La consellera del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha fet una crida perquè el Govern actuï amb més transparència i faciliti a l’arc parlamentari i, sobretot, a la comissió especial sobre el cas BPA, la documentació sol•licitada al propi executiu i a diferents organismes. Així ho ha reclamat durant l’entrevista concedida al programa Ningú és perfecte de Ràdio Valira.

Gili, tal i com va manifestar ara fa uns dies amb el també conseller Gerard Alís, ha parlat directament de “presa de pèl” per part del Govern ja que, al seu entendre, “no es pot dir d’una altra manera”. I és que, ha apuntat, “continua sense arribar res”, quelcom que ha qualificat “d’inadmissible”.

La parlamentària del PS ha apuntat directament cap el màxim responsable de l’executiu, Toni Martí. “Sempre parla de transparència”, ha recordat quan la realitat queda molt lluny de les seves paraules. “A l’hora de la veritat, no hi ha prou amb dir-ho, s’ha de demostrar”, ha comentat.

Gili ha reiterat el que va succeir amb la demanda d’informació feta per Gerard Alís al maig, tot explicant que des de l’executiu es va trigar quatre mesos en enviar un escrit que no responia a gairebé cap de les preguntes i que, en moltes d’elles, es limitava a indicar que eren qüestions per a organismes com la UIFand o l’INAF. “Si ells no eren l’interlocutor vàlid, per què esperar quatre mesos?” s’ha preguntat.

Malgrat reconèixer que hi ha algunes informacions sobre les quals podria pesar un caràcter de confidencialitat, la parlamentària ha posat sobre la taula que això no és aplicable en tots els casos i que l’actitud de l’executiu fa que es pugui perdre la confiança. “Entre el que s’està fent i el que s’hauria de fer hi ha molta distància. I es pot arribar a malpensar”, ha comentat. La solució? “La millor forma de comunicar és fer-ho bé i evitar que hi hagi malentesos”.

Gili també s’ha mostrat crític amb l’actitud de la sindicatura en general i dels síndics en particular, sobretot pel que fa a la seva actuació amb aquesta demanda d’informació. “Sobre BPA vam fer 15 preguntes”, ha explicat. Al mateix temps, ha recordat que en la legislatura anterior ella havia estat secretària de l’òrgan i les qüestons “normalment es traspassaven” directament al Govern. En aquesta ocasió, però, “sindicatura va eliminar vàries dient que no tocaven”. Per això, lamenta que “els síndics d’abans havien estat més neutrals que els d’ara; es veu flagrant”.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili, Gerard Alís i Pere López, aquest darrer també president del grup parlamentari mixt, han mantingut a París una reunió amb el representant personal del Copríncep francès, Thierry Lataste. Durant la trobada, s’han abordat diferents temes d’actualitat i de gran transcendència per al Principat, com ara l’afer BPA, els canvis anunciats en el mercat laboral o la negociació amb la Unió Europea. En aquest darrer àmbit, des de la formació socialdemòcrata s’ha transmès la petició de suport a François Hollande perquè l’organisme comunitari accepti reconèixer especificitats claus per a Andorra.

Els tres consellers generals del PS han refermat davant el representant del Copríncep la importància que es dóna des de la formació a aquestes negociacions. També han traslladat la voluntat de participar més activament en el procés, fet que es considera “imprescindible”. A la vegada, no s’ha amagat la preocupació existent per vàries de les qüestions que s’hauran d’abordar en el diàleg amb les institucions comunitàries com ara la política migratòria, l’impacte que algunes de les obligacions del futur acord pot tenir pels sectors econòmics del Principat, la possibilitat d’accedir a la justícia europea emprant el català o les dificultats que pot suposar la transposició a Andorra del cabal legislatiu de la UE.

“Entenem que la UE ha de reconèixer les especificitats del nostre país, la seva reduïda dimensió o la seva possible fragilitat econòmica”, ha explicat López. Per això s’ha demanat el suport de França a través del Copríncep perquè “quan aquestes qüestions es plantegin puguem comptar amb el seu suport per fer conèixer millor la singularitat d’Andorra i que puguin ser recollides en l’acord”.

Un altre tema que s’ha tractat en la reunió ha estat la crisi de BPA. Des del grup parlamentari s’ha aprofitat per explicar a Lataste les dificultats per accedir a informació i documentació sobre el cas que s’està trobant la comissió especial creada per analitzar la situació. També s’ha expressat la preocupació per les conseqüències que pot tenir l’afer que, a l’entendre dels consellers del PS, ha mostrat “la fragilitat com a país davant les crisis financeres”. Un punt en comú a l’hora d’analitzar aquesta qüestió ha estat la necessitat de “treure conclusions i prendre mesures”.

López, Gili i Alís també han traslladat al representant del Copríncep francès la inquietud que ha generat l’anunci d’una flexibilització del mercat laboral fet fa uns dies pel cap de Govern, Toni Martí. Per al PS, han destacat, un abaratiment de l’acomiadament com el que es pot posar ara sobre la taula seria especialment perillós en un país on, han recordat, no existeix una prestació d’atur i la cobertura sanitària tot just s’allarga 120 dies, en el millor dels casos, després que el treballador es quedi sense feina.

“Ens preocupa molt”, ha deixat clar López, que ha recordat que “si una persona percep una indemnització inferior a la d’avui en dia i ha de fer front tant a la cobertura sanitària com a la manca d’ingressos pot viure una situació realment complicada”. El president del grup parlamentari mixt entén que “si es parla exclusivament de la reducció del cost de la indemnització seria un greu error”.

Trobada amb el grup d’amistat França-Andorra

El viatge a París també ha servit perquè els consellers socialdemòcrates hagin mantingut una reunió i un dinar de treball amb els diputats del PS francès a l’Assemblea Nacional Pierre Aylagas i Jean-Yves Caullet, president i vicepresident respectivament del grup d’amistat França-Andorra de la cambra gal•la. Totes dues parts han abordat temes bilaterals com ara el conveni per evitar la doble imposició signat entre tots dos països o l’acord d’associació. Amb Aylagas i Caullet (aquest darrer va ser membre de la comissió constituent en representació del llavors Copríncep francès, François Mitterrand) , s’ha apostat per mantenir més trobades en el futur per tractar els reptes importants que ha d’afrontar Andorra així com de qüestions bilaterals.

Dimarts passat, amb l’ocasió de la presentació de l’informe anual de la Cambra de Comerç i en un discurs més semblant a un míting electoral que a la valoració que penso que tocava de l’anàlisi de la situació econòmica, el Cap de Govern va anunciar una mesura que sens dubte farà córrer molta tinta: la propera flexibilització de la legislació laboral.

Deia Toni Martí que no hagués estat adequat flexibilitzar el mercat laboral fins ara per la crisi, però que, avui, aprofitant unes xifres més positives de l’economia, ja en podíem començar a parlar.

Efectivament, l’informe de la Cambra recull una millora en la línia del creixement dels països veïns. Tanmateix, malgrat els reals però tímids brots verds, el passat dimarts es destacava també la incertesa dels efectes sobre l’economia andorrana de la crisi lligada a l’afer de la BPA. És rellevant destacar que Marc Pantebre, en nom de la Cambra de Comerç, definia la situació econòmica d’Andorra com a fràgil encara i preveia una recuperació bastant lenta i de progressió incerta.

Així doncs, costa poc veure l’oportunitat més que qüestionable d’una mesura que té molts números de ser traumàtica per molts treballadors andorrans.

La primera reflexió que convé fer és interrogar-se sobre què entenem per flexibilització de la legislació laboral. Una senzilla recerca per la xarxa em porta a trobar com a sinònims els termes de desregulació del mercat de treball, llibertat de contractació i del contracte de treball. Es resumiria com la eina per flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats europeus del segle XX, amb l’objectiu de mantenir el creixement de tot el sectorprivat. Essencialment, els mecanismes de flexibilització laboral s’enfocarien en la generació d’ocupació a través de la reducció del cost de la mà d’obra o del temps de jornada o de contractació.

Als socialdemòcrates, l’anunci de Toni Martí ens va preocupar per dues raons essencials. La primera, perquè no dubtem ni un segon que aquest canvi anirà encaminat en la línia de les retallades de drets socials a la que malauradament ens té acostumats DA. La segona, perquè sabem que els treballadors quedaran encara més desprotegits i vulnerables del que ja ho estaven fins ara.

Continuem estant a la cua d’Europa en drets socials i els exemples són molts. El dret de la dona està minvat per una legislació anacrònica que prohibeix l’avortament en els tres supòsits bàsics, la política de naturalització és excessiva, excloent i poc integradora –ens ho repeteixen dia sí dia també, des de tots els organismes internacionals–; no tenim llei sindical i, per tant, ens manquen drets laborals de base i això malgrat els Demòcrates la van prometre al secretari general de la ONU Ban Ki-Moon, ja fa més de dos anys. Es retallen unes jubilacions que ja eren minses i no solament als treballadors públics. DA ho ha fet a tots els cotitzants de la CASS. Les prestacions sanitàries també van a la baixa cada dia més... La llista és llarga i podria estar molta estona desgranant els moltíssims regalets que ha descarregat DA durant aquests últims quatre anys i mig!

El conseller del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís ha fet arribar al Govern vàries preguntes relatives a la gestió d’arxius per part de la policia. La formació vol aclarir els dubtes que ha generat l’aparició, llençats al carrer sense cap tipus de cura, de diferents documents elaborats en la tasca diària del cos.

El parlamentari del PS evidencia que es tracta “d’un fet suficientment preocupant” perquè “el Govern obri una enquesta per valorar què ha passat i prengui les mesures necessàries”. Des del PS es posa en relleu el caràcter “confidencial” de les dades que es podien veure en bona part dels papers abandonats.

Les qüestions, que l’executiu haurà de respondre de forma escrita, persegueixen saber si el cos de policia compta o no amb un sistema de gestió documental i si la producció i gestió d’aquesta documentació queda o no integrada en el sistema d’Arxius del Govern. També es demana sota quins criteris s’avalua i es decideix quins papers han de ser eliminats i quins es conserven. Finalment, i centrat específicament en els fets concrets, es reclama quines mesures es prendran per evitar que es puguin repetir.

Els consellers socialdemòcrates han tramitat una altra pregunta amb resposta escrita. En aquest cas, Rosa Gili ha demanat al Govern que es faciliti l’auditoria interna del Centre Sociosanitari el Cedre que, segons va explicar la ministra de Salut, Rosa Ferrer, s’hauria elaborat conjuntament amb França.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís i Rosa Gili han volgut expressar el malestar provocat per la resposta a la demanda d’informació que, ara fa quatre mesos, es va adreçar al Govern sobre el cas BPA. O, més aviat, com ha apuntat el propi Alís, per la “no resposta”. I és que, com han remarcat els dos parlamentaris després d’un llarg temps, l’escrit enviat des de l’executiu no contesta a gairebé cap de les diferents qüestions plantejades escudant-se o bé en la necessitat de “confidencialitat” o bé en el fet que, al seu entendre, la informació hauria d’haver-se reclamat a l’INAF.

L’enuig no ve provocat només per la manca de resposta a la majoria de les preguntes. També pel temps que ha trigat el Govern a donar algun detall. “No calia esperar quatre mesos per donar aquesta resposta”, ha afirmat Alís que, al mateix temps, ha volgut recordar que “en una qüestió com aquesta” [el cas BPA] “cal facilitar la informació per aclarir dubtes”. El conseller no s’ha mossegat la llengua a l’hora de qualificar l’escrit rebut des de l’executiu com a “una presa de pèl”.

Alís ha recordat que, ja al maig, quan la demanda d’informació va ser tramitada, Sindicatura va forçar un retard que va permetre que el període per facilitar les dades reclamades saltés al nou període de sessions. La manca de col•laboració ha continuat ara amb la resposta del Govern, que no atén “gairebé cap” de les preguntes formulades. “Per una banda s’apel•la a la unitat nacional però, a la recíproca, no hi ha cap voluntat de facilitar informació o documentació”, ha denunciat el parlamentari del PS.

El conseller, de fet, ha volgut alertar que, de continuar aquesta manca de col•laboració per part de Govern es pot posar en risc la tasca que s’ha de tirar endavant des de la comissió especial creada per analitzar el cas BPA i les mesures a prendre per evitar que es repeteixin situacions similars al sector financer. “La voluntat de transparència no hi és i això dificulta la funció de la comissió. Sense informació, difícil serà veure què pot o no haver fallat i què cal millorar”, ha avisat.

Des del PS s’admet que hi ha qüestions on cal respectar una certa confidencialitat però també es defensa que hi ha formes de facilitar al menys una part de la documentació reclamada. “Hi ha maneres de donar una mica d’informació”, ha explicat Gili, tot recordant que la llei de l’INAF et permet “trametre-la una mica velada”. El que “no és normal”, ha indicat, “és que no enviïn res”.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López han presentat un total de cinc preguntes que el Govern haurà de respondre durant la sessió de control que s’ha de celebrar al parlament el proper dia 24. Entre els temes abordats hi ha la distribució dels euros andorrans, la normativa pendent per a l’aplicació del nou fons de pensions dels funcionaris o els motius pels quals el Govern no compleix algunes de les recomanacions del departament d’Estat dels EE.UU. per millorar la lluita contra els delictes de blanqueig i crims financers.

En aquest últim apartat, Pere López recorda que les autoritats americanes, en el seu informe del 2015 reitera dues recomanacions a Andorra que, de fet, ja s’havien apuntat en anys anteriors. En concret, es demana “l’adopció d’un sistema de reporting de les transaccions en divisa” i la adhesió a la Convenció de Nacions Unides contra la corrupció. Per ara, no s’han seguit aquestes peticions i es pregunta a l’executiu els motius.

Un altre afer que preocupa el PS són “els dubtes” sorgits en la distribució dels euros andorrans amb, entre d’altres, denúncies per suplantació d’identitat, especulació i també desinformació. Una situació que, es recorda, “està sent un despropòsit que malmet seriosament la imatge del nostre país”. Per això és qüestiona l’estat de la distribució dels euros i si s’ha donat solució als problemes apareguts.

De la seva banda, Gerard Alís ha sol•licitat al Govern quan es preveu tenir enllestit els reglaments necessaris per a l’aplicació correcta de la llei de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública així com les simulacions individualitzades que, es va assegurar des de l’executiu, havien de facilitar-se a tots els treballadors públics. Cal recordar que aquesta mateixa setmana la plataforma de sindicats ha expressat mitjançant una carta adreçada als grups parlamentaris el malestar pel fet que ni la normativa ni les simulacions estiguin encara enllestides.

El PS ha preguntat per altres dos temes més. D’una banda, per la negativa del Govern a cedir l’Estadi Nacional per al partit d’Europa League entre el Lusitans i el West Ham el passat mes de juny i, de l’altra, per l’estat actual del projecte, anunciat durant la passada campanya electoral, de construcció de l’estació nacional d’autobusos.

La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha expressat “preocupació” per l’anunci de la intenció de flexibilitzar el mercat laboral fet pel cap de Govern, Toni Martí, durant el discurs ofert en l’acte de presentació de l’informe anual sobre l’economia realitzat per la Cambra de Comerç. La parlamentària socialdemòcrata ha apuntat que la mesura pot afectar negativament els treballadors tot tenint en compte l’absència de lleis que els protegeixin.

“No tenim llei sindical ni subsidi d’atur”, ha recordat Gili, per a qui “vist el dèficit de legislació de protecció”, la iniciativa anunciada per Martí “pot anar a perjudicar el treballador”.

Sobre l’informe econòmic, la consellera ha expressat satisfacció pel fet que “les dades siguin millors” tot i que ha remarcat que “potser ho són més per la contaminació en positiu de les economies veïnes” que no pas per “les grans actuacions de Govern”. De fet, al seu entendre, l’informe presentat pel president de la Cambra, Marc Pantebre, feia dues demandes a l’executiu que coincideixen amb el que fa dies que defensa el PS.

D’una banda, “la crida a un consens econòmic, social i polític” de cara a la negociació amb la Unió Europea. De l’altra, el fet que, malgrat les dades econòmiques siguin bones, es tingui “presents els efectes de la crisi BPA”. Gili ha recordat que “ens ha dit que hem de treballar molt per la reputació d’Andorra i ha demanat transparència i bones pràctiques”. Aquesta petició, ha apuntat la parlamentària del PS, “esperem que el cap de Govern l’escolti”, en referència les crítiques per la dificultat de rebre informació sobre l’afer.