Des de l’any 1931, un grup d’ecologistes de Florència, van començar a reunir-se i fer convencions per commemorar la mort de Francesc d’Assís, patró dels animals, l’octubre de 1226. Per la seva banda, el 4 d’octubre de 2003, associacions angleses defensores dels animals van decidir fer un esdeveniment anyal per recordar-nos la importància de totes les espècies animals amb les que compartim el nostre planeta. Aquesta data es va convertir, ben aviat, en el Dia Mundial dels Animals arreu del món.
Aquest diumenge ha estat 4 d’octubre i hem pogut veure com les xarxes socials s’omplien d’imatges dels animals de companyia de molts internautes, defensant el dret dels animals i condemnant el maltractament que pateixen massa sovint.
No m’estic referint a l’alimentació i a la lliure elecció de no menjar animals, que trobo molt lícita. En aquest cas estic parlant de la manca de capacitat d’empatia, de solidaritat i de compassió que tenim vers els animals que conviuen amb nosaltres i comparteixen el nostre entorn.
Durant l’estiu som testimonis de barbàries animals en països no molt llunyans. L’exemple més clar i proper el tenim a Tordesillas. Un petit poble de Castellà i Lleó de vora 10 mil habitants que fa anys es va fer famós per la seva tradició de linxar un pobre brau. Sigui com sigui, aquest acte tan esfereïdor es repeteix massa sovint dins les places on es duu a terme allò que anomenen la Fiesta Nacional: un espectacle on en una plaça rodona es troben, d’una banda, un home disfressat amb malles, un barret molt peculiar i unes armes punxegudes i, de l’altra, un brau cansat, espantat i afamat. La lluita sempre és desigual.
Per desgràcia la cosa no acaba aquí. A diversos pobles encara es llencen oques i rucs des de la part més alta dels campanars, es mutilen animals i tot amb el recolzament d’institucions que defensen la tradició dels seus territoris.
Aquí Andorra, per sort, fa anys que no es permet la matança del porc en espais públics, no disposem de plaça de braus i l’única tradició arrelada és la de la caça. Aquesta, per la seva banda, no es basa en mutilar un animal, sinó que un cop mort s’aprofita pràcticament tota la peça i en cap cas es fa de la seva mort un espectacle públic a venerar.
Tot i això, ens els darrers mesos hem viscut una sèrie d’esdeveniments que han fet adonar-se a un conjunt de la població que necessitem una llei seriosa que reguli el maltractament animal i apliqui penes conseqüents als infractors. Aquest tipus de reglament ja el reclamaven alguns partits polítics des de feia anys, però sembla ser que, d’una vegada i per totes, el problema ja l’han vist la resta de forces de l’arc parlamentari.
No podem permetre que un propietari que s’ha descuidat el gos tancat al cotxe en ple estiu o que un home de dubtosa dignitat que ha llençat un gos pel balcó no es trobin amb una acció ràpida, clara i dura per part de la justícia. No hem de considerar un acte de normalitat el fet de veure gossos que durant dies estan bordant al balcó perquè els seus amos han decidit anar a la platja i no tenir cura del seu animal, a qui haurien de considerar un membre més de la seva família.
Des d’aquesta petita finestra, demano la màxima celeritat en incloure el maltractament animal al codi penal i que es treballi de valent per modificar la llei de tinença i protecció per garantir el benestar dels animals en un grau més elevat.
Segons les declaracions de la titular de Medi ambient, Sílvia Calvó, el 18 d’agost d’aquest 2015, en un parell de setmanes s’havia de lliurar un esborrany de projecte en aquest sentit.
Espero que així hagi estat i que en breu podem veure com s’aproven les modificacions necessàries per evitar que es repeteixin els darrers casos de maltractament animal i, en cas que els tornem a veure, almenys, puguin ser condemnats com es mereixen. De moment, cal donar gràcies i reconèixer el treball de totes les associacions i els voluntaris que defensen els animals, sense els quals aquests petits éssers es trobarien molt més desemparats. Altre cop, gràcies.
- Avís legal - I tu què pots fer?
