El Partit Socialdemòcrata es mostra favorable a la possibilitat que Andorra acolli una part dels milers de refugiats provinents de països amb conflictes armats com Síria o Eritrea que estan arribant a Europa via els Balcans les darreres setmanes. La consellera general Rosa Gili ha expressat la necessitat que el Principat se solidaritzi amb aquestes persones. D’aquesta forma, la formació dóna suport a la demanda feta pel Copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, durant l’homilia pronunciada al santuari de Meritxell en motiu de la missa solemne per celebrar el dia de la Patrona d’Andorra, i a la iniciativa també anunciada pel Govern.
“És un drama important. Està passant a les portes de casa nostra i Andorra s’ha de solidaritzar”, ha remarcat la parlamentària socialdemòcrata, per a qui “estem en l’obligació de col•laborar”. En aquest sentit, Gili ha recordat les negociacions engegades per intentar tancar un acord d’associació. “Si treballem cap a un acostament a Europa, no tot ha de ser agafar el que és positiu sinó també contribuir quan alguna cosa va malament”, sempre, ha puntualitzat, “de forma adequada a la nostra talla”. Sobre quin seria el nombre de refugiats que es podien acollir, la política escaldenca ha indicat que “és el Govern qui sap els recursos que té a tots els nivells”. Sí que ha volgut “felicitar-se” per l’anunci fet per l’executiu i ha indicat que “esperem que ara estiguem a l’alçada”.
Des del PS es posa en relleu que la petició d’acollir refugiats no només l’ha fet Vives sinó que també s’ha porta a terme per part de la plataforma d’ONGs que actuen habitualment al Principat. Els seus responsables han posat sobre la taula aquesta mateixa setmana la necessitat de tirar endavant iniciatives per donar suport davant la greu crisi humanitària que s’ha generat.
Sobre el discurs de Vives, Gili també ha volgut assenyalar la menció feta pel Copríncep a “no ser corruptes i cobdiciosos”. Per a la consellera, la frase “és una crida al Govern perquè tingui clar que cal avançar en aquest sentit i no deixar cap mena de dubte que algú pugui tenir”, en una referència al fet que Andorra no s’hagi afegit encara al conveni de Nacions Unides contra la corrupció.
Al matí, Casa de la Vall ha acollit també el tradicional discurs del síndic general, Vicenç Mateu. De l’al•locució, Gili ha lamentat que, malgrat fer-ne referència, “s’hagi passat ràpidament” sobre el tema BPA, un afer que marcarà, sense cap mena de dubte, el nou curs polític. La parlamentària del PS ha remarcar que “aquesta crisi, malgrat que es resolgui ràpidament, tindrà repercussions sobre l’economia andorrana”. També ha recordat que encara queden moltes incògnites per resoldre. “Encara hi ha moltes coses en suspens. No sabem encara el balanç, el cost de tot plegat, què passarà amb els treballadors, qui comprarà el banc”, ha apuntat. En aquest sentit, també ha defensat la necessitat d’anar fins el final per descobrir les causes que van portar cap a l’esclat de la crisi. “Volem que s’esbrini què ha passat, una continuïtat de la comissió d’investigació, de la que esperem molt. Saber quines actuacions ha fet cada organisme i si han estat adequades o no. És el que ens demana la ciutadania”, ha apuntat.
Gili també ha avançat les iniciatives legislatives en preparació per part del grup parlamentari. Ha recordat que en breu s’apostarà per una modificació de la llei de la nacionalitat amb l’objectiu de reduir els anys d’accés necessari per obtenir el passaport. També es treballa, com es va fer la passada legislatura, en fórmules de reactivació econòmica.
Curiosament, que un polític assumeixi tots aquests valors no sempre és sinònim d’èxit, com tampoc no complir-los és sinònim de fracàs. Ben curiós tot plegat, però la realitat no sempre és lògica. Però a banda dels valors, com es mesura l’èxit d’un polític? Per mi és clar. El polític d’èxit destaca en dos aspectes: crear grans consensos i guanyar eleccions. El primer punt és fonamental per assolir el segon. Penso que un aspirant a bon polític ha de tenir tots els valors mencionats anteriorment i ha de tenir present aquestes dues claus per tal de poder desenvolupar des d’una institució pública el projecte que defensa, que és al cap i a la fi el que l’hauria de motivar a entrar en política.
Però de consensos n’hi ha de dos tipus, consensos basats en persones o en projectes. La simple unió de gent està abocada al fracàs, ja sigui perquè els ciutadans ja no li donen suport o perquè una vegada al poder, la institució no avança pels conflictes d’interessos de cada una de les persones. Els consensos basats en idees o programes sí que són interessants i útils per a la ciutadania, ja que garanteixen el compliment d’uns compromisos programàtics independent de les persones que els hagin de desenvolupar.
Aquesta setmana he anunciat que el Partit Socialdemòcrata obre les portes a forces progressistes a buscar consensos programàtics per a les eleccions comunals. Portes obertes també a altres formacions o independents no necessàriament properes ideològicament al PS. Algunes d’aquestes portes molt possiblement es tancaran. Però perquè tenir-les tancades des d’un bon principi? Treballem per fer bona política i servir amb totes les energies als ciutadans, i per això estic convençut que val la pena explorar totes les opcions. Sempre som a temps de presentar-nos en solitari.
Sans ha deixat clar que aquestes millores són necessàries. Entre d’altres coses perquè les filtracions d’aigua poden fer mal bé el nou parquet de la pista poliesportiva i també generen situacions d’inseguretat a la piscina. Les crítiques que li han portat a no donar suport a la modificació de crèdit necessària per tirar endavant les obres venen de dos punts. D’una banda, el fet que un projecte molt similar s’havia aprovat el 2011 i la majoria actual va decidir aturar-ho. El conseller socialdemòcrata ha defensat que, en cap cas, aquells treballs estaven únicament enfocats a la instal•lació de plaques fotovoltaiques que s’havia acordat conjuntament amb FEDA. Ja llavors, ha indicat, hi havia la necessitat de millorar les teulades tant per evitar filtracions com les que ara es produeixen com per aïllar la instal•lació i reduir la despesa energètica. “La demanda dels tècnics del centre no era pas d’aquest mandat”, ha indicat.
El polític del PS ha explicat que el projecte de fa quatre anys era de 684.000 euros, sensiblement inferior als 770.000 estimats actualment. “Era una actuació de les mateixes característiques per 100.000 euros menys del que surt ara de base”, ha afirmat.
El vot negatiu de Sans, que ha reiterat en nombroses ocasions que comparteix la necessitat de les obres, també és conseqüència de la forma de finançar-les. En concret, pel fet que no tot l’import es cobreixi amb traspassos d’altres partides i que uns 232.000 euros acabin suposant més endeutament per al comú. “Si s’hagués fet bé, es podria haver reduït d’altres partides”, ha apuntat.
Un altre punt amb el qual Sans ha estat crític amb la majoria és la reforma del darrer tram del carrer Major del Pas de la Casa. El conseller ha lamentat que la primera vegada que el projecte va passar per comissió no s’incloguessin les contribucions especials mitjançant les quals els propietaris dels immobles afectats compartien part de la despesa, fórmula emprada en les fases ja finalitzades del mateix carrer l’anterior mandat. El polític del PS ha recordat que, en el moment d’advertir d’aquesta situació, el projecte es va retirar i dies després es va tornar a presentar ja amb les contribucions especials incloses. “Es van adonar de l’error comés, que en sortien beneficiats quatre propietaris d’un carrer i que sortien malparats els que havien participat en la primera fase; la cosa era prou lletja perquè es retirés”, ha comentat, per després lamentar que “a les acaballes volem anar massa de pressa”.
La sessió del comú també ha servit per aprovar la liquidació pressupostària de la corporació a 30 de juny, uns comptes amb un superàvit de 6,8 milions d’euros als quals el PS ha donat suport. També s’ha atorgat el vist-i-plau definitiu a que en les properes eleccions comunals el Pas de la Casa disposi d’un col•legi electoral propi i, per tant, els residents a la població no hagin d’anar a votar a Encamp. Sans ho ha valorat “positivament” tot que no ha evitat lamentar el fet que hagi arribat a les acaballes del mandat. “Suposo que ho fan per complir alguna de les demandes dels veïns del Pas ja que amb la resta ho ha fet Govern”, ha manifestat.
És una conseqüència, considera, “del mal pla de gestió que es va elaborar ja des de bon començament”. Va ser, recorda, “una de les primeres coses que va fer Toni Martí en arribar al Govern i es va voler penjar la medalla de solucionar el tema, però ho va fer de forma insuficient i lamentable”. Segons la consellera general, “va defensar més els interessos locals que els generals”, i el pla de gestió “té massa interlocutors, pocs recursos i una comissió descafeïnada”.
En opinió de Gili, la gestió del Madriu requereix “un lideratge des del Govern”, i així les accions –com el reglament contra els actes vandàlics– haguessin estat unificades des de bon començament.
Els consellers de la minoria comunal d’Encamp, Joan Sans i Eluska Galdós, consideren electoralista el compromís del ministeri de Salut per reforçar i ampliar l’atenció mèdica al Pas de la Casa.
Malgrat que tots dos celebren que finalment hi hagi una aposta decidida per millorar el servei –és una de les reivindicacions històriques dels veïns de poble–, critiquen que l’anunci arribi tan sols tres mesos abans de les eleccions comunals. “Em sembla genial que ho facin, però ara no és el moment. S’havia d’haver fet abans”, va indicar la consellera d’SDP, afegint que “sembla que s’acosti la fi del món a tres mesos de les eleccions”. De fet, va asse-nyalar que “la vull creure sincera [a Rosa Ferrer] i espero que es desenvolupi i no sigui un simple acte electoralista”. Galdós va remarcar que “m’enfada que tot es faci ara”.
En el mateix sentit es va expressar el conseller del PS, que va denunciar “electoralisme” i es va mostrar crític amb el fet que els darrers quatre anys no s’hagi pogut concretar cap proposta. “Fa quatre anys que es treballa per fer alguna cosa, per tant no s’hauria de definir com un projecte embrionari”, va manifestar. En aquest sentit va destacar que “val més tard que mai, però la fórmula que es presenta no és d’ara. La coordinació i col·laboració entre serveis privats i públics per aprofitar un espai que està infrautilitzat no és una proposta nova”.
Una necessitat
Els dos consellers van coincidir a assenyalar la necessitat d’introduir millores en l’atenció mèdica que es dóna al poble fronterer. “El Pas està 50 anys enrere quant a eines sanitàries, comparat amb el que tenim a Andorra”, va remarcar Eluska Galdós, recordant que la competència és de Govern. De la seva banda, Sans va deixar clar que “les característiques del poble fan indispensable que hi hagi un equip allà les 24 hores del dia. Cal ampliar la cartera de serveis i assegurar l’atenció mèdica urgent a tota la població, sobretot a la fixa, però també als turistes que hi puguin haver, sobretot a l’hivern”.
D’altra banda, el conseller socialdemòcrata va criticar que sovint des dels SAAS tan sols es parla del dèficit que genera la instal·lació del Pas, “però també hi ha d’haver uns ingressos pel públic que hi ha. Fóra bo poder disposar del balanç d’ingressos i despeses”.
També va llançar alguna crítica cap al comú. “Sort en tenim que sembla que el Govern s’evoca una mica perquè el que és casa comuna poca cosa ha fet pel Pas”, va assegurar el conseller del PS. Així, va tornar a fer èmfasi en la decisió, ara fa dos anys, de suprimir el transport de bus intern. “El primer que es va fer va ser posar obstacles per accedir al servei suprimint el servei intern. Per als veïns no és fàcil, encara que es facin moltes visites a domicili”, va apuntar.
Pel que fa a les millores que el cònsol menor va apuntar que caldria introduir en el servei d’odontologia, el degà del col·legi professional, Miquel Destenave, va assenyalar que des de fa uns mesos es dóna atenció quatre dies a la setmana durant l’estiu i cinc durant l’hivern amb la presència de dos dentistes.
Crítiques
Eluska Galdós es va mostrar crítica amb l’actuació que ha tingut fins ara la ministra de Salut, Rosa Ferrer. “Durant tot l’estiu l’he trobat a faltar”, va indicar, explicant que “havent-la conegut i havent estat companyes de partit, pensava que tindria més presència. M’ha sorprès”. En aquest sentit va reiterar que “espero que tot plegat no sigui només un discurs que al final no queda en res”.
ESCODA CELEBRA LA REPRESA DE LES CONVERSES I ADVOCA PER UN ÚNIC CENTRE
El responsable del centre mèdic del Pas de la Casa, Bernat Escoda, va valorar ahir de manera positiva que s’hagin reprès les converses per millorar l’atenció sanitària a la localitat, celebrant que “es recuperi la idea de coordinar de manera més efectiva els serveis”. Escoda va lamentar que aquesta tasca quedés abandonada anys enrere, perquè “calia articular-ho tot de forma més eficient i no es va acabar de fer”. Per aquest motiu, va advocar perquè es reprengui la idea d’unificar en un mateix centre tots els recursos –també els que ell ofereix a pistes– recordant que “quan es va crear el CAP no es va acabar de lligar tot, el projecte va descarrilar i l’edifici ha quedat infrautilitzat”. D’altra banda, va ressaltar que també caldrà mirar “quin és el model de gestió més adequat, si passa a ser tot públic o s’opta per un sistema mixt”. En tot cas, va apostar per “la racionalització de tots els serveis”.
És una anècdota, sí, però que recorda que l’any 2015 està sent un any de trasbals per al nostre estimat país: des del mes de març estem patint una important crisi econòmica, financera i d’imatge de conseqüències, a hores d’ara, incalculables.
Caldrà veure què ens aporta el nou curs polític i l’eficàcia de la comissió ad hoc creada, quines conclusions se’n poden extreure i quines decisions i accions cal emprendre. No pot ser que, arran d’una crisi com la que ens està venint a sobre, no es produeixin canvis importants i es prenguin decisions rellevants.
La distribució dels euros i altres qüestions, com ara aparèixer de nou en llistes de països no cooperants, no sembla contribuir tampoc a millorar gaire la situació.
Més reptes. L’estiu ha posat damunt la taula una qüestió que estava subjacent com és el subministrament d’aigua i les condicions en què aquest es produeix en el nostre país. Vistes les visceralitats que la qüestió ha despertat en algun dels actors principals sembla que alguns volen intentar defugir de parlar-ne i de fer-ho (aquest cop sí) a fons.
La tan anunciada reforma sanitària segueix esperant que es prenguin decisions. Les primeres, via reglaments, de la nova ministra no es pot dir que hagin estat precisament encertades.
Les promeses millores en comunicació (estació de busos, heliport…) segueixen també en espera tot i els triomfalistes anuncis de campanya.
Les negociacions amb la Unió Europea avancen sense que l’oposició hi participi com voldríem i sense que els ciutadans entenguin res. El cap de Govern va prometre un pacte d’Estat fa més de cinc mesos que no acaba d’arribar.
Molts reptes i molts fronts oberts. Segurament massa.
El director de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIFAND), Carles Fiñana, ha comparegut aquest dimecres per primer cop des de l'esclat de la crisi de Banca Privada d'Andorra (BPA), i ho ha fet a porta tancada davant de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l'estabilitat financera. Segons el conseller socialdemòcrata Pere López, les explicacions s'han centrat en aspectes genèrics de funcionament de l'organisme i els seus protocols d'actuació, que han aportat "més elements de reflexió", tot i que considera que hi ha molts aspectes que no s'han clarificat, com ara des de quan la UIFAND coneixia el problema de BPA. A més, López ha valorat negativament que no s'hagi facilitat documentació de suport per seguir la compareixença, que s'ha allargat durant quatre hores. Des del grup parlamentari liberal no s'ha volgut entrar en el detall del contingut de l'exposició al·legant la confidencialitat dels temes d'Estat que s'hi han tractat, però han assegurat que "anem pel bon camí" ja que han pogut conèixer informació que ajuda a aclarir els aspectes "més obscurs".
Pere López ha lamentat que Carles Fiñana no hagi aportat documentació de suport durant la seva compareixença i per aquest motiu ha anunciat que formalitzaran una demanda perquè els faciliti la informació per escrit. Així mateix, demanaran la transcripció de la compareixença per poder-la analitzar amb detall i sol·licitaran que el director de la UIFAND pugui fer una segona compareixença davant la Comissió especial per poder clarificar "què ha passat, com ha passat i perquè ha passat".
De la seva banda, des del grup parlamentari liberal no han volgut fer declaracions sobre la compareixença i han indicat que es farà un comunicat conjunt de tota la Comissió a finals de mes, un cop hagin escoltat les explicacions de l'INAF i dels membres de l'ABA, les hagin analitzat i es puguin proposar solucions. D'altra banda, el grup parlamentari demòcrata també ha declinat fer qualsevol tipus de declaració al respecte.
Veure article original
El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, va lamentar ahir «la celebració de cent dies de desgovern» d’ença que Antoni Martí jurava el seu càrrec com a cap del Govern el passat 1 d’abril, tot denunciant la manca d’«avenços positius» en el que portem de legislatura. El president del Grup parlamentari Mixt i membre del PS, Pere López, se sumava a la demanda tot carregant contra la «incapacitat de reaccionar» davant del context «crític» en què el Principat es troba immers. A una «situació realment preocupant», Pérez sumava la «desinformació» a què se sotmet a la ciutadania tant en l’afer BPA com pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea. En aquest sentit, apressava l’Executiu per a la consecució «d’un pacte d’Estat imprescindible» en què «ha d’incloure la resta de grups parlamentaris» invariablement malgrat la compartició de dossiers «no sigui del seu estil».
Aquestes valoracions es desprenen d’una «llarga llista de greuges» que ambdós components socialdemòcrates van desglossar només en part, tot destacant la manca d’empresa de «mesures legislatives» –que, a més, «arriben a deshora»–, d’una banda i, de l’altra, un repartiment de carteres «no basant en criteris tècnics ni en les necessitats socials» sinó «en compensacions polítiques pel suport rebut» durant les eleccions, a més de la «descompensació» existent entre carteres ministerials.
Rios ressaltava el desequilibri entre competències tot basant-se en el «súperministeri» d’un àmbit amb «la rellevància de la Salut» i malgrat «l’important dèficit en Sanitat» existent i la inclusió, dins d’aquesta mateixa cartera, d’una tasca feixuga com són les transferències i competències comunals. Va seguir justificant la «pèssima gestió» en la «divisió de l’àmbit econòmic entre quatre ministeris quan hauria de ser un front potent».
A l’impuls de «projectes inexistents» o que arriben «a destemps» denunciat pel secretari del partit, López sumava la passivitat davant dels «imputs» més enllà «de les qüestions que se li imposen», tot posant l’exemple dels tres reglaments aprovats sota demanda del Moneyval.
Tots dos membres van demanar «accions» no només per redreçar l’economia i «fer costat a les famílies que ho necessiten» sinó tot mantenint la ciutadania més informada i recobrant la plaça financera i la reputació d’Andorra a nivell internacional, objectius que veuen fora de l’abast de Martí.
Veure article original
Cent dies de desgovern. Així qualifica el PS els tres primers mesos de legislatura. Els socialdemòcrates consideren que Antoni Martí no governa i que el gabinet ministerial s´ha confeccionat a partir de criteris polítics en comptes de tècnics. Així, per exemple, critiquen la descompensació de càrregues de treball entre ministeris i la divisió de la cartera d´Economia. Des del grup parlamentari es demana al cap de Govern que formalitzi l´oferiment d´un pacte d´estat al tomb de l´acord de d´associació amb la Unió Europea.
El PS ha fet balanç dels cent primers dies del nou executiu demòcrata, que qualifica de desgovern. El primer secretari del partit, David Rios, creu que el repartiment de carteres és descompensat pel que fa a la càrrega de treball i que el gabinet s´ha fet a partir de compromisos electorals.
Rios també ha criticat que la cartera d´Economia s´hagi trossejat en quatre ministeris i ha carregat contra bona part de les propostes que el Govern ha fet aquests tres primers mesos. De fet, considera que fins ara l´únic fet positiu ha estat la visita del primer ministre francès, Manuel Valls.
Per la seva banda, el president del grup mixt, Pere López, ha reclamat a Martí que formalitzi l´oferiment d´un pacte d´Estat sobre l´acord d´associació amb la Unió Europea.
López ha criticat la gestió del 'cas BPA' perquè considera que l´executiu ha donat poques explicacions i perquè podria fer més per recuperar el prestigi del país, com ara accelerar el desplegament de l´acord monetari. També ha lamentat algunes mesures derivades del reglament de la CASS, com la permanència al domicili en cas de baixa.
Veure article original
Reunió mantinguda ahir entre membres del Comitè executiu del PS i del col·lectiu Som Com Som.
El col·lectiu els ha traslladat la necessitat que el Consell General aprovi una llei d'igualtat per evitar la discriminació de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. També s'ha abordat la manera com aquesta qüestió es pot incloure dins els programes electorals dels propers comicis comunals.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
