O com anunciar que estem contents perquè ens en donen 3 en lloc de clamar al cel perquè ens en deuen 15

Sota el títol Acord entre el Govern i el comú d’Encamp per al pagament del centre d’atenció primà­ria, el 23 de març el nostre comú feia públic que el Govern s’havia compromès a destinar 300.000 euros del pressupost del 2015 per fer front a una part de la inversió que vam assumir els encampadans mentre els governs liberals aixecaven altres centres en altres parròquies.

La notícia, que trobareu al web del comú, recull aquesta magna gesta juntament amb l’anunci d’aquella anhelada reunió de poble que organitzaran des d’UP+DA quan tinguin clar quin projecte tenen per a la parròquia (no us enganyo, és el que diu la notícia).

El 25 de març adreçava una pregunta a la junta de govern del nostre comú perquè s’expliqués públicament quan s’havia pres aquest acord i quina fórmula s’havia fet servir per rubricar-lo. La resposta va arribar dijous de la setmana passada al consell de comú: “Tenim una carta del Govern amb un compromís que el 2015 recuperarem 300.000 euros d’aquella inversió que vam fer.”

En aquell moment és quan vaig plantejar a UP+DA per què no feien públic que la inversió del CAP va costar 868.249,74 euros i que des del 2003 que ja es reclamava aquest import. De passada, vaig preguntar-los què se’n sabia del deute pendent dels 2.632.116,11 euros de l’obra de reposició del circuit de gel del Pas de la Casa que es va haver de moure per fer el túnel d’Envalira.

Aquí és quan es comença a desmuntar el castell de cartes!

Resposta d’UP+DA: “És el primer comú que en 10 anys aconsegueix recuperar una part de la inversió del CAP.” I responc jo: “Sí, senyor cònsol! És el primer comú que després de més de dos anys de mandat encara no ha reclamat oficialment, ni públicament, el deute que el Govern té amb la nostra parròquia pel CAP i pel circuit de gel, que és de més de quatre milions d’euros.” Una reclamació que, contràriament, sí que van fer els nostres excònsols Jaume Ramond i Miquel Alís. Acte seguit és quan sona allò de “si no hi ha cap més pregunta, passaríem al punt següent”.

Amics, no es pot pujar a la palestra per anunciar una gesta que no sabem ni tan sols si veurem, de la mateixa manera que si no s’aprofita l’ocasió per reclamar allò que és nostre quan qui governa l’Estat és del mateix partit, quan caram pensem fer-ho?

Arribats a aquest punt és quan tots els obligats tributaris d’Encamp podem saltar d’alegria: si el deute del Govern de l’Estat amb Encamp per aquestes dues inversions supera amb escreix els 4 milions d’euros i quan mana DA al comú i al Govern aconseguim 300.000 euros cada 4 anys, aconseguirem recuperar el que ens deuen en poc més de 50 anys, si governa DA a Encamp i al país ininterrompudament, és clar.

Deixin que sigui jo que pugi a la palestra ara: expliquin públicament, com ja van fer el Sr. Ramond i el Sr. Alís, que el deute del Govern amb Encamp supera els 4 milions d’euros i reclamin aquest deute oficialment!

I de passada, sempre ens quedarà una estoneta per preguntar-nos per què els governs liberals van ignorar Encamp a l’hora de construir un CAP quan per llei era la seva obligació... Vaja, que tant hi fa la representació que tinguem a la capital. A Encamp, se’ns segueix ignorant com sempre!

Els socialdemòcrates han complert el compromís polític que van adquirir al seu últim congrés del passat mes de març i ahir el seu grup parlamentari va entrar a tràmit una proposició de llei perquè sigui possible el matrimoni de persones del mateix sexe. Les conselleres generals Rosa Gili i Mariona González van explicar el contingut de la iniciativa, que es materialitza després que no hagi estat possible una proposta conjunta de totes les forces presents a la cambra legislativa.

L’objectiu de la proposició de llei qualificada de modificació de la llei del matrimoni és garantir el que diu la mateixa Constitució a l’article 6, que afirma que totes les persones són iguals davant de la llei i que, entre altres aspectes, ningú no pot ser discriminat per qualsevol condició personal o social.

Tal com s’explica a l’exposició de motius del text, el legislador està obligat “a adaptar les lleis als nous temps i a les noves mentalitats del poble andorrà i del nostre coprincipat”. Segons va explicar Gili, la societat andorrana està avui dia “prou madura no només per afrontar aquest debat, sinó també per aprovar aquesta proposició de llei”. La prova d’això serien, segons va dir, les més de 2.800 signatures recollides en favor del matrimoni entre persones del mateix sexe a través d’una iniciativa impulsada per quatre advocats.

Aquesta maduresa social també es posaria de manifest en el resultat de la darrera enquesta del Centre de Recerca Sociològica (CRES), segons la qual el 70% dels andorrans i el 66% dels residents es van expressar a favor d’una llei d’aquest tipus. “Per això esperem i confiem que els grups parlamentaris presents al Consell General donaran suport a aquesta proposició de llei, perquè entenem que el poble ens està demanant tirar endavant aquest canvi. No s’entendria que no hi hagués aquest acord, ja que l’únic objectiu és defensar la igualtat de drets entre persones i no podem tancar els ulls a les reivindicacions dels ciutadans”, va afegir Gili.

Per la seva banda, Mariona González va explicar que si el seu grup ha decidit tirar endavant finalment la proposició de llei és perquè ja no s’avançava en els contactes amb els altres grups. Els socialdemòcrates entenen que perquè la igualtat sigui real el matrimoni ha de tenir el mateix nom per a tothom, motiu pel qual no estan d’acord a introduir el matrimoni gai a través de la reforma del Codi Civil, com, segons van explicar, estan estudiant els demòcrates. A banda, el grup no creu que, contràriament al que passa amb l’avortament, hi hagi d’haver una oposició del copríncep episcopal que es reguli aquesta qüestió.

Un dels advocats que van impulsar la recollida de signatures en favor del matrimoni de persones del mateix sexe, Manuel Pujadas, va ser present a la presentació de la proposició de llei i va felicitar el grup socialdemòcrata per la iniciativa i va lamentar que no s’hagi assolit el consens necessari entre totes les forces polítiques. Tot i així, va considerar que el consens “és factible”, ja sigui introduint esmenes al text o donant la possibilitat de vot lliure, secret i “en consciència” als consellers en una qüestió com aquesta. “Volem que s’arribi a un acord de consens sobre el text i sobre la manera de votar-lo i a partir d’aquí hi ha molt camí per recórrer”, va indicar Pujadas.

Pujadas va assenyalar que els canvis que es proposen són molt senzills perquè tan sols afecten tres articles de la Llei qualificada de matrimoni i que es tracta sobretot “d’una qüestió política i nosaltres el que volem és que aquest grup impulsi que tots els altres es moguin”. El lletrat va ressaltar la transcendència del fet que s’hagi presentat la proposició de llei en aquest àmbit “i perquè s’obre una segona fase del camí cap al consens i nosaltres apostem perquè s’hi arribi”. A més, segons va dir, “no es poden fer piruetes lingüístiques” en un assumpte com aquest.

El portaveu dels Verds d’An­dorra, Ricard de la Casa, també va mostrar el suport del seu partit a la proposició de llei. “Pensem que el que el PS ha fet avui és el que cal fer i de la manera que cal fer-ho”, va dir. “El que defensem és que tots els ciutadans siguin exactament iguals davant de la llei”, va afegir.

Resposta de DA

Per la seva banda, des de Demòcrates per Andorra es va reiterar que treballen per incloure les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família. Així, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va lamentar que l’oposició no hagi esperat a arribar a un acord per entrar una proposició conjunta per modificar el referit dret de família.

El president del grup demòcrata va assegurar que s’haurà d’analitzar la proposició entrada per l’oposició per valorar si es pot incloure en la legislació que el grup està treballant. Baró, a més, va remarcar “la importància de legislar en aquest àmbit”.

No hi ha hagut consens entre els tres grups parlamentaris, i, «complint el compromís polític» que va adquirir, el grup socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit parlamentari una proposició de llei de modificació de la Llei del matrimoni de 1995 i del 2004, amb la finalitat d'acabar amb «el vedat d'accés al matrimoni» de les persones homosexuals i amb la «discriminació» que representa. Una modificació que, per altra banda, també regula un mandat constitucional, el del article 6, el qual obliga als poders públics a «crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives», tal i com va explicar ahir la consella socialdemòcrata, Rosa Gili.

Gili va dir que «tenim clar que el legislador s'ha d'adaptar als nous temps» i en aquest sentit, «considerem que la societat andorrana està prou madura per dur a terme el canvi», tal i com demostren les més de 2.800 signatures recopilades pels quatre advocats que van impulsar la iniciativa i l'enquesta del CRES, «en la qual el 70% dels andorrans i el 66'7% de residents» van opinar a favor de la legalització del matrimoni gai. Així doncs, Gili va afegir que «no s'entendria que els altres grups parlamentaris no hi donessin suport» ja que «no podem tancar els ulls a una reivindicació ciutadana». La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va afegir que «com a mínim que la prenguin en consideració».

EL COPRPRÍNCEP I EL CANVI DE NOM // Gonzàlez, per altra banda, va explicar que van esperar-se per presentar la proposició amb l'objectiu que les «converses» amb la majoria donessin fruit; però que «hi ha un moment en que les negociacions s'avancen o s'estanquen», i que fins a l'última conversa no s'havia aconseguit el consens perquè DA vol fer «una espècie d'arreglo al codi civil» fent un «canvi en la paraula», és a dir, «creant-ne una d'específica per als matrimonis homosexuals o canviant la paraula de matrimoni civil per tothom». Gili va explicar que en la seva visita al copríncep – juntament al president del GPS, David Rios – li van plantejar que volien presentar la proposició de llei i «ell ens va comentar la possibilitat de canviar-li el nom».

Des del PS defensen que «cal anomenar-ho d'una única manera per a tothom per evitar desigualtats», com també defensaven el nom de matrimoni civil, tal i com queda definit en la llei del 95, amb el canvi d'incloure «dues persones» en l'article 1 (en comptes d'un home i una dona) i «consorts» en l'article 11 (en comptes de marit i muller). Pel que fa a l'opinió del copríncep episcopal, «estem modificant i regulant el matrimoni civil i no religiós».

Llibertat de vot // Els advocats Manel Pujadas i Maite Bourgeaud van coincidir en felicitar el PS per haver presentat la proposició; Pujadas va lamentar que «no hi hagi hagut consens» però va dir que «en la segona fase encara és factible», o bé «sobre el text o sobre la manera de votar»; en aquest últim punt l'advocat es referia a defensar «la llibertat de consciència» i en l'opció del «vot secret», que segons Pujadas «nosaltres defensarem».

Bourgeaud va dir que ara «és el moment que el Consell demostri si es creu o no es creu la Constitució». Per altra banda, va dir que «inventar una paraula» per als matrimonis gais provocarà que aquests per qualsevol tramit administratiu «hagi d'evidenciar la seva condició sexual». Finalment, va dir que la lluita per la igualtat «no és patrimoni de ningú» – de cap grup polític ni de cap col·lectiu – sinó que és «la qualitat d'un poble». L'advocada diu que és «optimista» i va demanar que es fes «degudament i ràpid»,

També va assistir ahir al Consell General Ricard de la Casa, portaveu dels Verds, per «donar suport» a la iniciativa ja que «pensem exactament igual que ells».

«UNIÓ DE PARELLES DEL MATEIX SEXE» // El grup parlamentari demòcrata va manifestar ahir a la tarda, mitjançant un comunicat de premsa, que volen «que s'incloguin les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família», confirmant doncs que la seva opció és no és parlar de matrimoni. Pel que fa la proposició del PS, Baró va dir que s'haurà d'analitzar per valorar si es pot incloure en la legislació demòcrata que s'està preparant, i ha remarcat la importància de legislar en aquest àmbit.

La proposició de llei per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe s'ha registrat a la Sindicatura uns minuts abans de les quatre de la tarda.

Les dues conselleres generals socialdemòcrates ho han fet escortades per dos dels advocats impulsors de la recollida de signatures a favor del matrimoni homosexual: Maite Bourgeaud i Manuel Pujadas. Aquest darrer es posiciona en contra de les "piruetes lingüístiques" i creu que "els raonaments són poc sòlids en sentit contrari" a l'equiparació dels drets. Bourgeaud es mostra optimista i posa com a exemple la postura que es prendria en un cas de racisme: "Quan es discrimina un negre no és un problema del negre sinó de tots". En aquest sentit, espera "que aquesta reflexió es faci degudament i tots els grups reconeguin que tots som iguals i igual se li ha de dir de la mateixa manera".

També hi eren els representants de les comissions LGTB del PS i dels Verds d'Andorra, que hi donen suport. El portaveu del partit, Ricard de la Casa, creu que "s'ha de posar fil a l'agulla" i recorda que "els Verds fa anys que lluitem per aquests drets que, en realitat, són els de tots els ciutadans". Ha afegit que "el que el PS ha fet avui és fer el que cal i de la manera que cal fer-ho". Els impulsors de la recollida de signatures esperen que els consellers no estiguin subjectes a una disciplina de vot imposada pel partit i que votin amb llibertat de consciència.

Veure el vídeo relacionat

El PS manté que la banca va pagar en impostos estatals el 2012 49,2 milions d’euros, segons les liquidacions pressupostàries, mentre que els números que fa per al 2013 se situen en 28,5. Una diferència de 20 milions d’euros que es considera “escandalosa”. La diferència fonamental es troba en la recaptació comparada entre l’impost indirecte (ISI el 2012 i IGI el 2013). D’un any a l’altre es passa de 44,3 milions a 16,5 (tot i que els impostos no tenen res a veure perquè un taxava el volum de negoci i l’actual només les  comissions). Respecte a l’impost de societats (on el 2012 es pagava el 5% i el 2013 el 10%), la diferència és positiva per a l’any passat ja que de 4,9 s’ha passat a uns dotze milions (segons el càlcul socialdemòcrata). Sumant les dues magnituds el PS denuncia que l’aportació global bancària en impostos ha caigut un 43% entre el 2012 i el 2013, amb 20,7 milions menys en recaptació.

De les xifres aportades una és una simple estimació ja que no es disposa de la xifra oficial. Es tracta de l’impost de societats del 2013. En aquest cas, el PS ha fet una abstracció. S’espera que els bancs guanyin enguany uns 200 milions (podria estar més a prop dels 207) on s’ha de fer una taxació del 10% després de fer diferents deduccions. Els socialdemòcrates intueixen que els ajustos dels comptables faran que l’aportació baixi uns tres o quatre milions, més tres o quatre corresponents als impostos comunals que es poden deduir i un altre milió més per altres conceptes. Dels vint equivalents al 10% del benefici es quedarien en dotze.

LA VISIÓ DEL GOVERN

El ministeri de Finances ja ha presentat la modificació de l’impost general indirecte (IGI) per a la banca amb la intenció de reconduir la reducció d’ingressos que ha tingut lloc enguany. Per al Govern el principal problema es troba en uns cinc o sis milions d’euros de decalatge respecte al que es preveia que es podria recaptar per IGI bancari i el que finalment s’ha obtingut.

La clau de volta, segons Finances, es troba en les deduccions que s’han pogut fer de l’IGI que ells paguen (per exemple en la factura d’una subcontractació informàtica o una operació immobiliària), i que posteriorment es resten del que han d’abonar pel 9,5% que recapten de les comissions dels clients. Si es preveia que es deduïssin entre dos i tres milions, al final han estat 8,8. La solució per evitar que es reprodueixi passa ara per limitar la part que es poden deduir de l’IGI pagat a un 10% del total. Si l’any passat van ser 25,8 milions d’IGI pagat pels bancs tan sols s’haurien pogut descomptar 2,5, que hauria significat sis milions més per a l’Estat ja que se’n van deduir 8,8. Els comptes dels dos, al cap i a la fi, presenten discrepàncies notòries.

El 24 d’abril farà un any que el grup parlamentari socialdemòcrata quedava reduït a tres consellers a causa de la marxa de tres dels seus membres al grup mixt. La fugida va ser traumàtica. Però la Mariona González, la Rosa Gili i jo mateix vam iniciar una nova etapa en la qual la responsabilitat i el treball han estat les nostres banderes. Fins avui, hem presentat 17 preguntes en les sessions de control al Govern, 20 preguntes escrites i gairebé 500 esmenes en diferents lleis. Una feina extensa que no hem fet sols. La nova etapa del grup parlamentari i el partit ha permès crear uns vincles com mai s’havien establert. Un treball en equip que permet afrontar el futur del PS amb esperança. Un partit que treballa per Andorra. Hem canviat a una manera de fer política més oberta i més propera al ciutadà. Aquesta nova manera d’afrontar els reptes per solucionar els greus problemes de la nostra societat i que deriven envers unes desigualtats cada vegada majors, ens fa més útils. Deixem enrere debats estèrils. Anem per feina. Una nova política que ens ha portat a votar a favor a 25 lleis, abstenir-nos en sis i votar en contra únicament en sis d’un total de 37. Oposició constructiva però defensant de manera sòlida els nostres principis: “reactivació econòmica i lluita contra l’atur”, “estat del benestar” i “lluita pels drets i llibertats de les persones”. Però anem més enllà, ara és l’hora de fer l’esforç final al darrer tram de legislatura. És per això que el PS ha ofert al Govern el triple acord per Andorra. Un acord per unir esforços sobre Europa. Les negociacions sobre intercanvi d’informació i l’acord d’associació, en cap cas, són temes tancats. Un acord per unir esforços sobre el nou marc fiscal i contràriament al que s’ha dit, tampoc ho tenim tancat. Hem d’assolir consensos perquè l’IRPF, llei de bases de l’ordenament tributari i altres s’aprovin al Consell per unanimitat. Finalment, un acord amb relació a les transferències i competències comunals. Un tema cabdal com aquest no l’haurien de decidir 16 persones d’un mateix color polític en un despatx a porta tancada. És el moment de la generositat, és el moment d’estendre la mà. És el moment de la nova política. Amb majúscules.

Després de presentar al Govern un triple acord sobre fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències –per tal de desbloquejar qüestions que considera essencials–, Pere López vol prioritzar en la recta final de legislatura la tasca de les comissions i del grup parlamentari. A la tardor, un congrés servirà per preparar les primàries i establir les línies mestres del programa electoral.

Quina ha estat la motivació per a aquest triple acord que ha plantejat al Govern?
La iniciativa sorgeix en un context polític molt concret. Estem arribant al final d’una legislatura en què s’han anunciat reformes molt significatives de manera recurrent, però que al nostre entendre no s’estan concretant. És més, hi ha veus, dins i fora del grup parlamentari de DA, que s’oposen a l’IRPF, al desplegament legislatiu de l’acord monetari i a d’altres qüestions molt rellevants. Davant aquest escenari, teníem dues alternatives. Una de fàcil, que és la de la crítica constant sense aportar res al debat polític, o bé la que hem escollit, ja que davant d’aquesta situació, el partit que havia governat durant l’anterior legislatura havia de tenir un paper proactiu, de mà estesa al Govern. La voluntat no és afavorir-lo, però sí de vetllar per uns interessos de país, perquè al final del mandat aquestes reformes ja estiguin implantades.

Quina rebuda preveu per part de l’executiu?
Crec que cal obrir la mentalitat de la política andorrana, amb conceptes com acord, pacte, col·laboració... són termes que en la nostra història política no han existit. Hi ha persones que fa 25 anys que estan en primera línia política i que s’han situat en aquesta concepció equivocada. I ens sobta que hi hagi gent a qui li costi veure que la nostra és una proposta en benefici del país, sense demanar res a canvi. Aquelles qüestions en què ens sembla que hi pot haver acord, no entenem per què s’han de rebre des de la confrontació.

Ladislau Baró va dir que la proposta és en realitat una estratègia per donar-li visibilitat a vostè de cara a les eleccions. Què n’ha de dir al respecte?
Si el senyor Baró creu que aquest és el missatge que ha de passar als ciutadans, evidentment és lliure de fer-ho, però en tot cas entenem que no té cap mena de vinculació amb el missatge que nosaltres volem transmetre, que és el d’ajudar el Govern a tirar endavant una sèrie de reformes positives per al país. Estem a molt poc temps del final de la legislatura, i tots hem de fer un esforç perquè aquestes reformes es puguin materialitzar com abans millor. En cas contrari, entrarem en escenaris tantes vegades viscuts al nostre país, de reformes inconcluses i de qüestions que no es resolen...

Cediran terreny en qüestions com l’IRPF?
Volem insistir que això no és un xec en blanc. Per tant, la votació dels nostres consellers generals sobre els projectes de llei que afecten aquest triple acord dependrà del grau de col·laboració que hi hagi hagut en cadascun d’aquests textos. En tot cas, entenem que l’IRPF és un debat ja força vençut, i preferim que Andorra tingui IRPF que no el tingui. Tanmateix, haurem d’analitzar perfectament quin és el text final que surt de la comissió, perquè aquesta proposta d’acord no implica que el PS renunciï als seus posicionaments ideològics.

Quina nota li posa a la gestió de Toni Martí?
Encara és d’hora per avaluar-ho, però sigui com sigui les grans promeses electorals, arribant ja gairebé al tercer any de legislatura, estan totes pendents. De tot allò promès, de la reforma de la llei de la CASS, de la reforma de l’administració pública, de la delimitació de les competències entre comuns i Govern... cap d’aquestes qüestions està implantada. Entenem que sense dues de les quatre grans promeses electorals acomplertes, com la delimitació de competències i la gran reforma de la funció pública que es volia emprendre, la valoració és a hores d’ara molt negativa. Podem parlar d’un fracàs del projecte. Tot apunta, per tant, que l’Andorra del 2015 serà, des del punt de vista econòmic i social, pitjor a la que Toni Martí es va trobar el 2011.

Com valora la política econòmica del Govern?
El Govern s’ha equivocat de model econòmic. S’ha apostat clarament per l’obertura econòmica, i en canvi s’han deixat de banda mesures puntuals o conjunturals de suport a determinats sectors. La seva aposta era l’obertura, que ens havia d’aportar creixement. Amb el temps s’ha demostrat que s’han equivocat doblement. L’obertura econòmica a hores d’ara encara no és possible, perquè és un projecte molt a llarg termini, i s’han oblidat de les empreses del país i de les seves dificultats. La política econòmica ha estat absolutament desencertada: els objectius fixats no s’han assolit.

S’ha fixat ja el calendari per a les primàries del PS?
Encara és d’hora per parlar-ne, perquè ens estem centrant en la feina que hi ha a les comissions del partit i també a nivell legislatiu. Creiem que la tasca electoral ha d’arribar després de tot aquest treball ideològic. Aleshores sí, ens podrem centrar a fer les primàries i aprovar el programa. El partit preveu un congrés a la tardor, pels volts dels mesos de setembre o octubre, i la data de les primàries se situarà prop d’aquest escenari. Així, el candidat que guanyi les primàries tindrà encara sis mesos per fer la precampanya i per donar-se a conèixer.

Creu que l’escissió que va patir el seu partit afectarà la confecció de llistes?
Actualment tenim 420 militants, i la pèrdua d’afiliats durant el dar­rer any ha estat més aviat escassa. Per tant, no visualitzem dificultats importants per poder fer totes les llistes territorials, a excepció potser de Canillo. Tenim bons candidats a totes les parròquies, perquè les persones que van estar a les llistes territorials el 2009, de forma majoritària, segueixen al PS. Insisteixo, però, que ara no és el moment de parlar de llistes, de candidats, o de possibles contactes, perquè encara tenim molta feina per endavant els propers mesos.

Considera que la ruptura socialdemòcrata ha acabat enfortint DA?
Estem treballant a bon ritme i crec que s’està fent palès que hi pot haver una alternativa seriosa el 2015, que és el PS. Estem plantejant propostes, fent un seguiment de l’acció de Govern, fent una oposició dura en temes socials i busquem solucions en diferents àmbits. El partit s’està fent fort, té ganes de treballar i estem molt il·lusionats davant el repte de l’any vinent. És cert que ens hem d’acabar de guanyar la confiança dels ciutadans, però crec que cada dia que passa es fa més patent que només hi haurà un gran projecte polític, el nostre, que es podrà contraposar al de DA. Tenim encara un any per davant, i crec que el nostre discurs i la nostra manera de fer política aniran guanyant molts adeptes.

“Sí Júlia, això és el que hi ha…” Aquesta va ser la resposta que li vaig donar a la meva germana, quan em va preguntar quin era el marc actual de l’avortament a Andorra.

Ella estava fent un treball de biologia sobre els mitjans anticonceptius i una de les parts d’aquest era el citat marc legal. Així doncs, a hores d’ara ja us podeu imaginar el contingut d’aquesta part del treball de molts altres alumnes de batxillerat: cap tipus d’avortament està permès.

Arribat a aquest punt, és quan l’estudiant, tot analitzant els conceptes apresos en les diferents assignatures realitzades durant l’escolaritat obligatòria, es fot un bon embolic. A secundària, segurament a Ciències Socials, deuria aprendre que Andorra des del 1993, és considerat un Estat de Dret reconegut com a membre de les Nacions Unides. D’aquesta manera, a canvi d’una cadira en l’organització, el jove Estat constitucional andorrà acceptava un seguit de declaracions com la fundadora del propi ens, és a dir, la Declaració Universal Drets Humans.

Lligat a un dels drets inclosos en la carta de drets humans, hi trobem el de la salut i, més concretament, el de la salut sexual de la dona. En aquest sentit, el 1994, 179 països van adoptar el Programa d’Acció del Caire, per promoure el dret a la salut de les dones i, especialment, assegurar el seu accés universal a la salut sexual i reproductiva. Les Valls no hi eren. A dia d’avui, l’estudiant es pot plantejar: si la majoria d’estats que formen l’ens han garantit un mínim de drets de salut sexual als seus ciutadans, per què 21 anys després aquests no han volgut ser garantits al nostre Estat?

Fa pocs mesos, el Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona (CEDAW), va enunciar la preocupació per la interpretació del dret a la vida en la Constitució andorrana, instant a despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics (casos de risc per a la vida o la salut de la dona embarassada, violació o incest i malformació fetal greu). Des de Govern, de moment cap resposta.

Al meu parer, dins el funcionament d’una administració, hi ha qüestions no urgents, urgents i molt urgents. Aquesta no hauria de ser-ne cap. Com a Estat de Dret i subjecte al règim del dret internacional, Andorra ha d’acceptar les seves obligacions i responsabilitats, i aquesta ho és.

El que sí que ja havia donat una resposta era un dels nostres representants institucionals. En el seu moment, ja deixà clar que ningú (ni el mateix poble sobirà) està per sobre del que ho controla tot des d’allà a dalt. Una mica agosarat. Més, tenint en compte que Andorra no només és Estat de Dret, com hem dit, sinó també qualificat com a Democràtic. Les regles doncs d’aquest règim són fàcils: és el col·lectiu que decideix sota quines condicions vol viure i si aquestes normes del joc es volen canviar, es canvien.

És en aquesta segona pota vertebradora de l’Estat andorrà, on els nostres estudiants es trencarien encara més el cap. Comprovarien que això de fer de demòcrata a vegades no és absolut, que està limitat. Com a exemple més recent, un esdeveniment que generacionalment els toca ben a la vora, el Consell dels Joves del 2014. Encara quedarien més encuriosits en comprovar com aquestes limitacions democràtiques provenen dels mateixos que s’ho fan dir.

Després, la meva germana em tornar a preguntar: “Però a Espanya no estan reivindicant això, oi?” “No Júlia, ells ja tenen tots els drets garantits i ara es mobilitzen per no perdre’ls. Nosaltres reclamem que siguin una realitat!”

La sessió de control al Govern celebrada ahir al Consell General va tenir com a protagonistes el cap de Govern i el president del grup socialdemòcrata, David Rios. Aquest últim, va preguntar a l'Executiu pel seu full de ruta per al que queda de legislatura, quines lleis volen aprovar i quines d'aquestes són prioritàries, ja que, segons va insistir ahir Rios, «el Govern actua seguint un ritme d'improvisació total». El president del grup socialdemòcrata va voler recordar que «queden temes penjats» importants, entre ells va destacar l'heliport – «en el qual compartim que és un projecte important»–, la reforma de la Llei de la Funció Pública – «hi ha realment una preocupació que aquesta llei no hi sigui abans d'acabar la legislatura»– i el casino –«¿on està la Llei del joc?»–; a més, Rios també va destacar que, tal i com està anant el projecte de les competències dels comuns, «ens preocupa», com també ho fa la reforma de la CASS. Finalment, pel que fa als comptes de l'Estat, va criticar que «els únics que s'han vist beneficiats dels canvis són els assessors que se'ls hi ha apujat el salari, mentre que s'ha baixat el dels funcionaris».

El cap de Govern, en un to que Rios va qualificar «d'alterat», li va etzibar que «puc entendre que vostè dormi amb el manual del bon opositor a la tauleta de nit», però que no té raó en dir que l'Executiu no té full de ruta, ja que el PS va oferir un pacte en tres temes –IRPF, Europa i i competències– «com a mínim una part sí que les tenim clares, vostès i jo». Pel que fa a les «grans reformes», però, de les que va enumerar Martí que hi ha planificades, aprovades només hi ha la Llei d'inversió estrangera, tot i que «l'IRPF està apunt com també la Llei de bases de l'ordenament tributari» i el CDI amb França «pendent de ratificació». Pel que fa a reduir dèficit, Martí va destacar que «s'han pres mesures impopulars com baixar els salaris més alts de l'administració o reformar les pensions dels funcionaris» –aquesta última encara no s'ha pres. El cap de Govern va destacar que també s'està treballant en la reforma de la CASS i en agilitzar la Justícia (Llei de la carrera judicial). Finalment, com a pendents Martí va anomenar «la Llei de l'espai digital, la de patents i la de modificació dels estatuts d'Andorra Telecom», però no va voler dir quines seran les prioritats ni el calendari ja que considera que «es parlarà quan sigui el Debat d'Orientació», i amb condescendència va afegir que, degut a que «la capacitat legislativa és la que és» i que «hi ha comissions que estan bloquejades», «no diré tots els projectes» que l'Executiu té sobre la taula. Per concloure, el cap de Govern va parlar de que ara els temes prioritaris són «la fiscalitat de l'estalvi i el mandat de negociació amb la Unió Europea», i que, per tant «ja no és una qüestió de full de ruta». En aquest sentit, Martí va dir a Rios que el pacte proposat pel PS no calia, ja que «no cal fer pactes en qüestions ja assumides».

La Llei de l'ordenament tributari és la clau de volta de tot el marc fiscal, «ja que defineix les regles del joc, com ha de ser la recaptació comú de tots els impostos» i, degut al nou marc fiscal, el PS està «a favor de que és reformuli en línies generals», i, tot i que el model proposat pel Govern «no és el model d'Agència Tributària que ens hagués agradat», – ja que «la volíem més propera als ciutadans i més col·laborativa», tal i com va explicar el president del grup socialdemòcrta, David Rios, – el PS ha presentat 127 esmenes «per intentar millorar-la». La majoria d'aquestes tenen com a objectiu, per una banda, «que l'Agència pugui garantir una bona actuació, sigui útil i tingui la potestat inspectora que li pertoca», i per altra banda «intentar augmentar les garanties dels drets de l'obligat tributari».

Una de les esmenes del PS a les quals Rios va voler incidir ahir fa referència al fet que la Llei preveu que el Govern pugui determinar un acord especial o règim fiscal especial «pels projectes estratègics que aquest considerin molt importants pel país», per exemple «abaixant l'impost de societats o acordant un retard per als pagaments d'impostos», ja sigui tant per a inversors del país com de fora. Rios va explicar que els socialdemòcrates no hi estan d'acord perquè «tenim un marc legal poc madur i les persones que han de pagar tots els impostos veurien malament un tracte especial». Tot i així, no vol dir que «d'aquí vuit o deu anys es puguin donar els casos d'acord especial».

APLICACIÓ DELS DOS SECRETS // Per altra banda, Rios va explicar que no han esmenat i per tant, que estan d'acord, en què s'elimini el secret bancari i el professional en informacions tributaries, ja que «entenem que si aquests s'apliquen en l'àmbit tributari seran instruments que impedeixin la feina de l'Agència Tributària». En aquest sentit, el president del grup socialdemòcrata va incidir en l'importància de no aplicar el secret professional i va fer referència a la queixa dels advocats responent que «ells han de col·laborar igual que ho fa un enginyer, un constructor o un lampista» pel que fa a informació fiscal.

DEFENSA DE L'OBLIGAT // Rios va explicar que també han introduït moltes esmenes per garantir els drets dels obligats». Entre elles, destaquen el fet que sigui necessari el consentiment de l'afectat o una odre judicial per inspeccionar el domicili particular – ja que «està protegit constitucionalment»–, i en el cas del domicili professional, que l'inspector sigui qui s'ha de desplaçar en horari d'oficina, en presència de l'obligat tributari i sense poder moure la documentació.

El PS també ha esmenat l'obligació de tots els ciutadans de donar informació tributària, especificant que ho facin quan se'ls hi requereix; en canvi, en el cas dels batlles introdueixen que aquests estiguin obligats a notificar a l'Agència Tributaria quan hi hagi indicis de frau fiscal.

El PS també ha esmenat per evitar que les mesures cautelars «s'allarguin en el temps»; és a dir, posar límits. Finalment,en matèria d'embargaments, els socialdemòcrates també han apostat per limitar-los; Rios va explicar ahir que «han de quedar garantits uns mínims de supervivència per a les famílies», i per aquest motiu, proposen no retirar l'equiparable al sou mínim interprofessional de l'obligat que hagi comés frau ni tampoc el domicili habitual.

A les 127 esmenes del PS cal sumar-hi les la quarantena del grup mixt i el centenar que faran els demòcrates, arribant fins a les 260 esmenes a la Llei de l'ordenament tributari; tot i aquets volum, Ladislau Baró, president del grup de DA, va dir que aquesta podria estar aprovada al juliol.