López assegura que el cap de govern posa per davant l'interès polític al del país pels efectes d'aquesta crisi i torna a reclamar un pacte d'estat per tancar l'acord d'associació amb la UE
El conseller del PS insisteix, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, en les crítiques a Toni Martí per la falta d’informació i remarca que la veritat sobre el que envolta l’afer BPA acabarà sortint per més que ho intenti retardar.
No es creuen que l’auditoria de BPA no s’hagi pogut acabar?
Crec que no hi ha ningú que entengui una mica com funciona una auditoria que es cregui que la feina no s’ha pogut acabar. Hi ha alguna altra raó per la qual no es vol fer públic, es vol amagar, i pel que ja ens ha quedat una mica clar, sembla que tot quedarà per després de les eleccions. I si és així, en traiem com a mínim dues conclusions. Que la prioritat número 1 del cap de Govern són les eleccions. No és ni la resolució de la crisi, ni els empleats, ni els clients, ni la plaça financera, l’únic que li preocupa és que aquesta gestió no provoqui al seu partit conseqüències negatives el 13 de desembre vinent. I la segona, i aquí ens hem de començar a preocupar tots, és que la solució potser no és tan bona com se’ns havia anunciat i posarà damunt la taula qüestions complicades que no convé que apareguin abans de les comunals.
Passar els actius bons a un banc perquè el compri una entitat no és la solució bona?
Sí, crec que cal diferenciar dues parts en la crisi de BPA. Què va passar abans del 10 de març, dia de publicació de la nota, i què passa després. Per això és molt important tota la feina que hauria de fer la comissió especial i que no pot acabar de fer. Segons el que presenti l’auditoria pot derivar que hi hagi una incongruència entre el que diu la nota del FinCEN i quina és la realitat, si no demostra que BPA era una màquina de blanquejar diners que és el que literalment diu la nota. Ens haurem de preguntar moltes coses sobre quina feina va fer la Uifand, l’INAF, perquè un dels interlocutors es portés una idea aparentment equivocada. Quan ja tenim la nota a sobre s’ha de buscar una solució i aquest traspàs no diria que és la bona, és que segurament és l’única per sortir d’una situació de crisi absoluta.
No considera que cansa el ‘cas BPA’, perquè està monopolitzant les sessions del Consell?
Ho puc entendre, però en el nostre cas no ho està monopolitzant perquè hem preguntat per d’altres qüestions. La gestió de BPA prèvia, durant i després, és un tema essencial en el nostre país. La imatge que estem projectant a l’exterior dependrà molt del que hagi passat amb BPA, l’impacte que ha tingut tan negatiu sobre la nostra economia, sobre la nostra imatge, els dubtes que està generant sobre les nostres institucions, sobre el seu bon funcionament, és un tema clau. A la resolució d’aquesta crisi Andorra s’hi juga moltíssim, la plaça financera, molts llocs de treball, la imatge del nostre país, el projecte d’inversió estrangera.
Se sabrà què va passar abans si els organismes no donen la informació que vostès demanen?
Penso que la realitat és tossuda i per això la insistència i que els fets acaben sortint, si no sempre, en una majoria de casos, i qui pensi que això només és qüestió d’anar-ho allargant i que acabarà passant i qui està jugant d’una manera molt perversa amb el calendari electoral per no fer aflorar informacions, doncs està jugant amb el país pel seu interès personal i polític, però si hi ha quelcom gros acabarà apareixent. Deixar-ho per després de les comunals només em sona a una qüestió, i conec bé el cap de Govern, la seva capacitat per posar davant de tot les eleccions i els resultats electorals, i si ho deixa per després sincerament començo a estar preocupat perquè tingui una bona resolució.
La imatge de picabaralla i desunió entre grups perjudica?
Crec que això està mitificat, el debat polític hi és a tots els països que funcionen bé. El debat polític és necessari per aclarir els fets, per millorar les coses, per entendre què és el que ha passat, i crec que no estaran gaire pendents en l’àmbit internacional, del que sí que estaran pendents és de les decisions que es prenguin i a hores d’ara no passen un missatge gaire positiu a l’exterior. I després la unitat és una qüestió que s’ha de guanyar i per part meva el cap de Govern ha perdut absolutament la confiança, i crec que la de bona part dels ciutadans i el Consell.
Què li sembla com s’està portant l’acord d’associació?
Compartim molt els punts de vista, no moltíssim però en tot cas el gran projecte d’acord d’associació que és un projecte que neix des del PS en el seu moment. El que estem demanant és que aquest treball que hi ha a mitges entre el ministre d’Afers Exteriors i la comissió creiem que mereix un formalisme més elevat. Hem parlat d’un pacte d’Estat perquè ens sembla que si estem d’acord totes les forces podem treballar plegats perquè no és un tema només d’aquest Govern, el que estableixi aquest acord marcarà el futur econòmic diria que per sempre. El cap de Govern ha dit tres vegades que oferia un pacte d’Estat i no podem fer res més que esperar que algun dia arribi i es formalitzi. No ens podem comprometre a votar un futur acord d’associació en el qual no participem activament.
Què s’ha de fer per frenar el dèficit sanitari?
El primer és posar en marxa ja els moltíssims plans de Salut que s’han aprovat i que s’han presentat, també quan nosaltres érem al Govern. Penso que el diagnòstic està fet en bastants àmbits i que a qui li ha tocat governar els darrers anys, que és el moment que s’ha produït aquest increment, doncs ha anunciat moltes mesures que no s’han tirat endavant, moltes bones intencions, i crec que ara toca fer-ho. Crec que les mesures s’han de prendre de manera gradual, però sóc del parer que algunes s’han de prendre amb caràcter immediat i la ministra ha de començar ja a treballar sobre alguns d’aquests projectes.
Quines mesures?
Fa anys que parlem del metge de referència, ens hem de replantejar la facturació cada vegada que els metges fan algun tipus d’acte, perquè això pot ser pervers en algun moment i alguns professionals poden tendir a fer més actes del normal. Que el ministeri sigui qui dirigeixi la política, que al SAAS segurament hi ha moltes coses a replantejar. Les decisions són una qüestió bàsicament executiva, no legislativa, que es pugui passar al Consell General. Dirigir la política sanitària del país és un tema d’executiu pur i dur que ha de posar ordre als organismes que hi ha i en la manera de procedir per part dels diferents professionals. Si s’ha de fer alguna llei, si s’ha de reformar alguna llei ja serà qüestió del Consell i es poden fer debats, però són decisions executives, pressupostàries i de definició dels projectes.
Bàsicament, s’ha d’actuar a l’hospital?
Penso que a l’hospital no hi ha el problema, el problema és definir bé la cartera de serveis, quins es presten, com són facturats per part dels clients i aquest és un tema que fa molts anys que està damunt la taula. La senyora Ferrer va començar amb molta empenta, però que ja han passat sis mesos i encara tampoc no hi ha hagut res, espero que es posi a prendre decisions.
- Avís legal - I tu què pots fer?
