 1993.

Els frescos del Mestre de Santa Coloma tornaran a emprendre un nou tomb amb destinació desconeguda (potser un fosc magatzem refrigerat?) ja que algú ha decidit que fan nosa als nebulosos plans expansius i megalòmans del poderós veí, que ja no és STA, ni SOM, sinó Andorra Telecom S.A.U.

En un moment de crisi (misèria) espiritual, potser algun crític d’art o un expert assessor ben remunerat, repetirà que el romànic és lleig i primitiu i no paga la pena de mostrar-lo.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata ha mostrat la seva preocupació pel tractament del patrimoni cultural, després que la ministra de Cultura, Olga Gelabert, hagi presentat aquest dimarts al matí les línies mestres del Ministeri. El primer secretari del PS, David Rios, ha criticat que s'inverteixin 120.000 en l'adequació del CIAM per traslladar la Sala d'Exposicions del Govern, 800.000 euros per fer un edifici semisoterrat per als frescos de Santa Coloma, i 750.000 euros per al projecte museístic de Ràdio Andorra. En aquest sentit, Rios ha demanat que "es parin les obres i reflexionin sobre el que volen que sigui el nostre fons artístic i cultural".

A aquests fets, Rios ha sumat la cessió de l'antiga caserna de Bombers a Andorra Telecom, una demanda d'informació que ja ha presentat la consellera socialdemòcrata, Rosa Gili. Per la seva banda, Rios ha demanat poder veure el conveni de cessió gratuïta i indefinida a la societat pública perquè, "tenim dubtes legals".

Per tot plegat, el primer secretari del PS, ha criticat al Govern d'actuar "improvisadament".

Veure article relacionat

“Nosaltres volem que això es revisi i que ens donin raons mèdiques de per què la gent ha d’estar tancada a casa, dissabte i diumenge inclosos, i com que no se’n trobaran el que han de fer és retirar el reglament i modificar-lo.” D’aquesta manera es manifesta el primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, al voltant del reglament que deriva de la Llei de la CASS i que regula les baixes mèdiques (per fixar unes hores en les quals el malalt ha de ser al seu domicili), i sobre el qual el Col·legi Oficial de Metges ja va plantejar el seu posicionament posant també en relleu que hi hauria d’haver un debat polític a l’entorn d’aquesta qüestió i els drets de les persones.

“El que pretén és intentar eliminar el frau a força de tancar les persones a casa seva”, destaca Rios sobre la voluntat del Govern a l’hora d’impulsar aquest reglament, afegint que és un text que s’ha de modificar “perquè s’ha anat massa lluny”. Sobre el fet que es pugui vulnerar algun dret, Rios destaca que “el que no és raonable ni humà és que una persona que està dos mesos de baixa hagi d’estar 60 dies ininterromputs tancada a casa, això no entra en el cap de ningú”, manifesta, comparant aquesta mesura amb un “arrest domiciliari en tota regla” i lamentant que la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, digui que és similar al que es fa en països com ara França. En aquest sentit, Rios considera que si ens hem de comparar amb altres països ho hem de fer no només en les coses negatives sinó també mirant les condicions que es tenen en aquests estats. “No podem jugar al joc d’anar a buscar els països que apliquen unes determinades lleis sense tenir en compte tot el context general; per tant és un argument pueril que no va enlloc”, critica Rios. El primer secretari socialdemòcrata també lamenta que no s’hagi tingut en compte el col·lectiu sanitari a l’hora d’impulsar aquest reglament i ho considera “una falta més”.

I quant al futur de la sanitat i la col·laboració amb els col·lectius que ha exposat la nova ministra, Rios recorda que s’han gastat molts diners en assessors sense que s’hagin impulsat mesures “per a les quals ens hem assessorat a preus d’or”, i és per això que els socialdemòcrates esperen que Ferrer impulsi canvis ja que “és evident que si no es fan la sanitat és insostenible a Andorra”.

Aquest divendres, la consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat una demanda d'informació per obtenir els documents referents al Conveni de cessió gratuïta i indefinida a la societat pública Andorra Telecom, S.A.U de la propietat de l'edifici on estava situada la caserna central del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i tota la seva parcel·la d'implantació.

En relació amb l'espai cedit, el Conveni efectuat delimita l'entorn que confronta amb el carrer Bonaventura Riberaygua, amb el carrer Sant Salvador i amb el carrer de la Borda i que compta amb accessos des del carrer Bonaventura Riberaygua, número 5, des del carrer Sant Salvador, número 5 i, des del carrer de la Borda, número 6.

Veure article original

L’article 11 de la llei del Govern s’intitula 'La constitució del Govern'. El citat article parla de com pren possessió el cap de Govern, com es nomenen els ministres i també com prenen possessió els altres membres del Govern: el secretari general, el cap del Gabinet del cap de Govern, els secretaris d’Estat i els ambaixadors.

A l’ombra del desgavell del cas BPA que ha captat el 100% de l’atenció mediàtica, el cap de Govern ha constituït un govern que ben poc s’ha arribat a analitzar. Una anàlisi que per tradició es fa al cap de cent dies de gràcia. Però en allò que no es pot deixar que passi ni un dia més és sobre la qüestió que avui en dia el Govern de DA no ha nomenat un cap de Gabinet. Totes menys una de les figures citades a l’article 11 de la llei del Govern han estat cobertes i els seus respectius ocupants han pres possessió mitjançant promesa o jurament davant del cap de Govern. La llei deixa ben clar que el govern es constitueix obligatòriament per un cap de Govern, ministres, un secretari general, secretaris d’Estat, ambaixadors i un cap del Gabinet i tots ells han de prendre possessió mitjançant promesa o jurament a la Constitució. Si el Govern de DA no ha nomenat un cap del Gabinet incompleix, una vegada més, la legislació.

La llei determina que el Gabinet del cap de Govern és el seu òrgan de suport polític i tècnic i en especial s’encarrega de la seva secretaria particular, del protocol i de les relacions públiques del cap de Govern i de les tasques de confiança i d’assessorament especial que aquest li encomana. La important i alta responsabilitat que s’exerceix des de la figura del cap del Gabinet avui l'estan assumint una o diverses persones no nomenades i que per postres no han jurat o promès el càrrec. I això és molt greu. En mans de qui està avui la gestió dels dossiers del cap de Govern? A més, és un doble incompliment de la llei del Govern que el Sr. Toni Martí coneix molt bé i per això, en cap cas es pot considerar un descuit.

Voldria recordar que el mateix cap de Govern davant de tots els consellers generals, en la sessió de control de l'11 de juny va dir que la figura del cap del Gabinet era opcional i que actualment les seves tasques es repartien entre diverses persones. Dies després, el ministre portaveu del Govern, el Sr. Jordi Cinca, en roda de premsa va defensar que era el cap de Govern el que havia de decidir si nomenar o no el cap del Gabinet. Respostes les dues sense rigor, amb un alt grau de deixadesa que reflecteixen un govern cansat, a la deriva i sobrepassat per les circumstàncies. I això és preocupant. Per tot això s’ha d’instar el cap de Govern que compleixi la llei i nomeni de manera immediata un cap de Gabinet que prengui possessió del càrrec prometent o jurant la Constitució.

Veure article original