La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha presentat una demanda d’informació al Govern amb la fi nalitat d’obtenir una còpia del contracte d’objectius i mitjans que el ministeri de Salut i Benestar ha convingut amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per aquest any.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata assenyalen que consideren que l’executiu hauria d’haver tramès al Consell General aquest contracte, i ara formula aquesta pregunta perquè vol obtenir la informació necessària per “poder dur a terme, en condicions raonables”, la seva tasca constitucional de control de l’activitat del Govern en l’àmbit de l’assistència sanitària. La demanda d’informació es va entrar al registre del Consell General el 28 de setembre.

La consellera del PS Sílvia Bonet ha sol·licitat al Govern una còpia del contracte d’objectius i mitjans signat entre el ministeri de Salut i Benestar i el SAAS. L’oposició entén que aquest document hauria d’haver estat facilitat també al Consell.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una pregunta en què es qüestiona el Govern sobre els passos que s’han fet per contractar les places vacants que quedin lliures a la policia per jubilació. La pregunta s’haurà de respondre en la sessió del dia 11, en què també es contestaran tres qüestions més entrades a la Sindicatura pel grup socialdemòcrata. La primera és sobre els motius que han dut a l’abandonament del projecte del nou Liceu i la postura que pensa adoptar l’executiu davant d’aquesta situació; la segona, les implicacions que comportarà l’augment de més del cent per cent del forfet escolar d’acompanyant. I, finalment, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, demana sobre les queixes dels transportistes.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat tres esmenes al projecte de llei del joc del bingo. El termini finalitzava ahir i tal com va explicar el conseller socialdemòcrata David Rios, una d’elles és per regular l’apartat del text que especifica que les persones que perceben ajuts socioeconòmics no poden entrar a les sales de bingo. Rios va exposar que tot i que comparteixen aquesta postura els ajuts «són molt diversos» i que per tant cal un reglament que especifiqui quins són exactament els ajuts que han d’impedir l’entrada a les sales i quins no.

Segons va manifestar el conseller socialdemòcrata, les tres esmenes presentades al projecte de llei del joc el bingo són «aspectes tècnics», ja que «en general estem d’acord amb la llei», però han volgut incloure alguns detalls, va informar l’ANA.

IMPOSTOS EN FUNCIÓ DE L’IPC // A més de l’esmena a la prohibició d’entrar al bingo en cas de rebre ajuts, una fa referència a l’import dels impostos que s’ha de pagar per les màquines de les sales de bingo, i consisteix a establir que aquest variï en funció de l’IPC. L’altra esmena, segons Rios, és només una correcció del text.

El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar tres esmenes al projecte de llei del joc del bingo. Una és per regular l’apartat del text que especifica que les persones que perceben ajuts socioeconòmics no poden entrar a les sales de bingo. D’altra banda, DA i el PS van coincidir a presentar una esmena a la llei de col·legis professionals per obligar tots els professionals a col·legiar-se.

El Govern d’Andorra torna a apostar per una campanya turística milionària en la qual el principal reclam són uns sortejos de 6.000 euros per als compradors que s’hagin gastat més de 30 euros en un comerç del país.

Aquesta tardor es torna a repetir el mateix esquema que la campanya de primavera Alguna cosa es mou a Andorra. Una campanya turística de promoció del país basada exclusivament en uns sortejos. Això demostra clarament que, segons el Govern d’Andorra i Andorra Turisme, el nostre país no té res de més atractiu a oferir.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. La campanya de primavera, que va costar gairebé 1 milió d’euros, va ser un fracàs. No es va assolir cap dels objectius marcats pel ministeri. S’havia calculat un augment del 7% de turistes i no només no es va aconseguir sinó que van davallar un 1,8% respecte de l’any passat.

A banda, i fruit de la improvisació, es van denunciar molts problemes per l’ús que en feien els grans comerços, que la utilitzaven com un element de promoció pròpia, per la gestió de les butlletes que van fer alguns comerços, pels col·lapses circulatoris generats per les rues…

És un gran error de màrqueting associar un país i la marca Andorra a una campanya de sortejos. És una llàstima que pel Govern de DA el nostre país no tingui cap altre potencial d’atracció de visitants.

Estan venent un país de low cost amb una campanya turística que únicament atreu turisme de baix poder adquisitiu.

És impossible de creure que els visitants vindran a Andorra a comprar seduïts per la possibilitat que els toquin 6.000 euros. Ningú agafarà el cotxe i farà centenars de quilòmetres per venir a un país que només pot oferir un sorteig a canvi d’una compra.

Tot i així, la idea del sorteig de 6.000 euros per gastar a Andorra per haver fet una compra podria ser un premi per als nostres visitants, una forma d’agrair-los la seva confiança i perquè en parlin quan tornin cap a les seves cases. Els sortejos haurien de ser un complement secundari que ajudés al reclam principal, que hauria de ser la venda en positiu del nostre país i de la nostra plaça comercial. Hem de ser conscients que a Espanya o França un sorteig com aquest el fa una gasolinera o un magatzem comercial mitjà. És molt greu que estiguem venent el país a aquest nivell.

El pitjor de tot, però, és que el projecte estrella del Govern de DA, el de les inversions estrangeres, semblava que aniria acompanyat d’una promoció del país basada en la qualitat. I no està sent així. Cal projectar una imatge d’Andorra com a país excepcional i la marca Andorra com un distintiu de qualitat. Per atraure inversió cal ressaltar els aspectes positius del nostre país: paisatge, equipaments esportius, seguretat ciutadana, bona qualitat educativa, dies de sol a l’any, excel·lents pistes d’esquí… i fiscalitat reduïda en comparació dels països de l’entorn. En canvi, no deixa de ser curiós, i desastrós, que el Govern insisteixi i insisteixi a gastar-se milions i milions d’euros en l’emissió de centenars d’anuncis a la televisió i espais publicitaris per bombardejar els nostres possibles visitants –i inversors– amb una imatge de país low cost. Em pregunto si calia doblar el pressupost de turisme, per malbaratar la nostra imatge.

El Govern de DA torna a demostrar la seva improvisació en un projecte inconsistent amb la inexistència d’un full de ruta i, el pitjor de tot, d’un model de país. I després el cap de Govern espera que caiguin del cel inversions estrangeres que ens ajudin a sortir de la crisi i que creïn llocs de treball.










 

Els consellers del grup parlamentari socialdemòcrata sospiten de l’adjudicació a Patrigest de l’estudi actuarial de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Concretament, i en paraules del president del grup, Jaume Bartumeu, es tracta d’un «concurs estrany i atípic». Per això han demanat ampliar la demanda d’informació, i en funció del què els documents demanats revelin, no descarten demanar la nul·litat de l’adjudicació.

El primer que els «va sorprendre» va ser que l’adjudicació «d’un estudi d’aquest impacte no es fes per concurs», sinó que es fes per adjudicació directa, i a més a una empresa que en aquell moment era «desconeguda»: Patrigest. En el seu moment, la consellera socialdemòcrata Mariona González ja va fer una demanda d’informació a la CASS per tal que se li facilités còpia del contracte signat amb aquesta empresa, l’informe comparatiu que demostra que aquesta és la que millor s’adapta per a la realització del treball encomanat i l’acord del Consell d’Administració de la CASS que ho avala. Aquests documents han ampliat les sospites.

D’entrada, l’informe que hauria de justificar la contractació de Patrigest no està ni signat ni hi consta data, segons va afirmar González. Segons aquest informe, es van demanar ofertes a tres empreses «de reconeguda experiència professional, que mereixen la confiança de la CASS i que estan capacitades per realitzar l’encàrrec de manera òptima», el dia 8 de març. Concretament, es van demanar ofertes a Mora assegurances, a Patrigest informació financera (Vincles. Grup Crèdit Andorrà) i al Gabinete de asesoramiento económico y social. Només 10 dies després s’acabava el termini per lliurar les ofertes, el dia 19 de març. L’informe de la CASS també diu que la primera i la tercera empresa van declinar participar. Mora assegurances ho hauria fet mitjançant carta i el Gabinete per via telefònica. Per la consellera socialdemòcrata, el breu termini ja indica que «això trontolla», i encara va afegir que «la transparència comença a desaparèixer. A Bartumeu li «fa mal els ulls» el termini per presentar ofertes, i entén que les dues empreses declinessin presentar-s’hi, si tot plegat tenien «sis dies hàbils» per fer-les.

La segona cosa que no agrada als socialdemòcrates és la vinculació amb una empresa d’assegurances privada, que al seu entendre té interessos privats en les jubilacions. Per Bartumeu, hi ha una «evident incopatibilitat», i González va argumentar que el resultat de l’estudi pot ser diferent si s’és «part i jutge» o si s’és neutral.

Per tot plegat, González ha tramitat una nova demanda d’informació que complementi la primera. Així, demana còpia de les tres demandes d’ofertes fetes, de la carta rebuda de Mora assegurances declinant presentar-s’hi, de la proposta de col·laboració rebuda de Patrigest, i d’un document que acrediti els projectes similars elaborats per l’adjudicatària en temes de seguretat social andorrana. A més, també vol una còpia de l’informe original sobre la contractació directa, i com que ja han passat més de tres mesos des de l’adjudicació, es volen també els resultats de l’estimació de les obligacions de la CASS a data 31 de desembre del 2012.





 

Els socialdemòcrates han tornat a demanar informació sobre la contractació directa i urgent per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de l’empresa Patrigest Informació Financera, que forma part del grup assegurador de Crèdit Andorrà, per fer un estudi actuarial del sistema de pensions per valor de 92.000 euros.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i la consellera general Mariona González van explicar ahir que van decidir actuar en aquesta qüestió en constatar que l’adjudicació es va fer a una empresa “molt desconeguda en aquest àmbit” respecte a les altres dues a les quals també es va proposar el treball en un principi i que només es va donar un termini de deu dies per presentar les ofertes.

A més, segons Bartumeu, “tot apunta que aquí hi ha una evident incompatibilitat” pel fet que una asseguradora privada pugui fer un estudi de les pensions públiques i sospiten que hi ha hagut “designació disfressada de concurrència d’ofertes”.

Segons González, el grup parlamentari va quedar “sobtat” perquè un estudi tan complex en la realització i tan important per al conjunt dels ciutadans del país “no es fes a través d’un concurs públic i amb total transparència”. En tot cas els socialdemòcrates no van quedar satisfets amb la resposta a la demanda anterior feta al maig, i han decidit ara tornar a insistir en la qüestió. González va explicar, per exemple, que l’informe utilitzat pel consell d’administració per fer la contractació “no està ni datat ni signat”, motiu pel qual ara es demana còpia de l’original. “El que demanem és informació perquè aquells que feien gala de fer les coses amb total transparència ens estan donant en un any àmplies lliçons d’opacitat i de decisions com a mínim de dubtosa adequació als principis bàsics de contractació”, va aclarir Bartumeu.

L’origen de la contractació es remunta al 8 de març, quan la CASS va sol·licitar un pressupost a tres empreses que considerava capacitades per fer l’estudi actuarial: Mora Assegurances, Patrigest Informació Financera SLU (Vincles. Grup Crèdit Andorrà) i Gabinete de Asesoramiento Económico y Social SL. El termini per entregar les ofertes era el 19 de març, data en què la CASS rep una carta de Mora Assegurances en què declinava presentar-se i una trucada telefònica de Gabinete de Asesoramiento Económico y Social SL en què també es pronunciava en el mateix sentit. D’aquesta manera, Patrigest, que segons la CASS té experiència en projectes similars, era finalment l’única empresa que podia portar a terme l’estudi. “Donar deu dies a qualsevol empresa seriosa i prestigiosa perquè faci la seva oferta ja sembla una mica rar”, va opinar González.

El grup socialdemòcrata vol tenir ara còpia ara de les tres demandes d’ofertes fetes a les empreses, de la carta amb què Mora Assegurances va declinar presentar-se, i una síntesi de la conversa telefònica rebuda de Gabinete de Asesoramiento Económico y Social, així com la identificació de les persones que hi van intervenir. A més, es demana també còpia del document que acrediti els projectes similars en què ha participat Patrigest “i que han permès als ignorats o anònims responsables d’aquest informe avalar categòricament l’experiència de l’anomenada empresa en l’àmbit de la seguretat social”. Finalment, en vista que han passat tres mesos des de l’adjudicació, se sol·licita l’estimació a data 31 de desembre de 2012 de les obligacions de la CASS amb el col·lectiu de jubilats.

Bartumeu va assenyalar que en tot cas ha estat un concurs “estrany i atípic” i que quan el seu grup disposi de tota la documentació i l’hagi estudiat veurà “si es confirma que efectivament aquest concurs no ha estat tal i que hauria pogut ser una designació disfressada de concurrència d’ofertes”. González va recordar que una empresa del mateix grup bancari, Vincles, ha rebut l’encàrrec de fer l’estudi sobre els compromisos de jubilació amb els funcionaris.