El PS considera que no té prou informació per determinar si la resolució adoptada per l´AREB en relació al futur de BPA és la millor. El primer secretari del partit, David Rios, defineix com a molt greu que en la gestió de la crisi s'hagi mantingut al marge els propietaris del banc, els germans Cierco.

El primer secretari del PS, David Rios, afirma que els socialdemòcrates valoraran positivament el procés de resolució de BPA seguit per l´AREB si es mantenen els llocs de treball, els clients recuperen els estalvis i s´estudien hipotètiques responsabilitats polítiques. Però Rios considera que a hores d´ara no tenen prou informació per valorar si la subahasta d´un banc bo amb els actius lícits de BPA és la millor solució.

El primer secretari del PS creu, a més, que és un error haver exclós els germans Cierco de la gestió de la crisi.

Rios lamenta que en l''afer BPA', al seu parer, el Govern està actuant amb total opacitat de cara a tota la ciutadania.

Veure article original

El PS presentarà al setembre una proposició de llei per modificar la llei de nacionalitat i reduir a 10 els anys de residència necessaris per obtenir-la. Consideren que és el moment oportú ja que han passat les eleccions i fa poc el cap de Govern i SDP s´hi han pronunciat a favor. Per això conviden els consellers d´SDP i el grup demòcrata a participar en l´elaboració del text.

El socialdemòcrates consideren que és el moment oportú per modificar la llei de la nacionalitat i rebaixar de 20 a 10 els anys de residència. Volen redactar el text legislatiu a l'estiu per poder-lo entrar a tràmit parlamentari al setembre. Arran de les recents manifestacions favorables a rebaixar els requistis per obtenir la nacionalitat, emplacen els consellers d'SDP i el grup demòcrata a participar en el procés de redacció.

Així ho ha manifestat el primer secretari del PS, David Rios; "Com més suport pugui tenir aquesta modificació de llei, millor i com més possibilitats tingui de propserar millor, per això és fa ara l’anunci, de manera que dongui temps a iniciar tràmits conjunts si s’escau.

Tot i que el PS vol rebaixar els requisits de la nacionalitat a 10 anys de residència, Rios no descarta acordar amb els altres grups una rebaixa inferior.

Rios tampoc descarta que s'hi puguin sumar els liberals, si bé aquests no s´han manifestat a favor de rebaixar els anys de residència. Pel que fa a la doble nacionalitat, el primer secretari del PS ha indicat que és un tema que el partit no té resolt i que podria debatre en un futur congrés.

Veure article original

Els consellers Socialdemòcrates (PS) demanaran al Govern si hi ha hagut alguna indicació, mandat o recomanació per part de l’Executiu cap a la CASS per tal de preparar-se a poder optar al concurs de l’entitat gestora del Pla de Pensions de la Funció Pública. També des de les files socialdemòcrates volen saber si el Govern o la CASS han encarregat algun estudi en relació a la conveniència de que la CASS pugui esdevenir entitat gestora del Pla de Pensions de la Funció Pública i finalment sobre si caldria alguna modificació legislativa o reglamentària per permetre aquesta eventualitat. El PS, a través de la consellera Rosa Gili, va presentar ahir les preguntes al Consell General.

Segons el comunicat emès ahir pel PS, «en el treball parlamentari de la llei 23/2014, del 30 d’octubre, la comissió legislativa de Finances va permetre incorporar en l’article 16 la possibilitat que la Caixa Andorrana de Seguretat Social pogués optar al concurs per esdevenir l’entitat gestora del Pla de pensions de la Funció Pública». Així doncs, segons el PS el «grup majoritari» va precisar en l’articulat de la llei que la CASS s’havia de poder presentar al concurs «amb condicions d’igualtat amb d’altres candidats del sector privat».

Aquesta és una opció que, per al PS, podria ser «menys costosa per tots els partícips del Pla de pensions de la Funció Pública a l’utilitzar un organisme públic». «Tanmateix», continua el comunicat socialdemòcrata, «aquesta nova tasca implicaria algun cost afegit a la CASS (recursos humans o altres) que hauria de ser evidentment assumible pel mateix Pla». El PS creu que com que «la vocació essencial de la CASS no és la d’exercir d’entitat gestora d’un pla de pensions, per poder-hi pretendre, aquesta hauria de seguir indicacions de l’executiu per preparar-se per a aquesta eventualitat.

Veure article original

“El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis que avalin les accions”

Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, fan un repàs de la gestió de la majoria comunal. Lamenten que s’ha recorregut sovint a la improvisació i que ha faltat capacitat negociadora. Alerten que cal més atenció als barris, més enllà de Vivand, i de la pèrdua de centralitat de la parròquia en tot el que afecta la vall del Madriu.

Vivand és el projecte d’aquest mandat. ¿Com veuen l’evolució que està tenint?
Aleix Mañosas: És el principal projecte i no era al programa electoral de la majoria. Ara s’està en procés de constitució de l’associació. S’ha elaborat un esborrany d’estatuts i s’ha plantejat als comerciants si cal ajustar-los. Però no s’ha ofert als empresaris treballar conjuntament per fer una associació. S’està entrant amb mal peu i, com en altres aspectes, el missatge és que el Comú vol imposar una cosa i que els privats s’hi han d’ajustar. En les reunions per impulsar l’associació ha quedat palès que la part alta té una problemàtica diferent de la resta i va quedar en l’aire que hi hagués més d’una associació. Tampoc els hotelers i restauradors van mostrar gaire interès per afegir-s’hi, però els darrers avenços els desconeixem.

¿Creuen que serà possible posar-la en marxa?
Cèlia Vendrell: Com que el projecte l’han començat malament, el handicap que tenen amb l’associació és que per molt que la gent pugui veure que hi ha aspectes positius, amb la majoria actual costarà.
A.M.: És un projecte que ha nascut tort i és difícil redreçar-lo. Quan des del moment zero no hi ha la comunicació que cal amb els comerciants i se’ls gira l’esquena, és molt difícil que ara tothom estigui predisposat a tenir converses.
C.V.: Nosaltres vam llançar la idea de crear una associació mixta publicoprivada, perquè vam preveure que el Comú acabaria invertint molt en un tram de la parròquia en detriment de la resta. Això a la llarga pot portar conflictes amb els comerciants d’altres zones. Trobo correcta la proposta de destinar un euro per cada euro que hi aportin els empresaris fins a 150.000 euros, però que els comerciants s’hagin d’adherir a una associació de la qual no són els impulsors, d’un projecte que va néixer torçat i pel qual hi va haver enfrontaments entre escaldencs, és complicat amb l’actual equip comunal.

Una de les mancances que hi havia era la senyalització.
C.V.: És molt lluny del que hauria de ser. Se’ns va informar que se senyalitzarien els llocs emblemàtics de la parròquia, però no ho hem vist enlloc. No sabem per què no s’ha impulsat el pla previst: si és perquè volem reduir tant l’endeutament que no ho fem o per un problema de normativa dels cartells. Només s’han senyalitzat els aparcaments, però enlloc sabem on tenim el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, i el CIAM encara menys.

Més enllà de Vivand, ¿com veuen la política comercial del Comú?
C.V.: Han impulsat mesures tributàries per ajudar els negocis. Però trobem a faltar la primera hora gratuïta per a tothom als aparcaments comunals. Això facilitaria la mobilitat a la parròquia. A més, tot i la targeta AD+, els preus dels aparcaments són superiors als d’Andorra la Vella.
A.M.: Les accions s’han focalitzat molt en Vivand. No s’està promocionant, per exemple, fer excursions a la vall del Madriu o visites al centre antic d’Escaldes-Engordany. No veiem que hi hagi un interès fora de Vivand.
C.V.: Només al principi del mandat, el conseller de Turisme volia incidir en la part alta i es van fer fins i tot visites teatralitzades. Sembla que no van donar el resultat esperat, però cal veure si va fallar la promoció o que els horaris no eren encertats.

¿Creuen que cal potenciar el turisme de natura?
C.V.: Caldria que la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu promogués activitats.
A.M.: I aprofitar la marca Unesco. Tenim una zona patrimoni de la humanitat i no l’estem aprofitant.

¿Comparteixen que s’hagi fet el centre d’acollida del Madriu a Andorra la Vella?
A.M.: És un despropòsit. No té cap mena de sentit.
C.V.: La cònsol major d’An­dorra la Vella de l’època va ser més forta que la cònsol major d’Escaldes i es va deixar endur la direcció i el centre d’interpretació quan, en l’anterior mandat, Antoni Martí va assegurar que Escaldes seria la porta d’entrada a la vall i el lloc que acolliria el centre d’interpretació de la vall. El centre hi és. Hi ha el CIAM. Però no s’està aprofitant i en canvi hem anat a gastar diners per acabar de condicionar un nou centre a Andorra la Vella quan el 80% de la vall es troba a Escaldes.

¿És una inversió perduda, el CIAM?
A.M.: No s’hi està traient gens de rendiment. És una obra que va valdre molts diners. Va ser la gran obra de final de mandat d’Antoni Martí i que havia de ser moltes coses que no ha acabat sent. I és més, encara ha perdut més atribucions de les que tenia amb el moviment de la directora. Avui és una sala amb quatre tauletes, de les quals tres i mig no funcionen, i que amb cinc minuts has acabat de visitar. Segur que d’afluència n’hi ha molta perquè a totes les escoles les fan passar pel CIAM, però realment no hi ha gaires visitants. Perquè ni anant en cotxe ni a peu no es veu. No s’està promocionant.
C.V.: El CIAM és com un regal bonic que decep perquè el manteniment no és el que hauria de ser i tampoc s’hi pot trobar cap producte de marxandatge.

¿Què caldria fer ara amb el CIAM?
C.V.: Tornar-hi a portar el centre d’acollida. El proper mandat, si nosaltres hi som, lluitarem perquè torni.

En algunes ocasions han denunciat que és complicat accedir a la informació i algunes demandes han molestat la majoria.
A.M.: Qualsevol dada que demanem més enllà del que ells consideren normal molesta. Va molestar que preguntéssim pels sous de la plantilla, per quants diners teníem bloquejats a BPA. O pel pressupost de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu, que hem hagut de demanar quatre cops. És una informació que ha de saber el poble. No és un comú transparent. La majoria confon la transparència amb donar informació quan li’n demanes.

¿Es podien haver evitat els conflictes amb els funcionaris?
C.V.: Sí. Hi ha hagut conflictes per la retirada del complement de la CASS, per la imposició de la mútua als agents de circulació.
A.M.: Es podien haver evitat perquè el Comú d’Escaldes s’estava saltant a la torera feia anys la legislació vigent amb els agents de circulació. Partint d’aquí, ja no venia de sis mesos més i es podia haver treballat juntament amb el cos. Però no es va fer en cap cas i el Comú va imposar la mútua i va dir que si els agents no hi estaven d’acord podien anar a la Batllia. Això no és una pràctica correcta a l’hora de gestionar un comú.

¿Què li ha faltat a l’actual majoria?
C.V.: El que trobo a faltar en aquest comú és la manca d’estudis. No han fet estudis previs per fer Vivand, pel personal, pels cartells. El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis tècnics que avalin les accions que s’estan fent. Potser és que no hi creuen, en els estudis. Jo sí.
A.M.: Contràriament al que es feia fa anys al Govern, al qual es criticava l’elevada despesa en estudis, ara anem d’un extrem a l’altre. Per estalviar aquestes despeses, es deixen de fer. Això porta problemes perquè si amb Vivand s’haguessin fet els estudis previs s’hauria evitat el malestar a la parròquia i les costes en l’àmbit judicial. Perquè amb Vivand s’ha anat improvisant. Un exemple és el reglament de l’ocupació de la via pública, en què s’ha rebutjat incloure canvis de defectes que ja s’han detectat en un principi. Hi ha manca de previsió i deixadesa.

¿Repetiran duet a les properes eleccions comunals?
C.V.: Jo segurament aniré a les llistes.

¿Encapçalant la llista?
C.V.: No ho sé.
A.M.: Realment encara no hem parlat de llistes ni de noms. Ara estem acabant de confeccionar el programa i un cop el tinguem tancat ja veurem qui hi ha i qui no. A mi en particular m’agradaria perquè l’experiència al Comú ha estat molt grata, tot i que no sempre tens la informació que vols ni quan la vols.

¿Concorreran conjuntament amb altres formacions?
A.M.: Jo crec que si el PS per si sol pot fer una bona llista potser hauria d’anar sol. Però si a nivell del partit es creu que per sumar més esforços ens hem d’unir a altres persones o formacions haurà de ser sempre sobre la base del nostre programa, que és un programa progressista. Jo no entendria en cap cas fer una llista conjunta amb els liberals d’Escaldes. No crec en la idea d’anar tots en contra d’un partit, com va passar amb DA, que va néixer com una amalgama perquè el PS no tornés a governar. Una altra cosa és que tinguis un programa compartit, com hem fet fa poc amb la coalició Junts, que ha d’anar perdurant i a la qual es pot sumar gent.

Els Verds serien a la coalició.
A.M.: En principi no hi ha res que indiqui el contrari.

¿I amb SDP hi pot haver apropament?
A.M.: No ho sé. Personalment, però, no en sóc partidari perquè és molt difícil d’explicar quan un partit es parteix en dos. A les generals ja hi va haver una mica de confusió i encara acabaràs de confondre més si tornes a anar junts. Jo no ho veig, però cada comitè local decidirà.

¿Què pot suposar que els liberals sumin persones contràries a Vivand?
A.M.: És molt probable que a Escaldes ens trobem amb quatre llistes diferents: SDP, PS, DA i LdA –de forma individual o amb uns quants independents, que són els contraris a Vivand–. Perquè hi ha molta gent que ha vist que la idea de Vivand no està tan malament. És un descontentament personal, crec jo, per la mala gestió del procés més que en relació a la idea. ¿Que pot ser una diferència? No ho sé. El que puc dir és que l’únic partit que ha fet oposició i crítiques a l’actual corporació hem estat nosaltres. Ni SDP ni liberals no han fet declaracions sobre Escaldes. És molt fàcil i gratuït a quatre dies de les eleccions fer aquestes aliances i dir el que faràs.

¿Vivand penalitzarà DA?
A.M.: Crec que hi ha molts ítems –Vivand, agents de circulació i vall del Madriu– que podem reduir a un de sol, que és la manca de capacitat comunicativa de l’actual corporació. Per això, si repeteix un gran gruix de membres de l’actual majoria crec que estaran molt penalitzats. Perquè hem vist que hi ha tendència a la imposició i no al diàleg.

“S’inverteix al final del mandat per tapar mala gestió i que tens la parròquia enfadada”

¿Com valoren les inversions realitzades aquest mandat?
A.M.: En els tres primers pressupostos ja vam dir que hi trobàvem a faltar més inversions. Hi havia pendent d’acabar el tram final de l’avinguda Carlemany, que s’anava pressupostant i que s’anava ajornant amb diverses excuses. Finalment es va fer en l’any en què no s’havia pressupostat. Per això creiem que no calia tancar els exercicis amb tant superàvit, i fins i tot si calia es podia tirar una mica d’endeutament perquè som la parròquia que té més marge, i fer millores. Casualment, al pressupost del 2015 hi ha un volum important d’inversió, que nosaltres aplaudim. Creiem, però, que és molt electoralista fer-ho en l’últim any de mandat. Això passa a tot arreu.

¿Crea això descrèdit polític entre els ciutadans?
A.M.: Crea descrèdit polític i es tracta la població de rucs. Se’ns diu que no hi ha diners per fer inversions i quatre mesos després ens trobem al pressupost 3 milions d’inversió. En aquest període l’economia del Comú no ha canviat gaire. És la pràctica de fer coses boniques per tapar mala gestió, per tapar que tens la parròquia enfadada. És desviar l’atenció cap aquí.

¿S’ha oblidat invertir als barris?
A.M.: Fiter i Rossell, que és la zona amb més densitat de població, està bastant deixada de la mà de Déu. Fins fa poc no s’han arreglat les voravies. A més, el centre social que tenim a la zona cada cop s’està desproveint de més serveis. És un edifici que al seu dia va valdre els seus diners i que tenim mort de fàstic. A més, tenim la part alta d’Escaldes, en què tant el Comú com alguns privats haurien pogut arribar a fer més en els darrers deu anys. I ara els plantes Vivand sense mirar de fer actuacions perquè durant tot l’any la part alta tingui cert caliu. El nucli antic d’Escaldes està molt deixat. Cal rentar-li la cara. I això no cal que ho pagui tot el Comú perquè es pot utilitzar un sistema similar a l’arranjament de les cases del costat del CIAM que toquen al riu.

¿Hi falten aparcaments?
A.M.: Sembla que ara la seva realització és més propera. Nosaltres sempre ho hem defensat perquè és una manera que la gent s’aparqui a dalt i doni vida a la zona.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista a la consellera del Partit Socialdemòcrata al comú d'Andorra la Vella, Dolors Carmona, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 22.06.15

Un estat d’ànim positiu és importantíssim en la curació de qualsevol malaltia. Qualsevol professional mèdic ho sap. Per això, ens rebel·lem contra el reglament de la CASS que obliga les persones en situació de baixa mèdica a quedar-se tancades a casa tots els dies de la setmana mentre duri la baixa, incloent-hi el cap de setmana. Podem entendre raons mèdiques que obliguin a romandre a casa però en cap cas raons administratives ho poden justificar. El reglament permet excepcions si el metge ho justifica però és clar que aquesta situació demana argumentació, tornant el procediment més feixuc, evidenciant que es busca la tendència a negar les sortides. El reglament permet absències justificades, però la condició és que siguin conegudes i comunicades prèviament per la CASS. No preveu imprevistos que obliguin a sortir de casa, com podria ser haver d’anar a buscar el nen amb febre a l’escola; però en el mateix apartat del reglament s’exposen les sancions en cas d’incompliment, que poden arribar a la suspensió o extinció de la prestació econòmica de la incapacitat temporal. Malauradament tots coneixem casos amb aplicacions i interpretacions de les lleis i reglaments excessivament estrictes, per part de la CASS; algunes vegades mancades de sentit comú i d’empatia cap als malalts. Sempre hem estat d’acord a utilitzar mesures de control contra les baixes fraudulentes, faltaria més; però entenem que no s’ha de fer de manera indiscriminada i en casos clars de baixa justificada. Al Consell vam qüestionar el que sembla més una mesura penal, com és la de l’arrest parcial diari, i que podria arribar a ser inconstitucional, com sembla que també assenyala una part important del col·lectiu mèdic. Val a dir que la resposta de la ministra no ens va agradar gens ni per la manca de justificació de la mesura presa ni pel to amenaçador i intolerant. Des del partit i grup parlamentari fa temps que demanem un canvi de dinàmica en la relació entre les institucions i els ciutadans. Estem convençuts que necessitem unes institucions amigables, que tinguin en ment ajudar els administrats a viure en un Estat de benestar i a estar en bona disposició de respectar les normatives. Això sí, penalitzant qui no respecta la legislació, però sempre argumentant i amb justícia, i més en el cas de la CASS ,que tracta sovint amb persones afeblides per l’edat i/o malaltia.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler mostrar ahir tot el seu suport als metges, que reclamen una reflexió sobre la norma de la CASS que diu que els treballadors de baixa per malaltia han de romandre a casa. Segons el primer secretari del partit, David Rios, «ens preocupa que el Govern s’hagi passat de la ratlla».

«Genera un greuge molt fort amb la persona que ja pateix per allunyar-se de la feina, damunt que hagi d’estar tancada a casa», va assegurar ahir Rios, que va voler demanar al Govern «que reflexioni i revisi el reglament». «La retenció a casa deuria ser per mesures mèdiques, i no tant administratives, va afirmar el primer secretari socialdemòcrata.

«Des del PS compartim l’argument del col·legi de metges perquè aquesta mesura per controlar les baixes al final té un efecte negatiu», hi va afegir Rios. El col·legi de metges va mostrar els seus dubtes sobre aquestes obligacions de la norma.

Veure article original

L’educació en l’esport també és competència comunal o el desballestament injustificat de la sala de gimnàstica del Complex Esportiu i Sociocultural

El 2 d’abril se’ns posava damunt la taula de la comissió d’Esports del Comú d’Encamp un projecte de reubicació de la sala de musculació que passava de 180 a 535 m2 i implicava, tal com recull l’informe, el desballestament de la sala de gimnàstica artística de la primera planta del Complex i, en conseqüència, la desaparició de l’escola de gimnàstica esportiva en què actualment eduquem 63 infants en aquesta disciplina. La deriva de la proposta devia ser tan gran que el projecte, que no hem d’obviar que frega els 300.000 euros, no només va obtenir el meu vot en contra per poc reflexionada, sinó que, tot i que UP+DA té una representació majoritària en comissió, la proposta no va prosperar. Aquell dia ja vaig defensar la necessària remodelació de la sala de musculació, una demanda que fa dies que fan els usuaris i que compartim majoria i oposició. La retirada d’aquella proposta del 2 d’abril la vaig interpretar com un inici de reflexió i estudi per part dels responsables d’esports. Pocs dies després m’assabentava que ni les famílies afectades, ni l’escola esportiva, ni la federació de gimnàstica estaven al corrent de què ens estava a punt de caure al damunt. Optimista per la confiança que m’inspirava el fet que els responsables d’esports de casa comuna hi estaven donant tombs per trobar solucions que afavorissin la millora de la sala de musculació sense fulminar un pilar de l’educació esportiva de la nostra parròquia, el 13 de maig ens arriba la bufetada en una nova reunió de comissió d’Esports en què, vés a saber per quines pressions metafísiques, la proposta torna a caure damunt la taula amb els mateixos arguments que el 2 d’abril, però ara sí que prospera perquè la majoria d’UP+DA representada a la dita comissió ja n’està convençuda. Cop a la gimnàstica titulava un mitjà de comunicació del país pocs dies després. Un cop molt difícil de justificar tenint en compte els arguments que el sustenten. El mutisme dels responsables del Comú d’Encamp obliga les famílies afectades a buscar fórmules de mobilització i la Federació reclama que s’hi reflexioni. Aquesta setmana, 2.000 ciutadans amb les seves signatures reclamaven a la nostra casa comuna que no faci desaparèixer un espai únic a casa nostra concebut per l’educació en l’esport dels nostres infants. Nosaltres, des de PS+Independents, tal com ja vam fer el 2 d’abril, convidem el Comú a aturar la maquinària i a buscar solucions plegats, si ens hi volen, perquè la nostra sala de musculació es modernitzi i tingui un espai digne sense haver de sacrificar la formació en gimnàstica artística i esportiva dels nostres infants i joves, i sense desballestar les úniques instal·lacions del país que permeten, per superfície, alçada i equipament, treballar plenament aquesta disciplina esportiva (fins i tot en l’àmbit de les estades dels professionals en aquesta matèria, que sembla que haguem obviat en l’argumentació).

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata creu electoralistes les línies de treball de Jordi Torres Falcó, ministre d'Ordenament Territorial, com per exemple que l'edifici de Radio Andorra aculli Ràdio i Televisió d'Andorra. També considera que en les eleccions comunals el PS haurà d'anar amb altres forces si vol guanyar en alguna parròquia.

Les línies d'acció del ministeri d'Ordenament Territorial que va presentar dilluns el titular de la cartera Jordi Torres són interessades i electoralistes. Aquesta és la contundent conclusió de David Rios, primer secretari del PS. Considera que amb la pretensió que l'edifici de Radio Andorra aculli Ràdio i Televisió d'Andorra s'està canviant el projecte inicial, que era museístic.

També ha criticat que encara no hi hagi una ubicació per a l'heliport ni per a la futura estació d'autobusos. A més, ha reconegut que el PS haurà de pactar amb altres forces en les eleccions comunals si vol tenir possibilitats de victòria. Però ha matisat que no tenen voluntat de fer llistes contra ningú.

Finalment ha lamentat que no hi hagi una figura de cap de gabinet de l'executiu i que els dossiers del cap de Govern els portin persones que no són jurades.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) troba “interessades i electoralistes” les iniciatives donades a conèixer dilluns pel ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. El primer secretari de la formació, David Rios, va manifestar que “els anuncis s’han de fer quan es té un projecte clar” i que tots els que va esmentar el ministre són “projeccions de futur”. Un exemple és l’anunci que l’edifici de Radio Andorra acollirà les instal·lacions d’RTVA “quan ja hi ha un concurs perquè allà hi vagi el Museu de la Ràdio”. Es tracta, segons va opinar Rios, d’una proposta “purament electoralista” que necessitaria obres importants o la construcció d’un edifici annex.

El polític encampadà considera també “preocupant” que encara no s’hagi elegit un espai per fer l’heliport després de quatre anys que se’n parla, i tampoc per a l’estació nacional d’autobusos, quan es va anunciar “amb bombo i platerets” durant la campanya electoral que es faria a prop de la rotonda de la Comella. “És un despropòsit com s’està gestionant aquesta qüestió”, va afirmar Rios.

El primer secretari va expressar també la preocupació del seu partit perquè no hi hagi una persona “jurada” que porti els dossiers del cap de Govern, Antoni Martí. Aquest va explicar durant la darrera sessió de control del Consell General que la persona que actua com a cap de gabinet no té oficialment aquest càrrec, però sí que porta a terme unes funcions similars. Segons va indicar Rios, no es pot trobar cap altre país al món en què no sigui una persona jurada la que s’encarregui de la gestió dels dossiers del cap de Govern i un cap de protocol. “En un Estat seriós no és normal aquesta situació”, va afegir. Pel que fa a la comissió permanent del blanqueig i el finançament del terrorisme, Rios va dir que si és cert que s’ha reunit això demostra la poca informació que facilita el Govern als grups parlamentaris.

D’altra banda, Rios va rei­terar ahir la voluntat del PS de buscar “fórmules de suma” perquè les forces progressistes tinguin possibilitats de guanyar en les properes eleccions comunals que se celebraran el mes de desembre.

Veure article original