El socialdemòcrata Pere López sosté que el Govern menteix quan diu que l'oposició sabia que des del 4 de març s'intentava actuar per evitar la publicació de la nota del Fincen sobre el blanqueig a BPA. Per això posa en dubte les accions del Govern entre aquella data i la nota que va provocar la intervenció del banc. Pere López reclama a demòcrates i liberals una explicació a la negativa a realitzar una comissió d'enquesta.

Pere López sosté que fins a la sessió de control parlamentari a l'acció del Govern de fa dues setmanes, el seu grup mai no havia sentit a parlar del 4 de març com la data inicial en què l'executiu va tenir coneixement de la nota del Tresor nord-americà. És més, el PS posa en dubte les accions dutes a termes entre aquesta data i la publicació de la nota del Fincen. Desconeix si el Govern va fer el possible per evitar la intervenció o va actuar amb improvisació.

Pere López, president grup parlamentari mixt: "En cap cas, contràriament al que va dir el ministre de finances, se’ns va informar d’aquesta nota previa del FinCen el dimecres dia 4 i tampoc se’ns ha informat del que va succeir entre el dia 4 i el dia 9. Com es va reaccionar, si hi havia possiblitats de reaccio diferents…"

El PS reclama l'intercanvi de documentació previ entre la UIF i l'INAF i el Fincen. Pere López demana a demòcrates i liberals els motius de la negativa a la proposta de fer una comissió d'enquesta sobre l'afer BPA.

Pere López, president grup parlamentari mixt: "Si volen tancar aquesta porta que la tanquin però en una qüestió com aquesta no val la no resposta com a via alternativa. Els sol•licitem la valentia de posar per escrit perquè no volen una comissió d’enquesta, quines són les seves motivacions."

Pere López no descarta demanar la compareixença de la UIF i l'INAF davant la comissió legislativa de Finances.

Veure article original

En la darrera sessió del Consell General, el cap de Govern va afirmar que eren coneixedors de l’emissió d’una nota per part de la FinCEN des del dimecres 4 de març, en resposta a la pregunta que li vaig formular.

Era el primer cop que sentíem per boca del cap de Govern la data del 4 de març, com vaig expressar en el meu torn de rèplica sense ésser contestat pel cap de Govern sobre aquesta afirmació. Aquells que desitgin contrastar el que afirmo poden fer-ho ben fàcilment visionant la gravació de la sessió del Consell. Vaig fer molts intents en la sessió del Consell per obtenir més aclariments de la informació obtinguda en aquesta data.

Dins de la tònica que van caracteritzar les intervencions del Govern, les respostes van ser evasives i eludint en gran mesura allò que els consellers estàvem demanant, que en el moment actual no és una altra cosa que el que es demanen molts dels ciutadans del nostre país. Com és obvi, l’afirmació efectuada pel Cap de Govern és d’enorme rellevància per quan contradiu les tesis mantingudes fins aquell moment per part del Govern. Dimarts (amb gran encert i criteri) l’acabat d’escollir primer secretari del PS, David Rios, recordava que el Govern no havia informat els diferents partits de l’oposició de la comunicació de la FinCEN del dia 4 de març.

Interpel·lat sobre la qüestió, el ministre Cinca va faltar de forma absolutament inacceptable a la veritat afirmant que sí s’havia informat de la comunicació del 4 de març als grups de l’oposició.

El fet és de tal gravetat, que ahir va mobilitzar els tres partits integrants de l’oposició parlamentària per emetre un comunicat conjunt desmentint l’afirmació del ministre. Un fet (que han de saber) és absolutament extraordinari i excepcional, i que mostra clarament l’estat d’enuig en els parlamentaris de l’oposició provocat per les declaracions del ministre Cinca.

El Govern s’està atrapant en les seves pròpies explicacions i actuacions, i pel que sembla ha pensat que en lloc de començar a ser transparent i explicar la realitat dels fets, el millor era confondre l’opinió pública i mirar de desacreditar l’oposició. Tot plegat molt lamentable.

Comunicat conjunt dels Consellers Generals del grup parlamentari Liberal, dels consellers Socialdemòcrates i de Socialdemocràcia i Progrés

‘Els Consellers Generals del grup parlamentari Liberal i els consellers Socialdemòcrates i de Socialdemocràcia i Progrés, condemnen les paraules pronunciades ahir dia 20 de maig en roda de premsa pel Ministre Portaveu, el Sr. Jordi Cinca. Al nostre parer, les seves declaracions públiques suggereixen i donen a entendre que tots els actors de les diferents formacions polítiques són corresponsables de totes les actuacions portades a terme i/o omissions efectuades en referència a l’afer BPA. En aquest sentit, el Ministre Portaveu va voler confondre l’opinió pública de manera intencionada afirmant que tots els Consellers Generals estaven assabentats de les intencions del FinCEn des del dia 4 de març, la qual cosa no es correspon amb la realitat.

Els consellers generals de l’oposició respectem de forma acurada el nostre deure de la responsabilitat i de la confidencialitat, però no poden compartir que es mantingui un discurs el qual no reflexa la realitat del cas i voler fer entendre de que estaven informats d’uns fets dels quals realment eren desconeixedors’.

Veure article original

La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat una demanda d'informació al Govern sobre el complement del pla sectorial de noves infraestructures viàries aprovat per l'executiu en funcions el 18 de març passat.

Segons un comunicat, els socialdemòcrates s'interroguen sobre la coherència i la legitimitat política d'aquesta aprovació a proposta d'un ministre d'Economia i Territori sortint. També els sobta que no hi hagi hagut la publicació electrònica dels documents relacionats, com sí que es va fer en l'anterior pla sectorial de noves infraestructures viàries del 2003.

Veure article original

Segons ha informat el Partit Socialdemòcrata mitjançant un comunicat, la consellera general Rosa Gili ha presentat una demanda d’informació en la qual "sol·licita al Govern el Complement del Pla sectorial de noves infraestructures viàries aprovat pel Govern en funcions el passat 18 de març".

Els Socialdemòcrates qüestionen "la coherència i la legitimitat política de l’aprovació del Complement del pla sectorial de noves infraestructures viàries durant el període d’un Govern en funcions i a proposta d’un Ministre d’Economia i Territori sortint". A més, afegeixen la seva sorpresa per la "no publicació electrònica de tots els documents relacionats, quan sí es va publicar en la seva totalitat el Pla sectorial de noves infraestructures viàries del 2003".

Al final de la nota de premsa, el PS recorda que el decret del 18-3-2015 precisa que per consultar tots els documents cal fer-ho en dies i hores hàbils d’obertura al públic al Ministeri d’Economia i Territori.

Veure article original

El proper dissabte 16 de maig el Partit Socialdemòcrata celebrarà el seu XIIe congrés ordinari centrat principalment en propostes programàtiques d’acció política comunal. També és prevista una renovació dels òrgans directius del partit. Com ja he anunciat públicament els darrers dies, i amb vàries setmanes més d’antelació als companys del partit, no optaré a la reelecció com a primer secretari. Sóc una persona de partit; l’he viscut intensament des de la meva afiliació l’any 2004. He exercit diverses responsabilitats en el si del mateix, com ara coordinador de la comissió d’economia i finances, i en dos etapes n’he estat el censor de comptes.

També he viscut intensament els processos electorals que el partit ha afrontat; he exercit en diverses ocasions com a administrador electoral i en altres ho he fet com a candidat. Els darrers quatre anys he estat membre del comitè executiu; els dos primers com a vocal i els dos darrers com a primer secretari. Totes aquestes responsabilitats les he exercit d’una banda amb el màxim compromís i responsabilitat, i per l’altra he intentat sempre treballar de valent, crear harmonia i bon clima en el que és la “meva família política”. Ara em correspon al meu entendre donar pas a altres companys que exerceixin les màximes responsabilitats en el partit, i centrar tots els meus esforços en la defensa pel projecte polític del PS com a conseller general. Si abans parlava de les diferents responsabilitats exercides en el si del partit, també n’he exercit algunes en l’àmbit públic: en primer lloc com a conseller de comú a la Massana i posteriorment durant dos anys com a ministre d’Economia i de Finances.

Ambdues etapes han estat alhora tan complexes i complicades com enriquidores; he mirat de donar sempre el millor de mi mateix i per tant no pretenc, amb el que diré a continuació, en cap cas menystenir-les. Tanmateix, no puc negar que la sensació de responsabilitat de legislar (encara que des de la minoria), i que els desafiaments que se’ns plantegen al davant com a país (agreujats encara més per les circumstàncies dels darrers mesos), representen sense dubte el major repte polític que he afrontat fins al moment.

El PS es mostra predisposat a donar suport a la comissió de Vigilància dels Liberals si es recentren els seus eixos d'actuació.

Creuen escaient centrar els seus àmbits d’actuació en aquells punts que no poden ser tractats per altres vies ja existents i que no envaeixin competències d’altres organismes públics.

Malgrat plantejar-se donar suport a la comissió proposada pels Liberals i a la que DA ja s'hi ha sumat, continuen defensant una comissió d’enquesta la qual consideren complementària de l'especial. El PS continua creient que "donarà resposta als nombrosos dubtes que planen en la nostra societat en relació a la implicació dels diferents organismes arrel de la crisi de la BPA", alhora que permetrà avaluar "si cal revisar els mecanismes de control de la política financera nacional, així com els de prevenció i de lluita contra el blanqueig", segons exposen en un comunicat.

Per conseqüent, les conclusions de la comissió d’enquesta en aquest segon àmbit haurien de derivar "en l’adopció de mesures concretes de reforçament del sistema financer" que es podrien recollir en l’acció de la comissió legislativa que proposa el grup liberal, així com també ho podria fer en el si de la Comissió Legislativa de Finances.

Veure article original

El cas de Banca Privada d´Andorra centrarà bona part de la primera sessió de control al Govern que es farà la setmana vinent al Consell General. Com a mínim prop de la totalitat de les preguntes que faran els consellers socialdemòcrates. Per exemple, volen saber en quin moment l'executiu va tenir coneixement de les sospites del FINCEN o les previsions que fa sobre una possible arribada massiva de persones a la borsa de treball provinent d'aquest banc.

Els consellers socialdemocràtes del grup mixt ja han fet arribar a sindicatura les preguntes que exposaran en la sessió de control al Govern del 14 de maig. Com es preveia, la majoria se centren en l''afer BPA'. Volen saber, entre altres aspectes, en quin moment el Govern va tenir coneixement de la preocupació per part del tresor nord-americà de les presumptes males pràctiques de BPA, qui va prendre la decisió d'intervenir l'entitat bancària i les posteriors mesures cautelars.

A més, també demanen l'impacte que tindrà aquesta crisi per les arques de l'estat i si el Govern ha previst que la possible liquidació o venda de l'entitat podria provocar una arribada massiva de persones a la borsa de treball. Pel que fa als clients, els socialdemòcrates preguntaran quan deixaran de ser efectives les restriccions i limitacions que pateixen i quin impacte tindrà tot plegat en els seus saldos.

Fora de l''afer BPA', els socialdemòcrates també demanaran quin és el posicionament de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació sobre la quantitat de les pensions mínimes i quins han estat els criteris per a l'estructuració dels diferents ministeris.

Veure vídeo i article original

Els consellers generals socialdemòcrates han presentat nou preguntes orals que hauran de ser respostes el proper 14 de maig de les quals set corresponen al cas BPA i concretament s’interessen per la situació dels treballadors, clients i empreses afectades en la seva operativitat així com pel cost que pot suposar per a l’Estat la gestió de la crisi, sobre el moment precís en què el Govern es va assabentar de l’interès del FinCen per les activitats de BPA i finalment sobre qui va prendre la decisió d’intervenir BPA.

A banda de les set preguntes relacionades amb l'afer BPA, també es demana pels criteris amb què s’han estructurat els diferents ministeris i els departaments que en depenen. Per acabar, els socialdemòcrates demanen el posicionament de la nova ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació sobre les declaracions públiques fetes tant pel raonador del ciutadà com pel president de la federació de la gent gran en les quals afirmen que les pensions mínimes de jubilació són insuficients.

Veure article original

Pere López, primer secretari del PS i president del grup mixt, creu que DA i els liberals tenen por a les responsabilitats polítiques que es poden reclamar per l''afer BPA'. Per això, s'han negat a crear una comissió d'enquesta com demanava el grup mixt. López ha dit també que no vol repetir com a primer secretari del PS.

Pere López ha declarat en el programa "Ara i aquí", de Ràdio Nacional, que els liberals i els demòcrates volen evitar que se sàpiga el que ha passat els darrers anys en el sector financer per por a les responsabilitats polítiques que se'n derivarien. López ha afirmat que és la raó per la qual s'oposen a crear una comissió d'enquesta parlamentària sobre BPA, tot i que és demanada pel sector financer.

També ha informat que en el congrés que celebrarà el 16 de maig el Partit Socialdemòcrata no té previst aspirar a la reelecció com a primer secretari. Afirma que es vol centrar en la tasca de conseller.

En aquest congrés també es marcaran les línies estratègiques per a les eleccions comunals de desembre.

Veure article original