La consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha fet arribar al Govern vàries preguntes sobre la situació de la societat Ramaders d’Andorra. La parlamentària vol més informació de cara a la tramitació del projecte de llei que està a tràmit per modificar-ne els estatuts. L’executiu haurà de respondre aquestes qüestions de forma escrita.

D’una banda, Gili recorda que en el text enviat des del Govern s’anuncia que no es disposa de les eines “per assegurar el manteniment de la prestació del servei públic a l’escorxador nacional en cas de cessament per incompliment o bé manca de concurrència privada del contracte de gestió”. Aquest seria el motiu, segons l’executiu, de la modificació dels estatuts. De l’altra, la consellera posa sobre la taula l’anunci de venta de 439 accions de la societat ara en mans de l’executiu a socis privats de l’entitat.

En concret, Gili demana que s’ampliï l’explicació sobre els problemes a l’escorxador que motiven el canvi legislatiu. En una segona qüestió, la parlamentària socialdemòcrata reclama saber per què s’ha optat des del Govern per posar a la venda les accions, que suposen gairebé un 10% dels títols en possessió de l’executiu.

Del 16 al 22 de setembre s’ha celebrat la setmana europea de la mobilitat. Malauradament les autoritats han aprofitat l’ocasió per insistir en un model de mobilitat basat en el vehicle particular i de tracció mecànica. L’únic progrés que han estat capaços de profetitzar (desitjar?) és la intenció de matricular 500 vehicles elèctrics els propers 3 anys.

Mentre tant a les dues parròquies centrals la mobilitat ‘a peu’ es deteriora de dia en dia, davant la passivitat ciutadana i l’agressivitat contra els caminants-caminants de les autoritats comunals. Un dia, suprimeixen un important pas de vianants, l’altre tanquen una vorera sense preocupar-se de senyalitzar el tancament i proposar itineraris alternatius.

A la capital, la privatització de l’escàs espai públic que disposen els vianants per passejar-se és vergonyosa: a places i voreres hi ha terrasses que formen una barrera infranquejable per als transeünts, que han d’optar per fer llargs rodejos per a estalviar-se fer un eslàlom entre taules, cadires, cames de turistes i mobiliari de restaurant. Això quan un comú no decideix eliminar permanentment una de les dues voreres que té tota via urbana des de que l’urbanisme occidental va constituir-se com una disciplina tècnica i social.

Els dos comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany només tenen (una mica) en compte al vianant quan és un vianant-comprador o un vianant-consumidor. Els vianants ‘purs’ són un destorb per les autoritats: no paguen aparcaments, no gasten carburant, rellisquen a les voreres quan cauen quatre flocs de neu, no paguen la taxa sobre la tinença de vehicles.

Les obres de Govern no escapen a aquest maltractament actiu als vianants. El cas de la supressió de la vorera de la carretera de l’Obac per la construcció de la rotonda del carrer ciutat de Sabadell, sense oferir cap alternativa als transeünts és de jutjat de guàrdia; amb l’agreujant que afecta els usuaris i treballadors d’un edifici públic com és el de la Policia.

L’actuació de l’Agència de mobilitat des de la seva creació es centra exclusivament en la gestió del trànsit motoritzat; el transport individual en mode no motoritzat (bici- caminada) es ignorat per aquest òrgan adscrit al cap de Govern.

Tot el contrari del que diu la Carta europea dels drets dels vianants: «Els vianants tenen dret a viure en centres urbans o rurals organitzats a escala humana, i no de l’automòbil, i a disposar d’infraestructures a les quals puguin accedir fàcilment a peu o amb bicicleta».

El carrer hauria de tornar a ser l’espai públic en el qual puguin estar, jugar i circular els grups més vulnerables de la població: els infants, la gent gran i les persones discapacitades; mentre que ara és un lloc d’empitjorament de la seva situació de feblesa.

La recuperació de les ciutats per a ús del vianant és una condició per a l’equitat i l’autonomia d’una gran majoria de la població per a la que caminar és la única manera independent de desplaçar-se i hauria d’ésser una prioritat de la nova gestió comunal.

Al llarg d’aquest estiu que acabem tots plegats d’abandonar he pogut gaudir del període de vacances més llarg del qual he disposat en els darrers anys (segurament, en un nombre excessiu d’anys). Tampoc es pot considerar, tot s’ha de dir, que hagi estat un temps enorme… Han estat, concretament, tot just tres setmanes. Per ser encara més exacte: 23 dies.

Els darrers anys (massa, insisteixo) ja fos per les conseqüències provocades pels resultats electorals aconseguits pel Partit Socialde­mòcrata (ja fossin victòries o derrotes) o per nous condicionants viscuts en l’àmbit personal (en alguns anys), les circumstàncies m’havien impedit de poder gaudir d’uns dies continuats de veritable descans, quelcom que, ho tinc clar ara, és molt necessari per a qualsevol persona.

I és que tenir un període continuat de vacances et dóna espai per pensar. Una possibilitat que el dia a dia habitual, malauradament, no et permet gaire sovint. I res es pot comparar amb la sensació de tenir temps, un temps força llarg, sense haver d’estar permanentment pendent d’atendre qüestions laborals o polítiques, d’agafar el telèfon mòbil, de llegir documents o d’enviar algun correu electrònic urgent. Aquests 23 dies jo ho he pogut fer.

Disposar de llargues estones per llegir algun llibre postergat durant mesos, de moments per poder viatjar, per descobrir nous indrets dels quals, fins ara, tot just havia sentit a parlar però no coneixia, per fer exercici o, simplement, per gaudir del relax impagable d’estar amb els teus és veritablement un regal. Un autèntic regal. Sense cap mena de dubte, aquests dies m’han permès arribar a una conclusió clau: les hores compartides i gaudides amb la família i amb els amics són les mes ben emprades.

Espero que aquest esperit estiuenc pugui tenir continuïtat els propers dies i m’ajudi (encara que, òbviament, a menor escala) a trobar espais de desconnexió i de gaudiment també amb els més propers.

Un consell. Els emplaço, si em permeten (i plenament conscient de les dificultats que el dia a dia ens representa a tots), a abocar-s’hi decididament.

El comú d’Encamp ha aprovat l’acord d’intencions que es vol signar amb Saetde perquè l’empresa tiri endavant el projecte de millora del peu de pistes al Pas de la Casa. Ho ha fet únicament amb els vots favorables de la majoria de Demòcrates ja que la representant d’SDP s’hi ha abstingut i el conseller del Partit Socialdemòcrata (PS), Joan Sans s’ha posicionat en contra. Entre d’altres motius, com ha explicat durant la sessió, pel fet que la corporació no té definit encara, i així ha quedat de manifest, com es compliran els diferents compromisos adquirits amb la signatura del document.

“Quan s’ha demanat com es desenvolupaven cadascú dels pactes en tres mesos, se’ns ha dit que els tècnics estan treballant”, ha denunciat Sans. I això suposa que “no saben com s’allarga la concessió a 65 anys, com es rebaixa l’1% del cànon i com es modificarà el terreny de la concessió”. El conseller del PS ha assegurat que no han presentat l’acord al poble “per vergonya” ja que “no tenen ni idea de com es fa” i ha deixat clar que “és molt greu”.

A més, Sans ha reiterat el perill que comporta l’acord per al proper comú. “Tenen un informe jurídic que justifiqui que no contraiem cap responsabilitat administrativa? La resposta ha estat no”, ha posat en relleu. Això provoca que “s’hagi posat contra les cordes a tots els consellers de casa comuna”.

Sans ha lamentat que “una majoria no ha sabut negociar que Saetde inverteixi i faci un projecte d’aquestes característiques sense que els ciutadans del Pas i d’Encamp hi perdem les plomes”. El conseller ha qualificat l’acord de “paper mullat” pel desconeixement de com es tirarà endavant però ha advertit que “és greu que es generi responsabilitat administrativa”.

Malgrat aquesta posició sobre l’acord, ha volgut deixar clar que considera que les obres previstes per la societat seran positives per a la població. “El projecte que se’ns va posar sobre la taula és molt bo, però no amb a canvi d’una proposta que no sabem com definir”, ha argumentat, tot remarcant que “des del primer dia defensem que es un revulsiu importantíssim pel Pas, per la parròquia i pel país”. El problema, ha apuntat, són unes condicions “que no s’han explicat, que s’han ocultat, que generen una responsabilitat administrativa i que lliguen de mans i peus els que vinguin després”.

El Govern ha admès davant el ple del Consell General el retard en el compliment de la Llei de creació del pla de pensions de la funció pública. A preguntes del conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís, el cap de l’executiu, Toni Martí, ha reconegut que encara no pot confirmar ni quan estarà aprovat el reglament de la comissió de seguiment del pla ni quan tindran els treballadors les simulacions promeses sobre com quedaria la seva prestació de jubilació. Des de la formació socialdemòcrata, s’ha lamentat el “menysteniment” que, al seu entendre, està patint els funcionaris en aquesta qüestió.

Martí no ha tingut més remei que acceptar que la normativa, per a la qual la llei atorgava un termini màxim de tres mesos –va entrar en vigor l’1 de juny- no va ser enviada a la comissió consultiva fins fa uns pocs dies i, per tant, la seva aprovació encara haurà d’esperar fins que aquest òrgan faci l’informe preceptiu. Similar situació es dóna amb les simulacions de les futures pensions que no es tenen encara. El màxim responsable de l’executiu ha explicat que confia en poder passar-les als treballadors públics en el proper mes o mes i mig però, posteriorment, ha reconegut que tampoc és del tot segur que es pugui complir aquest termini.

Des del PS, Alís ha criticat de forma dura el que es veu com a un “menyspreu” cap els funcionaris que “no és de rebut” i ha exigit a l’executiu “una acció ràpida” perquè els treballadors públics “puguin tenir la informació necessària” per decidir si aporten o no diners al pla i en quin percentatge. De la seva banda, la seva companya de bancada, Rosa Gili ha advertit que el retard admès pel Govern “és més greu del que sembla” per les conseqüències que pot tenir per als funcionaris. I és que, ha recordat, els afectats necessiten tenir aquests números per poder decidir si els surt a compte entrar o, pel contrari, sortir si han començat a fer aportacions.

Un altre punt de l’ordre del dia on el Govern ha hagut d’admetre problemes ha estat en la distribució dels euros. Des de l’inici del repartiment de l’edició de les monedes encunyades per Andorra els mitjans de comunicació tant del país com de l’estranger han anat fent públiques les nombroses mancances detectades en el procés com ara la dificultat perquè els lots per a col•leccionistes arribin a botigues estrangeres i també a les locals o la possible denúncia per part d’un grup de numismàtics davant el Banc Central Europeu i les autoritats europees. Qüestionat pel conseller del PS i president del grup parlamentari mixt, Pere López, el ministre de Finances, Jordi Cinca, ha reconegut que “la distribució no ha estat la desitjada”.

López ha lamentat que “el que era una oportunitat per a la imatge del país” s’ha acabat convertint en un “despropòsit”. I el que és pitjor, “la situació, en lloc de solucionar-se, té la tendència a anar-se complicant”. El conseller ha criticat que alguns dels problemes que han sorgit “no són comprensibles” i, davant el que és “una oportunitat perduda” ha instat el ministre en particular i el Govern en general “a ser més diligent” en les futures emissions.

Lluita contra el blanqueig
Un altre tema abordat a la sessió de control ha estat la reticència del Govern a seguir les recomanacions en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig reclamades pels Estats Units. López ha recordat al Govern que “països com Liechtenstein, Luxemburg o Xipre tenen signat” el conveni de Nacions Unides al qual, per ara, Andorra no s’ha adherit. Per al parlamentari socialdemòcrata el Principat hauria de marcar-se “objectius més ambiciosos” que no només el de no estar a la llista de països en observació, fet al qual sí que ha volgut donar molta importància el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. El conseller del PS ha reclamat al Govern que “es treguin conclusions dels fets que ens han succeït”.

López també ha preguntat al Govern els motius pels quals no es va cedir al juliol l’Estadi Nacional per a la disputa del duel d’Europa League entre els Lusitans i el West Ham, de la Premier League britànica. La ministra ho atribuït a un “cúmul d’esdeveniments” i ha indicat que la decisió es va prendre per motius de “seguretat” tot i que al club inicialment se li va indicar que la causa era la impossibilitat de traslladar els nens del campus Nike a altres instal•lacions. Davant aquestes explicacions, el conseller del PS ha posat en relleu que “tenim un estadi justament per partits d’aquestes magnituds” i ha lamentat la “pèssima gestió” de l’afer, que ha acabat causant “pèrdues econòmiques” tant pel Lusitans com pel país, a banda “d’un problema d’imatge davant la UEFA”.

El nou projecte de l’estació d’autobusos
Durant la sessió, Rosa Gili ha preguntat al Govern pel projecte d’estació d’autobusos nacional anunciat durant la campanya electoral de les passades generals. El ministre de d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé ha hagut de reconèixer que el cost d’aquesta infraestructura era excessiu i, per això, s’ha optat per una ubicació diferent. En concret, situada a la zona del Prat del Rull. Tindria un cost d’uns 500.000 euros i podria estar en funcionament abans del proper estiu.

Gili ha deixat clar que, a l’entendre del PS, és “poc seriós” que durant la campanya electoral “s’anunciés categòricament el tancament de l’acord” tot posant en relleu que qui va comunicar-ho eren “les persones més indicades per saber les dificultats d’un projecte d’aquesta índole”. La consellera ha lamentat “la mala impressió” de tot l’afer i ha reclamat que al nou projecte “se li doni la importància que es mereix”.

El Consell General ha ratificat el conveni per evitar la doble imposició signat amb Espanya. Ho ha fet amb els vots favorables dels tres consellers del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, que s’han sumat al suport del grup demòcrata i de Socialdemocràcia i Progrés. Tot i aquest vist-i-plau al text, des de la formació s’ha volgut posar en relleu que l’acord es podria haver tingut molt abans i que aquest retard ha provocat que les condicions imposades pel govern espanyol en el document siguin més dures.

“Ho hauríem pogut fer molt abans en millors condicions”, ha destacat López durant la seva intervenció, per apuntar posteriorment que “Andorra ha perdut moltes oportunitats i molts trens d’inversió estrangera” en aquests anys sense conveni en vigor. El conseller del PS ha remarcat, a més, que el CDI, a més del propi text, també incorpora “un canvi en la llei d’intercanvi d’informació fiscal”, el que suposa “un dels peatges que comporta el retard”.

Per reforçar aquest argument, López ha recorregut a les declaracions efectuades per les autoritats espanyoles. “Sempre han dit que es reforcen els mecanismes d’intercanvi d’informació”, ha manifestat, per després deixar clar que al CDI Andorra “accedeix en unes condicions particulars i diferents a les d’altres països”.

López ha volgut posar en relleu també que el CDI amb Espanya és la fi d’un camí, la de la implementació d’un nou marc fiscal, engegat pel PS durant els anys que estava al Govern. “És la culminació de la feina que vam fer”, ha assegurat, tot recordant que “hi ha conveni perquè hi ha imposició i la vam impulsar nosaltres”. A la vegada, ha volgut posar sobre la taula les dificultats que la llavors majoria socialdemòcrata va trobar a l’hora de tirar endavant aquests projectes legislatius: “La tramitació del marc fiscal va ser llarga perquè així ho van voler els grups de l’oposició”.

En la votació de la ratificació del CDI amb Espanya, els tres vots del PS s’han sumat als de DA i SDP, fent un total de 18. El grup liberal s’ha abstingut. El resultat de la votació ha estat de 18 vots a favor i 7 abstencions.

Transferències comunals
El Consell General també ha debatut sobre la modificació de la Llei de transferències proposada des dels comuns, que persegueix eliminar l’obligació de les corporacions de destinar el 80% dels diners que reben de Govern a inversió. La cambra ha acceptat prendre-la en consideració. El PS hi ha votat a favor tot i posar en relleu que hi ha aspectes del text que no comparteixen i que la voluntat és intentar canviar-ho via esmenes.

López ha destacat que “ara els comuns han decidit autoregular-se i decidir què fan amb les transferències”. Davant aquesta situació, s’ha preguntat “en quin lloc queda ara el Govern i el Consell General”. El parlamentari del PS ha qualificat el text com “un pas més en el desgavell de les competències i les transferències” i ha destacat que la situació proposada per les corporacions parroquials no és lògica ja que “cap organisme” traspassa diners “sense tenir-ne un cert control”.
López ha admès que la situació actual, el límit del 80%, “pot ser massa elevat” i que “calia una reforma” però ha deixat clar que “no aquesta”. El parlamentari ha deixat clar que no estem d’acord amb que no hi ha hagi cap limitació” i ha avançat la voluntat de “trobar un marc pel qual les transferències hagin de tenir alguna destinació concreta”.

El conseller del PS ha qualificat el text com a “un pedaç” quan el que fa falta “és una modificació global”. De fet, ha instat al cap de Govern, Toni Martí, a que “concreti quin és el seu model” i a que en el proper debat d’orientació política “presenti alguna cosa i no només banalitats”. També ha reclamat que aquesta negociació ha d’anar més enllà de comuns i Govern ja que “és una qüestió d’Estat” i, per tant “també hem de participar els grups al Consell”.
La presa en consideració del text presentat pels comuns ha estat acceptada per una àmplia majoria. Hi ha votat a favor, a més dels consellers del PS, els grups demòcrates i liberal.

Altres punts
El Consell General també ha aprovat la llei de creació del col•legi de podòlegs d’Andorra. El text ha tingut el suport unànime de tot l’arc parlamentari. El mateix ha succeït amb el darrer punt de l’ordre del dia, la ratificació de l’acord d’intercanvi signat amb Corea del Sud.

La consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha fet una crida perquè el Govern actuï amb més transparència i faciliti a l’arc parlamentari i, sobretot, a la comissió especial sobre el cas BPA, la documentació sol•licitada al propi executiu i a diferents organismes. Així ho ha reclamat durant l’entrevista concedida al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira.

Gili, tal i com va manifestar ara fa uns dies amb el també conseller Gerard Alís, ha parlat directament de “presa de pèl” per part del Govern ja que, al seu entendre, “no es pot dir d’una altra manera”. I és que, ha apuntat, “continua sense arribar res”, quelcom que ha qualificat “d’inadmissible”.

La parlamentària del PS ha apuntat directament cap el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí. “Sempre parla de transparència”, ha recordat quan la realitat queda molt lluny de les seves paraules. “A l’hora de la veritat, no hi ha prou amb dir-ho, s’ha de demostrar”, ha comentat.

Gili ha reiterat el que va succeir amb la demanda d’informació feta per Gerard Alís al maig, tot explicant que des de l’executiu es va trigar quatre mesos en enviar un escrit que no responia a gairebé cap de les preguntes i que, en moltes d’elles, es limitava a indicar que eren qüestions per a organismes com la UIFand o l’INAF. “Si ells no eren l’interlocutor vàlid, per què esperar quatre mesos?” s’ha preguntat.

Malgrat reconèixer que hi ha algunes informacions sobre les quals podria pesar un caràcter de confidencialitat, la parlamentària ha posat sobre la taula que això no és aplicable en tots els casos i que l’actitud de l’executiu fa que es pugui perdre la confiança. “Entre el que s’està fent i el que s’hauria de fer hi ha molta distància. I es pot arribar a malpensar”, ha comentat. La solució? “La millor forma de comunicar és fer-ho bé i evitar que hi hagi malentesos”.

Gili també s’ha mostrat crític amb l’actitud de la sindicatura en general i dels síndics en particular, sobretot pel que fa a la seva actuació amb aquesta demanda d’informació. “Sobre BPA vam fer 15 preguntes”, ha explicat. Al mateix temps, ha recordat que en la legislatura anterior ella havia estat secretària de l’òrgan i les qüestons “normalment es traspassaven” directament al Govern. En aquesta ocasió, però, “sindicatura va eliminar vàries dient que no tocaven”. Per això, lamenta que “els síndics d’abans havien estat més neutrals que els d’ara; es veu flagrant”.

Aquests darrers dies hem assistit a la insòlita negativa per part de la Uifand, l’INAF i l’AREB, entitats i organismes de caràcter públic, de lliurar alguna documentació al Consell General sobre l’afer BPA, atenent el caràcter confidencial de la documentació.

I això malgrat que qui ho demana, els consellers generals, tenen el dret que l’administració pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder i que a més formen part de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera. Aquest fet posa damunt la taula, a banda de la greu vulneració dels drets d’informació dels nostres representats, la necessitat d’adoptar una legislació en matèria d’accés.

Les administracions públiques, les institucions i els organismes públics tenen funcions i es doten dels serveis per complir amb les finalitats d’interès públic en benefici de la ciutadania. En un context d’Estat democràtic i de dret, els poders públics han de donar compte a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics.

La ciutadania ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions, ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable. Així doncs, els principis de transparència, accés a la informació pública i el bon govern són bàsics, ja que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions.
Els poders públics han de donar resposta a la demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el seu funcionament i els processos de presa de decisió, incloent també el reconeixement d’un dret d’accés ampli a la documentació i informació públiques, així com una major participació en la presa de decisions.

A Andorra estem molt lluny, massa, d’aquests principis. Han passat més de vint anys des de l’aprovació de la Constitució i molts pensem que cal desplegar els seus títols, entre els quals, l’accés a la informació. El text constitucional regula, de forma genèrica, la comunicació i la informació i al mateix temps limita aquests drets, quan intenta garantir i salvaguardar el dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge.

Més enllà de la normativa que regeix l’accés a la documentació judicial (Llei transitòria de procediments judicials, 21 de desembre del 1993) i la notarial (28 de novembre del 1998), només comptem amb el Codi de l’Administració, del 1989. El Codi, en el capítol III, manifesta que “(...) llevat de disposició contrària, el públic tindrà la possibilitat de conèixer les actes” (article 37.7) i disposa que “els administrats tenen dret a demanar el coneixement dels documents administratius” (article 42.1) a excepció de: documents protegits pel secret establert per llei; de les informacions nominatives contingudes en els documents administratius –només comunicables a les persones titulars d’un dret subjectiu o d’un interès legítim, personal i directe en l’afer; i els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, llur honor, la intimitat de llur vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge. Aquests documents només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats o quan hagin transcorregut 50 anys des de la seva mort, o per manament judicial.

Ens trobem davant d’una norma molt restrictiva i poc desenvolupada en la qual l’accés és quasi impossible, i no preveu la possibilitat d’avaluar o valorar l’accés a aquests documents exclosos de la consulta pública. Per exemple, més enllà de les deliberacions tingudes en les reunions del Govern, la norma no descriu quins són els documents protegits pel secret (Llei del Govern, 15 de desembre del 2000).
Aquest problema de manca d’indefinició i/o de concreció es podrà, en part, arranjar amb la Comissió d’accés i avaluació de la documentació, del 9 de setembre del 2015, ja que aquesta comissió proposarà els criteris generals d’accés als documents produïts per l’administració general, elaborarà les taules d’avaluació i accés documental que determinin els criteris d’accés a les sèries documentals, i farà constar el règim aplicable a l’accés als documents que s’hagin de conservar en resoldre les sol·licituds d’avaluació de documents.

Esdevé inajornable adoptar una legislació en matèria d’accés fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics. Cal establir una normativa coherent i lògica per facilitar l’accés als documents i les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l’objectiu de protegir.

El conseller del Partit Socialdemòcrata al comú d’Encamp, Joan Sans ha demanat a la majoria que retiri de l’ordre del dia del consell de comú del proper dijous la votació de l’acord d’intencions que es vol signar amb Saetde amb una sèrie de compromisos que la corporació hauria d’assumir a canvi que la societat impulsi una important inversió a la zona de pistes del Pas de la Casa. Des de la formació es posa de manifest que el document suposaria una “responsabilitat administrativa” que “lligaria de mans” els propers mandats i, per tant, no és el moment adient de rubricar un conveni d’aquest estil a manca de pocs mesos per a les eleccions comunals.

En cas de signar l’acord, ha avisat Sans, “es contreuen unes obligacions a enllestir en tres mesos” i que, en cas que no es tirin endavant, “l’altra part signant pot exigir danys i perjudicis perquè no s’ha complert”. El conseller també posa en qüestió diversos punts del document que no acaba de veure clars.

Així, ha destacat que, quan es parla d’un 10% de rebaixa en el cost de manteniment del Funicamp, aquest estalvi per al comú quedaria compensat per la davallada del cànon de la concessió, que passaria del 6% a només un 5%. En fer els càlculs amb les xifres actuals, apunta el polític del PS, la xifra seria similar: uns 180.000 euros. “Faríem les paus; és com si ens quedéssim tal i com estem ara”, ha afirmat.

Un altre punt que no agrada és l’allargament de la concessió fins el 2065. “Tot és discutible, fins i tot aquest punt, però no sense consultar la població”, ha posat de manifest. “També ens demanen on són els informes jurídics que expliquen com es fa això”, ha indicat, tot recordant que “legalment, s’ha de promoure una subhasta pública i donar opcions” a altres possibles interessats.

El darrer punt que, per al PS, també s’hauria de consultar a la població és l’ampliació de la concessió prevista a l’acord. “El poble ho ha de saber, són els primers interessats”, ha posat en relleu Sans, que ha reclamat “promoure la publicitat suficient perquè la gent conegui què és aquest compromís que suposa una responsabilitat administrativa”.

La petició del PS és clara: “Que el punt es retiri de l’ordre del dia i que l’acord sigui exposat públicament perquè la població hi digui la seva”. Des de la formació s’entén que la millor forma seria una consulta popular.

Sans ha recordat que “fa mesos que reclamen que el projecte d’inversió se sotmeti a exposició pública i s’expliqui”. El conseller ha lamentat “l’ocultisme” amb el qual, al seu entendre, s’està portant tota la qüestió. Ha volgut deixar clar que “no tinc cap retret cap a l’accionista majoritari” i ha apuntat que “la inversió pot ser un revulsiu important per al poble”. El problema, ha afirmat, és que “els responsables del comú no han sabut gestionar bé el compromís de millorar-ne les relacions”. La sortida passa, al seu entendre, perquè el projecte “se sotmeti a informació pública i la gent pugui fer les aportacions que calgui”.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili, Gerard Alís i Pere López, aquest darrer també president del grup parlamentari mixt, han mantingut a París una reunió amb el representant personal del Copríncep francès, Thierry Lataste. Durant la trobada, s’han abordat diferents temes d’actualitat i de gran transcendència per al Principat, com ara l’afer BPA, els canvis anunciats en el mercat laboral o la negociació amb la Unió Europea. En aquest darrer àmbit, des de la formació socialdemòcrata s’ha transmès la petició de suport a François Hollande perquè l’organisme comunitari accepti reconèixer especificitats claus per a Andorra.

Els tres consellers generals del PS han refermat davant el representant del Copríncep la importància que es dóna des de la formació a aquestes negociacions. També han traslladat la voluntat de participar més activament en el procés, fet que es considera “imprescindible”. A la vegada, no s’ha amagat la preocupació existent per vàries de les qüestions que s’hauran d’abordar en el diàleg amb les institucions comunitàries com ara la política migratòria, l’impacte que algunes de les obligacions del futur acord pot tenir pels sectors econòmics del Principat, la possibilitat d’accedir a la justícia europea emprant el català o les dificultats que pot suposar la transposició a Andorra del cabal legislatiu de la UE.

“Entenem que la UE ha de reconèixer les especificitats del nostre país, la seva reduïda dimensió o la seva possible fragilitat econòmica”, ha explicat López. Per això s’ha demanat el suport de França a través del Copríncep perquè “quan aquestes qüestions es plantegin puguem comptar amb el seu suport per fer conèixer millor la singularitat d’Andorra i que puguin ser recollides en l’acord”.

Un altre tema que s’ha tractat en la reunió ha estat la crisi de BPA. Des del grup parlamentari s’ha aprofitat per explicar a Lataste les dificultats per accedir a informació i documentació sobre el cas que s’està trobant la comissió especial creada per analitzar la situació. També s’ha expressat la preocupació per les conseqüències que pot tenir l’afer que, a l’entendre dels consellers del PS, ha mostrat “la fragilitat com a país davant les crisis financeres”. Un punt en comú a l’hora d’analitzar aquesta qüestió ha estat la necessitat de “treure conclusions i prendre mesures”.

López, Gili i Alís també han traslladat al representant del Copríncep francès la inquietud que ha generat l’anunci d’una flexibilització del mercat laboral fet fa uns dies pel cap de Govern, Toni Martí. Per al PS, han destacat, un abaratiment de l’acomiadament com el que es pot posar ara sobre la taula seria especialment perillós en un país on, han recordat, no existeix una prestació d’atur i la cobertura sanitària tot just s’allarga 120 dies, en el millor dels casos, després que el treballador es quedi sense feina.

“Ens preocupa molt”, ha deixat clar López, que ha recordat que “si una persona percep una indemnització inferior a la d’avui en dia i ha de fer front tant a la cobertura sanitària com a la manca d’ingressos pot viure una situació realment complicada”. El president del grup parlamentari mixt entén que “si es parla exclusivament de la reducció del cost de la indemnització seria un greu error”.

Trobada amb el grup d’amistat França-Andorra

El viatge a París també ha servit perquè els consellers socialdemòcrates hagin mantingut una reunió i un dinar de treball amb els diputats del PS francès a l’Assemblea Nacional Pierre Aylagas i Jean-Yves Caullet, president i vicepresident respectivament del grup d’amistat França-Andorra de la cambra gal•la. Totes dues parts han abordat temes bilaterals com ara el conveni per evitar la doble imposició signat entre tots dos països o l’acord d’associació. Amb Aylagas i Caullet (aquest darrer va ser membre de la comissió constituent en representació del llavors Copríncep francès, François Mitterrand) , s’ha apostat per mantenir més trobades en el futur per tractar els reptes importants que ha d’afrontar Andorra així com de qüestions bilaterals.