La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat quatre reserves d’esmena al projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per tal de “minimitzar els greus perjudicis que tindrà aquesta legislació per als funcionaris”, segons ha informat la formació en un comunicat, en què afirmen que la formació “vol impedir” també que “DA faci una modificació encoberta de l’estructura general de la funció pública”.

Una de les modificacions que proposa Gili consisteix a afegir un nou apartat a l’article 4 que estipula que “l’administració promotora garanteix que les persones físiques beneficiàries d’aquest pla percebin un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari, sumant la prestació de la CASS i la d’aquest pla (...)”. Actualment, és un 70%.

Precisament també en relació a l’article 4, i amb l’objectiu d’“evitar que el Govern es renti les mans del que pugui passar en un futur amb el pla de pensions dels funcionaris”, els socialdemòcrates defensen un canvi en el redactat del punt 3 de l’esmentat article per eliminar el següent: “El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte a la gestió i la custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les presta­cions.”

En la quarta reserva d’esmena es proposa suprimir la disposició final primera del text que “impulsa una modificació encoberta de l’estructura general de la funció pública ja que es canvien una sèrie d’articles molt importants que mereixen per si sols una gran reflexió i que no es poden formular de manera precipitada al final d’una legislatura”. En aquest sentit, la formació socialdemòcrata considera que a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i a excepció dels cossos especials de la duana, dels bombers, dels penitenciaris, de la policia, dels banders i dels inspectors i interventors, “es preveu la desaparició dels funcionaris en benefici dels agents de l’administració”.

Finalment, els socialdemòcrates proposen la modificació del redactat de l’apartat 1 de l’article 16 del projecte de llei per tal que l’organisme responsable del fons de pensions de la funció pública com a entitat gestora sigui la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup socialdemòcrata defensa que els funcionaris percebin un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat 4 reserves d’esmena al projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública per tal de minimitzar els greus perjudicis que tindrà aquesta legislació per als funcionaris. Els socialdemòcrates també volen impedir que DA faci una modificació encoberta de l’estructura general de la Funció Pública, la qual pretén fer desaparèixer els funcionaris en benefici dels agents de l’administració.

Una de les modificacions més substancials que proposa Gili consisteix en afegir un nou apartat a l’article 4 que estipula que “l’administració promotora garanteix que les persones físiques beneficiàries d’aquest pla percebin un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari, sumant la prestació de la CASS i la d’aquest pla (...)”. Actualment, és un 70%. Precisament també en relació a l’article 4 i, amb l’objectiu d’ “evitar que el Govern es renti les mans del que pugui passar en un futur amb el pla de pensions dels funcionaris”, els socialdemòcrates defensen un canvi en el redactat del punt 3 del citat article per eliminar el següent: “El Govern no assumeix cap responsabilitat respecte a la gestió i la custòdia de les aportacions ni dels fons acumulats, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions”.

Mentrestant, la quarta reserva d’esmena intenta frenar “un altre tema molt preocupant del projecte de llei presentat pel Govern”. En aquest cas, es proposa suprimir la disposició final primera del text que “impulsa una modificació encoberta de l’estructura general de la Funció Pública ja que es canvien una sèrie d’articles molt importants que mereixen per a ells sols una gran reflexió i que no es poden formular de manera precipitada al final d’una legislatura”. És a dir, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, a excepció dels cossos especials de la duana, dels bombers, dels penitenciaris, de la policia, dels banders i dels inspectors i interventors, es preveu la desaparició dels funcionaris en benefici dels agents de l’administració. Això significa que si el projecte de llei tira endavant, “els treballadors que ens atendran a l’edifici administratiu tindran un contracte que es regirà pel codi de relacions laborals i, en conseqüència, estaran en una situació de menor protecció en quant a les seves actuacions i podran ser sotmesos a moltes més pressions per a qui ostenti el poder”.

Finalment, els socialdemòcrates proposen la modificació del redactat de l’apartat 1 de l’article 16 del projecte de llei per tal de què l’organisme responsable del fons de pensions de la funció pública com a entitat gestora sigui la Caixa Andorra de Seguretat Social.

Andorra la Vella, 22 d’octubre del 2014

Un pensa que totes les iniciatives destinades a reactivar l’economia han de ser ben rebudes i aplaudides, i més en el context de crisi en el qual es troba el país. Per això sorprèn que en mitja hora, en roda de premsa, Demòcrates per Andorra deixi a l’alçada del betum dues iniciatives legislatives proposades pel PS per reactivar l’economia. Mitja hora de manifestacions provinents de la majoria absolutíssima que inexplicablement, a voltes, actua com l’oposició a l’oposició.

Perquè als socialdemòcrates ens preocupa la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur hem proposat dues iniciatives amb un esperit constructiu i pensant en el país.

La primera iniciativa, la llei de cooperatives, estem segurs que pot aportar molt al nostre teixit empresarial tal com ja està succeint en altres països que fa temps que disposen d’aquesta fórmula societària, sempre que no la malmetin via esmenes. I a diferència del que diu DA, és una bona mesura de reactivació econòmica que de ben segur ajudarà a crear nous llocs de treball.

La segona iniciativa, de reactivació del comerç, pretén corregir quatre aspectes que tenen un gran impacte sobre la seva competitivitat. Les comissions bancàries de les operacions amb targetes, el període de preavís per canviar de local comercial i la creació d’un mecanisme per evitar els transitaris andorrans per a expedicions de menys de mil euros. Finalment, la constitució de la Taula de treball de turisme i comerç pretén que el sector juntament amb el Govern debati a porta oberta mesures per millorar-lo.

Ben poques mesures de reactivació ha proposat DA al llarg de quatre anys per anar menystenint les iniciatives de l’oposició. Al PS no ens cauen els anells per valorar positivament la posada en marxa del pla Engega –encara que nosaltres vam proposar que s’iniciés el 2012– o el pla de rehabilitació d’habitatges.

Els socialdemòcrates ens posem i posarem al costat d’iniciatives que són un benefici per al país. L’interès general sempre ha d’estar per sobre de l’interès partidista. En definitiva, estem davant dues maneres diferents d’entendre la política.

Al següent link podreu veure l'entrevista a la consellera general del grup socialdemòcrata, Rosa Gili, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 15/10/2014

També podeu descarregar l'arxiu d'àudio de l'entrevista visitant aquesta plana web: cafè de l'Ara i Aqui amb Rosa Gili.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat 38 esmenes a la proposició de llei de l’arbitratge, la majoria per adaptar el text al model que estableix la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional. Els socialdemòcrates han declinat presentar esmenes a la proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda com a regla d’or, perquè “DA ha decidit de manera unilateral tirar endavant una llei que limita la gestió pressupostària del Govern i els comuns a final de legislatura i sense el consens de totes les forces polítiques”.

El grup planteja un conjunt de canvis significatius a la proposició de llei de l’arbitratge amb l’objectiu d’adaptar la legislació al model establert per la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional. En aquest sentit, el grup veu “sorprenent” la sistemàtica i l’estructura de la llei ja que divideix l’arbitratge nacional i l’internacional però regulant prioritàriament el nacional. En conseqüència, la regulació de l’arbitratge internacional es deixa, en gran mesura, a la simple remissió normativa a allò regulat prèviament sobre l’arbitratge nacional, “la qual cosa pot donar lloc a confusions i interpretacions contradictòries”.

Respecte a la regla d’or, Rios insisteix que “no estem d’acord a aprovar aquesta llei a final de legislatura i que afecti un Govern i uns comuns futurs” i proposa “que s’impulsi un pacte d’Estat un cop es constitueixi un nou Consell General i uns nous comuns”.

El grup parlamentari socialdemòcrata no presentarà esmenes a la proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques, la regla d'or, perquè, en la seva opinió, DA ha tirat endavant aquest text legal sense el consens de totes les forces polítiques. A més, els socialdemòcrates han entrat 38 esmenes a la proposició de llei de l'arbitratge.

David Ríos, el president del grup socialdemòcrata, ha assegurat que no presentaran cap esmena a la regla d'or perquè creuen que DA ha decidit de manera unilateral tirar endavant una llei que limita la gestió pressupostària del Govern i els comuns i altres organismes sense el consens dels grups polítics.

A més, Ríos ha comentat que no estan d'acord a aprovar aquesta llei a final de legislatura i que afecti un Govern i comuns futurs. Des del Partit Socialdemòcrata es mostren partidaris que s'impulsi un pacte d'estat en aquest àmbit, un cop es constitueixi un nou Consell General i uns nous comuns.

Per altra banda els socialdemòcrates han presentat 38 esmenes a la proposició de llei de l'arbitratge, la majoria de les quals busquen adaptar el text al model que estableix la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional. Consideren que d'aquesta manera s'obtindrà una llei més àgil i moderna.

Veure article relacionat

Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a David Rios, President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira, realitzada el 06.10.14.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup socialdemòcrata entra a tràmit la llei de reactivació del comerç



El president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha entrat aquest matí al registre del Consell General la proposició de llei de reactivació del comerç. Els socialdemòcrates confien que el text rebi el suport de tots els grups parlamentaris i creuen que “si hi ha voluntat política la llei es pot aprovar abans d’acabar l’any”.

Tal i com va anunciar en roda de premsa el primer secretari del PS, Pere López, el grup parlamentari socialdemòcrata ha tramitat aquest matí la proposició de llei de reactivació del comerç. Es tracta d’un conjunt de “mesures molt concretes” dirigides a millorar la competitivitat del sector, un dels més afectats per la greu crisi dels últims anys i pal de paller del model econòmic del país. En aquest sentit, els socialdemòcrates entenen que “l’actuació de l’administració ha de tenir molt present la necessitat de potenciar el principal sector econòmic del nostre país destinant els recursos necessaris per a la millora de la seva competitivitat i legislant per tal de corregir situacions que estan afectant negativament a la competitivitat del sector”.

Rios confia que el text tingui el suport de la resta de grups parlamentaris ja que “no s’entendria que la resta de grups donessin l’esquena a mesures d’impuls al sector econòmic més important del nostre país”. Malgrat l’alt volum de lleis que es troben en procés de tràmit parlamentari, el president del Grup socialdemòcrata creu que “hi ha el marge de temps suficient per aprovar aquesta llei abans de finalitzar la legislatura i, si hi ha voluntat política, no hi ha d’haver cap impediment perquè aquesta llei vegi la llum abans de final d’any”. En aquest sentit, Rios afegeix que “seria molt important que durant el Nadal els comerciants ja es poguessin beneficiar d’aquestes mesures”.

La proposició de llei es compon de només cinc articles i una disposició transitòria. El primer d’ells proposa una limitació de les comissions bancàries. Així, s’estableix que les comissions cobrades per les entitats de crèdit tinguin un import màxim del 0,3% per a les targetes de crèdit i del 0,2% per a les targetes de dèbit. A més, la disposició transitòria determina que en cas de pagaments amb targetes de crèdit i de dèbit andorranes aquestes comissions siguin del 0% durant dos anys a partir de l’entrada en vigor de la llei.

El segon article de la proposició de llei fixa l’establiment d’un procés simplificat per a les petites expedicions comercials (per un import global inferior a 1.000 euros), de manera que aquestes no requereixin la intervenció de transitaris per al professional, sempre que es facin dins de l’àmbit de les activitats que figurin en el seu registre de comerç.

El text també impulsa la reducció del termini de preavís i de la corresponent indemnització dels contractes d’arrendament de locals comercials. I finalment, la proposició de llei preveu la creació de les taules de turisme i de comerç perquè hi hagi una concertació entre el sector i l’administració tant en la promoció a l’exterior com per posar en marxa plans de formació i millora de la competitivitat.

Andorra la Vella, 6 d’octubre del 2014

La legislatura encapçalada per Demòcrates per Andor­ra està arribant al final i, cada dia que passa, es van sumant noves decepcions. La llista de despropòsits ja comença a ser alarmant. I és que una vegada acabat el treball en comissió legislativa de la proposició de llei de bases de l’ordenament tributari, el resultat n’és un text que resultarà totalment inoperant perquè buida d’eines i instruments la futura Agència Tributària per poder controlar de manera efectiva el frau fiscal.

I això serà així perquè els demòcrates, novament amb el suport del grup mixt, han acordat dificultar i posar traves a l’aixecament del secret bancari en aquesta llei, i això significa que no es podrà perseguir de manera eficaç aquells que incompleixin les seves obligacions tributàries.

El més preocupant de tot plegat és que abans de l’estiu es va aprovar la llei de serveis socials i sociosanitaris (els socialdemòcrates també ens vam quedar sols amb el rebuig d’aquesta llei) que a més d’incloure unes retallades dràstiques en prestacions, estableix que les persones que vulguin accedir a ajudes hauran de donar la seva informació bancària i la de tota la seva família. És inadmissible que s’exigeixin els extractes de comptes bancaris de tots els familiars per accedir a una petita ajuda i, en canvi, l’agència tributària hagi de seguir un viacrucis administratiu per poder accedir a les dades bancàries i així poder lluitar de manera efectiva contra el frau fiscal. A qui volen protegir?

A qui volen protegir quan DA ha determinat que en el marc d’una inspecció fiscal, equiparen la protecció constitucional del domicili personal a la del despatx de direcció d’una empresa, o els espais on es custodia la comptabilitat o la documentació?

DA dóna una estocada a la implantació del nostre model fiscal. Sense una Agència Tributaria amb eines efectives per lluitar contra el frau fiscal, no es podrà garantir que les obligacions definides en les lleis de l’IRPF, l’impost de societats, l’IGI i d’altres figures impositives s’apliquin per a tots els ciutadans igual.

El grup socialdemòcrata lamenta que la proposició de llei de bases de l’ordenament tributari estableixi el secret bancari “impedint així la lluita efectiva contra el frau fiscal i protegint al defraudador”. Els socialdemòcrates valoren com a “molt decebedor” el text definitiu. En aquest sentit, el president del grup, David Rios, lamenta que “ens hem quedat sols amb l’intent d’eliminar el secret bancari” i, com a conseqüència, “la llei resultarà totalment inoperant perquè buida d’eines i instruments la futura Agència Tributària per poder controlar de manera efectiva el frau fiscal”. Rios i la consellera Rosa Gili han presentat també respectivament una pregunta sobre la recaptació de l’impost de societats al sector bancari financer i una altra sobre les mancances de l’Estadi Nacional. Per la seva banda, la consellera del grup mixt Sílvia Bonet ha presentat una pregunta per saber si el Govern té previst entrar la modificació del Codi de relacions laborals per a la introducció del dret de vaga.

Veure article relacionat