El director de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIFAND), Carles Fiñana, ha comparegut aquest dimecres per primer cop des de l'esclat de la crisi de Banca Privada d'Andorra (BPA), i ho ha fet a porta tancada davant de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l'estabilitat financera. Segons el conseller socialdemòcrata Pere López, les explicacions s'han centrat en aspectes genèrics de funcionament de l'organisme i els seus protocols d'actuació, que han aportat "més elements de reflexió", tot i que considera que hi ha molts aspectes que no s'han clarificat, com ara des de quan la UIFAND coneixia el problema de BPA. A més, López ha valorat negativament que no s'hagi facilitat documentació de suport per seguir la compareixença, que s'ha allargat durant quatre hores. Des del grup parlamentari liberal no s'ha volgut entrar en el detall del contingut de l'exposició al·legant la confidencialitat dels temes d'Estat que s'hi han tractat, però han assegurat que "anem pel bon camí" ja que han pogut conèixer informació que ajuda a aclarir els aspectes "més obscurs".

Pere López ha lamentat que Carles Fiñana no hagi aportat documentació de suport durant la seva compareixença i per aquest motiu ha anunciat que formalitzaran una demanda perquè els faciliti la informació per escrit. Així mateix, demanaran la transcripció de la compareixença per poder-la analitzar amb detall i sol·licitaran que el director de la UIFAND pugui fer una segona compareixença davant la Comissió especial per poder clarificar "què ha passat, com ha passat i perquè ha passat".

De la seva banda, des del grup parlamentari liberal no han volgut fer declaracions sobre la compareixença i han indicat que es farà un comunicat conjunt de tota la Comissió a finals de mes, un cop hagin escoltat les explicacions de l'INAF i dels membres de l'ABA, les hagin analitzat i es puguin proposar solucions. D'altra banda, el grup parlamentari demòcrata també ha declinat fer qualsevol tipus de declaració al respecte.

Veure article original

Fotografia de la 24 sessió anual de l'OSCE-PA, a la que ha assistit el Conseller general socialdemòcrata i President del Grup Mixt, Pere López, i membre de la delegació andorrana a l'OSCE: "Votant avui en el comitè sobre drets humanataris per abolir tot tipus de discriminacions i de forma més concreta per abolir persecucions per motius religiosos a vàries àrees del món o per comprometre a tots els estats membres a rescindir qualsevol legislació persecutòria per motiu de l'orientació sexual. Satisfet per la contribució feta des d'Andorra en tots aquests avenços.".



Imatge de Pere López

Aquest divendres, la consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat una demanda d'informació per obtenir els documents referents al Conveni de cessió gratuïta i indefinida a la societat pública Andorra Telecom, S.A.U de la propietat de l'edifici on estava situada la caserna central del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i tota la seva parcel·la d'implantació.

En relació amb l'espai cedit, el Conveni efectuat delimita l'entorn que confronta amb el carrer Bonaventura Riberaygua, amb el carrer Sant Salvador i amb el carrer de la Borda i que compta amb accessos des del carrer Bonaventura Riberaygua, número 5, des del carrer Sant Salvador, número 5 i, des del carrer de la Borda, número 6.

Veure article original

Avui el conseller general socialdemòcrata i president del Grup Mixt, Pere López, ha participat a la tertúlia d'actualitat del programa La Rèplica d'ATV, en la que s'ha debatut sobre la compareixença del president de l'AREB davant les comissions especials i de Finances i Pressupost del Consell.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 25/06/2015

Els consellers Socialdemòcrates (PS) demanaran al Govern si hi ha hagut alguna indicació, mandat o recomanació per part de l’Executiu cap a la CASS per tal de preparar-se a poder optar al concurs de l’entitat gestora del Pla de Pensions de la Funció Pública. També des de les files socialdemòcrates volen saber si el Govern o la CASS han encarregat algun estudi en relació a la conveniència de que la CASS pugui esdevenir entitat gestora del Pla de Pensions de la Funció Pública i finalment sobre si caldria alguna modificació legislativa o reglamentària per permetre aquesta eventualitat. El PS, a través de la consellera Rosa Gili, va presentar ahir les preguntes al Consell General.

Segons el comunicat emès ahir pel PS, «en el treball parlamentari de la llei 23/2014, del 30 d’octubre, la comissió legislativa de Finances va permetre incorporar en l’article 16 la possibilitat que la Caixa Andorrana de Seguretat Social pogués optar al concurs per esdevenir l’entitat gestora del Pla de pensions de la Funció Pública». Així doncs, segons el PS el «grup majoritari» va precisar en l’articulat de la llei que la CASS s’havia de poder presentar al concurs «amb condicions d’igualtat amb d’altres candidats del sector privat».

Aquesta és una opció que, per al PS, podria ser «menys costosa per tots els partícips del Pla de pensions de la Funció Pública a l’utilitzar un organisme públic». «Tanmateix», continua el comunicat socialdemòcrata, «aquesta nova tasca implicaria algun cost afegit a la CASS (recursos humans o altres) que hauria de ser evidentment assumible pel mateix Pla». El PS creu que com que «la vocació essencial de la CASS no és la d’exercir d’entitat gestora d’un pla de pensions, per poder-hi pretendre, aquesta hauria de seguir indicacions de l’executiu per preparar-se per a aquesta eventualitat.

Veure article original

Un estat d’ànim positiu és importantíssim en la curació de qualsevol malaltia. Qualsevol professional mèdic ho sap. Per això, ens rebel·lem contra el reglament de la CASS que obliga les persones en situació de baixa mèdica a quedar-se tancades a casa tots els dies de la setmana mentre duri la baixa, incloent-hi el cap de setmana. Podem entendre raons mèdiques que obliguin a romandre a casa però en cap cas raons administratives ho poden justificar. El reglament permet excepcions si el metge ho justifica però és clar que aquesta situació demana argumentació, tornant el procediment més feixuc, evidenciant que es busca la tendència a negar les sortides. El reglament permet absències justificades, però la condició és que siguin conegudes i comunicades prèviament per la CASS. No preveu imprevistos que obliguin a sortir de casa, com podria ser haver d’anar a buscar el nen amb febre a l’escola; però en el mateix apartat del reglament s’exposen les sancions en cas d’incompliment, que poden arribar a la suspensió o extinció de la prestació econòmica de la incapacitat temporal. Malauradament tots coneixem casos amb aplicacions i interpretacions de les lleis i reglaments excessivament estrictes, per part de la CASS; algunes vegades mancades de sentit comú i d’empatia cap als malalts. Sempre hem estat d’acord a utilitzar mesures de control contra les baixes fraudulentes, faltaria més; però entenem que no s’ha de fer de manera indiscriminada i en casos clars de baixa justificada. Al Consell vam qüestionar el que sembla més una mesura penal, com és la de l’arrest parcial diari, i que podria arribar a ser inconstitucional, com sembla que també assenyala una part important del col·lectiu mèdic. Val a dir que la resposta de la ministra no ens va agradar gens ni per la manca de justificació de la mesura presa ni pel to amenaçador i intolerant. Des del partit i grup parlamentari fa temps que demanem un canvi de dinàmica en la relació entre les institucions i els ciutadans. Estem convençuts que necessitem unes institucions amigables, que tinguin en ment ajudar els administrats a viure en un Estat de benestar i a estar en bona disposició de respectar les normatives. Això sí, penalitzant qui no respecta la legislació, però sempre argumentant i amb justícia, i més en el cas de la CASS ,que tracta sovint amb persones afeblides per l’edat i/o malaltia.

La consellera general del PS Rosa Gili considera que l’obligació per a les persones de baixa laboral de romandre a casa durant determinades hores del dia, com fixa un dels reglaments que desenvolupen la llei de la CASS, podria ser “inconstitucional”. En concret la parlamentària socialdemòcrata va dir que pot atemptar contra els drets de les persones a la llibertat i a circular lliurement. Gili va ser contundent en el seu rebuig a la mesura, que segons la seva opinió criminalitza la gent que està de baixa. “Sembla un arrest parcial”, va dir. La consellera del PS va insistir també que ha de ser el metge el que determini, com fins ara, si la persona ha de sortir o no del domicili.

Per la seva banda, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, va explicar que l’únic que s’ha fet és regular el que ja determina la llei i que no hi ha una voluntat de retallar les prestacions dels usuaris de la seguretat social. A més, segons la ministra, els horaris s’han establert seguint el model existent en altres països com França i Luxemburg.

En el mateix àmbit de la salut, i en resposta al conseller liberal Jordi Gallardo, la ministra va donar a conèixer que enguany es contractaran 43 persones per al SAAS. Gallardo considera que hi ha un “descontrol de contractacions” en aquest organisme i “un greu problema de despesa”, com ho demostra que el pressupost en sous ja arriba a 36,3 milions d’euros, per sobre dels 33,7 de l’any 2014. El dèficit global previst per enguany del SAAS es de 65 milions sense que hi hagi hagut al mateix temps una millora en els serveis. “Té un repte davant complicat”, va dir Gallardo a la ministra. Ferrer va assenyalar, però, que de moment enguany hi ha un romanent positiu pel que respecta a contractacions i va esmentar el model de pagament per objectius en lloc de per actes com un dels aspectes que han de permetre reduir la despesa del SAAS.

Des d’SDP i PS es va expressar també la preocupació per l’increment de les queixes al Raonador del Ciutadà sobre la CASS, al mateix temps que es va reclamar més informació per als usuaris. Segons la titular de Salut, no hi ha cap instrucció als metges de la parapública sobre les altes administratives o les resolucions d’invalidesa.

Andorra Telecom té 72 contractats per empreses de treball temporal

Andorra Telecom té previst incorporar a la seva plantilla en els propers dos o tres anys al voltant de 57 dels 72 empleats que hi ha en aquests moments contractats a través d’empreses de treball temporal. Això serà possible perquè en breu l’empresa parapública passarà a ser una societat de dret privat. Ho va dir ahir el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, en resposta a una pregunta del conseller liberal Carles Naudi. Alcobé va manifestar que actualment treballen a Andorra Telecom amb aquesta modalitat 38 persones amb una antiguitat de fins a 2 anys, 7 amb una antiguitat de 2 a 5 anys, 14 d’entre 5 i 8 anys i 13 de més de 8 anys. Alcobé va justificar aquesta situació pel fet que han estat limitades les contractacions públiques i va dir que algunes de les vacants es cobreixen d’aquesta manera perquè són contractes per a cap de setmana o per hores. La plantilla actual de la parapública és d’unes 250 persones. El conseller del grup liberal Jordi Gallardo va acusar l’executiu de fomentar la precarietat laboral.

Durant la sessió d’ahir es va parlar també d’una altra qüestió relacionada amb Andorra Telecom, com és la construcció de l’edifici The Cloud a l’espai que ocupava l’antiga caserna dels bombers. La consellera d’SDP Sílvia Bonet no està convençuda que aquest sigui un bon projecte perquè necessitarà una inversió “molt important”, calculada en 30 milions d’euros, i per l’impacte visual que suposarà l’edifici. Sobre aquest punt, Alcobé va manifestar que el retorn previst de la inversió “serà molt més gran que el cost” i pujarà a tres o quatre milions anuals. A més, el ministre va justificar aquesta nova infraestructura en la necessitat de dinamitzar el turisme i el comerç de la zona oferint un nou atractiu per als visitants. I és que, segons el ministre, Andorra Telecom ha de buscar noves vies de negoci davant la reducció progressiva d’ingressos que tindrà procedents de la itinerància en els propers anys.

El Govern custodiarà uns mesos el pla de pensions

El Govern s’encarregarà de custodiar provisionalment els diners que es dipositin al pla de pensió de la funció pública durant els propers tres o quatre mesos fins que estiguin en marxa l’entitat gestora i la dipositària. De moment la comissió de seguiment del pla, formada per quatre membres nomenats pel Govern i vuit funcionaris, es va reunir ahir per primera vegada i serà ara l’encarregada de fer el plec de bases per a l’elecció d’aquestes entitats.

El conseller liberal Ferran Costa va opinar que és “millorable” l’actuació que ha tingut el Govern en aquest tema i que havia d’haver estat “un pèl més sensible amb el col·lectiu de funcionaris” perquè se’ls està informant tard perquè decideixin quin percentatge del salari volen cotitzar. De la mateixa manera, la consellera Rosa Gili (PS) va dir que “s’està començant la casa per la teulada” i que “no és normal que no s’hagi informat més els funcionaris”. Gili va aprofitar també per criticar de nou la llei, que va qualificar de “nyap”.

Per la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que se segueixen els terminis fixats a la llei i que no han pogut fer les simulacions de pensions de jubilació fins a disposar de la informació de la CASS. Cinca considera que “no es pot reviure eternament el debat sobre la llei” i va dir que el que s’ha de fer ara és aplicar-la.

L’administració digital serà una realitat en 2 o 3 anys

Un 90% dels tràmits administratius es podran fer a través de la via telemàtica d’aquí dos o tres anys. El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Acobé, va deixar clar ahir que aquest és el compromís del Govern, en resposta a una pregunta del conseller liberal Josep Majoral sobre l’ampliació dels horaris del servei de Tràmits. A més, el ministre va explicar que algunes gestions ja es podran fer per aquesta via aquest mateix mes de juny amb la web que està en marxa. Alcobé va indicar que l’impacte en els treballadors de l’ampliació horària serà “limitat” i que si s’acaba implantant de manera definitiva cada empleat només haurà de treballar fins a les set de la tarda durant dos mesos a l’any. Per la seva banda, Majoral va posar de manifest els perjudicis per a la conciliació de la vida laboral i familiar de la mesura que es vol aplicar.

En la sessió de control d’ahir també es va explicar que en aquests moments hi ha al Govern 12 persones contrac­tades amb el règim de relació especial, enfront de les 22 de la passada legislatura. El cap de Govern, Antoni Martí, va posar de manifest, a preguntes del conseller Jordi Gallardo (LdA), que la persona que substitueix el cap de gabinet anterior no exerceix aquest càrrec oficialment.

5,6 milions per l’impagament d’impostos en l’exercici 2014

El Govern té més de 5,6 milions d’euros pendents de cobrar en concepte d’impostos i taxes corresponents només a l’exercici 2014. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que això suposa l’1,65% del total de 240 milions recaptats. El deute dels morosos puja a uns 25 milions d’euros si es calcula des de l’any 2000. El conseller liberal Jordi Gallardo va fer una pregunta sobre aquesta matèria i va manifestar que si es posen impostos cal gestionar-los i cobrar-los. El ministre va indicar que la nova regulació facilitarà l’execució en aquests casos per cobrar.

Veure article original

Els consellers generals socialdemòcrates han mostrat el seu malestar pel que consideren maniobres dilatòries de Sindicatura perquè no s´ha tramitat una demanda d´informació sobre el 'cas BPA', de forma urgent, i no es tractarà en la sessió de l'11 de juny. Des de Sindicatura s´ha afirmat que algunes de les qüestions de la demanda no estaven formulades correctament però s´ha admès una disfunció a l´hora d´atendre-la.

Els consellers socialdemòcrates van presentar al març una demanda d'informació amb diverses qüestions sobre l''afer BPA', però des de Sindicatura es va considerar que tres de les preguntes s'havien de reformular i, a més, no es van tramitar com a urgents com es volia des del PS. D'aquesta manera, hi ha hagut un retard en la tramitació de la demanda d'informació i serà contestada molt després de la sessió de l'11 de juny, que era la intenció inicial dels socialdemòcrates.

Els consellers del PS creuen que hi ha una actitud dilatòria per part de Sindicatura i aquesta institució ho nega, tot i que admet que es podia haver tramitat de forma més adient la demanda i que "un cop constatada la circumstància no han proposat cap via de solució"

Mònica Bonell, Subsíndica general ha defensat que "no hi ha hagut cap voluntat de dilatar res ja que tampoc teníem coneixement que volien la demanda d’informació dins del període de sessions":

López ha afirmat que es tracta d'una qüestió d'estricta actualitat ja que l''afer BPA' és la crisi més greu del Principat dels darrers temps. Entre la informació demanada estaven les comunicacions entre l'INAF i la UIFAND.

Veure article original

El temps invertit per Sindicatura a tramitar una petició d’informació sobre el ‘cas BPA’ i el fet que hagi ‘tombat’ tres de les subpreguntes plantejades indigna el PS.

Els grups de l’oposició al Consell General continuen retraient al Govern la manca de transparència i informació que hi ha, al seu entendre, sobre el cas BPA. I en aquest sentit, el darrer exemple l’ha posat damunt la taula el grup parlamentari socialdemòcrata, que ha lamentat el retard amb què, al seu entendre, Sindicatura ha tramitat una demanda d’informació. Això farà que l’executiu, si esgota tot el termini que té de temps per respondre la petició plantejada, tingui de marge fins ben entrat el setembre, quan la intenció del PS era que el Govern hagués d’aportar la documentació sol·licitada abans que s’hagués acabat l’actual període de sessions. A més, al malestar inicial s’hi ha afegit el fet que la majoria demòcrata que presideix l’òrgan de tutela parlamentari hagi decidit no tramitar tres de les qüestions plantejades. “Qui és Sindicatura per decidir si una pregunta s’ha de fer o no s’ha de fer? En tot cas, que la trametin a l’organisme o administració que l’hagin de trametre i que sigui aquesta qui decideixi si escau respondre o no. I si no ho fa, que n’expliqui el per què”, van afirmar fonts socialdemòcrates consul-tades.

Va ser el conseller general Gerard Alís qui el 13 de maig, poc abans que se celebrés una reunió de Sindicatura, va registrar una demanda d’informació documental que quedava subdividida en quinze apartats. L’objectiu del PS era entrar una petició d’última hora, com per sorpresa, però assegurant-se que hi havia prou marge com perquè el Govern i tot d’organismes estatals (Uifand, INAF) haguessin de respondre abans del 30 de juny. Sindicatura, però, no va decidir donar curs a la demanda fins aquest darrer dimecres. La dilació va indignar els socialdemòcrates. I encara més quan van saber que s’havien deixat fora tres dels punts de què constava la sol·licitud. En la carta enviada a Alís pel síndic general, Vicenç Mateu, en què se l’informa de la tramitació de la demanda, també li fa saber que tres epígrafs han estat omesos “en considerar Sindicatura que l’objecte de la petició de documentació no és prou precís, sense perjudici que pugueu reformular-les novament”. Els socialdemòcrates ni entenen el retard ni estan d’acord que Sindicatura hagi de fer cap filtre. I estan disposats a demanar explicacions vist que tampoc saben el detall de les reunions, ja que aquesta legislatura no tenen representació a l’òrgan de presidència.

Justificació

Des de Sindicatura, però, s’ha tret ferro a l’afer i s’ha assegurat que no hi ha hagut cap voluntat de dilatar res. Fonts de l’organisme han assegurat que la demanda, en ser tan àmplia, es volia revisar bé. I que no hi va haver temps material per analitzar-la i acordar-ne la tramitació el 13 de maig. “Ningú no ens va informar que hi havia una qüestió de terminis en joc”, van assegurar les fonts de Sindicatura consultades. “Si aquest fet havia de ser tan transcendent, sols calia que algun responsable del grup socialdemòcrata ens ho comuniqués i s’hauria pogut plantejar una reunió extraordinària de Sindicatura per acordar la tramitació de la demanda d’informació”. Com que la situació no es va donar, es va mantenir el calendari ordinari de reunions de Sindicatura. Més enllà de les dates, sobre la supressió de tres de les subpreguntes realitzades, les fonts consultades van afirmar que l’“únic que es demana és una major claredat i concreció. Es van plantejar unes qüestions de contingut molt obert que es va considerar que dificultaven la resposta del requerit. Per això és millor que delimiti l’objecte d’interès, en benefici de les dues parts”.