Ens coneixíem de vista, al ser d’Escaldes i més o menys de la mateixa edat però no recordo haver-li parlat mai. De fet, ens vam conèixer més tard, a l’escola dels nostres fills; jo des de la vessant de docent, i de mare al mateix temps, i la Cèlia com a mare d’alumnes i presidenta de l’associació de pares de l’escola francesa d’Escaldes.
Cadascuna des de la seva posició vam lluitar tot el què vam poder per millorar les condicions del centre dels nostres fills. No ho vam fer soles, hi va haver molta gent que també hi va contribuir i no voldria dir noms per no oblidar-me ningú, però tots aquells que hi eren, es reconeixeran segur. Penso que podem estar contents de com van millorar les coses en poc temps (espais, equipaments...) i fins i tot, com es va resoldre alguna crisi forta lligada a un mal fitxatge en el més alt representant educatiu francès d’aquell moment.
Sens dubte, aquestes situacions viscudes creen lligams i et permeten conèixer a fons qui tens en front: de quin peu calça i sobretot de si hi pots comptar o no.
I la Cèlia, per a mi, és una d’aquestes persones en les quals pots comptar! En ella vaig trobar una persona treballadora, valenta, intel·ligent, resolutiva, justa i pràctica.
Qui la coneix ho sap com jo!
Un temps més tard, les idees polítiques ens van apropar encara més. Aquest cop ja no era únicament per lluitar per l’escola dels nostres fills sinó que ens vam retrobar en la voluntat de treballar per una Andorra millor, més justa i pròspera.
De fet, a mi, la via de la lluita per l’escola em va portar a entrar en política activa l’any 2009, presentant-me com a independent en la llista territorial del PS per Escaldes amb el bon company Jordi Font; i al 2011, la Cèlia Vendrell feia el pas presentant-se com a candidata a les Comunals per Escaldes.
Convé destacar també que per una d’aquelles casualitats de la vida, tenim les dues un fill nascut el 8 de febrer d’un mateix any. Alguna altra batalla més, sense saber-ho vam compartir aquell mateix dia!
Fa pocs dies, el comitè local d’Escaldes del Partit Socialdemòcrata, reconeixia a la Cèlia la bona feina com a consellera feta durant aquests quatre anys i per això, va sortir escollida com a primera candidata del partit a les properes eleccions comunals d’aquest desembre.
Estic convençuda que és la millor persona per Escaldes perquè conec el seu tarannà i les seves capacitats; i espero de tot cor, que pugui demostrar tot el que és capaç de fer per tirar endavant la nostra parròquia!
- Avís legal - I tu què pots fer?
