En la sessió de control vam demanar al Govern per les motivacions que el van portar a demanar als consellers de DA que votessin en contra de la nostra proposta d’incrementar el salari mínim fins al 50% del mitjà. La nostra iniciativa tenia un doble objectiu. D’una banda, donar compliment quant a l’import del salari mínim al que s’estableix en la Carta Social Europea ratificada per Andorra l’any 2004. I un segon (i em permeto dir que molt més important), permetre disposar dels ingressos bàsics per a una vida digna tant als assalariats que el perceben com als pensionistes i receptors de prestacions socials, ja que bona part estan fixades en relació amb aquest import.
La resposta va ser prou reveladora. D’una banda, s’apuntaven les implicacions pressupostàries de la mesura i, de l’altra, les que podria tenir per als comptes de certes empreses, fet que també ens preocupa, tot i que alhora entenem que aquestes no es poden alimentar de pagar als empleats menys del que cal per viure dignament.
Revelador i decebedor el fet que en la resposta del Govern no hi tingués cabuda l’impacte de l’import del salari mínim justament en qui el percep, siguin assalariats o pensionistes o persones que es beneficien d’algun tipus d’ajuda o prestació social. Són ells i només ells els que ens preocupen i els que haurien de preocupar el Govern!
Demanant per l’impacte pressupostari de la mesura, el Govern (sense gaire precisió, cal dir, en una nova clara mostra del poc interès per la qüestió) el va xifrar en uns 400.000 euros. Fent el símil que vaig fer ahir, i si em permeten emprar com a nova unitat de mesura el cost d’algunes de les nombroses rotondes construïdes (o reconstruïdes), que costen prop d’1,5 milions d’euros; permetre uns ingressos dignes a uns dels col·lectius més vulnerables val 0,25 rotondes. Quina insensibilitat per la part d’aquells que s’han oposat a la nostra mesura d’incrementar el salari mínim, oi?
El missatge és clar i directe: no és que no es pugui augmentar el salari mínim; simplement és que no volen, com va quedar ahir clarament a la vista veient el que suposaria per a les arques públiques si ho comparem amb algunes grandeurs pressupostàries del Govern de DA.