El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha demanat davant la Junta de Presidents del Consell General que s’elabori un informe jurídic sobre les conseqüències que té que el Govern no hagi tramitat el pressupost per a l’exercici 2016 dins del termini establert legalment. En aquest sentit, des de la formació es posa en relleu “el precedent” que es pot crear amb aquesta actuació.

En aquest sentit, cal recordar que la Llei General de les Finances Públiques és clara en aquest sentit. En el punt 3 de l’article 20 indica que “l'aprovació dels avantprojectes pel Govern comporta llur conversió en projecte de llei del pressupost general, que cal trametre a la Sindicatura abans de l'1 de novembre”. Enguany, aquest punt s’ha incomplert ja que el text no ha estat encara entregat al Consell General.

Des del PS s’entén que aquesta situació comporta una situació nova i, per això, López ha reclamat a la Junta de Presidents que s’encarregui un informe jurídic que analitzi les conseqüències que pot comportar aquest incompliment. “La llei només preveu”, recorda el conseller socialdemòcrata, “que es presenti abans de l’1 de novembre i no cap altre escenari més”.

La petició de López ha estat acceptada per l’òrgan. Així, l’informe hauria d’arribar en els propers dies per aclarir una situació que, com a mínim, suposa un incompliment de la legislació vigent sense que, per ara, des del Govern s’hagi donat cap explicació ni de forma pública ni als representants dels grups parlamentaris.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup parlamentari mixt, Pere López, entrarà en els propers dies una pregunta al Govern perquè sigui contestada en la propera sessió de control on demanarà els motius pels quals encara no s’ha tramitat el pressupost per a l’any 2016 al Consell General. Des de la formació es recorda que aquest retard suposa un incompliment de la Llei General de les Finances Públiques. També es lamenta que, des de l’executiu, no s’hagi exposat la situació, que es considera excepcional, als representants dels grups parlamentaris.

En la pregunta, López posa en relleu que, segons el que estipula la legislació vigent, el pressupost per al següent exercici s’ha d’enviar al Consell General “abans de l’1 de novembre”, fet que enguany no s’ha efectuat i que, per tant, suposa un incompliment d’aquesta disposició. Per això, es pregunta a l’executiu “quin són els motius pels quals no s’ha transmès la llei en el termini previst”. També es demana “com es preveu donar solució a la situació generada i no prevista en la legislació vigent”.

A més, es lamenta que “aquesta circumstància excepcional” no ha estat exposada als grups. Per això, en la pregunta també es reclamarà els motius pels quals una situació “prou rellevant” no s’ha comentat prèviament amb els representants dels partits amb representació al parlament.

Garantir que la presència de Govern continuarà sent majoritària dins l’accionariat i del comandament de la societat. Aquesta és la voluntat de les quatre esmenes presentades per la consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili al projecte de llei de modificació dels estatuts de Ramaders d’Andorra SA.

La primera i la segona de les esmenes persegueixen que la llei especifiqui de forma clara que l’executiu sempre mantindrà una participació majoritària a la societat. En concret, es vol que el redactat deixi negre sobre blanc que sempre tindrà més del 50% dels títols. Per al PS aquesta posició és encara més important si es tenen en compte les noves possibilitats que tindrà la societat, com ara optar a la gestió de l’escorxador nacional, una instal·lació de gran importància estratègica per al sector.

Una altra de les esmenes reclama que, dins del consell d’administració de la societat, “el Govern tindrà garantida la seva representació de manera majoritària”. Per últim, la quarta proposta de modificació fa referència a la duració del mandat dels membres d’aquest òrgan de direcció. Al projecte de llei entrat per l’executiu es permetia que els consellers fossin escollits de forma indefinida. El PS proposa que l’elecció sigui per un mandat de quatre anys i que, en tot cas, hi hagi la possibilitat de reelecció.

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís i Pere López, han participat aquest dilluns en la reunió del comitè mediterrani de la Internacional Socialista (IS) que s’està celebrant a Barcelona i que conclourà aquest dimarts. A banda d’assistir a les ponències i taules rodones que se celebraran sobre diferents qüestions, els parlamentaris han mantingut trobades amb representants tant de diferents formacions, entre elles el PSC i el PSOE, com amb representants de petits Estats europeus.

“Per la fi dels conflictes – Per la Pau al Mediterrani”. Aquest és l’eix de les jornades, que aborden especialment la crisi dels refugiats així com les possibles iniciatives polítiques que es poden dur a terme per afrontar-la i també mesures de futur per aconseguir la resolució d’aquests conflictes. Els encarregats d’inaugurar la reunió han estat el president de la IS, Luís Ayala, i la presidenta del comitè del Mediterrani de l’organisme, i a la vegada secretària de Relacions Internacionals del PSOE, Carme Chacón, confirmada tot just el passat cap de setmana com a cap de llista per Barcelona en les eleccions generals que s’han de celebrar a Espanya el proper 20 de desembre.

Chacón ha estat, justament, una de les dirigents socialistes amb qui han mantingut una reunió els consellers del PS. També s’ha mantingut una trobada amb Ayala. Ja a la tarda, López s’ha trobat amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que feia poques hores que acabava de viure la primera sessió de la nova legislatura al Parlament de Catalunya. Amb els dos dirigents socialistes s’ha abordat la situació dels respectius partits a pocs mesos de les cites electorals (generals en el cas d’Espanya i comunals en el cas d’Andorra), projectes de cooperació entre els dos països i, també, l’estat de les negociacions amb la Unió Europea per a l’acord d’associació.

També s’han mantingut reunions amb representants de les formacions socialistes d’altres petits Estats del Mediterrani com Malta o Xipre.

López assegura que el cap de govern posa per davant l'interès polític al del país pels efectes d'aquesta crisi i torna a reclamar un pacte d'estat per tancar l'acord d'associació amb la UE

El conseller del PS insisteix, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, en les crítiques a Toni Martí per la falta d’informació i remarca que la veritat sobre el que envolta l’afer BPA acabarà sortint per més que ho intenti retardar.

No es creuen que l’auditoria de BPA no s’hagi pogut acabar?
Crec que no hi ha ningú que entengui una mica com funciona una auditoria que es cregui que la feina no s’ha pogut acabar. Hi ha alguna altra raó per la qual no es vol fer públic, es vol amagar, i pel que ja ens ha quedat una mica clar, sembla que tot quedarà per després de les eleccions. I si és així, en traiem com a mínim dues conclusions. Que la prioritat número 1 del cap de Govern són les eleccions. No és ni la resolució de la crisi, ni els empleats, ni els clients, ni la plaça financera, l’únic que li preocupa és que aquesta gestió no provoqui al seu partit conseqüències negatives el 13 de desembre vinent. I la segona, i aquí ens hem de començar a preocupar tots, és que la solució potser no és tan bona com se’ns havia anunciat i posarà damunt la taula qüestions complicades que no convé que apareguin abans de les comunals.

Passar els actius bons a un banc perquè el compri una entitat no és la solució bona?
Sí, crec que cal diferenciar dues parts en la crisi de BPA. Què va passar abans del 10 de març, dia de publicació de la nota, i què passa després. Per això és molt important tota la feina que hauria de fer la comissió especial i que no pot acabar de fer. Segons el que presenti l’auditoria pot derivar que hi hagi una incongruència entre el que diu la nota del FinCEN i quina és la realitat, si no demostra que BPA era una màquina de blanquejar diners que és el que literalment diu la nota. Ens haurem de preguntar moltes coses sobre quina feina va fer la Uifand, l’INAF, perquè un dels interlocutors es portés una idea aparentment equivocada. Quan ja tenim la nota a sobre s’ha de buscar una solució i aquest traspàs no diria que és la bona, és que segurament és l’única per sortir d’una situació de crisi absoluta.

No considera que cansa el ‘cas BPA’, perquè està monopolitzant les sessions del Consell?
Ho puc entendre, però en el nostre cas no ho està monopolitzant perquè hem preguntat per d’altres qüestions. La gestió de BPA prèvia, durant i després, és un tema essencial en el nostre país. La imatge que estem projectant a l’exterior dependrà molt del que hagi passat amb BPA, l’impacte que ha tingut tan negatiu sobre la nostra economia, sobre la nostra imatge, els dubtes que està generant sobre les nostres institucions, sobre el seu bon funcionament, és un tema clau. A la resolució d’aquesta crisi Andorra s’hi juga moltíssim, la plaça financera, molts llocs de treball, la imatge del nostre país, el projecte d’inversió estrangera.

Se sabrà què va passar abans si els organismes no donen la informació que vostès demanen?
Penso que la realitat és tossuda i per això la insistència i que els fets acaben sortint, si no sempre, en una majoria de casos, i qui pensi que això només és qüestió d’anar-ho allargant i que acabarà passant i qui està jugant d’una manera molt perversa amb el calendari electoral per no fer aflorar informacions, doncs està jugant amb el país pel seu interès personal i polític, però si hi ha quelcom gros acabarà apareixent. Deixar-ho per després de les comunals només em sona a una qüestió, i conec bé el cap de Govern, la seva capacitat per posar davant de tot les eleccions i els resultats electorals, i si ho deixa per després sincerament començo a estar preocupat perquè tingui una bona resolució.

La imatge de picabaralla i desunió entre grups perjudica?
Crec que això està mitificat, el debat polític hi és a tots els països que funcionen bé. El debat polític és necessari per aclarir els fets, per millorar les coses, per entendre què és el que ha passat, i crec que no estaran gaire pendents en l’àmbit internacional, del que sí que estaran pendents és de les decisions que es prenguin i a hores d’ara no passen un missatge gaire positiu a l’exterior. I després la unitat és una qüestió que s’ha de guanyar i per part meva el cap de Govern ha perdut absolutament la confiança, i crec que la de bona part dels ciutadans i el Consell.

Què li sembla com s’està portant l’acord d’associació?
Compartim molt els punts de vista, no moltíssim però en tot cas el gran projecte d’acord d’associació que és un projecte que neix des del PS en el seu moment. El que estem demanant és que aquest treball que hi ha a mitges entre el ministre d’Afers Exteriors i la comissió creiem que mereix un formalisme més elevat. Hem parlat d’un pacte d’Estat perquè ens sembla que si estem d’acord totes les forces podem treballar plegats perquè no és un tema només d’aquest Govern, el que estableixi aquest acord marcarà el futur econòmic diria que per sempre. El cap de Govern ha dit tres vegades que oferia un pacte d’Estat i no podem fer res més que esperar que algun dia arribi i es formalitzi. No ens podem comprometre a votar un futur acord d’associació en el qual no participem activament.

Què s’ha de fer per frenar el dèficit sanitari?
El primer és posar en marxa ja els moltíssims plans de Salut que s’han aprovat i que s’han presentat, també quan nosaltres érem al Govern. Penso que el diagnòstic està fet en bastants àmbits i que a qui li ha tocat governar els darrers anys, que és el moment que s’ha produït aquest increment, doncs ha anunciat moltes mesures que no s’han tirat endavant, moltes bones intencions, i crec que ara toca fer-ho. Crec que les mesures s’han de prendre de manera gradual, però sóc del parer que algunes s’han de prendre amb caràcter immediat i la ministra ha de començar ja a treballar sobre alguns d’aquests projectes.

Quines mesures?
Fa anys que parlem del metge de referència, ens hem de replantejar la facturació cada vegada que els metges fan algun tipus d’acte, perquè això pot ser pervers en algun moment i alguns professionals poden tendir a fer més actes del normal. Que el ministeri sigui qui dirigeixi la política, que al SAAS segurament hi ha moltes coses a replantejar. Les decisions són una qüestió bàsicament executiva, no legislativa, que es pugui passar al Consell General. Dirigir la política sanitària del país és un tema d’executiu pur i dur que ha de posar ordre als organismes que hi ha i en la manera de procedir per part dels diferents professionals. Si s’ha de fer alguna llei, si s’ha de reformar alguna llei ja serà qüestió del Consell i es poden fer debats, però són decisions executives, pressupostàries i de definició dels projectes.

Bàsicament, s’ha d’actuar a l’hospital?
Penso que a l’hospital no hi ha el problema, el problema és definir bé la cartera de serveis, quins es presten, com són facturats per part dels clients i aquest és un tema que fa molts anys que està damunt la taula. La senyora Fer­rer va començar amb molta empenta, però que ja han passat sis mesos i encara tampoc no hi ha hagut res, espero que es posi a prendre decisions.

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha lamentat que el Govern no tinguin en compte les dificultats de les persones els ingressos de les quals depenen d’un salari mínim que es troba per sota del que exigeix la Carta Social Europa, conveni ratificat per Andorra. En aquest sentit, ha retret a l’executiu que es negués a un increment actual d’aquest sou fins el 50% del mitjà i que ho hagi justificat per l’impacte que pugui tenir sobre les empreses i el pressupost de l’Estat.

“Sorprèn que es parli de l’impacte sobre negocis i els comptes públics, però que s’oblidi com afecta les persones”, ha recriminat López durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dijous al Consell General. El parlamentari ha deixat clar la “preocupació” pel fet que des de l’executiu “no s’entengui que qui realment passa dificultats és l’assalariat o el pensionista que no percep prou ingressos”. Per això, ha afirmat que “seria bo que la inquietud fos primer per la gent que rep aquest salari mínim”.

A preguntes del conseller, el ministre d’Interior, Xavier Espot, ha xifrat en uns 400.000 euros el cost per a les finances públiques que tindria l’increment proposat des del PS –i refusat en el darrer debat d’orientació política-. López ha posat en relleu que aquesta quantitat, comparada amb altres partides del pressupost, no hauria de ser prohibitiva. “El problema se situaria a l’entorn de 0,25 rotondes (si prenem una rotonda d’1,5 milions d’euros de cost mitjà com a unitat de mesura)”, ha afirmat, tot recordant les inversions milionàries efectuades amb algunes infraestructures viàries.

En una altra pregunta, el conseller del PS ha demanat a Martí els motius pels quals, malgrat la paraula donada davant la junta de presidents, es va negar a facilitar el contracte i l’abast de l’encàrrec realitzat a l’auditora PricewaterhouseCoopers per a la revisió dels comptes de BPA. El cap de Govern ha admès que “no sempre hem estat prou diligents” amb les demandes vinculades a l’afer i també que, tot i que la petició d’informació va ser tramitada pel PS al juny, no va ser fins fa tot just quinze dies quan es va decidir a enviar-la a l’INAF, organisme que havia encarregat els treballs.

Davant aquestes respostes, López no s’ha mossegat la llengua. “Vostè ha fet tot el possible perquè no tinguem aquesta informació”, ha denunciat, per després criticar que “se’ns vol menystenir”. Bona prova d’aquesta voluntat seria que “ha tingut quatre mesos la demanda ficada en un calaix”. A banda, ha posat en relleu, el desig d’amagar informació arriba a tal extrem que, fins i tot, s’estaria perjudicant la imatge d’organismes com la sindicatura. “Amb la seva explicació, m’està dient que són ells qui han fet malament la feina”, ha apuntat, per després indicar que “veig que està disposat a anar contra tothom”.

L’enfrontament pel cas BPA també s’ha vist posteriorment quan López ha preguntat els motius pels quals el cap de Govern, durant el darrer debat d’orientació política, va anunciar que la resolució de l’afer s’allargaria fins el gener, un fet que preocupa, i força, al PS. “No serà res de nou si després d’unes eleccions arriben unes determinades notícies; tenim un exemple proper”, ha apuntat el parlamentari socialdemòcrata, tot recordant que el dia 13 de desembre s’han de celebrar comicis comunals. “Es guarda alguna sorpresa per a després?”, li ha demanat expressament, per també lamentar que “passen els mesos i creixen els dubtes”. El conseller ha deixat ben clar que la confiança en Martí en aquest afer s’ha perdut i que “vostè és l’únic responsable”.



Durant la sessió, Rosa Gili també ha preguntat al Govern per si es preveu elaborar properament una nova llei per regular l’ús d’aigua. La consellera ha argumentat que l’actual “és poc completa i obsoleta” sobretot quan en l’horitzó hi ha projectes que poden tenir un gran impacte als rius com ara les minicentrals. Per tot això, ha afirmat que “és indispensable” un text que “estableixi un marc per a la política comú de l’aigua”. Des del Govern, la ministra Sílvia Calvó ha admès que faria falta aprofundir aquesta regulació però a la vegada ha expressat que no és, per ara, la prioritat.

De la seva banda, a preguntes de Gerard Alís, el portaveu de Govern, Jordi Cinca, ha reconegut que, ara mateix, la CASS no té un sistema per facilitar als assegurats una simulació de com quedarà la seva pensió. El conseller ha lamentat que, malgrat l’important canvi efectuat a la llei sobre la companyia la passada legislatura, que comporta “importants retallades”, des de DA “no s'ha fet cap pedagogia ni explicació als ciutadans” i ha reclamat que es doti la parapública “dels mitjans perquè puguin facilitar aquesta informació”.

Un darrer tema pel qual s’han interessat els consellers socialdemòcrates ha estat l’estat de la gespa de l’Estadi Nacional, fruit de nombroses crítiques des del món del futbol, incloses les de representants de la pròpia UEFA. Pere López ha lamentat que “quan els duels internacionals tenen un component important en la imatge del país” s’hagi d’escoltar “partit rere partit” retrets per “les males condicions” i, en canvi, “sembli que el Govern no pot trobar cap solució”.

La pròpia ministra d’Esports, Olga Gelabart, ha reconegut que la gespa no és la millor per practicar futbol. Malgrat això ha apuntat que, en principi, no es preveu buscar cap millora. “Es va triar una opció no encertada i ens està donant problemes i el Govern no ho vol reconduir”, ha afirmat el parlamentari del PS, que ha recordat que es va optar per un projecte per a la gespa “que no era el que la UEFA recomanava”.

Els consellers general del Partit Socialdemòcrata han presentat una modificació de la Llei de la nacionalitat l’objectiu principal de la qual és que es redueixin fins a deu –actualment està a vint- els anys de residència necessaris al país per accedir al passaport andorrà. Aquest dimecres, Pere López i Gerard Alís han presentat un text que té, segons ha explicat el també president del grup mixt, tres motivacions principals.

La primera, afavorir la integració dels residents. En aquest àmbit, ha apuntat López, amb l’actual legislació “el balanç en termes d’integració és insatisfactori” ja que “per diferents motius, però principalment pels requeriments per adquirir la nacionalitat, molts ciutadans no poden participar activament a nivell polític i associatiu”.

Una segona motivació té a veure amb la necessitat d’homologació als estàndards internacionals. López ha argumentat que “de la mateixa que s’han fet passos cap a l’homologació a nivell econòmic i financer, aquests també han d’abastar altres polítiques com ara les socials i l’àmbit dels drets i de les llibertats”. A la vegada, ha posat sobre la taula les vegades que el Consell d’Europa ha recomanar reduir fins a deu els anys de residència necessaris per poder demanar la nacionalitat.

I el tercer motiu, ha explicat el conseller del PS, és “polític”. López ha recordat que la darrera vegada que el PS va presentar una proposició legislativa, els 22 consellers de DA van votar en contra de la seva admissió a tràmit. Tot i això, el cap de Govern, Toni Martí, “es va comprometre a portar el debat de nou al Consell abans de finals de legislatura”. Per això, i malgrat que finalment no ho va fer, des del partit s’entén que “recollint les seves paraules hi ha una predisposició a que el tema sigui debatut”.

El text tramitat preveu, a banda de la reducció dels anys necessaris a deu, fer que aquests no siguin necessàriament continuats tret dels darrers cinc. També s’adapten altres terminis ja reduïts com els que actualment es demanen als nets d’un andorrà (passaria de quinze a set) o a qui hagi cursat íntegrament l’escolaritat obligatòria a centres del país (es proposa que els anys d’escola necessaris passin de deu a només cinc).

La proposició de llei ja ha estat publicada al Butlletí del Consell General. Ara el Govern disposa de temps fins el proper 11 de novembre per emetre el seu criteri i, un cop aquest estigui publicat, el text se sotmetrà a la consideració del ple per si es pren o no en consideració. Gerard Alís ha posat en relleu que “el que és important és que podem debatre” i ha lamentat que “fins ara sempre se’ns ha dit que ara no toca”. De la seva banda, López ha admès que actualment hi ha molta gent que ja compliria els requisits previstos a la legislació que opten per no demanar el passaport. “Els experts ja diuen que hi ha una primera etapa on es vol participar activament però, després, si no es pot fer, es va perdent l’interès”, ha explicat el president del grup mixt, tot argumentant que, justament, la reducció a deu anys ajudaria a evitar aquest procés de desafecció.
 

Tal i com es va anunciar dijous en roda de premsa, el conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha tramitat una pregunta urgent al Govern que haurà de ser resposta el proper dijous, durant la sessió de control a l’executiu al Consell General. El parlamentari demana al màxim responsable de l’executiu, Toni Martí, perquè “ha faltat a la seva paraula davant la Junta de Presidents” i no ha tramés la informació que se li va demanar en relació als contractes i a l’encàrrec fet a l’auditora PricewaterhouseCoopers per a la revisió dels comptes de BPA.

López recorda que Martí va agafar el compromís d’enviar la informació sobre l’afer que se li demanés des del Consell General i que, en cas que aquesta no estigués en mans de Govern sinó d’entitats com ara l’INAF, la UIF o l’AREB, se’ls enviaria una carta per reclamar-la i es passaria als parlamentaris la resposta, fos quina fos.

Aquesta paraula, però, no va ser acomplerta amb la demanda d’informació feta pel PS en relació a l’encàrrec fet a l’auditora nord-americana. Per “sorpresa i incredulitat”, i malgrat el compromís agafat per Martí “davant el propi síndic general i els presidents de grup”, en la resposta no hi havia la documentació reclamada ni “cap comprovant que evidenciï que s’ha complert la paraula d’enviar la demanda a les entitats afectades”.

Per al PS els fets tenen “gravetat” ja que provoquen que els consellers “no puguem disposar de la informació sol•licitada”. Aquest seria, a l’entendre de la formació “l’objectiu del cap de Govern” en el que, s’assegura, “és una nova burla a les institucions del país i al conjunt del Consell General”.