La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha entrat a tràmit vàries preguntes que el Govern haurà de respondre de forma escrita. Les qüestions se centren en diferents aspectes del projecte de llei enviat des de l’executiu al Consell General per reformar FEDA i el règim de les activitats dels sectors elèctrics, del fred i de la calor. L’objectiu de la demanda és poder tenir més informació de cara al treball que s’haurà de fer en comissió.

En primer lloc, Gili recorda que, segons s’explica en la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei, la capacitat financera de la parapública “no li permet dur a terme el volum d’inversió necessari per tirar endavant el pla de desenvolupament del sector energètic establert en el Llibre Blanc”. Per això, demana per quines raons “no pot efectuar totes les inversions” i quin són els motius pels quals no es poden fer “per trams”. A més, reclama si existeixen estudis o anàlisis suplementaris a les memòries que acompanyen el text.

En segon lloc, la consellera del PS posa en relleu que a la memòria es parla d’un “pla sectorial d’infraestructures energètiques” que ha d’establir les “necessitats de nova capacitat de producció per cada tecnologia”. Aquest document, però, encara no s’ha fet públic. Per això, demana les causes que han fet que encara no s’hagi donat a conèixer, si és que existeix, i qüestiona l’executiu si “és possible aprovar una Llei que canvia el model energètic sense un pla sectorial d’infraestructures”.

Gili també demana si hi ha alguna previsió econòmica i/o financera de les inversions a efectuar, que inclogui dades tant rellevants com ara el cost total, com s’amortitzaran o les repercussions que poden tenir en les tarifes que es cobren als usuaris. També reclama si hi ha algun estudi que avaluï l’impacte econòmic i social de la nova legislació.

La parlamentària socialdemòcrata, a més, exposa els dubtes sobre vàries de les afirmacions de la memòria que acompanya el projecte legislatiu. Allà s’assegura que l’entrada de participació privada “no incorporarà electricitat al sistema a un cost superior al d’importació”. Per això, pregunta al Govern “com ho justifica” i “en base a quina documentació o previsió o fa”. També demana aclariments o ampliació d’informació d’altres aspectes del text legislatiu. Així, pregunta “en base a quina previsió es determina que els beneficis d’una producció més barata és repercutiran als consumidors” i en què es fomenta que aquesta energia tingui un cost més reduït.

Per a la parlamentària, tenir les respostes a aquestes preguntes és essencial per poder treballar més acuradament la llei ara a tràmit. Un text que, recorda, suposa canvis de gran transcendència per al sector energètic del Principat.

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat set esmenes a la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns presentada conjuntament per les set corporacions. L’objectiu dels canvis que es volen introduir al text és establir certs criteris sobre la destinació que es pot donar a aquests fons a la vegada que es vol afavorir una millor coordinació entre les polítiques nacionals i les impulsades des dels poders parroquials.

Així ho ha explicat el parlamentari socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, en una compareixença de premsa on ha estat acompanyat per tres dels consellers comunals de la formació –Joan Sans, Dolors Carmona i Cèlia Vendrell-. Amb ells, i també amb els altres representants dels PS a les corporacions parroquials i amb els diferents comitès locals, s’han treballat aquestes esmenes que, bàsicament, se centren en establir uns criteris, molt més flexibles que els actuals, per definir a què es poden destinar els diners provinents de les transferències. En concret, es proposa que hi hagi un mínim d’un 25% per a inversions, un 15% per a polítiques socials i culturals, un 10% per a accions mediambientals de reducció de gasos d’efecte hivernacle i un altre 10% al manteniment i millora de xarxes de serveis bàsics. El 40% restant es podria emprar segons com considerés convenient cada corporació.

López no ha amagat que la llei actual, que obliga a destinar un 70% de les transferències a inversions, no està funcionant correctament. “Al llarg dels anys s’ha demostrat que el percentatge era massa elevat i que podia comprometre les finances comunals i també que no s’ha anat complint”, ha explicat. Per això, des del PS s’assegura que “compartim que s’havia de fer la modificació”. Tot i així, s’entén que aquest canvi no ha d’arribar “amb un salt tant dràstic” ja que “passem de determinar el 100% de la transferència a no marcar cap mena de criteri”.
I, justament això, persegueixen les esmenes presentades pel PS: establir certes limitacions que, a més a més, han d’afavorir una millor entesa i coordinació entre les accions que s’impulsen a nivell estatal des del Govern i les que es fan des de cadascú dels set comuns. “No es tracta, en cap cas, de dir als responsables comunals què han de fer però sí de establir una certa coordinació entre polítiques comunals i nacionals”, ha argumentat López.

El conseller general ha recordat que ja durant el debat on es va decidir admetre a tràmit el text hi va haver un “sentiment generalitzat” en la necessitat d’establir “alguns criteris”. També ha mostrat mà estesa per part del PS a negociar possibles variacions en la proposta. El que sí té clar López és que la situació actual no pot continuar ja que “la manca de coordinació entre política nacional i comunal pot portar a importants disfuncions”.

Preguntat sobre la futura negociació per definir les competències de comuns i Govern, el parlamentari socialdemòcrata ha deixat clar que el PS està preparat per participar-hi ja que “nosaltres hem treballat i tenim acordat un text i un model”. Per tant, “si se’ns truca, el tenim”. A la vegada, ha advertit que “és una reforma que no pot esperar més”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup mixt, Pere López, ha tramitat una demanada d’informació on reclama una ampliació de les dades del pressupost per a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que des del Govern s’ha enviat al Consell General per a la seva aprovació. Per al parlamentari, la memòria que acompanya el text és incompleta, sobretot pel que fa a les partides que fan referència als treballs encarregats a altres empreses.

En concret, en la demanda López reclama “el detall” de dos sost-conceptes pressupostaris: el 22720 i el 22760. El primer fa referència a treballs realitzats per empreses de valoració peritatge i suma un import total de 15,591 milions d’euros. El segon, a treballs realitzats per empreses d’estudis i treballs tècnics, i suposa 4,52 milions més.

Des del PS es posa en relleu que tenint en compte la rellevància dins del pressupost d’aquestes dues partides –sumen més de 20 milions d’euros-, “la informació lliurada en la memòria resulta absolutament insuficient”. I és que en l’escrit justificatiu de la previsió de despeses, només es posa xifra al contracte amb l’auditora PriceWaterhouseCoopers (PwC) per a la realització de la revisió de comptes de BPA, que ascendeix a 9,85 milions d’euros. La resta de despesa –més d’11 milions- no està justificada en lloc. Únicament es fa referència a “la totalitat del lloguer de les oficines, les obres en què s’ha incorregut pel seu condicionament” o a “despeses corrents d’electricitat, aigua, assegurances i neteja, així com les dietes i els desplaçaments dels membres de l’AREB”. Al nostre entendre es tracta de despeses que no poden explicar la diferència de quasi 11 milions d’euros pel que entenem que probablement manca informació rellevant que calia adjuntar al projecte de pressupost. Per això López ha fet la demanda, centrada específicament en “el detall” dels dos sots-conceptes, tot i que també es reclama que el Govern “adjunti qualsevol altra informació que consideri rellevant al respecte”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup mixt, Pere López, ha admès la decepció que ha suposat el criteri del Govern sobre la proposició per modificar la llei de nacionalitat amb l’objectiu de reduir els anys de residència necessaris per accedir al passaport andorrà. El parlamentari ha deixat clar que, a l’entendre de la formació, si el text no arriba ni tan sols a ser pres en consideració per la cambra suposaria “una falta de respecte” cap a moltes persones. Per això, ha defensat que és un debat que s’ha d’afrontar ara, s’ha mostrat disposat a treballar al màxim per arribar a un consens sobre la proposició i ha demanat que sigui acceptat a tràmit.

“No puc negar que estem decebuts”, ha reconegut López, tot lamentant que “una vegada més es planteja que és un debat que no toca” i criticant que “sembla que el moment no acaba d’arribar mai”. El conseller ha afirmat que “és un debat necessari” i, a més, “ajornat ja la passada legislatura”, tot recordant, primer, que la majoria demòcrata ja no va acceptar un text similar ara fa uns anys i que, llavors, el cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre a abordar la qüestió abans del final de la passada legislatura, promesa que no va complir. “Toca parlar ara. No fer-ho seria una falta de respecte cap a moltes persones que ha vingut a fer gran el nostre país, a les seves famílies, als seus amics i als seus fills”, ha assegurat.

López ha fet una crida a que el text sigui pres en consideració i ha volgut deixar clars “la voluntat de diàleg” i “l’esperit obert” a parlar dels detalls, com ara que la reducció pugui ser només a quinze en lloc de deu anys. “Ho agafem amb esperit de poder parlar. El que no entendríem és que no s’admeti a tràmit. El tema anys seria més entrar en detalls però l’important és que es debati sobre aquesta qüestió”, ha argumentat.

El parlamentari socialdemòcrata ha criticat dos aspectes del criteri del Govern. Primer, que es vulgui vincular la qüestió al resultat de les negociacions amb la Unió Europea. “Aquesta part és una fugida endavant per part del Govern. Es barregen coses que no tenen res a veure i és un argument que pot confondre part de la població”, ha manifestat. Segon, que s’hagi acusat el PS d’impulsar el text en solitari i sense buscar un acord previ amb altres formacions. “És un comentari desafortunat. El consens s’ha d’assolir amb el treball parlamentari. Nosaltres volem arribar a una entesa i la voluntat és poder parlar”, ha assegurat.

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del grup parlamentari mixt, Pere López, ha negat que als comuns es faci només gestió i ha deixat clar que les corporacions parroquials també tenen un alt element polític que hauria de tenir-se en compte a l’hora de tancar els pactes per concórrer a les eleccions. Així ho ha indicat al llarg d’una entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA) on també ha reiterat “l’anormalitat” de la situació de la ministra Rosa Ferrer com a conseqüència, justament, d’un d’aquests acords per a les llistes.

“Dir que als comuns no es fa política és fals”, ha afirmat amb contundència López, tot posant un paral·lelisme amb altres organismes d’Estats veïns. “És com dir que no es fa política a una comunitat autònoma o a una regió francesa”, ha indicat, per remarcar posteriorment que “són governs locals amb unes competències molt importants; fiscals, urbanístiques, socials, serveis bàsics, són propietaris de tot el territori”.
Per tant, al seu entendre, a l’hora de preparar llistes electorals de cara a unes comunals com les que es viuran el proper 13 de desembre “s’ha de portar amb uns companys de viatge propers”.

El conseller del PS ha defensat que “hem presentat tres llistes amb els consellers actuals, que han fet molt bona feina” i ha remarcat que “el nostre projecte és sòlid”. I és que, ha destacat, “tenim candidatures amb veritables equips de gestió i de política comunal”. Al seu entendre, “al voltant del PS s’ha pogut generar unes gairebé plataformes de progrés amb gent molt preparada”. En definitiva, “ens presentem amb llistes fetes des de la coherència i esperem que l’elector ho valori”.

Aquesta forma de fer contrasta amb la d’altres formacions. I, en especial amb la situació en la qual ha quedat Rosa Ferrer arran del pacte entre la seva formació, la Coalició d’Independents (CdI) i Liberals d’Andorra per concórrer plegats a Andorra la Vella. L’ha definit com a “insostenible, antinatural i no explicable des del punt de vista polític” i ha alertat de les conseqüències que pot tenir en un àmbit clau com és el sanitari. “Molts projectes en els quals estava treballant potser quedaran aturats”, ha avisat.

Per això, ha deixat clar que “no entenc que no es prengui cap decisió fins les eleccions”, fet que ha definit com a “una mala manera de fer”. Per a López, “dins del món polític no es pot jugar a totes bandes”. A més, ha lamentat que la situació de Ferrer genera encara més incertesa en l’àmbit sanitari, un dels que centren les preguntes formulades pel PS de cara a la propera sessió de control al Govern. El conseller socialdemòcrata ha comentat que “preocupa que fa anys que s’aproven plans estratègics de la salut però falta una línia clara i prendre decisions” i no ha amagat la manca de confiança en el “pseudoprocés de consulta” que s’ha engegat per elaborar el pla de Salut 2020. “Segons ens ha dit gent del món sanitari, presenta serioses deficiències”, ha apuntat.



Durant l’entrevista, López també ha deixat clar que consideren totalment “inadmissible” el retard en l’entrada a tràmit del pressupost per al 2016 –un endarreriment que ja arriba als deu dies- i que “no valen les explicacions del Govern”. El conseller ha deixat clar que “és irresponsable saltar-se un termini com aquest en una llei tant important” i que “no és justificable i, encara menys, en un moment com l’actual, on estem sota observació de molts organismes internacionals”. El parlamentari entén que la situació “és una mostra més de la mala gestió que s’està fent”.

López també ha parlat del cas BPA, un afer amb el qual, i entre d’altres, “tenim molts indicis que fan veure que hi ha una voluntat important de dilatar”. De fet, ha estat directe a l’hora d’acusar el cap de Govern, Toni Martí, de “jugar amb el calendari electoral”, una forma de fer que considera “molt poc vàlida”. Per refermar aquest argument, ha recordat el fet que “el gruix d’actuacions i de decisions” s’estan posposant “fins el gener”.

El conseller ha tornat a lamentar, una vegada més, el bloqueig que des de Govern i organismes com l’INAF, la UIF i l’AREB s’ha aixecat a l’hora d’accedir a documentació i informació sobre el cas. “El secretisme en el qual es vol situar a la comissió especial no té sentit”, ha denunciat, tot assegurant que “molta informació ha de ser pública” i que “ningú pot pretendre que el cas quedi aïllat de l’acció política i de la supervisió dels organismes concernits”.

Per últim, també ha reclamat que el PS pugui tenir un paper més actiu en la negociació amb la Unió Europea. “Hem de trobar un marc d’entesa per poder treballar tots plegats”, ha demanat, a la vegada que ha mostrat la convicció que “deixar-nos fora és un error per part de la majoria” ja que “podem aportar molt tant a nivell d’Andorra com a nivell de fora” i ha recordat que el PS és l’únic andorrà membre de la IS.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha entrat a tràmit una pregunta sobre el projecte de construcció del futur heliport nacional. La demanda, que haurà de ser resposta pel Govern de forma oral en la propera sessió de control al parlament, que s’ha de celebrar el 19 de novembre, persegueix saber exactament en quin estat es troben els estudis anunciats per determinar la ubicació més adient de la instal·lació.

En l’escrit, Gili recorda que en una compareixença celebrada el mes de juny davant la comissió de Política Territorial i Urbanisme, el ministre Jordi Torres Falcó va avançar que s’estaven analitzant dos terrenys: un situat a la zona d’Engolasters i un altre a la Comella. Aquest darrer, segons va apuntar, era la prioritària a l’entendre del ministeri. Dies després, en una altra compareixença, en aquest cas davant la comissió d’Economia, el titular d’Administració Pública, Transport i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, argumentava que encara eren necessaris informes addicionals per triar la millor ubicació.

Des d’aquestes reunions ja han passat més de quatre mesos sense que, per part del Govern, s’hagi informat de cap decisió en ferm sobre la infraestructura. Al mateix temps, s’ha creat un important neguit entre els veïns de la zona de la Comella, inquiets per les importants molèsties i els riscos que podria generar la ubicació de les instal·lacions al costat del lloc on resideixen sense que, per ara, no hi hagi cap comentari sobre la qüestió per part de l’executiu.

Per això, Gili ha tramitat la pregunta en la qual interroga al Govern per com estan “els estudis i les valoracions de cara a decidir la millor ubicació per a la construcció de l’heliport nacional”. La qüestió se suma a les altres set que els consellers van presentar dilluns sobre, entre d’altres temes, el retard en la tramitació del pressupost, les simulacions de les pensions dels funcionaris o la contractació d’una assessora per part del ministeri de Salut.

El tres consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, han entrat a tràmit fins a set preguntes que el Govern haurà de respondre de forma oral durant la propera sessió de control, que s’ha de celebrar el 19 de novembre. El procés per elaborar el pla de Salut 2020, la polèmica sorgida amb les simulacions de la pensió de jubilació dels funcionaris o el retard en la presentació del pressupost són alguns dels temes pels quals l’executiu haurà de donar explicacions.

El sanitari és un dels punts on el PS vol incidir al llarg de la propera sessió parlamentària. Per això, Gili qüestionarà a la ministra responsable pel retorn rebut en el procés participatiu engegat per preparar el pla de Salut 2020. De la seva banda, López demanarà informació sobre les notícies aparegudes a alguns mitjans que avançaven la contractació d’una assessora per part del ministeri que havia de ser la impulsora de la reforma sanitària.

Un tema que també ha aixecat dubtes les darreres setmanes és el que fa referència a les simulacions que els funcionaris estan rebent per part del Govern pel que fa a la seva futura pensió. Els sindicats dels diferents àmbits de l’administració s’han mostrat molt crítics amb les dades que, asseguren, no tenen gaire credibilitat. Per això, Rosa Gili pregunta de quina manera s’han realitzat aquests càlculs. També en aquest àmbit, Gerard Alís demanarà a l’executiu en quin estat es troba el reglament regulador de la comissió de seguiment del pla de pensions i els motius pels quals encara no ha estat adoptat. El conseller recorda que en la darrera sessió de control es va assegurar que ja hi havia un esborrany del text que estava pendent de ser enviat a la comissió consultiva de la Funció Pública. Dies després, remarca, “no costa que el reglament hagi estat adoptat”.

De la seva banda, Pere López preguntarà per dos situacions denunciades els darrers dies: el retard en la tramitació del pressupost i el fet que encara no s’hagi fixat una data per a la compareixença de varis membres del Govern davant la comissió especial sobre l’afer BPA. El conseller i president del grup mixt lamenta en l’escrit tramitat a sindicatura que, un cop els membres de l’òrgan van acordar demanar la participació del executiu, i també la dels ministres de Finances i d’Afers Exteriors, “la decisió va ser comunicada a principis d’octubre i –tot i haver estat recordada varis cops- el Govern no ha proposat encara cap data”. Davant aquesta situació, es pregunta de forma directa “quines són les raons per les quals el Govern es nega a comparèixer davant la comissió especial”.

López també insisteix en saber els motius que han portat a incomplir la Llei General de les Finances Públiques i no entrar a tràmit el pressupost per a l’any 2016 en el termini marcat –abans de l’1 de novembre-. El president del grup mixt demana “per què creu el Govern que li és permès incomplir el marc legal en la tramitació d’una llei tant important com la del pressupost” i, al mateix temps, “si es creu que aquesta ‘potestat’ es limita només a aquesta llei o afecta també altres textos legislatius”.

Per últim, Gili portarà al ple les avaries massives viscudes els darrers mesos pels clients d’Andorra Telecom, tant pel que fa als serveis d’internet com de televisió per fibra. La parlamentària posa en relleu que “sembla ser que les acuses són diverses” però alerta que, al final, “la conclusió evident és que els usuaris no poden disposar correctament del servei contractat”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata i president del grup parlamentari mixt, Pere López, ha lamentat la “irresponsabilitat” del Govern a l’hora de retardar la tramitació del pressupost fins haver arribat a incomplir la Llei General de Finances Públiques (LGFP), que estipula que el text s’ha d’enviar al Consell General abans de l’1 de novembre. Es tracta, ha advertit, “d’una situació nova” ja que mai s’havia produït, que pot tenir conseqüències polítiques però també econòmiques i que arriba en un moment especialment delicat quan Andorra centra els ulls d’organismes internacionals per l’afer BPA i el futur del seu sistema financer.

El PS ha rebatut el ministre de Finances, Jordi Cinca, que dimecres havia assegurat que no era el primer cop que es produïa un retard d’aquest estil. Amb dades sobre la taula, López ha deixat clar que, des de l’aprovació de la LGFP el 1996 tots els executius havien entrat a tràmit el pressupost com a molt tard el 31 d’octubre. Enguany, a data 5 de novembre, el text no ha arribat i, de fet, el propi portaveu del Govern va reconèixer que encara trigarà uns quants dies.

“Té vàries afectacions greus”, ha alertat el conseller del PS, que ha remarcat que “parlem de la llei més important que elabora el Govern, la que resumeix la seva política”. Per a López, a banda de les conseqüències polítiques i de les legals, sobre les quals ha optat per no pronunciar-se a l’espera de l’informe jurídic demanat a la Junta de Presidents, també n’hi ha “d’econòmiques” com ara “projectes d’inversió que es retarden” amb “implicacions per a les empreses”. I les més greus, ha alertat, són “les d’imatge cap a l’exterior en un moment on estem en plena observació”. Per això, ha afirmat que “és absolutament irresponsable crear un nou element d’incertesa i d’inestabilitat” i ha recordat que “l’acció arriba en un mal moment, en plena crisi de BPA i de confiança”.

El parlamentari socialdemòcrata ha deixat clar que no li satisfan, ni de lluny, les explicacions donades fins ara pel ministre Cinca, a qui ha retret també que no hagi comparegut davant el Consell General per informar del retard. “Ens sembla que no es diu tota la veritat i que hi ha altres qüestions que comporten aquesta situació”.

López també ha expressat una nova queixa per un altre retard: el de la demanda d’informació relativa al contracte signat amb l’auditora PricewaterhouseCoopers per la revisió de comptes de BPA. Ha deixat clar que la petició presentada en el seu dia “és correcta” i que, per tant, no l’ha de tornar a tramitar, a la vegada que ha instat Toni Martí a complir el compromís de facilitar la documentació. També ha criticat que encara no s’hagi proposat, des de l’executiu, una data per a la compareixença del cap de Govern i dels ministres Cinca i Gilbert Saboya davant la comissió especial de vigilància i prevenció per a l’estabilitat financera quan fa més d’un mes que es va oficialitzar la demanda. “Ens sembla una nova falta de respecte. Els consellers hem manifestat una disponibilitat àmplia d’adaptar-nos a les agendes dels compareixents”, ha apuntat.

El president del grup mixt, a pregunta dels periodistes, també ha valorat la situació en la que queda la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, després que el seu partit, la Coalició d’Independents, hagi trencat el pacte que tenia amb Demòcrates per Andorra i hagi arribat a un acord per concórrer conjuntament amb Liberals a les comunals d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. López l’ha qualificat com a “antinatural i forçada” i ha deixat clar que “de portes enfora no es pot explicar i genera inestabilitat”. Per al conseller del PS “no és normal que una persona que està al Govern estigui pactant amb el principal partit de l’oposició; és de calaix”. Al mateix temps, ha apuntat que “correspon al grup demòcrata i al liberal i al cap de Govern valorar quins són els passos a seguir, i si persisteixen en mantenir aquesta situació, ja veurem què succeeix”.