Firmaríeu un contracte a cegues? Estareu d’acord amb mi que ningú amb dos dits de seny ho faria!
Un contracte en el qual no heu participat en la seva elaboració, o ben poc perquè no us han deixat el temps necessari per estudiar-lo i per esmenar-lo.
Tampoc us han explicat quins efectes tindrà en la vostra vida futura; de fet, no sabeu si us serà beneficiós o no. No us ho van explicar a l’inici, tampoc ho van fer quan va començar a tenir efectes, i quatre mesos després que ja heu començat a complir la vostra part del contracte encara no sabeu què implicarà aquest en la vostra vida futura. Suposo que molts ja sabreu que m’estic referint al Pla de pensions de la funció pública que afecta directament tots els treballadors públics.
En ple mes de juliol del 2014, el Govern de Toni Martí va entrar una proposició de llei enrevessada i mal feta a través d’un injustificat tràmit d’urgència (que només s’entén per estratègia electoral). Ho va fer sense seguir correctament el procediment de consulta a la Comissió Consultiva regulat en la Llei de la funció pública, i amb una falta de consideració inacceptable als consellers generals en no deixar-nos el temps necessari per fer la nostra feina d’oposició. Aprofitant la majoria absolutíssima de Demòcrates per Andorra, el mes d’octubre s’aprovava la llei i aquesta entrava en aplicació el passat mes de juny.
Quatre mesos després de la seva entrada en vigor, el molt transparent Govern de DA encara no ha estat capaç d’informar els treballadors públics dels efectes de la nova llei en les seves futures pensions. Com encara esperem, per cert, que ho faci amb la nova Llei de la CASS, aprovada el juliol 2014 i en aplicació des de l’1 de març d’enguany. Aquesta no només concerneix els funcionaris, que també, sinó que per la seva afectació en les jubilacions, ens toca a tots!
Malgrat haver-ho reclamat en seu parlamentària ja el setembre 2014, després a l’octubre en el debat de la llei i dues vegades més en sessions de preguntes al Govern, i tot i la demanda insistent i totalment legítima dels propis treballadors, a dia d’avui el Govern encara no ha tramès les simulacions dels efectes del nou Pla de pensions a cada un dels partícips.
Per tant, crec que és una evidència dir que els funcionaris andorrans han hagut de “firmar” un contracte a cegues en aquesta qüestió. De fet, no l’han signat, ho ha fet el Govern per ells. No han hagut de rubricar res perquè la maquinària de Toni Martí s’ha cuidat de formalitzar-ho a través d’una llei. Un text imposat, en contrapartida del qual el Govern no els ha ofert cap tipus de garantia ni pel que fa a la custòdia ni pel rendiment d’aquests diners.
No voldríem malpensar creient que l’executiu de DA frena voluntàriament l’accés a la informació, però n’hi ha qui ho comença a creure. Pot ser que les simulacions no donin el resultat promès del 60% del darrer salari? Ja ho vam avisar en el seu moment, però ara podria quedar confirmat. És una evidència que la introducció dins la llei d’una fórmula incomprensible i el més opaca possible per calcular les pensions futures no va ajudar llavors, ni ho fa ara a entendre els efectes de la nova disposició. A més, podem dir clarament que és un menyspreament inadmissible cap als treballadors públics, el fet de fer-los arribar la informació demanada de manera inexplicablement lenta; i més tenint en compte que aquesta velocitat és inversament proporcional a la celeritat en l’aprovació de la llei.
No voldríem creure que a DA no li convé explicar, a les portes d’unes noves eleccions, els efectes d’una reforma que potser donarà alguna mala sorpresa!
El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha exigit que es facin públics ja els resultats de l’auditoria que Price Waterhouse Cooper ha realitzat sobre els comptes de BPA. El polític del PS ha reclamat també que els clients afectats puguin començar ja a treballar amb Vall Banc.
“Han mirat, remirat i revisat els comptes, s’han demanat les explicacions escaients i han passat pràcticament set mesos des de la nota del FinCEN”, ha recordat el parlamentari, per posteriorment “exigir que s’acabin els treballs; que es presentin els resultats i que els clients passin a Vall Banc i puguin començar a operar amb normalitat per acabar l’angoixa d’aquestes persones amb estalvis a BPA”. López ha posat sobre al taula el fet que “després de set mesos, el percentatge analitzat ha de ser molt elevat “ i que “si falta un client petit que no ha pogut venir, no ha de tenir cap mena d’afectació sobre la revisió global”. Per això, ha demanat que es presenti “en el termini més breu possible”.
El conseller general del PS ha lamentat els perjudicis que el retard està causant. “No hi hauria d’haver motius perquè això s’hagi retrasat tant. Està malmetent molt la imatge del país”,ha alertat, per després recordar que “als que tenen els seus diners allà se’ls va dir que hi hauria solució abans de l’estiu”. Al seu entendre, “per força”, la revisió de comptes “ja deu estar molt avançada” i, per tant, “tot el que s’hagi analitzat ja es pot presentar”.
López ha volgut deixar clar que un dels motius esgrimits pel retard no pot ser, en cap cas, les crítiques al sistema de control dels clients que feia servir BPA. “El que podem dir, en base a les informacions en el sí de la comissió especial, és que no es pot argumentar que hi havis un sistema deficient. No és cert. La UIF feia la seva feina i l’entitat tenia els seus mecanismes d’identificació de client aprovats i revistats per les diferents institucions i empreses auditores”, ha explicat.
Durant la compareixença, López ha volgut també criticar al Govern per l’incompliment de dos promeses fetes fa un any davant el col•lectiu de la gent gran: l’increment de les pensions més baixes i el cofinançament dels actes de podologia. El conseller socialdemòcrata ha recordat “la forta estirada d’orelles” que el president del col•lectiu, Simó Duró va fer al cap de l’executiu, Toni Martí, durant la celebració de la Festa Magna. “D’aquestes dues promeses res de nou, cap notícia quan són qüestions que preocupen molt a un col•lectiu ampli de ciutadans.”, ha lamentat.
L’auditoria de revisió dels comptes de BPA encarregada a Price Waterhouse Cooper ja hauria d’estar més que completada. Aquesta és l’opinió expressada pel conseller general del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López. El parlamentari, que ha estat entrevistat a la Cadena SER ha recordat que fa dies que s’han superat els terminis establerts per aquest treball i ha alertat dels perjudicis que aquest retard provoca als clients afectats per la crisi de l’entitat financera.
“De l’auditòria no en sabem res”, ha denunciat López, tot posant sobre la taula que, en un primer moment, des del Govern “s’havia dit que el 5 de juny ja ho tindrien acabat”. L’allargament del treball preocupa al PS i així ho ha volgut exposar el conseller general. “Sembla que s’està buscant per tot arreu algun tipus d’informació que no sabem quina és”, ha indicat, per posteriorment afirmar que “ja és moment de tenir conclusions i que ens diguin quins clients estaven afectats per qüestions de blanqueig”. L’endarreriment, ha alertat, pot aixecar suspicàcies. “Comencem a pensar que a algú no li acaba de fer gràcia el que diu l’informe i que aquí està el problema”, ha apuntat.
López ha reiterat les crítiques al sistema escollit, una revisió exhaustiva de tots i cadascuns dels comptes de l’entitat financera. D’una banda, perquè s’està generant un cost que “és un desgavell” no només “pels diners que suposa” sinó també “perquè no s’explica que es persegueix amb aquesta feina”. I, a més, amb un darrer inconvenient: l’allargament del procés. “Aquí hi ha coses de les quals ens oblidem. Portem set mesos i no sabem quan acabarà. S’allarga el procés de resolució i això és un cost pel ciutadà i també hi ha una mala imatge a nivell internacional”, ha puntualitzat.
Durant l’entrevista, el conseller també ha denunciat la negativa de l’INAF, la UIF o del propi Govern a facilitar informació i documentació a la comissió especial creada per analitzar l’afer des del Consell General. “La sensació és que això respon a una conxorxa de silenci entre institucions i a una voluntat de bloqueig”, ha criticat, per després lamentar que “ara per ara, no podem treballar”. Per a López, “hi ha una voluntat política de DA i de Toni Martí” de no respondre a les demandes. El parlamantari ha avisat que “primer esgotarem totes les vies que tenim al nostre abast” però que “si no arriba ens haurem de buscar altres mecanismes per obtenir” una informació que “pertany a tots els andorrans perquè la crisi ens ha afectats a tots”.
El conseller del PS també ha donat la seva opinió sobre l’anunci d’una reforma del Codi de Relacions Laborals. I també aquí s’ha mostrat contundent: “El que hi ha darrera és només la voluntat d’abaratir l’acomiadament”. Per a López, no es pot comparar Andorra amb altres països només analitzant les indemnitzacions per fer fora a un assalariat. “Als altres Estats costa menys acomiadar però hi unes garanties pels treballadors que aquí no hi són”, ha comentat. Per això, ha reclamat que “es compari què es percep a altres llocs quan t’han acomiadat i què es percep a Andorra”.
En l’últim tram de l’entrevista, el president del grup parlamentari mixt ha abordat el panorama que s’albira de cara a les properes eleccions comunals. López ha fet una crida al centreesquerre per “ser capaços de construir una proposta política conjunta”. Al seu entendre, “a l’esquerra queda un ampli espectre que pot guanyar a vàries parròquies”, entre les que ha citat Andorra la Vella, Escaldes o Encamp. Al mateix temps, també ha llençat un avís: no presentar una alternativa progressista “seria decebre els ciutadans i condemnar-los a quatre anys més de governs comunals de centredreta”.
Ens coneixíem de vista, al ser d’Escaldes i més o menys de la mateixa edat però no recordo haver-li parlat mai. De fet, ens vam conèixer més tard, a l’escola dels nostres fills; jo des de la vessant de docent, i de mare al mateix temps, i la Cèlia com a mare d’alumnes i presidenta de l’associació de pares de l’escola francesa d’Escaldes.
Cadascuna des de la seva posició vam lluitar tot el què vam poder per millorar les condicions del centre dels nostres fills. No ho vam fer soles, hi va haver molta gent que també hi va contribuir i no voldria dir noms per no oblidar-me ningú, però tots aquells que hi eren, es reconeixeran segur. Penso que podem estar contents de com van millorar les coses en poc temps (espais, equipaments...) i fins i tot, com es va resoldre alguna crisi forta lligada a un mal fitxatge en el més alt representant educatiu francès d’aquell moment.
Sens dubte, aquestes situacions viscudes creen lligams i et permeten conèixer a fons qui tens en front: de quin peu calça i sobretot de si hi pots comptar o no.
I la Cèlia, per a mi, és una d’aquestes persones en les quals pots comptar! En ella vaig trobar una persona treballadora, valenta, intel·ligent, resolutiva, justa i pràctica.
Qui la coneix ho sap com jo!
Un temps més tard, les idees polítiques ens van apropar encara més. Aquest cop ja no era únicament per lluitar per l’escola dels nostres fills sinó que ens vam retrobar en la voluntat de treballar per una Andorra millor, més justa i pròspera.
De fet, a mi, la via de la lluita per l’escola em va portar a entrar en política activa l’any 2009, presentant-me com a independent en la llista territorial del PS per Escaldes amb el bon company Jordi Font; i al 2011, la Cèlia Vendrell feia el pas presentant-se com a candidata a les Comunals per Escaldes.
Convé destacar també que per una d’aquelles casualitats de la vida, tenim les dues un fill nascut el 8 de febrer d’un mateix any. Alguna altra batalla més, sense saber-ho vam compartir aquell mateix dia!
Fa pocs dies, el comitè local d’Escaldes del Partit Socialdemòcrata, reconeixia a la Cèlia la bona feina com a consellera feta durant aquests quatre anys i per això, va sortir escollida com a primera candidata del partit a les properes eleccions comunals d’aquest desembre.
Estic convençuda que és la millor persona per Escaldes perquè conec el seu tarannà i les seves capacitats; i espero de tot cor, que pugui demostrar tot el que és capaç de fer per tirar endavant la nostra parròquia!
El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha advertit a Govern i també a la UIF i a l’INAF que els ciutadans estan perdent la confiança en la seva actuació a l’hora d’abordar l’afer BPA. D’una banda, ha indicat, per l’incompliment continu dels terminis marcats per a les diferents etapes de la resolució del cas. De l’altra, per la resistència a facilitar informació que ajudi a aclarir la situació.
“S’està abusant de la paciència i la bona fe dels ciutadans i dels empresaris”, ha denunciat el parlamentari, tot recordant que “avança el calendari, els terminis es van incomplint, arriben les dates límits i ningú dóna explicacions”. Com a exemple d’aquesta afirmació ha posat sobre la taula que “l’informe de Price Waterhouse Cooper havia d’estar el 5 de juny, segons declaracions del ministre Cinca”. En canvi, “han passat quatre mesos, s’han aplicat nous criteris i ningú explica res”. La conseqüència és, apunta, que “això s’allarga i l’angoixa i els patiments dels ciutadans cada cop és més gran”.
I per a López, “el Govern té molta responsabilitat en aquestes falta d’explicacions”. La situació, ha argumentat, també està provocant que “la UIF i l’INAF, que ja van quedar tocades per l’esclat de l’afer, encara ho estiguin més per la gestió que estan fent de la crisi”. El resultat, ha conclòs, és que “els ciutadans ja no hi confien en aquests organismes”.
Un altre motiu del desgast és la negativa a facilitar informació al Consell General i, en particular, als membres de la comissió especial creada per analitzar el cas i els riscos del sistema financer. “Quan es nega informació als ciutadans i als consellers se’ls està negant un dret legítim”, ha criticat.
De fet, ha alertat que, si continua aquesta “voluntat d’hermetisme i de no col•laborar”, potser tocarà plantejar-se el futur de la comissió. “Si aquesta informació no arriba, si les entitats no tenen voluntat de col•laborar i continuen tancades a lliurar-la, arribarà un moment en que la comissió potser deixar de tenir raó de ser”. I és que, ha argumentat, l’òrgan “ha de tenir documents de treball per poder analitzar i discutir i a partir d’aquí emetre les seves conclusions”. En canvi, “si fins ara no tenim ni un sol foli, no podem fer la nostra feina”, fet que qualifica com a una situació “que gairebé és d’impotència”. Per això, ha exigit tant a Govern com a UIF i INAF que “canviïn la seva actitud” i que “deixin l’aïllament per donar les explicacions que tots els ciutadans mereixen”.
López també ha reiterat el rebuig del PS a que Govern empri tots els beneficis d’Andorra Telecom, tal i com preveu. “No és el primer cop que s’opta per aquest recurs i no és res més que una mostra més de la incapacitat per equilibrar els comptes de l’Estat i del fracàs de la política pressupostària de DA”, ha denunciat, per després advertit que, a més a més, “és una estratègia altament perillosa per al país”.
I és que, ha remarcat, “sobre el futur de la companyia planen importants canvis que poden provocar una reducció d’ingressos” quan, en canvi, “caldrà fer fortes inversions per mantenir la qualitat del servei”. Per això, López entén que “és una temeritat des del punt de vista financer equilibrar els comptes amb aquests romanents perquè els propers anys li faran falta a l’empresa”. Això, ha alertat, “pot condicionar les tarifes”.
El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha expressat la preocupació que genera en la formació l’anunci fet pel Govern que utilitzarà a partir de l’any vinent tots els dividends que generi Andorra Telecom i, per tant, no incrementarà les reserves de la societat. El parlamentari ha deixat clar que la formació no hi està d’acord amb una mesura que, al seu entendre, evidencia “la incapacitat de DA per equilibrar els comptes públics”.
López ha posat en relleu que aquesta possibilitat surt reflectida en l’avaluació realitzada per l’agència de qualificació Standard & Poor’s (S&P), que ha mantingut el ràting andorrà en BBB-. “És un tema que hem de mirar amb molta calma”, ha apuntat el conseller, tot recordant que la mesura no seria gens positiva per a la companyia de telecomunicacions “en un moment on planen sobre ella dificultats com el tema de la itinerància o la necessitat d’inversió en nous productes”.
El polític del PS ha estat clar a l’hora de reclamar a DA que “plantegi altres solucions”. En la seva opinió, agafar tots els dividends arreglaria ara un problema però “en generarà d’altres ens propers anys”.
Una altre punt que preocupa de l’informe d’S&P és “el cost de la resolució del cas BPA i com pot afectar als comptes públics” si no s’aconsegueix vendre la nova entitat financera. “L’afer es va allargant”, ha recordat López, “sense que ni Govern ni l’AREB donin solucions” ni tampoc informació, que “apareix amb comptagotes”. Per a López, a més a més, es pot dir que el risc de contagi s’ha contingut “de moment” però avisa que “tothom està a l’espera de la resolució”. Aquesta, lamenta, s’està dilatant, entre d’altres coses, perquè l’estratègia seguida, la revisió de tots els comptes, “comporta molts problemes, entre ells un cost econòmic i també el calendari”. I això provoca que “els ciutadans segueixin sense poder disposar dels seus fons i amb una situació de neguit i angoixa”.
López ha advertit que l’avaluació feta per l’agència de qualificació no és, ni molt menys, positiva. Alerta que la nota obtinguda “és baixa” i posa el país “en una situació límit”. Per això, “no podem compartir el cert estat de complaença que demostra Govern”.
El conseller del PS també ha valorat l’anunci de la signatura del CDI amb Portugal. Ha celebrat el fet que “s’amplia la xarxa” d’acords però ha apuntat que cal esperar a veure “les condicions particulars”. Això sí, no ha amagat que “ens temem que passarà com amb Espanya” ja que a les negociacions “hem arribat en un moment tardà, amb moltes dificultats a nivell internacional, molta pressió sobre els comptes públics i dubtes sobre la plaça financera andorrana”. Això fa preveure que “les condicions seran pitjors” ja que “estem signant convenis en el moment més dur dels darrers quinze o vint anys” i això fa que “les negociacions siguin més dures i els veïns se sentin més forts”.
La consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha fet arribar al Govern vàries preguntes sobre la situació de la societat Ramaders d’Andorra. La parlamentària vol més informació de cara a la tramitació del projecte de llei que està a tràmit per modificar-ne els estatuts. L’executiu haurà de respondre aquestes qüestions de forma escrita.
D’una banda, Gili recorda que en el text enviat des del Govern s’anuncia que no es disposa de les eines “per assegurar el manteniment de la prestació del servei públic a l’escorxador nacional en cas de cessament per incompliment o bé manca de concurrència privada del contracte de gestió”. Aquest seria el motiu, segons l’executiu, de la modificació dels estatuts. De l’altra, la consellera posa sobre la taula l’anunci de venta de 439 accions de la societat ara en mans de l’executiu a socis privats de l’entitat.
En concret, Gili demana que s’ampliï l’explicació sobre els problemes a l’escorxador que motiven el canvi legislatiu. En una segona qüestió, la parlamentària socialdemòcrata reclama saber per què s’ha optat des del Govern per posar a la venda les accions, que suposen gairebé un 10% dels títols en possessió de l’executiu.
Al llarg d’aquest estiu que acabem tots plegats d’abandonar he pogut gaudir del període de vacances més llarg del qual he disposat en els darrers anys (segurament, en un nombre excessiu d’anys). Tampoc es pot considerar, tot s’ha de dir, que hagi estat un temps enorme… Han estat, concretament, tot just tres setmanes. Per ser encara més exacte: 23 dies.
Els darrers anys (massa, insisteixo) ja fos per les conseqüències provocades pels resultats electorals aconseguits pel Partit Socialdemòcrata (ja fossin victòries o derrotes) o per nous condicionants viscuts en l’àmbit personal (en alguns anys), les circumstàncies m’havien impedit de poder gaudir d’uns dies continuats de veritable descans, quelcom que, ho tinc clar ara, és molt necessari per a qualsevol persona.
I és que tenir un període continuat de vacances et dóna espai per pensar. Una possibilitat que el dia a dia habitual, malauradament, no et permet gaire sovint. I res es pot comparar amb la sensació de tenir temps, un temps força llarg, sense haver d’estar permanentment pendent d’atendre qüestions laborals o polítiques, d’agafar el telèfon mòbil, de llegir documents o d’enviar algun correu electrònic urgent. Aquests 23 dies jo ho he pogut fer.
Disposar de llargues estones per llegir algun llibre postergat durant mesos, de moments per poder viatjar, per descobrir nous indrets dels quals, fins ara, tot just havia sentit a parlar però no coneixia, per fer exercici o, simplement, per gaudir del relax impagable d’estar amb els teus és veritablement un regal. Un autèntic regal. Sense cap mena de dubte, aquests dies m’han permès arribar a una conclusió clau: les hores compartides i gaudides amb la família i amb els amics són les mes ben emprades.
Espero que aquest esperit estiuenc pugui tenir continuïtat els propers dies i m’ajudi (encara que, òbviament, a menor escala) a trobar espais de desconnexió i de gaudiment també amb els més propers.
Un consell. Els emplaço, si em permeten (i plenament conscient de les dificultats que el dia a dia ens representa a tots), a abocar-s’hi decididament.
El Govern ha admès davant el ple del Consell General el retard en el compliment de la Llei de creació del pla de pensions de la funció pública. A preguntes del conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís, el cap de l’executiu, Toni Martí, ha reconegut que encara no pot confirmar ni quan estarà aprovat el reglament de la comissió de seguiment del pla ni quan tindran els treballadors les simulacions promeses sobre com quedaria la seva prestació de jubilació. Des de la formació socialdemòcrata, s’ha lamentat el “menysteniment” que, al seu entendre, està patint els funcionaris en aquesta qüestió.
Martí no ha tingut més remei que acceptar que la normativa, per a la qual la llei atorgava un termini màxim de tres mesos –va entrar en vigor l’1 de juny- no va ser enviada a la comissió consultiva fins fa uns pocs dies i, per tant, la seva aprovació encara haurà d’esperar fins que aquest òrgan faci l’informe preceptiu. Similar situació es dóna amb les simulacions de les futures pensions que no es tenen encara. El màxim responsable de l’executiu ha explicat que confia en poder passar-les als treballadors públics en el proper mes o mes i mig però, posteriorment, ha reconegut que tampoc és del tot segur que es pugui complir aquest termini.
Des del PS, Alís ha criticat de forma dura el que es veu com a un “menyspreu” cap els funcionaris que “no és de rebut” i ha exigit a l’executiu “una acció ràpida” perquè els treballadors públics “puguin tenir la informació necessària” per decidir si aporten o no diners al pla i en quin percentatge. De la seva banda, la seva companya de bancada, Rosa Gili ha advertit que el retard admès pel Govern “és més greu del que sembla” per les conseqüències que pot tenir per als funcionaris. I és que, ha recordat, els afectats necessiten tenir aquests números per poder decidir si els surt a compte entrar o, pel contrari, sortir si han començat a fer aportacions.
Un altre punt de l’ordre del dia on el Govern ha hagut d’admetre problemes ha estat en la distribució dels euros. Des de l’inici del repartiment de l’edició de les monedes encunyades per Andorra els mitjans de comunicació tant del país com de l’estranger han anat fent públiques les nombroses mancances detectades en el procés com ara la dificultat perquè els lots per a col•leccionistes arribin a botigues estrangeres i també a les locals o la possible denúncia per part d’un grup de numismàtics davant el Banc Central Europeu i les autoritats europees. Qüestionat pel conseller del PS i president del grup parlamentari mixt, Pere López, el ministre de Finances, Jordi Cinca, ha reconegut que “la distribució no ha estat la desitjada”.
López ha lamentat que “el que era una oportunitat per a la imatge del país” s’ha acabat convertint en un “despropòsit”. I el que és pitjor, “la situació, en lloc de solucionar-se, té la tendència a anar-se complicant”. El conseller ha criticat que alguns dels problemes que han sorgit “no són comprensibles” i, davant el que és “una oportunitat perduda” ha instat el ministre en particular i el Govern en general “a ser més diligent” en les futures emissions.
Lluita contra el blanqueig
Un altre tema abordat a la sessió de control ha estat la reticència del Govern a seguir les recomanacions en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig reclamades pels Estats Units. López ha recordat al Govern que “països com Liechtenstein, Luxemburg o Xipre tenen signat” el conveni de Nacions Unides al qual, per ara, Andorra no s’ha adherit. Per al parlamentari socialdemòcrata el Principat hauria de marcar-se “objectius més ambiciosos” que no només el de no estar a la llista de països en observació, fet al qual sí que ha volgut donar molta importància el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. El conseller del PS ha reclamat al Govern que “es treguin conclusions dels fets que ens han succeït”.
López també ha preguntat al Govern els motius pels quals no es va cedir al juliol l’Estadi Nacional per a la disputa del duel d’Europa League entre els Lusitans i el West Ham, de la Premier League britànica. La ministra ho atribuït a un “cúmul d’esdeveniments” i ha indicat que la decisió es va prendre per motius de “seguretat” tot i que al club inicialment se li va indicar que la causa era la impossibilitat de traslladar els nens del campus Nike a altres instal•lacions. Davant aquestes explicacions, el conseller del PS ha posat en relleu que “tenim un estadi justament per partits d’aquestes magnituds” i ha lamentat la “pèssima gestió” de l’afer, que ha acabat causant “pèrdues econòmiques” tant pel Lusitans com pel país, a banda “d’un problema d’imatge davant la UEFA”.
El nou projecte de l’estació d’autobusos
Durant la sessió, Rosa Gili ha preguntat al Govern pel projecte d’estació d’autobusos nacional anunciat durant la campanya electoral de les passades generals. El ministre de d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé ha hagut de reconèixer que el cost d’aquesta infraestructura era excessiu i, per això, s’ha optat per una ubicació diferent. En concret, situada a la zona del Prat del Rull. Tindria un cost d’uns 500.000 euros i podria estar en funcionament abans del proper estiu.
Gili ha deixat clar que, a l’entendre del PS, és “poc seriós” que durant la campanya electoral “s’anunciés categòricament el tancament de l’acord” tot posant en relleu que qui va comunicar-ho eren “les persones més indicades per saber les dificultats d’un projecte d’aquesta índole”. La consellera ha lamentat “la mala impressió” de tot l’afer i ha reclamat que al nou projecte “se li doni la importància que es mereix”.
“Ho hauríem pogut fer molt abans en millors condicions”, ha destacat López durant la seva intervenció, per apuntar posteriorment que “Andorra ha perdut moltes oportunitats i molts trens d’inversió estrangera” en aquests anys sense conveni en vigor. El conseller del PS ha remarcat, a més, que el CDI, a més del propi text, també incorpora “un canvi en la llei d’intercanvi d’informació fiscal”, el que suposa “un dels peatges que comporta el retard”.
Per reforçar aquest argument, López ha recorregut a les declaracions efectuades per les autoritats espanyoles. “Sempre han dit que es reforcen els mecanismes d’intercanvi d’informació”, ha manifestat, per després deixar clar que al CDI Andorra “accedeix en unes condicions particulars i diferents a les d’altres països”.
López ha volgut posar en relleu també que el CDI amb Espanya és la fi d’un camí, la de la implementació d’un nou marc fiscal, engegat pel PS durant els anys que estava al Govern. “És la culminació de la feina que vam fer”, ha assegurat, tot recordant que “hi ha conveni perquè hi ha imposició i la vam impulsar nosaltres”. A la vegada, ha volgut posar sobre la taula les dificultats que la llavors majoria socialdemòcrata va trobar a l’hora de tirar endavant aquests projectes legislatius: “La tramitació del marc fiscal va ser llarga perquè així ho van voler els grups de l’oposició”.
En la votació de la ratificació del CDI amb Espanya, els tres vots del PS s’han sumat als de DA i SDP, fent un total de 18. El grup liberal s’ha abstingut. El resultat de la votació ha estat de 18 vots a favor i 7 abstencions.
Transferències comunals
El Consell General també ha debatut sobre la modificació de la Llei de transferències proposada des dels comuns, que persegueix eliminar l’obligació de les corporacions de destinar el 80% dels diners que reben de Govern a inversió. La cambra ha acceptat prendre-la en consideració. El PS hi ha votat a favor tot i posar en relleu que hi ha aspectes del text que no comparteixen i que la voluntat és intentar canviar-ho via esmenes.
López ha destacat que “ara els comuns han decidit autoregular-se i decidir què fan amb les transferències”. Davant aquesta situació, s’ha preguntat “en quin lloc queda ara el Govern i el Consell General”. El parlamentari del PS ha qualificat el text com “un pas més en el desgavell de les competències i les transferències” i ha destacat que la situació proposada per les corporacions parroquials no és lògica ja que “cap organisme” traspassa diners “sense tenir-ne un cert control”.
López ha admès que la situació actual, el límit del 80%, “pot ser massa elevat” i que “calia una reforma” però ha deixat clar que “no aquesta”. El parlamentari ha deixat clar que no estem d’acord amb que no hi ha hagi cap limitació” i ha avançat la voluntat de “trobar un marc pel qual les transferències hagin de tenir alguna destinació concreta”.
El conseller del PS ha qualificat el text com a “un pedaç” quan el que fa falta “és una modificació global”. De fet, ha instat al cap de Govern, Toni Martí, a que “concreti quin és el seu model” i a que en el proper debat d’orientació política “presenti alguna cosa i no només banalitats”. També ha reclamat que aquesta negociació ha d’anar més enllà de comuns i Govern ja que “és una qüestió d’Estat” i, per tant “també hem de participar els grups al Consell”.
La presa en consideració del text presentat pels comuns ha estat acceptada per una àmplia majoria. Hi ha votat a favor, a més dels consellers del PS, els grups demòcrates i liberal.
Altres punts
El Consell General també ha aprovat la llei de creació del col•legi de podòlegs d’Andorra. El text ha tingut el suport unànime de tot l’arc parlamentari. El mateix ha succeït amb el darrer punt de l’ordre del dia, la ratificació de l’acord d’intercanvi signat amb Corea del Sud.
- Avís legal - I tu què pots fer?
