Durant les darreres setmanes hem pogut veure la campanya electoral de les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. Lluny de ser com la d’anys anteriors, aquesta vegada tenia un sentit diferent, un caràcter plebiscitari. Els integrants de la llista de Junts pel Sí i les CUP, esgotant totes les vies legals i democràtiques possibles, posaven la seva esperança en el seu resultat. Abans d’entrar al que han votat les catalanes i catalans aquest diumenge, fem un petit resum, una pinzellada, de com ha anat la campanya.
Com si es tractés de la famosa tragèdia de Shakespeare, dos bàndols enfrontats, l’un davant de l’altre, utilitzant els seus arguments com a armes per tal de vèncer l’adversari en cadascun dels combats que anaven disputant en forma de debats.
Els uns, anomenats unionistes, defensant el seu vot contrari a una separació de Catalunya de la resta de l’Estat Espanyol. Com hem anat veient, hi ha hagut integrants d’aquesta vessant que han argumentat amb més fortuna que altres. L’exemple més clar l’hem pogut constatar amb les declaracions del President del Govern espanyol, que en una nova demostració de manca de coneixements i habilitat política, tornava a quedar en evidència davant de tota la població. Tampoc podem oblidar totes aquelles declaracions titllades de “campanya de la por”, algunes de les quals es van anar fent enrere per manca d’argumentari.
A l’altra banda del camp de batalla hi trobàvem els independentistes, formats per una amalgama estranya de persones amb visions de país molt diferents, als qui únicament els uneix la voluntat de separar-se d’Espanya. Amb un discurs potent i molt ben estudiat, han anat aguantant les estocades i envestides dels seus adversaris i, tal i com ha recollit la premsa de tots els colors possibles, gairebé sempre han sortit vencedors dels cara a cara i els debats en els que han fet part. D’aquestes intervencions, en podríem destacar el cara a cara entre Junqueras i Margallo, on tot i no arribar a un acord en el gruix dels temes, es va poder veure un duel interessant de dos animals polítics amb la lliçó ben apresa. En aquell dia, Junqueras va guanyar el debat, tot i que no va saber defensar-se amb prou arguments quan el Ministre li feia incís en què gran part del discurs del representant d’Esquerra Republicana es basava en una premissa incerta: que Catalunya formaria part de la Unió Europea en un possible cas d’Independència.
Per sort, no tot han estat discursos i serietat per part dels polítics. El Sr. Miquel Iceta ens ha posat al nota còmica en aquesta campanya, amb el seu ball improvisat a l’obrir la cursa electoral i que, de forma molt encertada, ha anat repetint a tot arreu on ha assistit. Gràcies per aquests moments, de debò.
Tot aquest estira i arronsa, aquesta baralla política, ens ha dut al resultat final de diumenge a la nit. Com era d’esperar, tots hi guanyen i ningú perd, o això diuen. Mirem-ho amb una mica més de calma. Els abanderats de l’independentisme han aconseguit un resultat agre-dolç. Per una banda aconsegueixen una majoria absoluta al Parlament, però moralment no podran fer segons quines actuacions al no haver aconseguit la majoria de vots a les urnes, el seu principal objectiu. Pel que fa als unionistes, Ciutadans emergeix com a segona força al Parlament, en detriment del PP i “Catalunya sí que es pot” aconsegueix treure vots al PSC. Amb tot això, argumenten que el que compta són els vots i no els escons per poder dir que el poble vol la independència.
Arribats a aquest punt hi ha dues coses clares: per una banda hem de recordar que en unes eleccions el que compta són els escons (tot i que no sempre siguin tant representatius com caldria) i per l’altra, que hi ha hagut més gent que no ha dipositat el seu vot a favor de la independència de Catalunya. Potser és el moment idoni perquè l’Estat Espanyol permeti un referèndum per determinar, d’una vegada i per totes, quina és la voluntat del poble català.
Sigui com sigui, queden una sèrie d’incògnites que s’aniran resolent en els propers dies i setmanes i determinaran el futur de milions de persones. De moment, aquest cop sí, ha guanyat la democràcia. Entre els independentistes i els unionistes han aconseguit una mobilització que ha permès una participació rècord. Felicitats a tots i a treballar, que de feina no us en falta.
- Avís legal - I tu què pots fer?
