Al grup parlamentari socialdemòcrata no li agrada el projecte de llei de bases de l’ordenament tributari perquè, entre altres coses, voldria “un model més proper al ciutadà”. Tot i així, considera que era inviable presentar un text nou i ha intentat “millorar” tant com ha pogut el tex elaborat pel Govern amb un total de 127 esmenes. Les modificacions proposades tenen dos objectius: per una banda que l’Agència Tributària disposi dels mitjans per fer que tothom contribueixi en funció de la seva capacitat econòmica i, per una altra, augmentar les garanties per als obligats tributaris. “Volem una Agència Tributària útil i amb potestat inspectora perquè les liquidacions siguin correctes, però també que hi hagi unes garanties per als obligats tributaris”, va explicar el president del grup socialdemòcrata, David Rios.

Una de les esmenes dels socialdemòcrates proposa protegir béns de subsistència davant d’un embargament, per exemple, per frau fiscal. D’aquesta manera, no serien embargables els sous ni les pensions fins a l’import del salari mínim, augmentat en un 10% per cada membre de la unitat familiar i en un 15% en cas que un membre de la unitat familiar sigui discapacitat. Tampoc es podria embargar el domicili habitual de la família. En la mateixa línia de protecció del ciutadà, el grup pretén introduir un redactat més clar en l’article 71, que determina que l’administració tributària no podrà accedir al domicili de l’obligat tributari sense una autorització judicial o el permís per escrit del particular.

A més, els socialdemòcrates defensen que les mesures cautelars en les instruccions per frau fiscal siguin limitades en el temps i hagin d’estar ratificades pel director del departament. A banda, el grup de l’oposició vol també que aspectes com la data i el lloc de les inspeccions no s’hagin de regular per reglament i s’incloguin dins el text. Així, serà sempre l’inspector el que s’haurà de desplaçar per comprovar, per exemple, els llibres d’una empresa, i ho farà sempre en l’horari laboral de les oficines i amb la presència de l’obligat tributari. A més, l’inspector no podrà endur-se la documentació sinó que l’hauria de revisar al mateix lloc.

Una de les qüestions en què el grup socialdemòcrata no ha presentat esmenes és la referent al secret bancari i professional pel que fa a la informació tributària, aspectes en què es defensa que el text quedi com està. “Si l’Agència Tributària pot demanar informació fiscal a un enginyer o a un lampista, no entenem per què els advocats haurien d’estar protegits.” El Col·legi d’Advocats havia demanat que se’ls mantingués el secret professional en relació amb aquest àmbit.

Sí que proposen els socialdemòcrates, en canvi suprimir la possibilitat que es pugui aplicar un règim fiscal especial per a projectes estratègics. L’argumentació, en aquest cas, és que encara no és el moment perquè el marc impositiu és “poc madur” i els obligats tributaris podrien veure “negativament” que algunes empreses se’n poguessin beneficiar. Així mateix, el grup vol que se suprimeixi un apartat de l’article 67 que obliga a donar informació tributària encara que no hi hagi un requeriment individualitzat per part de l’administració tributària.

El grup socialdemòcrata ha presentat també una esmena incorporant la demanda dels comuns perquè la llei entri en vigor per a les corporacions locals a partir de l’1 de gener del 2015 i no des de la seva publicació. Així mateix, proposen introduir un canvi a l’article 68 per incloure els batlles entre les autoritats que estan obligades a notificar a l’Agència Tributària si observen que hi ha indicis de frau fiscal en els casos que instrueixin. De la mateixa manera, l’Agència Tributària també ho haurà de comunicar a l’autoritat judicial quan vegi indicis de qualsevol delicte en els casos que inspecciona.

Rios va explicar que el seu grup considera que el model d’“autoliquidació” pel qual ha optat el Govern “és un bon model per a Andorra” perquè requereix una administració de petites dimensions. Les esmenes del grup socialdemòcrata s’afegeixen a les 40 que va presentar el grup mixt. El conseller va recordar que el mateix grup demòcrata havia mostrat reticències en relació amb aquest projecte de llei, que tal com va explicar Rios, defineix “les regles del joc pel que fa a la recaptació” d’impostos. El parlamentari va dir també que les demandes de pròrrogues per presentar esmenes no han provocat un retard del projecte de llei perquè la comissió havia d’enllestir abans el text relatiu a l’IRPF.

COMUNICAT DE PREMSA

Gili pregunta al Govern sobre el retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una pregunta en declaració d'urgència perquè el Govern doni explicacions sobre el retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural.

El 19 de setembre de 2012 es van adjudicar els treballs pels estudis i la redacció dels projectes de delimitació de l’entorn de protecció dels béns següents: Sant Romà, castell de les Bons i els santuaris nou i vell de Meritxell. Posteriorment, el 29 de novembre del 2012, es van adjudicar els mateixos treballs per Sant Serni de Nagol i Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. Finalment, l'11 de desembre del 2013 va arribar el torn de Sant Serni de Llorts, Santa Victòria i Sant Iscle de la Massana, casa Rossell, casa Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino.

Malgrat que els terminis d’execució dels treballs eren de 90 dies a partir de la notificació als adjudicataris, malauradament “de les primeres adjudicacions han passat 17 mesos i dels darrers, a la redacció d’aquesta nota, 103 dies i no se’n ha aprovat cap ni un”. Davant de “la inoperativitat i la deixadesa amb la què està actuant al Govern alhora d'aprovar els projectes de delimitació dels entorns de protecció dels béns d'interès cultural del nostre país”, la consellera Gili demana que s'expliquin els motius del retard en qüestió.


Andorra la Vella, 26 de març del 2014

El grup parlamentari socialdemòcrata insisteix que els noms de les persones físiques i jurídiques que presten serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració han de ser públics. El parer del Govern, però, no és el mateix perquè per ara no ha volgut facilitar aquesta informació, tot i que al principi de legislatura sí que ho va fer. Per aquesta raó la consellera general socialdemòcrata Mariona González va demanar ahir l’empara del síndic general perquè el Govern lliuri finalment “de forma immediata” les dades que se li estan demanant des de la seu parlamentària. González considera que “la documentació sol·licitada no pot ser cap secret d’Estat”, ja que totes aquestes persones que presten serveis d’assessorament o de relació especial “són pagades amb diners públics i com a acte de transparència política aquestes dades haurien de ser de coneixement públic”.

La consellera socialdemòcrata recorda que a principis de la present legislatura la mateixa demanda va ser contestada pel Govern amb una llista de noms, cognoms i salaris. Per tant, “ja hi ha un precedent creat en aquesta qüestió”. El cert, però, és que l’executiu no ha respost a la nova petició i González “s’ha vist obligada a demanar l’empara del síndic general perquè el Govern entregui la documentació sol·licitada de forma immediata. González va explicar ahir que “quan no es lliura aquesta informació és que alguna cosa tenen a amagar”.

La parlamentària del PS va sol·licitar el 24 de setembre del 2013 “una relació de totes les persones físiques i jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració general –que no hagin estat contractades mitjançant edicte–, amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si escau, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. El grup socialdemòcrata s’interessava també per “l’especificació del servei, departament o autoritat al qual han estat o estan encara adscrits de forma habitual, o al qual s’ha imputat la despesa, i això des del mes de febrer del 2012 fins al mes de setembre del 2013, tots dos inclosos”.

Segons informava ahir el grup socialdemòcrata en un comunicat, la consellera va rebre del cap de Govern el darrer dia del termini reglamentari, el 12 de novembre del 2013, la documentació en qüestió “com una pretesa resposta” a la demanda que havia fet. Tenint en compte que en la informació rebuda “es va obviar part de la informació sol·licitada”, González va fer una nova demanda el 13 de novembre del 2013, en la qual requeria “la mateixa documentació amb especificació dels noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques”. “Malauradament, quatre mesos més tard, el grup socialdemòcrata encara no ha rebut resposta del cap de Govern i tampoc s’ha assignat cap data de termini d’entrega de la documentació sol·licitada”, s’afirma al comunicat.

La consellera va recordar també que la quantitat que es destina ara a assessorament és més gran que la de principis de la legislatura, amb la qual cosa es dedueix que “d’un any a l’altre hi ha hagut un increment de sou” per a algunes de les persones que presten aquest servei. González va insistir que aquesta informació ha de ser pública, com passa en tots els països de l’àmbit europeu, i que en cap cas es tracta de dades personals.

El 25 de febrer passat el comitè directiu del Partit Socialdemòcrata va acordar presentar al Govern i a la majoria parlamentària que li dóna suport un triple acord per Andorra que inclou tres temes que els socialdemòcrates considerem fonamentals, ja que marcaran l’esdevenir de les properes generacions: fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències entre el Govern i els comuns.

La proposta es va formalitzar dijous passat en una trobada entre el cap de Govern, Toni Martí, i el primer secretari del PS, Pere López. Estem davant un gest de responsabilitat política propi d’un partit que té la vocació de governar. I com a president del Partit Socialdemòcrata, tinc l’obligació d’explicar a les ciutadanes i ciutadans d’Andorra els motius que ens han portat a impulsar aquesta iniciativa política.

Vagi d’avançat que aquesta proposta d’acord no entén de segones intencions, ni electoralismes, ni tacticismes. Faig el matís perquè com era de preveure, després d’anunciar-se la iniciativa del PS ja han començat a aparèixer veus interessades que únicament busquen desmerèixer la proposta dels socialdemòcrates amb arguments sense contingut ni argumentació, valgui la redundància. Creiem fermament que aquest moment, a un any de les properes eleccions i amb massa coses encara per resoldre, no és un mal moment perquè majoria i oposició es posin d’acord per tirar endavant qüestions que seran essencials per a les properes generacions d’andorranes i andor­rans.

Per què hem presentat aquesta proposta?

En temps de dificultats com aquests, entenem que és indispensable que els dos principals partits polítics d’Andorra encarin conjuntament una sèrie de temes que són essencials per al futur del país. És en aquest escenari, i com a principal força de l’oposició, que s’encaixa la voluntat d’un triple acord per Andorra, que no és més que l’oferiment d’una mà estesa al Govern del nostre país pensant únicament en el futur d’Andorra. I és que davant la lentitud de les reformes que vol desplegar el Govern de Demòcrates per Andorra, entenem que cal que el PS agafi la iniciativa política per impulsar aquestes reformes que es troben estancades i evitar que es malbarati aquest darrer tram de legislatura.

Per tant, els socialdemòcrates estem disposats a treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra. Estem en un moment clau de la història moderna del nostre país i les ciutadanes i ciutadans d’Andorra necessiten de la col·laboració de les dues principals forces polítiques del país per avançar cap a un futur pròsper.

Que quedi clar que no estem oferint un xec en blanc al Govern. No estem renunciant a la nostra ideologia, de cap manera. Tenim molt clar on estan les línies vermelles d’allò que es pot pactar i d’allò que és innegociable. La nostra oposició continuarà sent ferma i contundent en aquells temes on l’entesa és massa llunyana. La reforma de la llei de la CASS n’és un bon exemple.

Estem oferint el nostre treball i la nostra empenta per accelerar unes reformes necessàries per a Andorra. Estem posant els interessos del país per davant dels interessos que puguem tenir com a partit polític perquè així ho reclama la ciutadania. Ni més ni menys que això.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat sis esmenes a la proposició de llei de modificació de la Llei de règim electoral i del referèndum elaborada pels demòcrates. Entre les esmenes presentades per la consellera general Mariona González, n’hi ha una que proposa suprimir el redactat del paràgraf 4 de l’exposició de motius, referent a la creació d’un registre electoral nacional que, “sense perjudici dels registres electorals comunals, ofereix una major seguretat jurídica als electors”. González ja havia manifestat al seu dia que els articles de la proposició de llei no feien cap referència a aquest registre i que, per tant, s’havia d’eliminar aquest paràgraf del text.

Una altra de les esmenes presentada pel grup socialdemòcrata pretén eliminar l’obligatorietat que consti el número de passaport dels electors a les llistes electorals que poden demanar de manera gratuïta les candidatures a les eleccions del Consell General o a les comunals. Així mateix, en una altra de les esmenes es demana que el reglament del vot per correu determini els terminis en què l’elector haurà de disposar de la informació que li facilitarà el Govern per poder utilitzar aquesta modalitat de vot.

Els socialdemòcrates també volen que s’afegeixi al text una disposició final que estableixi que el Govern haurà d’aprovar en el termini màxim de dos mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei, els reglaments de desenvolupament que corresponguin.

COMUNICAT DE PREMSA

Gónzalez demana l'empara del Síndic perquè el Govern entregui la documentació sobre totes les persones que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha demanat aquest matí l'empara del Síndic General, Vicenç Mateu, per tal de que el Govern li entregui “de forma immediata” la documentació relativa als noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general. La consellera destaca que “la documentació sol•licitada no pot ser cap secret d’Estat”

El 24 de setembre del 2013 González va sol•licitar “una relació de totes les persones físiques o jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general –que no hagin esta contractades mitjançant edicte–, amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si es dóna el cas, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. La consellera socialdemòcrata també va demanar “l'especificació del servei, departament o autoritat al qual han estat o estan encara adscrits de forma habitual, o al que s’ha imputat la despesa, i això des del mes de febrer del 2012 fins el mes de setembre del 2013 ambdós inclosos”.

El darrer dia del termini reglamentari, el 12 de novembre del 2013, González va rebre del Cap de Govern la documentació en qüestió “com a una pretesa resposta” a la demanda que va efectuar la consellera. Tenint en compte que en la informació rebuda “es va obviar part de la informació sol•licitada”, González va tramitar una nova demanda el 13 de novembre del 2013 on requeria “la mateixa documentació amb especificació dels noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques” .

Malauradament, quatre mesos més tard, el Grup Socialdemòcrata encara no ha rebut resposta per part del cap de Govern i tampoc s’ha assignat cap data de termini d’entrega de la documentació sol•licitada. González entén que “la documentació sol•licitada no pot ser cap secret d’Estat, ja que totes les persones que presten serveis d’assessorament o de relació especial són pagades amb diners públics, i com acte de transparència política, aquestes dades haurien de ser de coneixement públic”. En aquest sentit, la consellera recorda que a principis de legislatura la mateixa demanda va ser resposta pel Govern amb una llista de noms, cognoms i salaris. Per tant, “ja hi ha un precedent creat en aquesta qüestió”.

Davant d'aquesta situació, González s'ha vist obligada a demanar l'empara del Síndic General perquè el Govern lliuri la documentació sol•licitada “de forma immediata”.


Andorra la Vella, 25 de març del 2014

Al següent link podreu escoltar l'entrevista a Pere López, primer secretari del Partit Socialdemòcrata, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0.

El PS proposa al Govern i a DA assolir un triple acord en matèria de fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències entre l'executiu i els comuns. Una proposta que aquesta tarda el primer secretari del partit, Pere López, ha traslladat en persona al cap de Govern.

El primer secretari del PS, Pere López, s´ha reunit aquesta tarda amb el cap de Govern per plantejar-li un triple acord per tal que l´executiu, DA i els socialdemòcrates treballin plegats per agilitar i desencallar reformes que consideren cabdals.

López ha fet la proposta a través d´una carta redactada pel comitè directiu del partit en què es planteja un triple acord per Andorra en l´àmbit de la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències. El primer secretari del PS ha declarat que no volen "que sigui paper mullat, és una proposta seriosa, amb visió de país, sobre temes fonamentals". Esperen per part del Govern i el grup parlamentari demòcrata "que entenguin la rellevància de la proposta". Destaca que han posat per davant els interessos de país a alguns dels seus postulats i espera que puguin començar a treballar junts "per intentar tirar endavamt aquestes reformes".

En aquesta missiva, els socialdemòcrates afirmen estar disposats a prioritzar l'aprovació i entrada en vigor de l´IRPF abans que acabi la legislatura. També a donar suport a la solució del Govern per a l´IGI bancari si aquesta és millor tècnicament que la que van presentar els socialdemòcrates.

Pel que fa a la qüestió de l´acostament a Europa, en la carta el PS es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern. Finalment, i en relació a la delimitació de competències, els socialdemòcrates pretén aportar tot el treball fet pel partit per tal d´acomplir una reforma que consideren inajornable. Tot i això, els socialdemòcrates han aclarit que la proposta no implica votar favorablement els projectes de llei en qüestió. López i Martí han acordat trucar-se la setmana vinent per concretar els terminis que hauria de tenir la proposta.

Veure vídeo del reportatge

El Partit Socialdemòcrata ha ofert la mà estesa al Govern per treballar conjuntament tres temes que consideren «cabdals per al país». Així ho va proposar ahir el primer secretari del partit, Pere López, en una reunió mantinguda a la tarda amb el cap de Govern, Toni Martí. El socialdemòcrata li va proposar el que va definir com un «triple acord per Andorra», i que inclou la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre el Govern i els comuns.

Pel PS aquests tres temes són fonamentals i han de marcar «l'esdevenir de les properes generacions». I partint d'aquí consideren necessària l'aliança amb l'actual Govern per tal d'ajudar a agilitzar, desencallar i en conseqüència accelerar totes les negociacions. «És indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de temes essencials», va exposar López durant una roda de premsa posterior a la reunió mantinguda al Govern, perquè consideren que és el que necessita ara mateix la ciutadania andorrana. El socialdemòcrata, que es va negar a parlar de pacte d'Estat, va assegurar que no s'han plantejat «ni excloure ni incloure ningú» (en relació a l'altre partit, Socialdemocràcia i Progrés), i que tampoc es un tema que es comentés durant la reunió amb Martí.

Fent referència a l'acord per la fiscalitat, els socialdemòcrates consideren indispensable l'aplicació d'un l'IRRPF durant aquesta legislatura, i estan disposats a donar suport al projecte del Govern, malgrat que en un inici el model d'impost sobre la renda del PS distava molt del que proposava Demòcrates per Andorra. A més, també obren la porta a aprovar el projecte de llei de bases de l'ordenament tributari (presentaran «un important volum d'esmenes» però «no tocaran l'esperit de la llei»), i estan disposats «a donar suport a la solució alternativa que es pugui proposar des del Govern» en relació al conflicte per l'IGI bancari.

Pel que fa a les relacions amb Europa, es PS «es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern en aquest trajecte» de negociacions.

Finalment, i en relació al debat sobre les competències, el partit assegura que es pot reformar sense haver de tocar la Constitució i es mostra disposat a col·laborar amb tot el que necessiti el Govern.

No és un xec en blanc / Davant una possible decepció dels votants socialdemòcrates per voler pactar amb el Govern, López va respondre que malgrat són tres temes importants, «no són els únics i n'hi ha d'altres on seguirem fent una oposició frontal i dura perquè les diferències són insalvables», com és el cas de la llei de la CASS o les jubilacions dels funcionaris. A més, va voler recordar que la intenció d'aquest triple acord és contribuir «a agilitzar, però en cap cas s'està oferint un xec en blanc al Govern». En d'altres paraules, que no es tracta d'aprovar totes les seves lleis sense debatre-les.

La proposta del PS es va forjar en el si del Comitè Directiu del partit, reunit el passat 25 de febrer, després de constatar les problemàtiques que era indispensable que es resolguessin durant aquesta legislatura, va explicar López. Ahir es va formalitzar en forma de carta, que López va lliurar a Martí.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va oferir ahir una “mà estesa” al Govern i al grup parlamentari de DA per “agilitzar i desencallar reformes cabdals”, com ara el nou marc fiscal, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre l’executiu i els comuns.

López va exposar aquest Triple acord per Andorra en una reunió amb Toni Martí, durant la qual li va lliurar una carta amb els eixos de la proposta.

En roda de premsa posterior a la trobada, el mandatari socialdemòcrata va voler deixar clar que la iniciativa “en cap cas és un pacte d’Estat, sinó un acord puntual sobre qüestions que considerem cabdals”. En aquest sentit, va remarcar que “aquests temes són molt importants, però no els únics importants per al PS”, ja que hi ha una sèrie de “línies vermelles” que el Govern ha traspassat i amb les quals no hi ha possibilitat d’acord. “Hi ha reformes com la dels serveis sociosanitaris, les jubilacions dels funcionaris o la llei de la CASS, davant les quals mostrarem una oposició frontal”, va assegurar.

En qualsevol cas, la proposta d’acord té com a objectiu que s’avanci en qüestions com ara l’IRPF, que malgrat les diferències entre els models apuntats pel PS i DA, López considera “prioritari per a la prosperitat del país”, i per aquest motiu va expressar la voluntat que “pugui ser aprovat i entri en vigor aquesta legislatura”. També en l’àmbit de la fiscalitat, el PS vol donar un impulsa a l’aprovació del projecte de llei de bases de l’ordenament tributari i la reforma de l’IGI per corregir la pèrdua de recaptació bancària.

Quant a les relacions amb Europa, López va assegurar que farà “costat al Govern en el camí cap a l’acord d’associació i el desplegament de l’acord monetari”, i pel que fa a la delimitació de competències, va qualificar-la de “reforma inajornable a la qual ens comprometem a aportar tot el treball efectuat pel partit”.

López va destacar que Martí va rebre la proposta “de forma positiva” i va mostrar l’esperança que la iniciativa “no quedi en paper mullat”. També va indicar que “ni s’inclou ni s’exclou ningú” del triple pacte, en referència a la possibilitat que s’hi pugui sumar Socialdemocràcia i Progrés.