David Rios és el president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), i integra el planter de joves polítics que s'emancipen de les grans famílies al poder. Defensa una política més social encara que no sempre resulta fàcil, com ell mateix admet.

–El polític neix o es fa?

–En el meu cas, m'hi vaig fer, no vaig involucrar-me de forma activa en política fins a passada la trentena.

–Com va arribar a la política?

–No m'agradava ni l'Andorra que veia ni com els governants actuaven. Cada vegada que mirava el meu fill pensava que calia construir una Andorra millor. Sempre he pensat que la millor manera de canviar alguna cosa és involucrant-se i per això vaig fer un pas endavant. Venia del sindicalisme. Vaig ser president de l'APAAG a l'època que es van negociar temes importants, com la mútua dels funcionaris.

– Què el motiva cada dia?

– Fer una bona feina i intentar estar a l'alçada de les expectatives de les persones que confien en els polítics per solucionar la situació. I com deia abans, aportar el meu granet de sorra per una Andorra millor.

– Té confiança en el futur?

– Evidentment, sinó no estaria al Consell General. Ho hauria deixat. Andorra és un país amb un potencial extraordinari, només calen persones que el sàpiguen fer aflorar.

– Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè va trobar?

– Com deia, per això estic en la política. Hem fet accions per millorar o intentar millorar la situació dintre les nostres possibilitats, fem tasca de control al Govern que ajuda a solucionar aspectes que no funcionen, hem fet centenars de propostes de millora als textos legislatius que entren al Consell, hem fet propostes en positiu i amb un gran calat polític com la llei del comerç, la de cooperatives o les mesures de reactivació econòmica. Malauradament no totes elles són acceptades però estic convençut que tindran un gran impacte.

– Quina és la seva professió?

– Sóc enginyer superior informàtic.

– Compagina la feina amb una afició?

–Sóc un enamorat de les muntanyes d'Andorra, necessito gaudir dels nostres extraordinaris paisatges a l'aire lliure, per salut física i mental. Sempre que puc m'escapo a caminar.

– Un petit plaer diari?

– Fer una migdiada de vint minuts que no puc fer sempre que voldria

– Què el pot treure de polleguera?

– Que diguin que tots els polítics són iguals.

– Crisi econòmica o de valors?

– Per a mi és una crisis de valors, l'actuació de persones sense escrúpols ens ha abocat a la crisi econòmica i la pèrdua del sentiment de solidaritat fa que ens costi més sortir-ne.

– Quin és el seu polític de referència?

–Nelson Mandela. La seva vida és extraordinària i com a polític va ser excepcional.

– Tres valors que demana a un polític?

– Honestedat, capacitat d'escolta i constància.

– Quins són els valors fonamentals del seu partit?

– Des del Partit Socialdemòcrata defensem valors com la solidaritat o la justícia. Lluitem contra la desigualtat amb propostes que permetin reduir-la com poden ser la sanitat pública, l'educació o les pensions públiques.

– Tres mesures que implantaria?

– Augmentar el salari mínim. Un pla efectiu de lluita contra l'atur. Definir un sistema d'impostos just on els que més tenen més aportin.

– Quin consell dóna a un jove polític?

– Que s'allunyi de la política brossa, la de les punyalades, dels insults, de les maniobres sota-mà, del soroll, de la pèrdua de valors personals per conservar la cadira a tota costa... Fer política en positiu és una experiència personal inigualable i és el que ens reclama la ciutadania.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha iniciat una ronda de contactes amb representants del sector comercial per sensibilitzar-los de la necessitat que s’accepti la presa en consideració de la proposició de llei de reactivació del comerç, que va entrar a tràmit el seu grup parlamentari. El primer contacte va tenir lloc ahir a la seu del Consell General entre el primer secretari del PS, Pere López, i el president del grup parlamentari, David Rios, i el president i la directora de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre i Pilar Escaler, respecti­vament.

El líder del PS va explicar a la sortida de la reunió que l’objectiu és que el sector comercial pressioni i els grups parlamentaris votin el proper dia 27 de novembre a favor de la presa en consideració de la proposició de llei i es trameti a la comissió corresponent per estudiar-la i millorar-la, si així es considera oportú, a través d’esmenes.

En la trobada que va tenir lloc ahir, i que es va allargar més del que estava previst en un principi, el PS i la Cambra de Comerç van coincidir en “el diagnòstic de les problemàtiques que aborda la proposició de llei”. El text aposta per posar un límit en les comissions de les targetes de crèdit i per reduir el termini de preavís en els contractes de lloguer de locals, així com per la simplificació dels tràmits de les importacions. Tot i així, segons va indicar López, “potser no hi ha hagut tantes coincidències en la solució definitiva” que s’hauria d’aplicar. Amb tot, totes dues bandes creuen que es tracta de qüestions que afecten la competitivitat del sector comercial. López no va voler, però, entrar en el detall d’aquestes diferències i els representants de la Cambra de Comerç, per la seva banda, van refusar fer cap declaració, al·legant que s’havia tractat d’una “reunió de treball”. “La Cambra de Comerç comparteix que la incidència d’aquestes problemàtiques és significativa”, va insistir López.

La campanya explicativa sobre el contingut de la proposició de llei de reactivació del comerç que ara inicia el PS té lloc quan tan sols han transcorregut uns dies des que es va fer públic el criteri negatiu del Govern en relació al text. En aquest sentit, el primer secretari del PS va remarcar la importància que les comissions de les targetes de crèdit es redueixin “perquè un 1% que hi pugui haver a escala internacional és un percentatge elevadíssim sobre el marge amb què treballa el comerç, que està entre el 5% i el 6%”. El PS creu que s’ha de posar fi a la situació que es viu al país en aquest àmbit, “i més quan els països veïns estan legislant en aquest sentit”. “Sempre hem dit que el sector financer està obtenint un sobrebenefici en una activitat que li genera importants comissions de venda”, va dir López.

Els socialdemòcrates coincideixen en la diagnosi amb la Cambra de Comerç d'Andorra en les problemàtiques que afecten al sector comercial del país. Al menys així es desprèn de la reunió que van mantenir ahir al Consell General el president de l'entitat empresarial, Marc Pantebre amb el primer secretari general del PS, Pere López i el president del grup parlamentari, David Rios. La trobada, que es va allargar més d'una hora, va intentar buscar la complicitat de la Cambra en l'intent del PS d'aconseguir el màxim d'aliats que el permetin tirar endavant la seva proposició de llei de reactivació del sector comercial. En aquest sentit, el proper 27 de novembre el grup socialdemòcrata pretén que la iniciativa pugui ser presa en consideració pel Consell General. Per aquesta raó van anunciar que posaran en marxa una campanya de sensibilització adreçada a tots els agents implicats en el sector comercial.

López confia que el text tingui el suport de la resta de grups parlamentaris ja que «no s'entendria que la resta de grups donessin l'esquena a mesures d'impuls al sector econòmic més important del nostre país»..

La proposició legislativa consta d'un conjunt de mesures molt concretes dirigides a millorar la competitivitat del sector, un dels més afectats per la greu crisi dels últims anys i pal de paller del model econòmic del país. En aquest sentit, els socialdemòcrates entenen que l'actuació de l'Administració ha de tenir molt present la necessitat de potenciar el principal sector econòmic del país destinant els recursos necessaris per a la millora de la seva competitivitat i «legislant per tal de corregir situacions que estan afectant negativament a la competitivitat del sector».

A trets generals, Pere López va indicar que van coincidir amb la Cambra de Comerç en la necessitat de limitar les comissions de les targetes de crèdit, en la simplificació dels tràmits d'importacions i en el canvi de sis a un mes el preavís del contracte de lloguer. Malgrat això que no hi va haver tanta coincidència pel que fa a les solucions proposades, segons va manifestar el lider del PS.

COMISSIONS BANCÀRIES // En relació a les comissions que les entitats bancàries apliquen als comerciants, que estan entorn al 0,5% a nivell nacional i en el 1% a nivell internacional, els socialdemòcrates creuen que són «molt elevades» i, és per això que «cal legislar per fer possible aquest límit màxim de les comissions dels bancs».

La proposició de llei coincideix en un moment en què França i Espanya van modificar les seves legislacions per reduir el percentatge cobrat per les entitats financeres, és a dir, el contrari que ha passat a Andorra, fent menys competitiu el comerç del Principat. Les bases de la iniciativa legislativa recull la voluntat de reduir al 0,3% les comissions quan es realitza el pagament amb targeta de crèdit i al 0,2% quan es fa amb targeta de dèbit, uns percentatges molt inferiors als que hi ha en l'actualitat.

En el tram final de la legislatura, el conseller encampadà fa balanç: defensa haver estat una oposició positiva i es mostra convençut que a les eleccions poden sorprendre més d’un.

Presideix el grup socialdemòcrata d’ençà l’escissió viscuda el 2013. És una de les cares visibles del nou PS i assegura que poden protagonitzar la sorpresa en les generals.

Quin balanç fa dels quatre anys?
La legisltura té dues cares. Una és més complicada;  conviure amb una minoria tan petita és dur perquè no tens pes polític per fer prosperar moltes propostes. A més, passar a tres consellers va generar una disfunció i un sobreesforç que has d’assumir. Per la banda positiva, ens quedem amb bon regust de boca. Hem exercit una oposició positiva, presentant més lleis que el grup de 22 i millorant-ne moltes. Hem fet una oposició real sense la qual el Govern hagués tingut les mans més lliures.

I les eleccions, quan?
El pressupost marca el calendari. Es pot votar al gener i, per tant, po­den ser al març o a l’abril.

Li preocupa que algun text en especial quedi al calaix?
Algun corre el perill però no crec que sigui decisiu per al funcionament de l’Estat, per reactivar l’economia o per crear llocs de treball. DA potser els ha entrat per fer veure que ha fet deures.

Com valora la llei de vaga?
S’ha fet en reacció a unes mobilitzacions. No estem d’acord a legislar en calent perquè les lleis necessiten un entorn de tranquil­·litat i de bona predisposició per ser efectives i justes. Ho hem d’acabar d’analitzar però hi ha alguna cosa que grinyola.

Com valora el pressupost?
Destaco sobretot que no hi ha equilibri pressupostari, un punt al qual el ministre s’havia compromès. S’ingressa més, sí, però tam­bé es gasta més.

I es gasta bé?
Hi ha despeses que no estan ben invertides.

Serà el darrer pressupost que hagi d’analitzar?
Segurament no, perquè encara que l’any vinent no sigui conseller, sí que seré al partit i disposat a ajudar.

Quina retallada per no respondre l’autèntica pregunta: es tornarà a presentar?
No tinc presa la decisió. Depèn de la situació personal i familiar i també que els companys ho vulguin.

Com hi ajuda que s’elimini el límit de la reserva de plaça?
És una facilitat més. És una mesura injusta, que limita la professió de la política a primera línia als funcionaris, quan no ho fa en cap altre àmbit. Pot ajudar però al final és el PS qui ha de decidir.

Quin és el futur del PS?
L’executiva està canviant moltes coses, establint una obertura i un altre tipus de missatge que pot crear il·lusió. Hem iniciat contactes amb gent de línia progressista i rebem bon feedback. Hi ha gent que s’hi està integrant, quan fa uns tres anys era complicat.

És suficient per tenir opcions a les eleccions?
El PS té possibilitats de guanyar aquestes eleccions i en això estem treballant. Tenim vocació de governar i de canviar una Andor­ra que necessita un impuls progressista i reformador, més obert i del qual es beneficïi tothom.

Seran a les set parròquies?
Hi treballem i crec que ho podem aconseguir. Seria una demostració que el PS està pujant.

Com es traslladarà al vot l’escissió de fa dos anys?
Hi va haver gent que va marxar però n’hi ha molta que s’hi està apropant; el balanç serà positiu.

Es pot pactar amb SDP?
L’objectiu és arribar a les eleccions amb un aglutinament de forces progressistes. I la condició és practicar polítiques progressistes: estar a favor d’una CASS sostenible i pública, d’un IRPF just o d’una llei d’atenció social que doni realment resposta a qui passa dificultats.

Ha millorat la relació amb el grup mixt?
Treballem amb tots els grups. Les relacions poden ser més o menys bones però el que importa és que no afectin l’activitat legislativa.

No afecta però no és bona?
El que és realment important és que es creï un clima que permeti avançar positivament.

El clima és més fàcil segons la persona que hi hagi al davant?
És així en tots els àmbits de la vida. L’important és que els ciutadans es mereixen que els polítics tinguin un sentit gran de la responsabilitat i que aparquin els temes personals.

Com és la relació amb Jaume Bartumeu?
Li ho torno a repetir. La relació que hi pugui tenir no té cap transcendència. El que hem de fer és unir esforços perquè la tasca legislativa sigui de qualitat.

Com pot afectar en les eleccions la reaparació dels liberals?
És massa d’hora per valorar com acabarà sent el PLA, si tindran suports o no, o si es podran presentar a moltes parròquies. Ara, l’única alternativa real és el PS.

Preocupa que s’aposti per idees tan diferents al que s’ha defensat al Consell?
Em preocuparia que el 2015 hi hagués un arc parlamentari dominat per una ideologia conservadora. Ja s’ha vist que les polítiques de DA ho han estat.

Què aporta Pere López com a candidat?
És un lideratge d’un intens treball en equip i això suma molt més. Les decisions es prenen a partir d’escoltar. Després també hi ha la transparència i l’obertura. No ens havíem reunit mai amb tants col·lectius. L’acostament a la ciutadania ha estat efectiu i la gent ens veu com una força política que pot tenir influència.

Quina llei li hauria agradat que no s’aprovés?
La de la CASS, em fa mal al cor per qui se’n veu afectat, i la de serveis socials, profundament in­justa. I l’IRPF és necessari però s’hagués pogut fer molt més just. També tenim matisos sobre la de les pensions dels funcionaris.

Costa decidir-se per una…
Són lleis amb l’ADN de DA. En la majoria podem arribar a un consens, però amb aquestes mai, perquè van en contra del sistema social del país. Si governéssim, les canviaríem; segur.

I de quina se sent més orgullós?
És especialment important el CDI amb França. I, després, tinc moltes ganes que s’aprovi la de cooperatives, una iniciativa nostra que permetrà a Andorra obrir l’economia social.

Ahir mateix publicava un primer article on començava a explicar els canvis abordats per Demòcrates per Andorra amb la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. Deia que a través d’aquesta nova llei DA fa desaparèixer la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública.

Tal com ja vaig dir ahir, als socialdemòcrates ens preocupen molt les conseqüències d’aquests canvis per a la nostra societat. A més de la desprotecció dels nous treballadors públics davant de pressions polítiques que explicava en l’article anterior, a partir d’ara, i sense cap mena de dubte, la motivació per fer carrera a l’administració general es veurà molt disminuïda entre candidats altament formats acadèmicament. I això vindrà clarament induït per la des­aparició dels incentius que fins ara podien fer decantar la decisió de treballar en el sector públic en lloc de fer-ho al privat.

I aquí em refereixo sobretot a una certa visualització positiva del servei públic, també a l’estabilitat del lloc de treball i a unes condicions de jubilació més avantatjoses que al sector privat; però, en contrapartida, al detriment d’un sou més elevat i de menys possibilitats de millora en la carrera professional.

Amb aquests nous elements és lògic preveure que l’administració pública veurà baixar la qualitat dels seus treballadors de manera general i potser ben aviat ens lamentarem de les conseqüències negatives que tindrà.

Demòcrates per Andorra potser té clares, avui dia, quines seran totes aquestes conseqüències i les ha subestimat davant d’altres condicionants; però a nosaltres no se’ns ha convidat a aquesta anàlisi. Ni hi va haver pacte, ni cap mena de debat previ ni amb les forces polítiques ni amb la societat civil; ni lamentablement cap anunci previ en el seu programa electoral. I a més, tal com ja vam destacar en el debat de l’esmena a la totalitat del darrer 18 de setembre, ni tan sols se’ns va deixar treballar en el projecte de llei en seu parlamentària en un temps mínimament acceptable.

Així doncs, per pretendre reajustar un suposat sobredimensionament de l’administració i probablement per fer oblidar la manca de valentia política i els fracassos de les negociacions amb els comuns en relació a les transferències i competències, que tenien per objecte essencial estalviar recursos de tothom, DA ha preferit carregar-se tota l’estructura de la funció pública.

Avui, en un context de crisi, sembla que DA estigui buscant un retrocés de la consciència del servei de l’interès general a favor d’una ideologia empresarial privada reductora.

En definitiva, i per resumir, els socialdemòcrates considerem que aquesta llei és una llei mal anunciada, mal feta i mal digerida. Una imposició unilateral d’un canvi radical en el concepte de la funció pública!

Comporta uns canvis més que importants de les condicions dels treballadors públics en actiu i a venir, uns canvis que impliquen una retroactivitat clara que anul·la condicions pactades, i tot això sense el consens necessari, ni en l’àmbit polític ni en el marc dels estaments públics que representen els funcionaris del nostre país.

I tot el que he esmentat es realitza amb dos agreujants de pes: el primer, el de la no legitimitat. Aquella que prové de no haver portat en el programa electoral un canvi de tanta profunditat per a la societat andorrana, i el segon agreujant, tant o més greu encara de cara a la credibilitat política de Demòcrates per Andorra, el d’haver reiterat una i altra vegada en campanya electoral que no es tocarien les condicions dels funcionaris.

Tot i que tots sabem que aquest no és l’únic incompliment de DA, és un més dels que han anat fent en aquesta legislatura. És clar que a aquestes alçades tots sabem que la característica més significativa del Govern és fer el que no portaven al programa i no fer el que sí que hi portaven.

A les portes d’unes noves eleccions, crec que és important fer memòria política. Així doncs, el Govern ni va aconseguir arribar a un consens amb la comissió consultiva de la funció pública ni tan sols va respectar els procediments establerts per llei, i així ho consideren els treballadors públics que han portat el procés a la justícia. Tot això quant a la forma, però també hi ha coses a dir quant al fons de la llei. En la darrera sessió del Consell General, li vam demanar al ministre de Funció Pública que ens expliqués de manera clara les implicacions d’aquesta llei en relació a les prestacions de jubilació dels funcionaris avui en actiu.

Efectivament, en aquesta llei es defineix una prestació teòrica de jubilació com el 60% del salari mensual teòric brut o bé, a través de la incorporació del grup parlamentari de DA, del 60% del salari mensual mitjà brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Cal anar a l’annex final per al càlcul del salari mensual teòric brut, en el qual se suposa que cada treballador públic ha d’estar en disposició de poder calcular la seva futura prestació de jubilació gràcies a unes claríssimes fórmules matemàtiques.

Les regles bàsiques de la transparència política haurien justificat alguns exemples clars i entenedors, tot i que ja vam veure amb la nova Llei de la CASS que Demòcrates per Andorra no coneix aquesta pràctica. Efectivament, encara esperem, avui dia, que surti algú a explicar concretament els efectes d’aquella nova llei a la ciutadania, que aquesta sí que ens toca a tots: entre altres coses les prestacions de jubilació dels funcionaris i de tota la resta de la ciutadania.

Crec que hauria costat ben poc posar un o dos exemples, com s’ha fet en altres lleis, perquè, tal com es diu familiarment, cadascú pugui saber de quin mal ha de morir. En lloc d’això, la cosa queda confusa i de manera teòrica. I no sé per què tinc la impressió que aquesta quantitat sortida dels càlculs matemàtics estarà molt allunyada del que podria ser el 60% del darrer salari. Malauradament, el ministre no ens va aclarir res en seu parlamentària, no ens va explicar com es calcularien les tres prestacions de jubilació cumulatives: la prestació de la CASS, la prestació del pla de pensions i el complement del Govern. En tot cas, vam acabar amb les mateixes confusions i opacitats de l’inici, que crearan segur molta inseguretat jurídica i personal a totes les persones concernides. Un acaba, malpensant, intuint que mentre ningú ho entengui realment molts se n’oblidaran totalment fins al dia en què necessitaran cobrar la pensió, i llavors vindran les males sorpreses.

Com deia abans, traint les seves pròpies promeses, llargament repetides en la darrera campanya electoral, que de manera evident van contribuir àmpliament a assolir una majoria absolutíssima, prometent que no tocarien les condicions dels funcionaris, Demòcrates per Andorra només començar la legislatura va instaurar la llei de les retallades salarials als funcionaris, que abaixava sous i congelava triennis. Ara els obliguen a cotitzar en un 3% a un pla de pensions privat sense garanties. Els treuen la possibilitat de prejubilar-se i els retallen les jubilacions en una proporció desconeguda.

Malgrat disposar d’una majoria absolutíssima de 22 consellers generals, els demòcrates no han sabut o no han volgut solucionar els problemes actuals de la Llei de la funció pública. En lloc d’afrontar una reforma real de l’administració pública, de forma consensuada i dialogada, avui es posa en evidència un dels grans fracassos de DA en aquesta legislatura.

Tal com ja deia ahir, nosaltres, els socialdemòcrates, realment creiem que els problemes de l’administració pública es poden solucionar pel camí d’una reforma global i dialogada. Així ho hem defensat de forma reiterada i així ho continuarem defensant.

Per això, si en les properes eleccions generals tenim la confiança dels ciutadans d’Andorra, els socialdemòcrates farem una llei millor per als funcionaris, per a la ciutadania i per al país. Ho farem per ells i amb ells, i per Andorra.

Veure article original

El passat 30 d’octubre es va votar el projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i amb aquest, Demòcrates per Andorra, com aquell que no se n’adona, desmantellava al mateix temps tota l’estructura de la funció pública andorrana.

A partir d’ara, l’Estat obligarà per llei tots els seus funcionaris i agents de l’administració a contribuir a un pla de pensions que té totes les característiques d’un contracte privat. Tanmateix, i malgrat aquesta obligació, cap treballador públic no el podrà triar de manera individual i el Govern no oferirà cap tipus de garantia respecte a la gestió, la custòdia de les aportacions ni del fons acumulat, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions del pla de pensions.

És cert que el grup parlamentari demòcrata va introduir una esmena en la qual feia que la contribució del personal públic fos voluntària. Però cal ser conscient que la contribució és tan sumàriament voluntària que qui no ho faci veurà desaparèixer la part corresponent del Govern i tampoc es podrà beneficiar de la deducció fiscal de l’IRPF sobre aquestes quanties. Voluntari hauria sigut donar a qui no volgués ser partícip d’aquest pla el corresponent 3% per poder-lo atribuir a un altre pla de pensions o a qualsevol altra destinació igual de legítima.

És important constatar que el Govern demostra tenir tanta confiança en el seu propi pla de pensions que s’escapa de tota responsabilitat quant a la seva viabilitat i es cuida ben prou de garantir-ne les prestacions als seus treballadors. El nostre grup parlamentari va presentar una esmena que permetia garantir per part del Govern un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari per a les persones físiques beneficiàries del pla de pensions. Aquesta esmena tenia per vocació ser coherent amb l’obligació de contribuir-hi. Un canvi que implicava una reducció d’un 10% de les quanties actuals, que els sindicats estaven disposats a acceptar mostrant sens dubte una bona predisposició a la negociació i, en cap cas, un immobilisme que alguns els han volgut atribuir.

Convé posar de manifest la diferència abismal entre el plantejament dels socialdemòcrates i el de DA. Mentre que el Govern, a través de la disposició addicional primera que s’adreça als funcionaris en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei, garanteix un complement resultant del 60% d’un càlcul de bogeria menys la pensió teòrica provinent del pla de pensions i de la CASS, la nostra esmena és clara i sense embuts, nosaltres no ens amaguem sota criptogrames opacs i misteriosos, marca de la casa de DA, i demanem garantir als treballadors públics el 60% del seu darrer salari.

Els socialdemòcrates preteníem també que fos la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’organisme responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública. Estem convençuts que la CASS, acostumada a gestionar el fons de pensions de la CASS, podia fer-ho també en aquest cas, i es reduirien així tots els intermediaris privats que busquen, de manera legítima, beneficis a totes les seves actuacions i que, per tant, constituiran més despeses pel pla de pensions de la funció pública. Per tant, demanàvem el màxim de gestió pública per a uns fons també públics.

Un altre canvi molt important introduït per DA és que, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, desapareix la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública: en l’ensenyament i en departaments de l’administració general tan importants com poden ser els de tràmits, d’afers exteriors, de cultura, de medi ambient... Aquesta modificació, regulada per una disposició final que, com indica el seu nom, intervé en la part final de la llei del pla de pensions de la funció pública, representa, com aquell que no fa res, una clara modificació encoberta de l’estructura general de la funció pública andorrana, regulada per la llei del 2000. Efectivament, a través d’aquesta llei, Demòcrates per Andorra impulsa un canvi sense precedents de la funció pública i ho han fet de manera unilateral, sense el debat necessari per afrontar un canvi tan substancial i sobretot sense l’acord legítim de la ciutadania, que hauria consistit a incorporar aquesta modificació en el seu programa electoral. I tot això ho fan a les portes d’unes eleccions, quan ho podien haver incorporat en el seu proper programa electoral perquè tots els ciutadans es poguessin pronunciar en relació a aquesta mesura, que llavors hauria pogut ser considerada legítima.

És important que tinguem tots present que aquest canvi no repercutirà únicament en els treballadors públics, sinó que tindrà conseqüències per a tota la ciutadania andorrana, vist l’abast que té la funció pública.

Cal recordar que l’activitat del funcionari consisteix a satisfer les necessitats col·lectives i ha d’estar al servei de l’interès general. És essencialment per aquesta raó que l’estatus del funcionari està regulat per llei. Se’ls imposa unes obligacions específiques, però en contrapartida tenen certes garanties. I aquesta no és una especificitat andorrana!

La concepció de la funció pública, compartida per la gran majoria de les democràcies europees, ha sigut considerar-la una activitat d’interès general que s’exerceix en nom i per l’interès de tots els ciutadans i, per tant, es demana als funcionaris integritat, honestedat, imparcialitat, neutralitat i servei de l’interès general. Es considera doncs essencial assegurar la independència dels funcionaris en relació al poder polític i als seus administrats. Així doncs, i tal com ja deia anteriorment, aquest projecte de llei constitueix un veritable desmantellament dels principis que han regit fins ara la filosofia de la funció pública. A partir d’ara, els agents de l’administració reemplaçaran els funcionaris i el contracte reemplaçarà la situació estatutària definida per la llei i el reglament. A més, és una evidència que aquesta llei, que, com ja he dit, establirà de manera generalitzada una relació contractual entre el treballador públic i la seva administració, per no dir una relació contractual entre el treballador i el poder polític governant, afeblirà clarament la independència del treballador públic del poder polític.

Tindrem doncs treballadors públics i, encara més greu, directors de l’administració menys protegits, més exposats i, per tant, menys independents. I aquí és on ens preocupa seriosament la garantia i la continuïtat de l’interès general. Tindrem treballadors públics que podran ser sotmesos a moltes més pressions per qui tindrà el poder!

En contraposició als plantejaments de Demòcrates per Andorra, els socialdemòcrates creiem en una administració forta, moderna, eficient i sostenible.

I per aquesta raó apostem per treballar en una reforma global de la funció pública, que es tiri endavant de forma consensuada amb tots els seus actors, i de la qual es podran beneficiar, sens dubte, també el sector privat i totes les ciutadanes i ciutadans d’An­dorra.

Veure article relacionat

Intervenció de la consellera general, Rosa Gili, del Grup Parlamentari Socialdemòcrata sobre la llei de creació i de regulació del pla de pensions de la Funció Pública, al Consell General del proppassat dijous 30 de novembre.



Comparteix aquest vídeo si estàs a favor de que es faci una reforma global de la Funció Pública consensuada amb els treballadors públics per aconseguir una Administració pública més eficient que beneficiarà a totes les persones que viuen i treballen a Andorra.

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat aquest dilluns al matí una pregunta al Govern per saber quines actuacions s'han dut a terme per millorar les condicions del centre sociosanitari El Cedre. La pregunta oral haurà de ser resposta per l'Executiu en la sessió plenària del Consell General del 13 de novembre.

Els socialdemòcrates expliquen en un comunicat que el passat mes de maig, Gili va presentar una pregunta al Govern sobre la política d'admissions al Centre Sociosanitari El Cedre i sobre el seu estat d'ocupació. Aleshores la ministra de Sanitat, Cristina Rodríguez, va assegurar, segons assenyalen en el comunicat, que es prioritzarien tots els esforços perquè la instal·lació gaudís dels recursos necessaris, i va dir que s'estaven plantejant d'obrir plantes noves per acollir més residents i augmentar els recursos d'infermeria i d'auxiliars.

El grup socialdemòcrata posa en relleu que segueix “amb molta preocupació el malestar existent entre els pacients i els familiars del centre” un any després de la fusió de la residència Solà d'Enclar i El Cedre. En aquest sentit, destaquen que “el Govern sempre ha explicat que l'objectiu d'aquesta operació és la millora del benestar dels residents. No obstant això, de moment, els esdeveniments van precisament en direcció contrària”. Per aquest motiu, Gili torna a demanar a l'Executiu que expliqui les actuacions del Ministeri de Sanitat per millorar les condicions del centre.

Al següent link podreu veure l'entrevista a la consellera general del grup socialdemòcrata, Rosa Gili, junt a la consellera general Patricia Riberaygua, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra, en la que es comenta la sessió de Consell General del dijous 30 de novembre, en la que va haver la votació de la creació del pla de pensions de la funció pública, i les manifestacions realitzades dins i fora de la cambra: Ara i aquí 2.0 31/10/2014

El dimarts 21 d’octubre, juntament amb l’amic Pere López, vaig poder assistir a l’acte organitzat per l’Associació de discapacitats d’Andorra, Amida, i en el qual davant d’una nombrosa assistència de públic vam poder comprovar en directe el funcionament de l’exoesquelet. Un aparell robòtic que permet posar-se dret, caminar i fer exercicis de rehabilitació profundament efectius a persones que han patit una lesió medul·lar. No cal dir que va ser esperançador i emocionant comprovar que cada dia s’avança una mica més cap a una recuperació de les persones que pateixen lesions medul·lars gràcies a l’esforç de grans equips humans.

Aquest divendres passat, a la tarda, també vam tenir l’ocasió de passejar per la Fira d’Andorra la Vella, i especialment interessant va ser visitar l’envelat de les associacions. Un espai on s’hi ha acostat una munió de gent a totes les hores del dia i que evidencia el gran encert d’encabir aquest espai dins de la fira.

L’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí que, entre altres accions, porten nens durant l’estiu a conviure amb famílies andorranes; Assandca, l’associació contra el càncer, recentment creada; Laika, associació de protecció dels animals de companyia; l’Associació de Fallaires d’An-dorra la Vella, que fomenta la cultura de les falles; la Téléthon Andorra; la Casa Rússia; o l’Associació de Residents Filipins d’Andorra representant pobles i cultures existents a Andorra, i tants altres espais (lamento no poder encabir-los totes en aquesta petita tribuna) on moltes de les nostres associacions culturals, esportives, ONG i altres han estat a prop dels visitants de la fira. Persones que durant tot l’any treballen anònimament i solidàriament per a construir una societat millor i que són part essencial del nostre país i del que és Andorra avui.

Aquests dos exemples demostren l’èxit de l’associacionisme a Andorra. I l’esperit de solidaritat que practiquen sense ànim de lucre un munt de persones al nostre país. Un associacionisme que des de les institucions cal seguir potenciant. Sense cap mena de dubte.