Els consellers del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís i Rosa Gili han volgut expressar el malestar provocat per la resposta a la demanda d’informació que, ara fa quatre mesos, es va adreçar al Govern sobre el cas BPA. O, més aviat, com ha apuntat el propi Alís, per la “no resposta”. I és que, com han remarcat els dos parlamentaris després d’un llarg temps, l’escrit enviat des de l’executiu no contesta a gairebé cap de les diferents qüestions plantejades escudant-se o bé en la necessitat de “confidencialitat” o bé en el fet que, al seu entendre, la informació hauria d’haver-se reclamat a l’INAF.
L’enuig no ve provocat només per la manca de resposta a la majoria de les preguntes. També pel temps que ha trigat el Govern a donar algun detall. “No calia esperar quatre mesos per donar aquesta resposta”, ha afirmat Alís que, al mateix temps, ha volgut recordar que “en una qüestió com aquesta” [el cas BPA] “cal facilitar la informació per aclarir dubtes”. El conseller no s’ha mossegat la llengua a l’hora de qualificar l’escrit rebut des de l’executiu com a “una presa de pèl”.
Alís ha recordat que, ja al maig, quan la demanda d’informació va ser tramitada, Sindicatura va forçar un retard que va permetre que el període per facilitar les dades reclamades saltés al nou període de sessions. La manca de col•laboració ha continuat ara amb la resposta del Govern, que no atén “gairebé cap” de les preguntes formulades. “Per una banda s’apel•la a la unitat nacional però, a la recíproca, no hi ha cap voluntat de facilitar informació o documentació”, ha denunciat el parlamentari del PS.
El conseller, de fet, ha volgut alertar que, de continuar aquesta manca de col•laboració per part de Govern es pot posar en risc la tasca que s’ha de tirar endavant des de la comissió especial creada per analitzar el cas BPA i les mesures a prendre per evitar que es repeteixin situacions similars al sector financer. “La voluntat de transparència no hi és i això dificulta la funció de la comissió. Sense informació, difícil serà veure què pot o no haver fallat i què cal millorar”, ha avisat.
Des del PS s’admet que hi ha qüestions on cal respectar una certa confidencialitat però també es defensa que hi ha formes de facilitar al menys una part de la documentació reclamada. “Hi ha maneres de donar una mica d’informació”, ha explicat Gili, tot recordant que la llei de l’INAF et permet “trametre-la una mica velada”. El que “no és normal”, ha indicat, “és que no enviïn res”.
Els consellers del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López han presentat un total de cinc preguntes que el Govern haurà de respondre durant la sessió de control que s’ha de celebrar al parlament el proper dia 24. Entre els temes abordats hi ha la distribució dels euros andorrans, la normativa pendent per a l’aplicació del nou fons de pensions dels funcionaris o els motius pels quals el Govern no compleix algunes de les recomanacions del departament d’Estat dels EE.UU. per millorar la lluita contra els delictes de blanqueig i crims financers.
En aquest últim apartat, Pere López recorda que les autoritats americanes, en el seu informe del 2015 reitera dues recomanacions a Andorra que, de fet, ja s’havien apuntat en anys anteriors. En concret, es demana “l’adopció d’un sistema de reporting de les transaccions en divisa” i la adhesió a la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció. Per ara, no s’han seguit aquestes peticions i es pregunta a l’executiu els motius.
Un altre afer que preocupa el PS són “els dubtes” sorgits en la distribució dels euros andorrans amb, entre d’altres, denúncies per suplantació d’identitat, especulació i també desinformació. Una situació que, es recorda, “està sent un despropòsit que malmet seriosament la imatge del nostre país”. Per això és qüestiona l’estat de la distribució dels euros i si s’ha donat solució als problemes apareguts.
De la seva banda, Gerard Alís ha sol•licitat al Govern quan es preveu tenir enllestit els reglaments necessaris per a l’aplicació correcta de la llei de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública així com les simulacions individualitzades que, es va assegurar des de l’executiu, havien de facilitar-se a tots els treballadors públics. Cal recordar que aquesta mateixa setmana la plataforma de sindicats ha expressat mitjançant una carta adreçada als grups parlamentaris el malestar pel fet que ni la normativa ni les simulacions estiguin encara enllestides.
El PS ha preguntat per altres dos temes més. D’una banda, per la negativa del Govern a cedir l’Estadi Nacional per al partit d’Europa League entre el Lusitans i el West Ham el passat mes de juny i, de l’altra, per l’estat actual del projecte, anunciat durant la passada campanya electoral, de construcció de l’estació nacional d’autobusos.
La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha expressat “preocupació” per l’anunci de la intenció de flexibilitzar el mercat laboral fet pel cap de Govern, Toni Martí, durant el discurs ofert en l’acte de presentació de l’informe anual sobre l’economia realitzat per la Cambra de Comerç. La parlamentària socialdemòcrata ha apuntat que la mesura pot afectar negativament els treballadors tot tenint en compte l’absència de lleis que els protegeixin.
“No tenim llei sindical ni subsidi d’atur”, ha recordat Gili, per a qui “vist el dèficit de legislació de protecció”, la iniciativa anunciada per Martí “pot anar a perjudicar el treballador”.
Sobre l’informe econòmic, la consellera ha expressat satisfacció pel fet que “les dades siguin millors” tot i que ha remarcat que “potser ho són més per la contaminació en positiu de les economies veïnes” que no pas per “les grans actuacions de Govern”. De fet, al seu entendre, l’informe presentat pel president de la Cambra, Marc Pantebre, feia dues demandes a l’executiu que coincideixen amb el que fa dies que defensa el PS.
D’una banda, “la crida a un consens econòmic, social i polític” de cara a la negociació amb la Unió Europea. De l’altra, el fet que, malgrat les dades econòmiques siguin bones, es tingui “presents els efectes de la crisi BPA”. Gili ha recordat que “ens ha dit que hem de treballar molt per la reputació d’Andorra i ha demanat transparència i bones pràctiques”. Aquesta petició, ha apuntat la parlamentària del PS, “esperem que el cap de Govern l’escolti”, en referència les crítiques per la dificultat de rebre informació sobre l’afer.
Eduard Sagarra Trias (Barcelona, 1947) està especialitzat en diferents àmbits de dret, sobretot en internacional –tant públic com privat–, comunitari i d’estrangeria. És professor d’Esade, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Barcelona.
Per què és necessari un acord d’associació amb la UE?
Principalment perquè Andorra és un país europeu. És a Europa, i té dos veïns molt potents que estan plenament integrats a la Unió. Per tant, la política europea afecta directament Andorra perquè el Principat té, a més, una història comuna europea, i perquè té uns valors convivencials que són plenament europeus.
Què implicaria aquest acostament a Europa?
Un acord d’associació significaria una cooperació en matèries sectorials, com poden ser la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis o de capitals. Crec que en aquests moments Andorra no pot ser un ens autàrquic. Per tant, aquest acord li interessa tant al propi país com a la Unió Europea. Crec que és important que es concretin aquestes matèries, perquè afecten la ciutadania en general, les institucions i les empreses.
En quins altres casos s’ha apostat per l’acord d’associació?
La UE n’ha subscrit tant amb països europeus com amb països no europeus, com ara Turquia o Ucraïna. Es tracta d’acords sectorials en temes molt concrets. L’associació sempre suposa una suma d’interessos, no la plena integració. Les dues parts es posen d’acord per regular determinats aspectes. En tot cas, els antecedents es poden posar com a exemple tant del que ha funcionat com del que no ha funcionat i es voldria que funcionés.
Serà complicat negociar sobre la qüestió migratòria, atès que Andorra funciona amb un sistema de quotes?
Pel que fa a la lliure circulació de persones, de treballadors, no pot ser que 500 milions de persones poguessin venir a treballar al Principat. Caldria, per tant, redefinir el sistema de quotes, enlloc d’eliminar-lo del tot. Cal recordar que un immigrant és un treballador estranger que s’estableix de manera permanent a un altre país. En aquest sentit, caldria negociar unes quotes. Això té com a contrarèplica que Europa podria demanar reciprocitat: jo només acceptaré un determinat nombre de treballadors andorrans.
Caldria, així, un sistema més flexible?
Sí, però ajustat a la realitat econòmica del país. És comprensible que perquè l’economia andorrana funcioni necessita un nombre de treballadors determinat, però no pot quedar desbordada per un elevat índex de gent a l’atur. En tot cas, si s’estableix una reciprocitat proporcional, el problema no seria especialment greu per a Andorra, perquè no té un gran nombre de nacionals que pugui envair el mercat europeu. Però insisteixo que, pel que fa a les quotes, una llibertat total, ateses les circumstàncies del país, no és desitjable.
Com contribuiran els passos que s’han fet en matèria de transparència fiscal a la lliure circulació de capitals?
Crec que ajudaran de manera decisiva. No cal oblidar que la transformació en curs ve obligada per les mateixes organitzacions internacionals. I una cosa és que Andorra aporti beneficis fiscals, que pot tenir-los perfectament, i una altra cosa és que continuï havent-hi la presumpció que això és un paradís fiscal. La lliure circulació de capitals obliga a l’adaptació. Tots els estats estan cedint una part de sobirania en benefici de la globalització. I Andorra no es pot quedar enrere en tot el que es faci en favor d’una adequació i una actualització i modernitat en tots els temes financers, bancaris i fiscals.
La lliure circulació de mercaderies posarà en perill l’actual acord duaner?
L’acord d’associació comportaria l’actualització de molts aspectes en matèria duanera, potser la desaparició de l’acord. Això no vol dir que no es puguin respectar algunes especificitats, especialment pel que fa al comerç de tabac.
Un acord d’associació pot ser un primer pas cap a la plena integració a la Unió Europea?
Podria ser-ho. Però la qüestió de si Andorra vol o no integrar-se sí que és totalment política. Que el Principat, com a subjecte de dret internacional, ha de fer uns acords d’associació puntuals i en temes concrets, és absolutament necessari. Perquè en cas contrari Andorra quedarà com una mena de terreny autàrquic. Per a la supervivència del país hi ha d’haver aquests acords amb Europa. S’ha de crear un camí, que pot conduir a la plena integració o no, però que necessàriament hi ha de ser.
Les negociacions seran difícils?
He vist que Andorra té molt d’interès perquè això progressi, i crec que Europa també en té. Andorra ha de veure Europa no com a enemic, sinó com a cooperador, i per tant de ben segur que l’acord serà beneficiós per a les dues parts.
I és que, ha argumentat López, “no és una qüestió que la majoria del moment hagi de determinar i que hagi de ser ella qui digui quin serà l’acord d’associació” ja que el que s’acabi pactant amb la UE “serà per sempre més” i, per tant, “un camí de no retorn”. A la vegada, ha recordat que, al PS, “el discurs europeu sempre l’hem tingut integrat” i que “vam ser els primers a parlar de l’acord d’associació i és un dossier prioritari per a nosaltres”. Aquesta darrera afirmació ve fonamentada en el fet que la primera sessió de treball després de les vacances hagi estat, justament, un seminari ofert pel professor d’Esade, la Universitat Ramon Llull i la de Barcelona, Eduard Sagarra, que s’ha centrat en la relació entre Andorra i la UE.
El parlamentari del PS ha remarcat que, com a partit, “tenim contactes internacionals” i “podem aportar tant a nivell intern com a nivell exterior”. Per això, “reclamem que aquest treball conjunt es faci el més aviat possible i que es canviï la fórmula de treball”. López ha apuntat que “si el pacte d’Estat no és possible perquè alguna força política no s’hi vol sumar, que hi hagi una suma dels partits que sí que hi creuen perquè el treball sigui més efectiu”.
La jornada impartida pel professor Sagarra ha servit per aportar a una vintena de membres del partit informació clau de cara a aquest futur acord, com ara detalls sobre el funcionament dels comitè mixt que faria el seguiment del conveni o el funcionament del tribunal de justícia que hauria de dirimir en cas de conflictes. L’expert en dret ha destacat que en el procés de negociació hi ha “elements que són pactes d’Estat, no només a Andorra; també en general”. En definitiva, “en les relacions entre un subjecte i la UE els temes essencials són d’Estat”.
“Em sembla que ha d’haver consens perquè és un tema de transcendència, no de política interior. Afecta la ciutadania europea i andorrana, a la col•lectivitat, no sols a un partit”, ha explicat el professor català, que ha sentenciat que “no només s’ha de vèncer; també convèncer”.
Durant la jornada, el professor Sagarra ha suggerit la possibilitat de demanar en les negociacions la possibilitat de l’ús del català a l’hora de dirigir-se a la justícia europea. “En un tractat internacional tot és possible. Un dret fonamental és el dret a la seva llengua. El fet que es pogués accedir i el tribunal pogués contestar en català. Si bé no és idioma oficial a la UE, sí que, en canvi, és el de la ciutadania i les institucions andorranes”. Seria, al seu entendre, “una garantia de la seguretat jurídica”.
Un altre tema important que s’ha posat sobre la taula és la possibilitat que els batlles andorrans puguin fer ús del que es coneix com a qüestió prejudicial. En concret, això permetria que, en cas que hi hagués dubtes sobre l’adequació d’una llei del Principat a la legislació comunitària, es pogués sol•licitar l’anàlisi previ del tribunal europeu de justícia, un organisme que “dóna la garantia d’uniformitat i d’interpretació”. Tot i això, va remarcar que “qui aplicarà el dret seran els batlles i les institucions andorranes”.
Andorra ha iniciat les negociacions per mirar d’arribar a un acord d’associació amb la Unió Europea que pot esdevenir cabdal per al futur del país. El procés d’acostament, però, no es pot negar que aixeca importants dubtes i incògnites entre la ciutadania. El Partit Socialdemòcrata n’és conscient i, per això, ha organitzat el proper dissabte el seminari “La ciutadania andorrana davant l’acord d’associació amb la UE” que persegueix, justament, mirar d’ajudar a comprendre millor les repercussions que aquestes converses amb l’organisme europeu poden tenir per al Principat.
La jornada, que serà impartida pel professor d’Esade, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona Eduard Sagarra Trias, expert en dret comunitari, està oberta a militants i simpatitzants de la formació. Se celebrarà el proper dissabte 12 de setembre als locals del Partit Socialdemòcrata a partir de dos quarts de deu del matí (9.30 h.).
La xerrada pretén ser divulgativa i apropar de forma amena els diferents aspectes claus en el procés d’acostament a la UE, com ara els antecedents, com pot influir en les futures relacions entre Andorra i l’organisme, el funcionament de les pròpies institucions europees o els aspectes judicials, entre d’altres. La voluntat de l’expert convidat pel PS és, justament, que els assistents puguin intervenir i preguntar sense cap por sobre els temes que es tractaran.
L’encarregat de fer la presentació del ponent serà el conseller general i president del grup parlamentari mixt, Pere López. Durant la seva intervenció, López també recordarà el context històric de les negociacions engegades amb la UE i informarà del calendari actual de les converses i dels treballs que s’estan efectuant des de la comissió legislativa d’Afers Exteriors.
El ponent
Eduard Sagarra Trias, nascut a Barcelona l’any 1947, està especialitzat en diferents àmbits de dret, sobretot en internacional tant públic com privat, comunitari, d’estrangeria i immigració i de drets humans. És membre i soci-fundador del prestigiós bufet espanyol Roca Junyent i professor a la Universitat de Barcelona i a Esade-Ramon Llull.
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, facultat en la qual també es va doctorar. També té formació específica en dret comparat, organitzacions europees (Universitat d’Estrasburg) i dret internacional públic i privat (Acadèmia de Dret Internacional 11de l’Haia).
A part de la seva tasca com a advocat, Sagarra Trias és professor titular de la Càtedra de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i de Dret Internacional Públic, dret de la nacionalitat, dret d’estrangeria i ciutadania europea i dret comunitari a la facultat de Dret d’Esade, Universitat Ramon Llull, centre on també dirigeix i coordina el màster en Dret Internacional dels Negocis.
És autor de nombrosos monografies ,llibres i articles de revista sobre dret de la nacionalitat, estrangeria, immigració, asil, dret internacional públic i privat, drets humans, Dret comunitari Europeu; drets i llibertats comunitàries i, sobre ciutadania europea. A banda de participar com a expert i col•laborador en diferents mitjans, també escriu al seu propi blog http://eduardsagarra.blogspot.com/.
La crisi de BPA va fer aflorar la fragilitat del nostre país en el bell mig del panorama financer internacional de forma tan clara com la manca de previsió del Govern de DA en els darrers quatre anys (i en els pocs mesos d’aquesta legislatura).
És ben obvi que els ciutadans estan demanant saber què va passar amb BPA i quines actuacions i accions van realitzar els organismes més vinculats (com ara la UIF i l’INAF) i l’actuació del nostre Govern en aquest afer. Els conseller generals hem estat escollits per representar el poble i per exercir (entre moltes altres funcions) la tasca de control de l’acció de govern. Alguna cosa va fallar i necessitem saber-la, sobretot per emprendre els canvis legislatius i/o de funcionament dels organismes de control del sector financer per evitar una nova crisi (que potser no podríem resistir…).
Davant la manca d’informacions clares tant per part del Govern com per part d’aquests organismes (la UIFand no ha fet ni una sola aparició pública o comunicació) ens correspon ara als consellers realitzar-la. I és aquí on vull donar a conèixer la sensació de frustració quan sis mesos després del 10 de març els consellers no hem rebut “ni un sol foli” (ja sé que pot costar de creure) de caràcter oficial amb relació al cas BPA.
Va costar 4 mesos engegar una comissió parlamentària tot i les insistents pressions per crear una comissió d’enquesta que vam exercir des del primer moment. I un mes més per citar els compareixents que es van presentar a les reunions sense documentació de suport i sense donar resposta (posteriorment) a les demandes efectuades en aquest sentit des de la comissió.
Només puc manifestar el nostre compromís de seguir treballant de valent per a la millor de les solucions possibles alhora que per a l’aclariment dels fets i per a la necessària presa de decisions.
López ha deixat clar que, al seu entendre, “el tema BPA ens ha apuntat una certa manca de planificació per part de la majoria de DA”. I és que, ha argumentat, durant els quatre anys anteriors, i malgrat disposar d’una àmplia majoria a la cambra, “hi havia reptes a fer i no es va tirar endavant prou feina legislativa ni s’ha treballat amb els organismes de control”, com ara la UIF o l’INAF. Una situació que, ha lamentat, encara es manté actualment ja que “no es treballa en cap text de millora”. El representant demòcrata en el debat, Miquel Aleix, ha intentat defensar la tasca de la seva formació tot recordant la signatura de convenis per evitar la doble imposició amb França i amb Espanya, fet davant el qual López li ha recordat que si aquests acords van ser possibles va ser “gràcies a la reforma fiscal feta pel Govern del PS”.
Lògicament, el cas BPA ha centrat bona part de les intervencions al programa. El conseller del PS ha recordat que “hem estat actius per solucionar el problema, tot i tenir una informació molt limitada” i s’ha mostrat optimista amb la possibilitat que “clients i empreses puguin operar en breu amb normalitat”. Ara bé, ha advertit que “la situació ens ha demostrat que som febles i que cal revisar què ha passat i establir els canvis que facin falta per no tornar-nos a veure abocats en una situació com la del març”.
López ha reiterat les crítiques per no poder disposar encara, ni ell ni la resta de membres de l’arc parlamentari, de la documentació reclamada per part de la comissió especial a diferents organismes com ara l’INAF o la UIF. “ “Potser hi ha algú que està posant massa dificultats per lliurar aquests informes”, ha lamentat, a la vegada que ha remarcat que “han passat massa mesos perquè encara no tinguem un sol paper oficial”, fet que no ha dubtat en qualificar com a “manca de respecte”.
El parlamentari del PS també ha valorat l’acord assolit entre els treballadors de l’entitat financera i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per regular els acomiadaments d’aquells empleats que no siguin transferits a Vall Banc. López ha recordat que és “acceptable” ja que s’ha complert una condició clau: “no érem favorables a un acord diferents al que tindrien treballadors de qualsevol altre sector”.
López ha volgut manifestar “la preocupació per la manca absoluta de documentació” tot criticant que s’estigui “dilatant molt la seva entrega”, un fet que, ha remarcat, “dificulta la feina dels consellers”. Aquesta informació reclamada fa referència les compareixences celebrades al juliol, com ara la del màxim responsable de la Unitat d’Intel•ligència Finanera, Carles Fiñana, que, ja va advertir en el seu dia el conseller del PS, va deixar a l’aire importants dubtes. “Anar a una compareixença de tres o quatre hores sense un sol document al davant ni un índex per poder-la seguir i que se’ns digui que se’ns entregarà després però en dos mesos no haver rebut cap document, al nostra entendre, està al límit de la falta de respecte si no l’ha superat ja cap el Consell General”, ha afirmat.
El president del grup mixt també s’ha mostrat crític amb el fet que la data del 8 i 9 d’octubre per a la celebració del debat d’orientació política sigui “imposada i inamovible” malgrat que, durant la reunió de la Junta de presidents, al cap de Govern, Toni Martí, “se li han aportat arguments tot dient que el debat al novembre podia ser més igualat i més ric per a l’opinió pública i els ciutadans”.
Un cop fixada la data, però, des del PS s’ha volgut insistir en la necessitat de tenir els documents reclamats per poder aconseguir que la sessió parlamentària sigui realment eficaç. “És imprescindible tenir-los per arribar a un veritable debat el dia 8 i 9 d’octubre”, ha assegurat. En cas contrari, ha advertit López, “serà un exercici de cara a la galeria però no serà possible debatre si una de les parts no pot tenir aquests informes amb suficient antelació com per poder-los analitzar”. Així, el parlamentari ha deixat clar que “som favorables a un debat d’orientació amb equilibri i respecte cap el Consell General”.
En aquest escrit o reflexions s’analitzaran somerament els reptes que avui te plantejats Andorra en front de Europa,però sobretot amb la Unió Europea de la que ,si be no en forma part, te aspiracions a progressivament ser ne un estat membre . Es evident que haurà de passar per les etapes i estadis que siguin necessaris d’acord amb el Dret Internacional General , i també en les condicions i el marc jurídic creat per la pròpia Unió com a Organització Supranacional política, econòmica i humana .
Les especials característiques històriques, geogràfiques i de configuració política i jurídica d’Andorra , fan força difícil que els reptes que te amb la Unió i els seus Estats membres puguin esser compartits, al cent per cent amb els que anomenem petits estats d’Europa, ja que son realment diferents. Això no vol dir que sectorialment o puntualment coincideixin en les fites a aconseguir. Es tracta de realitats molt diverses i difícilment equiparables, no nomes per la seva personalitat internacional, sinó per les seves relacions amb els països veïns, o amb la seva pròpia estructura polític institucional.
Qualsevol camí o negociació obtinguda per aquells subjectes poden servir com a precedent per a Andorra però no condicionaran les seves aspiracions .A la vegada els acords al que s’arribi entre Andorra i la UE, seran nous camins a aprofitar-se per tercers estats negociadors.
Andorra te un passat i un present polític que neix d’una situació institucional atípica , com es el Coprincipat, però amb una total submissió a un sistema constitucional , regim democràtic i parlamentari de qualsevol antic estat d’Europa i de la Europa de la Unio. Es basa en un dret roma i en uns costums històrics que s’han anat adaptant a la realitat de una societat globalitzada. Pero sempre sota uns paràmetres , propòsits , i valors que li son propis i que s’integren completament en els imperants i basics de la construcció europea, en els de la Unió, des del Tractat de Roma i de tots els seus Estats membres fins avui.
Aquets valors o principis ,com son la llibertat, la democràcia, el respecte a la dignitat de la persona i el respecte als drets fonamentals i llibertats publiques de tothom , son idèntics als demes països del seu entorn .Aquest “back ground “ es un instrument que facilitarà, segur,els acords econòmics dins una societat de lliure mercat i una unió política en constant construcció.
Així i tot els nostres reptes poden esser també reptes compartits amb altres estats petits i salvant totes les distancies segons el nostre entendre són de diferent naturalesa :
1. Construir i mantenir un marc jurídic internacional de relacions amb la UE, entesa com a organització supranacional de caire inicialment econòmic ,però amb una finalitat darrera d’aconseguir esser una organització política supranacional . Passar de la intergovernalitat dels Estats sobirans a una supranacionalitat de una comunitat politica. Relacions que no obviaran ni restringiran o substituiran els acords i tractats que Andorra tingui signats pugui mantenir amb altres Estats. Estem parlant en concret ,amb els seus països limítrofes-,Espanya i França,- i amb altres Organitzacions Internacionals de caràcter general o universals (ONU i Organismes especialitzats) o també amb els de caire sectorial o regionals (Consell d’Europa) .
2. Mantenir i preservar la sobirania del Estat Andorra amb capacitat de decisió en els temes que li siguin transcendentals,no nomes per a les seves institucions i estructura política ,sinó sobretot per als seus nacionals i ciutadania . Tot plegat com a exercici de la seva subjectivitat internacional sobirana i “ius crontrahendi”
3. Aconseguir en l’àmbit territorial i competencial de la Unió Europea i dels 28 estats membres les màximes avantatges per a la ciutadania andorrana es a dir la màxima equiparació,igualtat, o en base a una reciprocitat en a la condició de ciutadania de la Unió ,. Gaudint la ciutadania i els Andorrans de la protecció en els temes acordats amb la Unió de la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea. Andorra forma part com a membre de la Convenció Europea de salvaguarda dels drets fonamentals i ha acceptat la jurisdicció del Tribunal d’Estrasburg. Això aplana el camí a la acceptació dels postulats i jurisprudència del Tribunal sinó també i de forma indirecta de la jurisprudència del Tribunal de la Unió que afecti a aquestes matèries acordades o comuns.
4. Aprofondir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris derivats del Euro , si be no te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
PRIMER REPTE:
a) Construir i mantenir un marc jurídic internacional estable de relacions amb la UE com a organització supranacional
b) Conservar i aprofundir els acords internacionals que Andorra tingui amb altres subjectes de Dret internacional;en Especial amb Espanya i França; així mateix enfortir els vincles que Andorra te amb altres Organitzacions Internacionals del que es membre de ple dret tant en l’àmbit universal o general (ONU) com sectorial o Regional (Consell d’Europa)
1. En ple segle XXI cap escenari de negociació esta tancat amb la Unió Europea ni amb seus Estats membres, ans al contrari. Les especials característiques del Principat en especial el seu ordenament jurídic constitucional i els Costums que han regit la vida econòmica i política d’Andorra permeten albirar que un acord no es nomes possible sinó necessari. Els acord podran tenir mes o menys profunditat però en la negociació es possible que abastin competències que fins ara eren exclusives del Estat Andorra. Acords d’associació , o nous acords sectorials permetran avançar en una futura i volguda integració d’Andorra a la Unió Europea, ja que Andorra ha estat es i serà part integrant d’Europa des de els inicis de la construcció d’aquesta entitat geogràfica.
2. Evidentment existeixen escenaris que possibiliten aquets acords amb la UE. Diversos son els factors que poden condicionar aquets acords
• Politics
• Econòmics
• Institucionals
• Monetaris
• Fiscals
Cap d’aquestes besants son actualment una barrera per Andorra per accedir a un acord que permeti una progressiva aproximació dels Estat als estàndards i al anomenat “”acquis communautaire”.
La Unió Europea ha demostrat des de la seva constitució una capacitat d’adaptar els seus interessos i els dels seus estats a les circumstancies politiques , econòmiques i humanes dels temps. En especial ha hagut d’anar negociant la entrada de nous estat membres, gens homogenis i per tant ha anat transformant-se quantitativament i qualitativament. Molts d’ells no tenien unes arrels democràtiques en els inicis de la Comunitat Europea, ni existien com a realitats nacionals o eren estats dividits no reconeguts per la comunitat internacional o per la pròpia ONU .
Si examinem els propòsits i finalitats del primer tractat constitutiu de Roma fins els tractats de Lisboa, ens adonarem que aquesta capacitat metamorfosica de la UE , demostra que es un organisme institucional , jurídic viu i en moviment constant on tot es possible. Es una realitat pragmàtica.
Andorra esta totalment capacitada institucionalment i jurídicament per a assumir el quadre institucional i els principis generals de dret que son la base convivència de la Unió ja que son els propis de l,Estat d’Andorra.
La negociació serà doncs sobre aspectes puntuals però mai sobre aspectes estructurals ,com poden esser la acceptació de la democràcia, defensa de les llibertats i drets fonamentals , a la que a mes esta obligat Andorra internacionalment per esser part de la ONU o del Conveni Europeu sobre els drets Humans i la jurisdicció del Tribunal Europeu d’Estrasburg.
SEGON REPTE:
Per a Andorra seria perjudicial e inviable en un mon globalitzat present i que s’accelera de cara al futur no arribar a un acord amb la Unió Europea de progressiva integració passant per perfeccionar els Acords d,associació ja existents . La seva economia , la ciutadania i la seva voluntat de estar dins del concert internacional obliga a Andorra a tenir un o diversos acords estables amb la Unió.
La Unió també necessita integrar dins del engranatge institucional, polític, econòmic , fiscal i monetari al que hi ha a Andorra amb les millores i reformes que calguin. Andorra no hi esta en absolut tancada sinó que pretén sumar se a la evolució i progressiva integració econòmica, política i com ja hem dit humana que suposa una comunitat de mes de 500.000.000 d’esser , que viuen en un dels llocs mes privilegiats de la terra.
TERCER REPTE:
Acceleració dels mecanismes comuns de les dos realitats politiques que facin viable el dia . Dos punts son essencial en qualsevol acord o aprofundiment dels que ja hi ha existents i mentre Andorra no sigui membre de ple dret de la Unió
a) Arranjament de les controvèrsies que puguin aparèixer en la aplicació dels acords. Arranjament a traves de Comissions mixtes paritàries que respectin la capacitat de decidir de les parts i no siguin o resultin meres capitulacions del mes dèbil en front el mes fort . En aquest supòsit es evident que Andorra formalment pot tenir la mateixa força però que en realitat no la te en front a la UE. Cal preservar aquests igualtat formal
b) Acceptació del dret comunitari , en especial aconseguir una assumpció, transposició o acceptació dels principis rectors que vagi establint el Tribunal de la Unió en aquells temes que son objecte dels acords d’Associació o sectorials.
Aquesta acceptació de la jurisprudència que modula la aplicació uniforme del dret comunitàri Originari i Derivat , suposa un pas importantissim en crear un espai jurídic homogeni, entre La Unió, Andorra i els actuals estats membres.
Es una conversió o adaptació complexa però no impossible; ja que Andorra heura d’acceptar que determinada jurisprudència del TJUE, sigui aplicable internament en el seu Estat i en la resolució dels conflictes , plets o resolucions administratives internes . Per altre banda la Unió hauria de permetre i cercar mecanismes que possibilitessin que Andorra i els Jutges andorrans puguin accedir a demanar , per camins fàcils i assequibles ,a traves del que s’anomena ” Questions prejudicials” interposades per els jutges andorrans i a sol•licitar al Tribunal de la Unió ,el seu parer i la adequació de determinades normes o disposicions del Ordenament o de la Administració andorrana . Es a dir si les mateixes(que en principi son alienes al àmbit jurídic i polític comunitari) si estan o no d’acord amb las legislació comunitària. En el ben antes que es tractaran de matèries compreses dins dels acords de Associació o sectorials amb la Unió. Serà una qüestió imaginativa però molt suggerent de poder adoptar criteris i jurisprudència que facilitarà una futura integració sense menystenir la legislació i jurisprudència andorranes
Aquets dos punts serien un magnífic instrument de connexió entre dos realitats tan semblants en un marc jurídic, democràtic i de respecte als drets fonamentals que aplanarien el Sami cap a la adhesió definitiva a mig o llarg terme
QUART REPTE:
Adaptació Institucional. Reiterem que es molt enceri de cara a una exacta i no polèmica connexió institucional , una vegada delimitat el marc competencial i abast dels acords competencials , comercials, mercaderies, serveis etc. establir :
- Una Estructura i funcions del comitè mixt (en els dos nivells previstos). Es un tema a pensar però que no sigui ex novo del que ja hi ha previst sinó que es delimiti mes clarament el paper de cada part i enumerin , com jo deia en el meu informe, que no hi hagin vetos apriorístic o majories que impossibilitin que Andorra pugui dir el seu parer i defensar els seus interessos en front de la UE i dels Estats Membres
- Paper de la Comissió Europea Es un tema molt polític que no ha estat tractat i que dependrà de quina seria la voluntat política del govern i les Institucions Andorranes. En teoria amb qui te que tenir relacions Andorra seria amb el Consell de Ministres de la Unió, però no trobar-se que una vegada establerts els acords marc o d’Associació si es preveu o no la participació o competències amb la Comissio o amb altres Institucions com pot esser el Parlament Europeu
- Ciutadania, llibertats fonamentals i garanties del seu exercici:La realitat social i de la ciutadania de la Unió es juntament amb la protecció dels seus drets i llibertats una àmbit sensible no nomes per la Unió sinó també per Andorra. En ple segle XXI aquesta es una vesant essencial ja que en definitiva les realitats politiques, econòmiques o monetàries es basen i funcionen en favor i en base als elements personals. Els drets i deures dels individus, siguin nacionals estrangers o ciutadans de la Unió han de quedar ben regulats i molt ben platejats els conflictes que es podran general, ja que aquesta es una competència pròpia dels Estats membres excepte la con figuració de la "estrangeria privilegiada" que suposa la ciutadania europea per els nacionals de tots els estats membres en el territori d’Europa però també en la protecció que tots ells li atorguen en el mon i davant qualsevol eventualitat.
CINQUE REPTE:
Comercial econòmic i monetari
1.-L’àmbit inicial de les relacions amb la Unió Europea son de caire econòmic i comercial; per tant el principal repte a curt termini sera el d’aprofundir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
La Unió Europea te unes competències exclusives o preferents en matèria comercial el que li permet de tancar acords amb altres potencies o amb organitzacions internacionals . Cal doncs que Andorra es benefici d’aquesta posició a nivell de poder obtenir uns resultats positius per a ella així com tenir un paper a traves d’Europa en el mon econòmic.
2.-Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris del Euro , però no es membre dels països de la Zona Euro, ni te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
A la vegada i com a contraprestació haurà de estar sotmesa als controls i vigilancia dels Organismes comunitaris e Internacionals relatius al sistema monetari .
Hi ha tractats que permeten aquesta flexibilitat en el ambit europeu sense anar mes lluny el Tractat d’estabilitat en el que s’utilitzen mecanismes de les institucions de la Unió per controlar o sanciona el dèficit que es regula en el Tractat que va entrar en vigor l,any 203 i del que no tots els Estats membres en formen part i també hi poden formar part altres que no estan a la zona Euro
Andorra 16 d’Agost de 2015
- Avís legal - I tu què pots fer?
