Els grups parlamentaris demòcrata i liberal han rebutjat la comissió d´enquesta sobre el ´cas BPA´ proposada pel grup mixt. Els demòcrates consideren que té per objectiu qüestionar la tasca del Govern més que no pas ajudar a prevenir situacions semblants. En canvi, comparteixen en part la proposta liberal de crear una comissió especial que vagi més enllà de BPA.

El grup demòcrata considera que la comissió d'enquesta que defensen els partits del grup mixt està més orientada a qüestionar l’actuació del Govern i de l’INAF que no pas a trobar solucions a llarg termini per a l’estabilitat del sistema financer. Per aquest motiu, i com també han fet els liberals, han rebutjat la proposta. El PS ha lamentat la decisió.

En canvi, els demòcrates comparteixen en part la proposta del grup liberal de crear una comissió especial. Serviria no només per tractar la crisi de BPA, sinó també per valorar i adequar les institucions de control i supervisió del sistema financer andorrà. Per aquest motiu, i segons afirmen els taronges en un comunicat, prendran una decisió en breu.

Veure article original

El dia 31 de març (si ja fa un bon grapat de dies…) vam proposar amb motiu de la sessió d’investidura que ens semblava imprescindible que el cas BPA fos tractat i analitzat per qüestions de transparència i responsabilitat en el marc d’una comissió parlamentària d’enquesta. La gravetat del cas mereix més que mai l’adopció d’aquesta mesura, que és un dels elements essencials per recuperar la confiança, tant a l’interior del país com de cara a l’exterior.

El Govern de Toni Martí no ha pogut o no ha sabut anticipar la crisi de BPA i la pèrdua de confiança que aquest cas ha generat. La gestió de la crisi exigeix que la seva solució retorni la confiança malmesa. Al nostre entendre la resposta que espera la comunitat internacional (i que hauria de permetre recuperar la confiança) passa per l’adopció de les mesures pròpies a un Estat de dret que vol ser modern:

Transparència en el que ha passat.

Reforçaments dels controls per determinar si hi ha situacions similars.

Exigència de responsabilitats públiques i privades.

Adopció dels estàndards internacionals de transparència.

Definició d’un model de competitivitat lleial amb l’entorn socioeconòmic.

Ha arribat el moment de, sense més dilació –com ja vam dir també al Consell del dia 2 d’abril– plantejar-se, entre altres mesures, avançar el calendari de desplegament de l’acord monetari i/o prendre mesures de política fiscal i financera destinades a l’adopció d’alts estàndards de transparència i cooperació internacional.

Totes aquestes mesures també beneficiaran, sens dubte, el conjunt de l’economia del país, que també es pot acabar veient afectada per la crisi ocasionada.

Per tant, l’adopció d’aquestes mesures interessa al país, interessa a empresaris, interessa al sector, als treballadors de l’entitat afectada i un llarg etcètera. En definitiva, ens interessa a tots.

L’únic obstacle que queda al davant serien l’assumpció de les possibles responsabilitats, ja siguin públiques o bé privades, que es puguin derivar dels treballs de la comissió i de les conclusions que se’n pugui derivar. I aquest és el fet que ara mateix està unint demòcrates i liberals per voler impedir-ne la seva creació.

En les passades eleccions generals de l’1 de març, 3.462 persones van votar la llista constituïda pel Partit Socialdemòcrata, Verds d’Andorra, Iniciativa Ciutadana i Independents. A causa del sistema electoral vigent, la nostra llista només va obtenir tres escons dels 28 que hi ha al Consell General; és a dir amb un 23,53% dels vots emesos, únicament s’arriba a una representació del 10,71%.

A més, seguint el que estableix el reglament del Consell General, els tres consellers generals elegits no han tingut la possibilitat de constituir un grup parlamentari propi.

Lamentablement, tots aquests elements repercuteixen en una infrarepresentació clara de les idees que hem defensat, i a les quals un important nombre de ciutadans andorrans han donat suport.

Cal deixar constància que no disposar de grup parlamentari propi durant els quatre anys de la legislatura implicarà tenir menys temps d’intervenció en el Consell General, la difuminació d’una identitat i unes idees pròpies i menys recursos econòmics per demanar assessoraments, entre altres perjudicis.

És interessant comparar la situació andorrana amb la dels països veïns; a França i a Espanya, calen 15 diputats o 10 senadors per crear un grup parlamentari propi sobre un nombre total de diputats de 350 al Congrés dels Diputats i de 577 a l’Assemblea Nacional. Per tant, a Espanya ho poden fer aquells que formen un mínim del 4,28% del nombre total de diputats i a França un 2,59%.

Al nostre veí del sud, en cas de no arribar als quinze diputats, una formació política pot crear grup parlamentari a partir de cinc diputats si obté el 15% dels vots en una circumscripció o bé el 5% en el conjunt de la nació. Recordo que la nostra representació ha sigut gairebé del 24%. Els consellers socialdemòcrates multipliquem per més de quatre vegades aquesta ràtio.

En la reflexió d’avui passaré de puntetes sobre un sistema electoral que atorga una majoria absoluta (DA: 15 consellers generals) a qui obté únicament un 37% dels vots emesos i cinc vegades menys de representació a qui obté un 23,53% (PS: 3 consellers), és a dir el 13,5% menys de vots que el partit majoritari.

Malgrat múltiples antecedents en els quals grups parlamentaris majoritaris han cedit consellers per poder crear grups parlamentaris propis, aquesta vegada no hi hagut la més mínima cortesia parlamentària que suposava prestar un nom sobre un paper durant tres mesos als nostres tres consellers. Tres consellers no poden crear grup però sí que el poden conservar un cop constituït. Per tant, el conseller prestat tornava tranquil·lament al seu grup d’origen al proper període de sessions.

La tàctica de Demòcrates per Andorra s’ha de reconèixer com a tàctica fina, en oferir-se a prestar aquest conseller condicionant-ho al fet que el grup majoritari de l’oposició, Liberals d’Andorra (27,68% dels vots i 8 consellers generals) en deixés dos als consellers d’SDP. Efectivament, SDP, amb només dos consellers, necessitava la cessió permanent d’un conseller durant tota la legislatura per poder conservar el seu grup.

Puc entendre la postura de Liberals, estrenant-se al parlament, de no poder compartir el fet que qui més té doni menys (DA) i que qui menys té (Liberals) hagi de donar més.

L’argument de DA estava ben pensat, no volien perdre de manera permanent la majoria a la junta de presidents cedint un conseller a SDP; però això poc tenia a veure amb una cessió temporal al nostre grup.

El fet de vincular les necessitats d’SDP a les del PS ha portat a la conclusió que cap dels dos grups hem pogut crear grup propi i ens han abocat a tots cinc a integrar el grup mixt.

Sens dubte, la situació d’SDP és molt millor ara que la que haurien tingut com a consellers no adscrits. Compartint grup mixt amb els consellers socialdemòcrates obtenen més temps d’intervenció, la possibilitat de presidir alguna comissió legislativa i més recursos econòmics...

Només lamentem que tot això sigui en detriment nostre per la poca elegància parlamentària dels grups majoritaris.

Considero un menysteniment clar cap als nostres electors no haver fet un petit gest cap als nostres consellers i no puc amagar la meva decepció amb qui es vanagloriava no fa tant de noves maneres de fer política.

Això malgrat haver fet en línies generals política positiva en l’última legislatura, millorant i donant suport a múltiples iniciatives del Govern de DA; quan de fet, amb 22 consellers no han necessitat mai el suport dels consellers socialdemòcrates per aprovar res.

Malgrat les declaracions del mateix Toni Martí el mateix dia de les eleccions dient que hi hauria cortesia parlamentària, DA (i Liberals tampoc) no ha fet ni el més mínim esforç a favor de la representativitat democràtica.

Això sí, al mateix temps se’ns demanava de manera reiterada patriotisme, confiança i suport al Govern.

És evident que el nostre sentit d’Estat ha quedat demostrat sempre que ha calgut i hem actuat sempre pel país i pels seus ciutadans.

En el que es refereix als grups parlamentaris, és cert que no s’ha fet res que no es pogués fer, s’ha actuat dins de la legalitat del reglament del Consell General, però segurament alguns hauran considerat els beneficis de l’afebliment d’una gran part de l’oposició al parlament i probablement això haurà ajudat en aquesta acció per omissió.

Vull remarcar que el principal perjudicat no és el PS ni els altres constituents de la llista presentada, sinó que al final ho acaben sent totes les persones que han volgut donar suport a un projecte diferent de país.

Ara bé, malgrat tenir menys recursos, els consellers socialdemòcrates treballarem i lluitarem igualment per defensar les nostres idees progressistes per a­conseguir una Andorra més justa, representativa i so­cial.

Ara seria hora que tots els ciutadans d’Andorra pressionéssim per demanar canvis urgents davant d’unes regles més que anacròniques i que sempre afavoreixen els partits més conservadors.

Benvinguts a la política a l’andorrana!

Veure article original

Els consellers generals del PS han proposat formalment la creació d´una comissió d´enquesta sobre la crisi de BPA. Volen esvair els dubtes que hi pugui haver sobre el paper dels diversos organismes implicats així com avaluar si cal revisar els mecanismes de control financer i d'antiblanqueig. Esperen rebre resposta de la resta de forces polítiques dimarts.

A través d´una carta enviada a tots els grups parlamentaris, i als consellers d´SDP, els socialdemòcrates proposen crear una comissió d´enquesta sobre la crisi de BPA. Segons ha indicat el president del grup mixt, Pere López, l´objectiu es esvair els dubtes que hi pugui haver sobre el paper dels diferents organismes implicats.

Segons ha explicat López, l'abast de la comissió hauria de ser d'abans de la publicació de la nota del Fincen, amb una visió correctora, si fos el cas. Per tal que la proposta tirés endavant caldria que la fessin seva dos grups parlamentaris o un terç dels consellers generals i que s'aprovés en un ple o bé en junta de presidents.

Dimarts el conjunt de les forces polítiques es reuniran per analitzar les respostes. Segons ha anticipat López, hi ha la possibilitat que la resta de grups presentin propostes alternatives vàlides, si bé no n´ha volgut donar detalls.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata va presentar una carta davant la Junta de Presidents per formalitzar la seva proposta de crear una comissió d’enquesta parlamentària amb la finalitat de trobar respostes a l’afer BPA. El líder del grup, Pere López, va afirmar que era el moment de donar aquest pas i que la voluntat és que la comissió «sigui adoptada per unanimitat i que sigui el conjunt dels 28 consellers qui prengui aquesta iniciativa». López va desvetllar que el dimarts 21 hi ha prevista una reunió entre els tres presidents dels grups parlamentaris (Ladislau Baró, Josep Pintat i el propi López en representació del Grup Mixt) «per analitzar si la proposta presentada és la més adient o si es poden analitzar altres alternatives que s’ha exposat a la Junta».

El líder socialdemòcrata va afegir que «hi ha hagut la voluntat d’analitzar la proposta i d’avaluar-la. S’ha parlat de com seria el reglament, quines possibilitats existirien o com s’hauria de formular. Entenem que no és una proposta gaire habitual però que, tal i com està la situació i totes les informacions que apareixen és la millor eina per rebre respostes». López va raonar que la intenció i l’objectiu de la proposta és de «vocació correctora i poder avaluar si cal revisar els mecanismes de control de la política financera actual». El procediment d’aprovació en aquests casos passa pel vist-i-plau de la proposta en el ple del Consell General o a la Junta de presidents. Aquesta petició de comissió d’enquesta obtindria llum verda si ho aproven una tercera part dels consellers generals o dos dels tres grups parlamentaris, segons recull un dels articles del reglament del Consell General.

Veure article original

El president del grup mixt i primer secretari del PS, Pere López, creu que la demanda contra l'INAF cursada pels accionistes majoritaris de BPA estava "dins les previsions" i ha exigit novament una comissió parlamentària d'investigació per conéixer en profunditat tant l'origen de la nota de la FinCEN com tot el procés posterior.

"Es una comissió d'investigació sobre el conjunt d'institucions que han tingut alguna cosa a veure en tot el procés" ha dit López per afegir "no és una comisisó contra DA ni contra el Govern i esperem que sigui recolzada pels 28 consellers".

López creu que amb els vots de Ld'A, PS i SDP podria tirar endavant.

Veure article original (més audio entrevista a Pere López)

El president del Grup Mixt, Pere López, va voler exhibir una metafòrica bandera blanca a l’hora de valorar la confecció del nou Govern i el repartiment provisional de les carteres. En declaracions a EL PERIÒDIC, el cap visible del partit socialdemòcrata deixava clar que ara «cal ser prudents. El calendari ha obligat a Martí a formar govern de manera precipitada i a més ja van anunciar que no era una composició definitiva. Haurem d’esperar uns dies o unes setmanes a que s’acabi de conformar l’executiu i serà quan ens pronunciarem».

López reconeix que l’afer BPA està marcant l’inici d’aquesta legislatura i que ha fet que altres temes hagin deixat de ser prioritaris: «És cert que hi ha alguns àmbits, algunes carteres que els hi està costant més tancar-les però entenem la situació. El cap de Govern està en unes circumstàncies especials i segurament no ha pogut dedicar tot el temps que calia. Un cop superada aquesta primera fase d’urgència de tot l’afer BPA, on tot sembla enfilat amb l’eina legal que permet la sortida, sí que hauria d’estar constituït completament el Govern i llavors valorarem». En aquest sentit, el de la crisi de la Banca Privada, López va insistir en la seva irrefutable idea de crear una comissió d’enquesta: «La resta de grups parlamentaris s’haurien de pronunciar ja. S’hauria de formalitzar aquesta proposta, o una altra, que permetés un control per part del Consell General el més aviat possible.

Dijous 2 d’abril vam votar favorablement per responsabilitat política i pública i per sentit d’Estat la llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Entenem aquesta llei com una eina que, en aquest moment, esdevé necessària per donar sortida a l’actual situació de bloqueig que pateix l’operativa de l’entitat BPA i per tant en benefici dels clients i treballadors.

Tot i haver tingut poc temps per analitzar-la hem esmerçat els recursos que la situació requeria, tant contractant assessors de primer nivell com analitzant en el si dels òrgans del PS els esbor­ranys que ens va anar trametent el Govern.

Les nostres aportacions han estat basades en unes línies vermelles marcades des del primer moment: protecció dels treballadors, que el procés fos garantista i permetés la depuració de responsabilitats i que no es comprometessin recursos públics.

El Govern va recollir propostes importants en aquest sentit, com ara les de la incorporació preferent al banc pont dels actuals treballadors de BPA o l’eliminació de diverses disposicions que obrien la porta a l’aportació de fons públics en processos tant de resolució com de reestructuració, entre altres.

La votació favorable a la llei BPA no s’ha d’entendre en cap cas com una validació en relació amb la gestió del Govern abans, durant i després de la publicació de la nota del FinCEN.

Tampoc exclou en cap cas l’exigència de responsabilitats i explicacions sobre l’actuació de les diferents institucions. En aquest sentit, hem exposat des de la primera sessió del Consell General la necessitat de crear una comissió d’enquesta, proposta que farem extensiva de forma més concreta a les altres formacions polítiques representades al Consell.

Clients, treballadors i ciutadans en general ens mereixem respostes clares i inequívoques. També ho demana la comunitat internacional i el prestigi de la plaça financera.

No s’entendria que els mateixos que han apel·lat a la unitat al llarg de la gestió de l’affaire BPA i que han obtingut el nostre suport a les seves propostes generessin ara divisió i enfrontament en la creació d’una comissió d’enquesta que sembla tan necessària com raonada.