Ahir va tenir lloc la primera visita a Andorra d’un president de govern espanyol. Mai abans cap president espanyol havia visitat el nostre país. El que podria haver estat per a Andorra un moment històric per demostrar les bones relacions de què gaudeixen els dos països, va quedar en un vist i no vist. Una visita a cor­re-cuita on va tenir més protagonisme el nostre cap de Govern, que evidentment en època electoral no deixa passar qualsevol ocasió per treure pit, que el nostre convidat.

En l’organització d’aquesta visita, el Govern ha demostrat molt afany electoralista i molt poca cortesia cap a les institucions, cap a la premsa i cap als propis ciutadans i ciutadanes.

Poca cortesia cap a les institucions perquè en cap moment es va preveure una trobada dels diferents grups parlamentaris amb el president espanyol. Un gest, aquest, que sense ser obligatori, hauria estat un reconeixement per als tres grups parlamentaris pel treball fet durant tota aquesta legislatura –i durant les anteriors– que ha fet possible la signatura del conveni per evitar la doble imposició amb Espanya.

Poca cortesia cap als mitjans de comunicació en el moment que a la roda de premsa, els periodistes només van poder formular quatre preguntes, dues els mitjans espanyols i dues els mitjans andorrans. El Govern ha demostrat una vegada més el seu tarannà de poca transparència.

Poca cortesia cap als ciutadans i ciutadanes en el moment que el president espa-nyol no ha trepitjat ni un sol metre de carrer. Tots els desplaçaments entre edificis s’han realitzat dins del cotxe oficial, amb els vidres tintats, a tota velocitat obrint-se pas entre el trànsit. El president espanyol hauria pogut tenir algun gest envers la població espanyola que viu i treballa a Andorra, a banda de tancar-se dins l’escola espanyola d’Escaldes-Engordany.

És cert que cap de les tres qüestions que menciono en aquesta humil opinió són obligatòries o tradicionals en visites oficials, però són gestos que defineixen als polítics que ens estan governant. Sempre podrem comparar, encara que siguin visites de caràcter diferent, la proximitat del Copríncep François Hollande amb la visita del president Mariano Rajoy.

Ho té clar: el PS representa el vot útil en unes eleccions que s’auguren més disputades que mai. A l’esquerra i a la dreta de l’arc parlamentari.

I per això tocaran totes les tecles del repertori progressista nostrat: des de la reivindicació del referèndum com a via de participació política fins a l’avortament, el patrimoni, l’IRPF i l’accés a la nacionalitat. Menys de tres consellers ho consideraria un fracàs, i més de sis, quasi, quasi una sorpresa. Tot i que –és clar– diu que el PS es presenta per guanyar.

Quantes vegades s’ha penedit de la proposta de sotmetre el Coprincipat a referèndum?
Cap.

Ho tornaria fer?
Sí, perquè no vaig dir res de l’altre món: el poble és sobirà, i si vol canviar el model institucional, la Constitució permet fer-ho a través del referèndum. Dir això no vol dir que estigui contra el Coprincipat sinó constatar que la sobirania resideix en el poble.

El síndic no ho veu clar; diu que les consultes són una manera de fer-li la pilota a l’elector.
El ciutadà reclama cada vegada més intervenir en la presa de decisions, i el referèndum és una eina per fer-ho possible.

És normal, que en 21 anys de vigència de la Constitució no se n’hagi convocat cap?
No ho és, i menys encara quan els mateixos polítics ens lamentem de la desafecció ciutadana. És una incoherència que només li donem veu una vegada cada quatre anys.

I per què ara toca?
La societat ha evolucionat i espera dels polítics altres maneres de fer; n’hi ha que hem entès el missatge i entenem que és un instrument legítim al qual s’ha de re-córrer perquè hi ha qüestions sobre les quals la ciutadania vol debatre i vol opinar.

Quan ens estrenarem?
Si la pròxima legislatura governem, hi haurà consultes. Al poble se li pot i se li ha de preguntar.

D’acord, però, què?
Hi ha temes latents que surten periòdicament: un referèndum serviria per calibrar com preocupen i en quin sentit la població. El matrimoni entre persones del mateix sexe s’hauria pogut sotmetre a consulta, i òbviament, la despenalització de l’avortament en els tres supòsits clàssics.

Si governen, recuperaran els 100 metres dels entorns de protecció que establia originalment la Llei del patrimoni?
Restituirem la situació anterior, i a més dotarem l’administració dels recursos necessaris per aprovar-los en el menor temps possible per solucionar els problemes dels propietaris d’edificis al costat de monuments, que es queixen amb raó que aquesta qüestió encara no estigui resolta.

Tocarien alguna altra llei?
L’IRPF: equipararem la pressió fiscal sobre l’estalvi amb la que han de suportar els treballadors, i farem l’impost més progressiu.

Concreti.
Per a les rendes elevades posarem un tipus més alt: entre els 24.000 i els 100.000 euros, del 10%, i les rendes superiors als 100.000 euros tributaran un 20%.

Quins textos que s’han quedat pel camí recuperarien?
La despenalització de l’avortament, i també la reducció a deu anys del temps de residència per adquirir la nacionalitat.

Quines han estat les principals relliscades del Govern?
La gestió del Patapou va ser lamentable, i el milió i mig d’euros que va costar la contractació de Monitor Grup, molt qüestionable; un altre escàndol: l’adquisició d’accions de Ctrasa.

En la votació de les esmenes al pressupost va dir que el mal per a l’economia del país era “irreparable”. Què fem: marxem?
El cert és que aquesta legislatura s’ha prioritzat la unitat dels 22 consellers demòcrates sobre les reformes inajornables que el país necessitava: si l’IRPF s’hagués aprovat el 2012 o el 2013, ara probablement ja tindríem firmat el conveni de no doble imposició amb Espanya, i en unes condicions molt menys dures.

Segons els indicadors econòmics de BPA, augmenten el nombre d’assalariats, les matriculacions i també les importacions.
Són dades, i celebro que després de tants anys hi hagi per fi notícies positives. Ara cal que el ciutadà percebi aquest canvi de tendència, i sospito que encara som lluny perquè aquests brots verds arribin al carrer. I les dades s’han d’analitzar: des del 2011 s’han perdut 2.200 llocs de treball en la franja d’entre els 16 i els 35 anys. Els nostres joves marxen perquè aquí no tenen oportunitats.

Ha fet res bé, el Govern?
Li hem de reconèixer, i així ho hem fet, els esforços per modernitzar i descongestionar la Justícia, així com haver continuat la reforma educativa que nosaltres vam iniciar el 2011.

Quines són les matèries que el pròxim Consell hauria de ventilar amb urgència?
Les transferències i competències comunals: s’han de delimitar d’una vegada perquè la situació és insostenible, i fins ara ens hem limitat a posar-hi pegats.

Eleccions: està escrit que Pere López sigui el cap de llista de la plataforma d’esquerres?
És el nostre candidat, i va sortir a més d’unes primàries obertes a tota la ciutadania. No és un tema tancat, però la lògica dicta que ell sigui el candidat de la coalició.

Quin lloc hi tindran, els Verds?
Si finalment se sumen al projecte, haurien de concórrer en un lloc suficientment alt perquè tinguin l’opció d’entrar al Consell.

Per a vostès, quins resultats constituirien un fracàs?
Tot el que sigui baixar dels tres consellers.

El raonable?
Mantenir els sis del 2011.

I una sorpresa?
El nostre objectiu és guanyar les eleccions.

Apunten molt alt.
Sabem que s’haurien de donar una sèrie de condicions, i que tot passa perquè a les territorials es presentin tres o més llistes perquè el centredreta es fragmenti.

També l’esquerra arriba desunida a la gran cita.
És obvi que si SDP es presenta en algunes territorials ens pot perjudicar, però la nostra és una opció consolidada, amb un projecte i un lideratge clar: si el votant busca una alternativa a DA al centreesquerra, el PS és el vot útil.

Imagini’s el lector que minuts abans de començar la final de la Champions League de futbol, la UEFA canvia les regles del joc i decideix que desapareix el fora de joc. Sense el fora de joc, la tàctica i la posició dels jugadors al camp canvien radicalment. Imagini’s que minuts abans de començar la final del Mundial de futbol, la FIFA decidís que un equip serà d’onze jugadors i l’altre de nou. Imagini’s que després de quinze jornades de Lliga les victòries valen quatre punts en lloc de tres. Si els canvis en les regles del futbol es produïssin contínuament, de sorpresa i de manera arbitrària, de ben segur que el futbol deixaria de ser l’esport rei.

A vint dies de l’entrada en vigor de l’IRPF –una llei aprovada el 24 d’abril– el ministre Cinca la modifica per corregir un error comès per DA i SDP, però aprofita per canviar escandalosament les regles del joc sobre el càlcul de la renda sobre les pensions de jubilació privades i de la CASS. Aprofita també per canviar les regles del joc en l’impost de societats sobre la distribució de dividends. Elimina el fora de joc.

El 17 de maig del 2012 s’aprovava la Llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental. Es prohibeix fumar a tots els restaurants, discoteques o bars. Tots els propietaris fan un gran esforç per adaptar-s’hi. Ahir es va aprovar la Llei del joc que permet fumar a les sales de joc del casino i bingo. Uns juguen amb onze i els altres amb nou.

A vint dies de l’entrada en vigor de la llei de bases de l’ordenament tributari –aprovada el 16 d’octubre d’aquest any– els comuns no han fet els deures. Per solucionar-ho, cerquen la complicitat del Govern i de la Sindicatura i s’entra una modificació de la llei amb procediment d’extrema urgència –un procediment reservat a situacions catastròfiques o excepcionals– que s’ha de votar en 48 hores i a la qual no s’hi poden fer esmenes. A mitja Lliga les victòries valen quatre punts.

Aquesta és la situació d’Andorra quan parlem de lleis. DA canvia les lleis contínuament, de sorpresa i de manera arbitrària. No és seriós. Després ens estranyem que perdem la Lliga de la sortida de la crisi.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de llei del pressupost per al 2015, a més de catorze esmenes parcials.

Els socialdemòcrates proposen suprimir les referències a la fase I i II de la desviació de Sant Julià del projecte de llei del pressupost ja que consideren que és una obra "que no es pot assumir econòmicament" a més de pensar que és "innecessària" ja que les aglomeracions de vehicles són "escasses". Finalment, també assenyalen que aquesta obra condemna al centre de Sant Julià a l'"abandó" de la mateixa manera que el vial d'Encamp va provocar "la decadència econòmica" del poble.

Una altra de les esmenes socialdemòcrates proposa reduir la partida de construcció del projecte de la cruïlla CS340 al Serrat en 1,5 milions d'euros per iniciar la construcció d'una estació d'autobusos nacional. En aquesta línia, també es demana que es redueixi la partida destinada a la pavimentació en benefici de la renovació de l'antiga caserna de bombers per convertir-la en un parc tecnològic.

Entre les catorze esmenes presentades, el PS proposa incloure la reducció a dos mesos del preavís per a la resolució anticipada dels contractes d'arrendaments comercials ja que consideren que és una mesura necessària per controlar els preus dels lloguers.

D'altra banda, els socialdemòcrates volen que s'inverteixi 500.000 euros en la recerca de la definició de la marca Andorra, i volen augmentar en 350.000 euros els recursos del projecte del Pla de reactivació del comerç.

Veure article original

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat quinze reserves d’esmena al projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar, a través de les quals insisteix en la proposta d’eliminar la possibilitat de fumar en els espais de joc del casino i dels bingos. Un altre aspecte destacat és la iniciativa de transformar el consell del joc en un departament del joc adscrit al ministeri de Finances.

Així, segons van informar ahir des del PS, una de les reserves d’esmena formulades proposa l’eliminació de la possibilitat de fumar en els espais de joc del casino i dels bingos ja que avui en dia la legislació andorrana no permet fumar en cap local públic a excepció de les sales de fumadors. Més concretament, el grup socialdemòcrata planteja aquest canvi perquè si no “es crearà un greuge comparatiu amb altres activitats d’oci”. I a més, posen en relleu que s’ha de tenir en compte que el sector del bingo ja ha fet inversions importants d’adequació dels esmentats espais.

D’altra banda, Rios defensa que resti sense efecte l’articulat que preveu la creació del Consell Regulador Andorrà del Joc, perquè “representa una autoritat administrativa amb una estructura i un cost enormes”, segons exposen (president, president suplent, dos membres de lliure designació, secretari general, direcció general...). Com a contrapartida, els socialdemòcrates proposen la creació d’un departament del Joc adscrit al ministeri de Finances que pot assumir les mateixes funcions. A més, posen en relleu que entenen que “certes accions poden ser molt més eficients si es desenvolupen com a departament vist que el Govern ja disposa de tota la seva estructura”, afegeix Rios.

Veure article original

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili considera “pobre” el balanç de la legislatura que està finalitzant i afirma que “si els demòcrates no han fet més és perquè no han volgut”. Gili opina que “com que no tenien gaire planificat el programa, no l’han pogut anar dosificant”, cosa que ha fet que a les acaballes del mandat hi hagi un gran volum de textos legislatius que encara estan a tràmit al Consell.

¿Com analitza la renúncia inicial del cap de Govern a repetir com a candidat de DA a les properes eleccions i la rectificació posterior?
Jo ho he vist com un cop teatral poc interessant, em sona a una estratègia política per desviar l’atenció d’alguna altra cosa perquè la comèdia va durar quinze dies. Potser Martí necessitava un suport, que és el que se li ha donat des de casa seva. És una mostra potser que al seu partit no tot deu ser tan assossegat com volen fer creure. Hi ha hagut tota una sèrie de coses que els han remenat una mica les tripes perquè no les tenien en el programa i les han hagut de fer. Per exemple, l’IRPF, que no hi era, i van dir durant la campanya electoral que no caldria, motiu pel qual una part de l’electorat s’ha sentit traïda.

Algú també de l’oposició va dir que el millor és que sigui Martí el que es presenti per enllestir les reformes que no ha fet...
Si no les han fet ha estat perquè no han estat tan eficients com havien de ser. Per exemple, la reforma de les competències dels comuns no ha estat acabada perquè no han tingut el valor de tirar-la endavant. Hi havia un projecte i un treball concret fet pel ministre però no es fa perquè s’aixequen tots els esculls dels comuns i, com que Martí no s’hi vol enfrontar, doncs fa marxa enrere. Dir ara que això es farà a la propera legislatura fa una mica de riure perquè volen dir que de moment no volen enfadar a ningú i ja veurem després el que passa. I amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per exemple, també van tenir el mateix discurs.

D’algunes intervencions dels demòcrates al Consell General es dedueix que ja donen per fet que tornaran a guanyar les properes eleccions generals...
Crec que això és, d’alguna manera, una forma de pressionar els seus electorats, dient que no han pogut fer en aquesta legislatura tot el que els demanaven i que necessiten més. Això és una estratègia, quan el que jo crec és que si no han fet més és perquè no han volgut. Es va parlar d’una reforma global de l’administració i no s’ha fet, i el mateix ha passat amb la reforma sanitària, en la qual tots són projectes i projectes. Penso que el balanç de la legislatura de DA és molt pobre, vistes les expectatives que hi havia pel nombre de consellers generals que han tingut.

¿Queda patent, així doncs, que amb majories molt àmplies potser tampoc se solucionen moltes matèries?
El que ha passat no és gaire sorprenent perquè al seu moment es van ajuntar tota una sèrie de persones que fins i tot havien estat adversaris polítics molts anys per fer fora un Govern socialdemòcrata que no els agradava, i és després quan fan un programa a corre-cuita que no està realment consensuat ni gaire desenvolupat. I quan es troben al poder amb aquesta majoria absoluta és quan miren el que s’ha de fer, però no són eficients perquè no han consensuat els temes dins de casa. Sabien que calia l’IRPF, el que passa és que no ho diuen durant la campanya electoral, i ho han de posar en marxa, però ho fan tard perquè no ho havien consensuat. Els va unir més treure un Govern que hi havia que no les idees.

L’IRPF s’ha acabat fent i també tots els grups parlamentaris accepten l’acord d’associació amb la UE, tal com ha defensat sempre el PS...
El PS sempre ha dit que no podem viure de manera aïllada d’Europa i el món, i sempre hem dit que el que necessita Andorra és preservar les seves especificitats però dins d’unes normes que s’imposen a tot Europa. En aquest sentit estem satisfets que el temps ens hagi donat la raó. L’única cosa que lamentem és que no se’ns donés la confiança per fer-ho a nosaltres, sinó a unes persones que van dir que no farien però ho han acabat fent al final. I, pel que fa a l’IRPF, pensem que cadascú ha de contribuir, però no ens agrada que els que més tenen no paguin de manera proporcional i segons les seves possibilitats, tal com diu la Constitució.

¿S’ha de donar per tancat el model fiscal com afirma el ministre de Finances?
Nosaltres de moment no ens hem plantejat posar altres impostos, però això no vol dir que no calguin a la llarga. Ara, amb IRPF i uns impostos que cobreixin les necessitats de les arques de l’Estat, ja n’hi ha prou.

Encara hi ha molts textos que s’haurien d’aprovar, fins al punt que es preveuen algunes sessions llargues al Consell. ¿Això vol dir que no s’ha aprofitat prou el conjunt de la legislatura?
Com que no tenien gaire planificat el programa, no l’han pogut anar dosificant. Com he dit abans, es posen d’acord per anar en contra d’un Govern i a partir d’aquí després comencen a construir el programa, amb la qual cosa els ha faltat molt de temps. I ara, a finals de la legislatura, tot es fa a corre-cuita i han presentat, per exemple, el projecte de llei de vaga, cosa que no s’entén, i que vol dir que no han tingut voluntat fins ara.

I fa la impressió que si es vol fer aquesta regulació és perquè és una qüestió que els pot causar problemes després de les accions que hi ha hagut contra la reforma de les pensions dels funcionaris. El que lamentem és que no es facin les coses amb temps, i ja veurem si hi haurà temps que s’aprovi o no.

¿Creu que encara hi haurà temps d’aprovar aquesta llei en la legislatura en curs?
La presenten massa tard perquè, entre altres coses, la comissió d’Interior està molt saturada de feina. Ells la poden aprovar si ho volen fer, però jo crec que no es farà en bones condicions perquè és un tema que demana temps i no una precipitació.

¿Què li sembla el projecte de pressupost que ha fet el Govern per al 2015, tot i que el seu grup encara no hagi acabat la seva anàlisi?
Nosaltres encara estem treballant en aquests moments en aquest projecte de llei, ja que s’ha de tenir en compte que som un grup petit i estem desbordats per la quantitat de temes que hi ha. Potser el que més ens preocupa és que DA vengui que s’està implicant molt en l’àmbit social, quan el cert és que han fet moltes retallades. Diuen que fan una inversió important quan això és degut sobretot a la situació econòmica que hi ha.

Les recomanacions que fa el consell d’administració de la CASS en el projecte de pressupost per reduir la despesa és el que més polèmica ha generat fins ara...
L’explicació que va fer la ministra al Consell General sobre això va ser molt confusa, com acostuma a fer ella, i no va acabar de contestar ni d’aclarir si les recomanacions de la CASS havien estat tingudes en compte per calcular el pressupost. Estem preocupats per aquestes recomanacions, si el Govern les aplica tal com estan escrites. Som en una època en què tothom pateix i ens preocupa molt que es facin retallades.

¿Són realment retallades algunes d’aquestes mesures?
Ens preocupa, per exemple, quan es diu que les visites ginecològiques es faran cada divuit mesos, quan resulta que a tot arreu es fan cada any. És clar que no hi ha d’haver una disbauxa, però també hem de tenir clar que la prioritat és garantir un servei bàsic de bona qualitat. Esgarrifa també una mica que hi hagi un límit en el nombre de baixes que pot donar un metge, quan el que nosaltres creiem és que s’ha de donar confiança als professionals.

¿La sanitat és precisament un dels àmbits en què no s’han vist gaire avenços?
Tenim una ministra que parla de molts projectes però a l’hora de la veritat no s’ha concretat res. Del metge referent ja se’n parlava durant la legislatura socialdemòcrata i ara es farà la prova del nou model sanitari per a la diabetis. Fa la impressió que es parla molt i es fa al final poca feina.

Un dels principals problemes continua sent l’atur...
Hi ha hagut al llarg de la present legislatura poca cosa per crear ocupació i si s’ha reduït el nombre d’aturats ens en alegrem, però pensem que tampoc no s’ha actuat prou en aquest àmbit per trobar solucions.

“El PS pot fer un bon paper en les properes eleccions generals i, per què no, guanyar-les”

¿Creu que el panorama parlamentari estarà molt més fragmentat la propera legislatura?
Crec que és clar que no hi tornarà a haver una majoria absoluta com la que hi ha hagut i d’aquí el desgast del candidat Antoni Martí, que ja s’ho veu venir. Entren també en el panorama polític de nou els liberals. Ja veurem què és el que passa. Nosaltres no ens hem mogut i tenim el mateix programa i així ho hem demostrat al llarg de la legislatura.
¿La línia del PS serà pactar amb els Verds i amb A800 i altres moviments socials?

En els comitès directius del nostre partit s’ha parlat de la voluntat d’obrir-se cap a tots aquells que puguin compartir les idees d’esquerra i centreesquerra, i per això s’han establert uns contactes. Tot això encara està en negociacions perquè hem de veure el programa i la implicació que totes aquestes entitats poden tenir. Encara és prematur dir alguna cosa concreta.

¿I què passa amb SDP? ¿També els proposaran que s’afegeixi al pacte?
El mandat del comitè directiu és parlar amb totes les forces amb les quals puguem compartir ideals, tot i que hem sentit a SDP que no volen cap tipus d’acord amb nosaltres. Suposo que hi parlarem, tot i que no sé si això té gaire futur tenint en compte les manifestacions dels seus dirigents. Tenim clar, això sí, que el nostre líder en les eleccions ha de ser socialdemòcrata.

¿Com valora la possible incorporació de Rosa Ferrer a una candidatura amb DA?
El que lamentaria és que encara estiguéssim en aquest país amb els personalismes. Em sobta que algunes persones es puguin plantejar una coalició amb alguns que han estat realment a l’antípoda de les seves idees. Tot i que DA diu que té molta sensibilitat social, ja hem vist que en moltes de les seves actuacions no ha estat així, com amb les retallades sanitàries.

¿El PS estarà en disposició de presentar-se a la totalitat de les parròquies?
Sóc optimista i tenim gent en totes les parròquies, cosa que fa estiguem en disposició de presentar-nos a totes. El PS pot fer un bon paper a les properes eleccions i, per què no, guanyar-les.

Martí vol presentar-se amb els mateixos que l’han acompanyat aquesta legislatura...
Personalment m’agrada perquè penso que la ciutadania tindrà clar el que han fet durant aquesta legislatura.

51 detinguts i desenes de registres. Fa cosa d’un mes, a Espanya l’operació Púnica va desmantellar una enorme xarxa de cobrament de comissions il·legals de diferents comunitats autònomes i ajuntaments. Una operació més contra la cor­rupció, i ja en van moltes. En tot cas, si es detenen corruptes es demostra que la lluita contra la corrupció a Espa­nya funciona… i també demostra que hi ha corruptes, molts corruptes. Analitzant la notícia, un s’assabenta que per acabar detenint aquesta gran quantitat de delinqüents, hi va participar la unitat central operativa (UCO) de la guàrdia civil, sota les ordres del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco i la Fiscalia Anticor­rupció.

El GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció) és un organisme que forma part del Consell d’Europa. Andor­ra està adoptant a poc a poc els compromisos contrets. Mitjançant avaluacions periòdiques, el GRECO emet un informe on s’expliciten les recomanacions de millora per tal de complir la normativa internacional en matèria de lluita contra la corrupció. En el darrer informe del 2013, el GRECO assenyala que “malgrat un resultat dèbil en conjunt, Andorra ha estat capaç de demostrar que hi havia en curs reformes substancials i que permeten, potencialment, assolir un nivell suficient de compliment”, i “anima el Principat d’Andorra a intensificar els seus esforços per implementar les recomanacions pendents.”

Recentment, el Consell General ha aprovat una llei de finançament de partits polítics que determina que els partits no poden rebre donacions de persones jurídiques, entre altres. Un petit avenç després de 21 anys des de l’aprovació de la Constitució.

A Andorra, amb 700 anys d’història, no s’ha jutjat mai cap persona per un presumpte delicte de corrupció. Com a la majoria de països, Andorra ha de disposar d’una estructura orgànica de forces de seguretat que col·laborin estretament amb una justícia especialitzada. Amb tots els instruments, es podria arribar a demostrar que els andorrans som una de les societats més honestes del món i per tant la xacra de la corrupció no ens afecta. O sí.

El president del Grup Parlamentar Socialdemòcrata, David Rios, explica que no descarta presentar-se a les properes eleccions tot i que és una qüestió que escara no ha decidit. Ha dit que el PS treballa per ser l’alternativa de govern amb pactes amb altres formacions i ha detallat la posició del “nou” PS en temes que centren l’actualitat política com la llei de vaga, els complements de jubilació dels funcionaris o el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 27/11/2014

El grup socialdemócrata, a través de la consellera general Rosa Gili, ha presentat 32 esmenes al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació perquè sigui «un patrimoni autònom però sense personalitat jurídica pròpia». Així, es descarta que mantingui un consell d'administració propi com a òrgan de govern i s'aposta per substituir-lo per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, representada pel seu Consell d'Administració. Gili també defensa que els criteris d'inversió responguin «sempre» a l'interès dels partícips i dels beneficiaris del Fons.

Els socialdemòcrates afirmen que «de constituir-se el Fons de reserva de jubilació com una entitat amb personalitat jurídica pròpia, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social podria perdre la titularitat del mencionat patrimoni únic en tant la nova entitat passaria a ser-ne la titular» i, en conseqüència, s'estaria infringint l'articulat de la llei de la CASS.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata no comparteix que la selecció i contractació d'entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva de jubilació, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons es pugui realitzar mitjançant un procediment negociat, tal i com estableix el text. Indiquen que aquest procediment no està previst ni regulat en la Llei de Contractació Pública andorrana i es proposa la subjecció de dita contractació a la Llei de Contractes vigent. D'aquesta manera, la seva actuació s'haurà de sotmetre a les regles bàsiques de transparència, concurrència i igualtat en els processos de licitació.

SEGUINT ELS PRINCIPIS DE L'ONU // Finalment, el PS reforça els criteris d'inversió del Fons perquè sempre responguin a l'interès dels partícips i dels beneficiaris del Fons. Entre d'altres, una de les esmenes fa constar que tinguin com a referència els Principis d'Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.