L’any 2013 ha estat el de les retallades per a uns i el dels estalvis fiscals per a d’altres.

Llegia fa uns dies com el ministre de Finances ens presentava amb molta autocompla­en­ça el tancament de comptes de l’any 2013. He de dir-los que, per a mi, la lectura de l’execució del pressupost de l’any 2013 ha estat la major decepció política dels darrers anys i motiu de molta, moltíssima preocupació. I miraré d’explicar-me. L’any 2013 ha estat, malauradament, la confirmació de com Demòcrates per Andor­ra ha desmantellat el marc fiscal que vam comen­çar a construir des del PS. I tot neix d’una modificació legislativa precipitada i “errònia” consistent en la introducció d’unes “excessivament generoses” deduccions i bonificacions un cop guanyades les eleccions generals. Quin ha estat el resultat? Doncs que la recaptació dels impostos directes durant l’any 2013 ha estat 40 milions d’euros inferior a la que s’havia previst. Repeteixo, 40 milions d’euros. Durant l’any 2013 hem comprovat com les modificacions introduïdes per DA en la Llei de l’IGI han permès un estalvi fiscal al sector financer de no menys de 20 milions d’euros. I tot això a causa “d’un error que seria imperdonable en el cas de que l’hagués comès un ministre del PS”, segons va afirmar el mateix secretari general de DA. Durant l’any 2013 hem pogut veure atònits com el Govern d’Andorra no ha promogut cap llei de reactivació econòmica (em demano si no és l’únic a tot Europa que no ho ha fet) ni cap mesura d’ajuda al teixit empresarial, de promoció econòmica o per a la creació de llocs de treball.

També hem vist com les promeses (i no em refereixo només a “alguna innocentada”) d’arribada de grans empreses no s’han complert. L’aposta per la inversió estrangera del govern de DA ha fracassat i alhora malauradament l’executiu demòcrata no ha cregut mai en les necessàries mesures puntuals d’ajuda als empresaris i professionals del país.

I per compensar aquests “errors” per tant ha calgut retallar. Retallades en la política d’inversions, on es confirma que es destinen principalment els recursos al que hem anomenat la política d’asfalt i rotondes. Les dades del 2013 així ho confirmen. I retallades al conjunt de polítiques públiques juntament amb importants estretors pressupostàries que afecten el conjunt de les polítiques públiques i especialment les polítiques socials i serveis essencials com la sanitat, l’educació o la justícia. En resum, se’ns fa pagar a tots els ciutadans (però com sempre ens aquests casos, especialment a aquells que menys tenen) els “errors” del Govern de DA, que han beneficiat molt particularment els qui més tenen.

L’oposició al Comú d’Escaldes-Engordany vol saber en quin estat està el pont del Madriu, que dóna accés a la zona de la Plana. Tal com va recordar la cap de la minoria, Cèlia Vendrell, farà gairebé un any el COEX (que n’assumeix el manteniment) va informar el Comú que calia refer aquesta infraestructura ja que en cas contrari es podia esfondrar.

Arran d’un informe sobre l’estructura encarregat per la corporació es va determinar que el perill no era tal, es va retirar una de les bigues per analitzar-la i es va reemplaçar per una de nova. La consellera del PS+Independents ja va demanar informació sobre aquest pont en la darrera sessió de comú i el cònsol menor, Marc Calvet, va exposar que els estudis encarregats per la corporació van determinar que les càrregues de les bigues són superiors al que deia el primer informe i que ara cal assegurar-se que aquestes hipòtesis siguin bones i veure què s’hi pot fer. Tot i que s’hi pot circular, Vendrell va recordar que fins ara hi havia pas alternatiu. Per tot plegat, la consellera escaldenca va reiterar que la minoria vol saber “què passa amb aquest pont” i qui ha de fer-se càrrec de les obres.

Per altra banda, Vendrell també es va referir als indicadors de Vivand donats a conèixer recentment (tot i que va remarcar que el Comú no els hi entregarà fins al 16 d’abril). La consellera creu que les queixes de la part alta poden estar provocades més que res per sensacions.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, ha presentat quatre reserves d'esmena al projecte de llei de l'impost de les persones físiques (IRPF) per tal d'assolir un impost «més senzill, just i equitatiu», tal com indiquen en un comunicat.

En aquest sentit, el polític encampadà ha contactat amb el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, per mantenir una reunió conjunta que faci possible l'aprovació de les reserves d'esmena.

El comunicat socialdemòcrata assenyala que en les reserves defensen el caràcter progressiu de l'impost mitjançant dues vies. D'una banda, s'introdueix una reducció sobre la base imposable en concepte de mínim personal que deixa exempt un import de 30.000 euros (el qual s'incrementa a 40.000 euros en alguns casos) i d'altres reduccions addicionals per compensar les càrregues familiars de l'obligat tributari.

D'altra banda, s'estableixen dos tipus impositius que s'apliquen per trams, en funció del nivell de renda obtinguda.

En aquest sentit, en el primer dels trams la base de liquidació estarà compresa entre zero i deu vegades el salari mínim interprofessional anual i se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 10%. Mentrestant, al tram de base de liquidació igual o superior a deu vegades el salari mínim interprofessional anual se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 20%, segons s'explica en el comunicat socialdemòcrata.

Reduccions // A més, els socialdemòcrates defensen un augment de la reducció de 750 euros a 2.500 euros per als obligats tributaris que tinguin un descendent que sigui menor de 25 anys així com per a cada ascendent que sigui major de 65 anys sempre i quan es pugui acreditar que conviuen amb l'obligat tributari o en depenen i no percebin rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional anual.

Una vegada presentades les reserves d'esmena al registre del Consell General, Rios s'ha posat en contacte amb el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, per tal de mantenir una reunió en els propers dies amb l'objectiu d'arribar a una entesa sobre les reserves d'esmena.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat un total de 31 esmenes al projecte de llei de la Justícia, 13 al de procediment judicial i 9 al de codi de procediment penal. Entre les més destacades, la consellera general Mariona González, assenyala la modificació que preveu que els sous dels membres del Consell Superior de la Justícia s'hagin de fixar per llei, igual que ja s'estableix amb els salaris dels batlles i magistrats, i estableix un termini d'un any per aprovar aquesta normativa.

La consellera socialdemòcrata Mariona González ha explicat que 'hem presentat algunes esmenes per fer canvis o millorar definicions, però que en general el text del projecte de llei de la Justícia els sembla bé.

Una de les esmenes que han presentat és la que vol que els salaris dels membres del Consell Superior de la Justícia es fixin a través de la llei corresponent de retribucions que afecta a batlles i magistrats. Segons els socialdemòcrates cal equiparar el mecanisme de fixar les retribucions dels batlles i magistrats als membres del Consell Superior de la Justícia. A més, segons ha opinat la consellera Mariona González, els hagués semblat convenient que la llei que fixi aquestes remuneracions s'hagués presentat conjuntament al projecte de llei de la Justícia, però com que no ha estat així proposen, via esmena, que es doni un termini d'un any per presentar aquesta llei.

D'altra banda, pel que fa als casos en què els batlles i magistrats s'han d'abstenir, que segons el projecte de llei són aquells que afecten al matrimoni o fins al quart grau de cosanguinitat, els socialdemòcrates inclouen també el parentiu per afinitat, és a dir, la família de la parella, amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal.

Des del PS també s'ha esmenat el text perquè el dret a disposar d'un advocat d'ofici es doni a les persones que demostren una situació econòmica desfavorable, en lloc del terme 'pobresa' que fa servir el text original. Segons González això es fa per evitar 'el caràcter pejoratiu del terme i precisar que la causa que genera aquest benefici és de tipus econòmic i no altre'.

També en els casos de procediments civils o contenciosos seguits en matèria de Seguretat Social la intervenció dels advocats inscrits al Col·legi d'Advocats és necessària. Els socialdemòcrates han esmenat que en les resolucions favorables als justiciables, el Tribunal pugui imposar les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat a la CASS.

D'altra banda, els socialdemòcrates també han esmenat el fet que les excedències amb reserva de plaça que poden demanar els batlles i magistrats incloguin els supòsits de conciliació familiar, com per exemple l'acollida d'un infant o haver de cuidar d'un familiar malalt.

Veure article original

A quins veïns afecta? Aquesta era la pregunta típica dels polítics de l'establishment en l'Andorra pre-constitucional .... una pregunta que vint anys de democràcia constitucional no ha estat capaç d'eradicar.

Seguint l'insistent consell d'un veí, després de sopar vaig seguir la retransmissió televisiva del Consell General del 3 d'abril; feia molt de temps que no presenciava els debats del representants del poble andorrà.

Es discutia la proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, de patrimoni cultural d'Andorra que ha de «garantir» un nivell acceptable de desprotecció del nostre patrimoni cultural; acceptable .... pels terratinents que constitueixen una de les elits de major poder polític del nostre país.

El primer que vaig sentir va ser el M.I. Sr. Jaume Bartumeu, que defensava la presa en consideració de la proposició dels comuns. L'argument principal del conseller del grup mixt estava exempt de la mínima consistència jurídica i tècnica: la llei s'ha de canviar perquè uns «funcionaris integristes» l'apliquen malament.

No em va sorprendre, fa temps que observo com Bartumeu va a remolc del «pensament únic» conservador, el qual responsabilitza els funcionaris públics de gairebé tots els mals i també de les accions –i de les omissions– dels càrrecs polítics.

Gilles Sanson, en el seu informe de 1995 que li va encarregar el govern d'Óscar Ribas, analitzava el cas andorrà: «la classe política encara no ha sabut desenvolupar amb la seva administració una justa distància i relacions sanes, característiques d'un Estat modern (...) Els ministres són a la vegada absents i omnipresents, els funcionaris es senten abandonats i alhora molt vulnerables a les influències partidàries i als nepotismes» .

És veritat, el ministre de Cultura va estar absent el dia 3. Per inseguretat, convicció o oportunisme, no va saber, o no va voler, respondre els improperis que un conseller –amb una intervenció més pròpia d'un hooligan– va dedicar a un servei de l'administració general, pel crim de lesa majestat de resistir les pressions d'uns poders fàctics que no han volgut mai acceptar que existeixen límits al dret de propietat.

L'exemple sobre el deteriorament de l'entorn de la plaça de Sant Julià que va esgrimir Bartumeu reprèn els arguments demagògics de l'equip comunal d'Unió laurediana el qual, amb la legislació urbanística vigent, té les competències suficients per afrontar els suposats perills de ruïna, com també per exigir als propietaris l'execució de treballs de conservació.

Max Weber, pare de la burocràcia moderna, va establir fa més de cent anys els principis d'una administració pública democràtica, principis que són presents al Codi de l'Administració que varen promulgar els Delegats Permanents el 1989 i que, a hores d'ara, el Consell General no ha estat capaç d'adaptar, ni millorar.

Per a Weber el funcionari no és «el servidor personal d'un governant»; la complexitat i l'especialització de les relacions socials i administratives, fan necessària uns experts neutrals, «rígidament objectius» que actuïn sine ira et Studio, aplicant lleis i reglaments racionals, abstractes i generals. El sociòleg alemany, contraposava aquesta indiferència neutral de l'expert, al «cesarisme» del mestre d'estructures socials més primitives, obert a l'influx de la simpatia personal, del tracte de favor, dels privilegis, de la gràcia, de la gratitud i del tractament dels assumptes «cas per cas» (¿a quins veïns afecta?)

Les implicacions i conseqüències de la proposició de llei dels comuns van més enllà del tema de les competències sobre la cultura (aquí també és va equivocar el mestre constitucional Bartumeu): el model de gestió del patrimoni cultural que proposen els comuns és una clara involució a les pràctiques d'administració preburocràtiques basades en el fet que les tasques i deures administratius estan supeditades al manteniment dels privilegis d'unes jerarquies socials «intocables» (¿a quins veïns afecta?)

És una situació similar a altres ja viscudes, quan es tracta de lleis que han de regular la funció social de la propietat privada. Només cal recordar les tres ocasions en que els ministres de Medi Ambient han vist frustrada la seva proposta de portar al Consell General un projecte de llei d'impacte ambiental; els aprenents Antoni Puigdellívol, Xavier Jordana i Vicenç Alay van ser derrotats pels cèsars experts en el tracte de favor i en la defensa dels privilegis dels grans i petits terratinents (¿a quins veïns afecta?)

I és que, quan es tracta de conservar les velles regalies patrimonials, hi ha una absoluta sintonia espiritual i política entre la dreta neoliberal i la dreta estalinista.

Des de l’inici d’aquesta legislatura que el cap de Govern, Antoni Martí, i els seus ministres ens han estat demanant esforços i més esforços de forma constant. Esforços que es traduiran en retallades socials quan s’aprovi la llei de la CASS amb l’encariment de fins al 50% del cost d’alguns actes sanitaris i medicaments, la rebaixa del salari que cobrarem en cas de baixa, la disminució de les pensions d’orfenesa i viduïtat i la brutal retallada de les pensions d’invalidesa, entre d’altres.

Properament s’aprovarà la llei de serveis socials i sociosanitaris que comportarà un pas enrere, ja que no es mantindrà el criteri actual, en el qual es té en compte el beneficiari, o si escau, els membres de la unitat familiar de convivència en la mesura de la seva capacitat econòmica tant en el copagament de les prestacions com per atorgar-les. Ara aniran a buscar tots aquells familiars que no convisquin amb el beneficiari –fins i tot els néts– fent-los reconeixedors de deutes. Per tant, es carreguen la coresponsabilitat de l’Estat. Inacceptable.

Però encara n’hi ha més. Escassetat de recursos per fer la seva feina a la majoria dels departaments públics amb afectació als serveis de justícia (manca de recursos humans, d’espai i d’un servei informàtic de qualitat), d’educació (limitació important de recursos, mancances a les aules, manca d’inversió i conseqüent deteriorament d’espais, disminució de les activitats i desplaçaments, i manteniment d’una plantilla d’eventuals desproporcionada) o sanitat (manca d’inversió al SAAS i al Centre Hospitalari).

Tampoc hi ha –sembla– recursos per a polítiques de reactivació econòmica i per a programes destinats específicament a la creació de llocs de treball que ha de ser (no pot ser cap altra) la principal preocupació per a tots aquells que ens dediquem a la política.

Retallades i escassetat de recursos per a les federacions i per als clubs esportius (amb potser només alguna excepció), per a les entitats i associacions culturals, en les ajudes públiques a tot tipus d’organitzacions no governamentals (ONG) i un llarg etcètera.

S’han reduït els salaris dels funcionaris públics que ha afectat persones que exerceixen càrrecs importants de responsabilitat a l’Administració; alguns (que al meu entendre s’equivoquen) poden pensar que és una mesura adequada però hauran de reconèixer que aquest esforç que s’ha imposat no s’ha exigit en paral·lel ni als terratinents (s’han rebaixat els percentatges de cessió de terreny econòmica que han arribat a ser de fins al 0%) ni s’ha promogut cap legislació que limiti els salaris de membres de consells d’administració. Tampoc s’ha tocat el cobrament de bonus i altres sistemes retributius en el sector bancari, per posar només alguns exemples de polítiques que malgrat no compartir, haguessin estat bé si del que es tractava era de repartir esforços entre el conjunt de la població.

Per si no n’hi havia prou, aquests darrers anys també s’han demanat importants esforços fiscals. La introducció de l’impost de societats que durant l’any 2013 ha estat del 10%. L’entrada en vigor de l’IGI l’any 2013, que ha suposat per a molts empresaris –encara que el ministre de Finances sembli desconèixer-ho– un cost important ja que per raons de mercat han hagut d’assumir la diferència entre el que suposa la liquidació de l’IGI i l’import que es derivava dels mòduls amb l’ISI sense poder incrementar els preus.

I tots aquests esforços vénen avalats sota l’argument de la insostenibilitat. Insostenibilitat del nostre model de prestació social. Insostenibilitat de les pensions a la CASS. Insostenibilitat del sistema de pensions a la funció pública. I ara ja parlen de la insostenibilitat del model d’escola andorrana i altres que vénen i que vindran en aquest imparable discurs neoliberal de la insostenibilitat de les polítiques públiques que DA ens està imposant.

Però, què és realment insostenible? És insostenible amagar recurrentment la veritat per part del Govern i de la majoria parlamentària que li dóna suport sobre la realitat ja confirmada que el sector financer ha pagat almenys 20 milions menys d’impostos que l’any 2012. A més, s’ha vist incrementada la remuneració del finançament de l’Estat mitjançant l’increment del tipus d’interès que cobren en les pòlisses del Govern i amb l’emissió de deute públic no obertes al públic en general i adquirides en exclusiva pel sector financer.

Són insostenibles les deduccions que DA va introduir a corre cuita només guanyar les eleccions i que van malmetre la recaptació del nou marc fiscal. Un marc fiscal que ens va costar un any i mig de consensuar amb els que llavors eren CR i que ara són DA i que es van afanyar (on queda la tan demanada seguretat jurídica) a modificar només unes setmanes després de les eleccions.

És insostenible que emparat en una indubtable habilitat dialèctica, en una majoria aclaparadora al Consell General i amb una estranya (per a nosaltres) connivència amb el grup mixt el ministre de Finances del Govern d’Andorra oculti informació rellevant i falti a la veritat de forma inadmissible en el Consell General. És lamentable que el senyor Cinca no expliqui als ciutadans que més de la meitat de l’activitat bancària ha deixat de liquidar l’IGI mentre ha pogut mantenir preus. S’imagina vostè empresari que pogués deixar de pagar l’IGI sobre més de la meitat de la seva activitat i a sobre mantenint els preus? Doncs exactament això és el que ha succeït amb l’IGI bancari. Un veritable escàndol en clara defensa dels interessos del sector bancari i que té un cost anual per tots nosaltres de més de 20 milions d’euros.

Estem disposats a discutir amb el ministre Cinca sobre el que acabo d’exposar, en un clar suport al nostre grup parlamentari socialdemòcrata, quan sigui convidat properament –tal com el ministre va anunciar dijous passat– a analitzar i buscar solucions de forma global davant aquesta insostenible i inadmissible situació.

Tots aquests “errors” fiscals han suposat un cost per a l’Estat d’uns 45 milions d’euros durant l’any 2013.

Amb aquests 45 milions d’euros, la llista d’esforços esmentada a l’inici de l’article hagués estat prescindible. Tots els sacrificis que se’ns demanen no serien necessaris. Sacrificis, dificultats, estretors, retallades, sí retallades per a tots i beneficis i posicions de poder per a uns quants. ¿Això és el governar per a tots que va prometre Martí?

Esperem que el cap de Govern sàpiga encaixar bé la crítica i que les decisions equivocades que s’han exposat aquí no tinguin incidència en les coincidències expressades mútuament dimecres passat sobre la intenció d’intentar assolir plegats 28 vots favorables a la llei de l’IRPF. Un fet que avui és força improbable després que ni una sola de les 49 esmenes presentades pel nostre grup parlamentari hagi estat aprovada en comissió, ni tan sols una! Coincidència en treballar plegats per a la creació d’una Administració tributària única amb mitjans i potestats i sense secrets de cap tipus que puguin interferir en la seva feina. Coincidència en buscar una solució per als més de 20 milions anuals que des l’any passat porta estalviant-se el sector financer. I coincidència també en la necessitat que el PS com a partit i el grup parlamentari socialdemòcrata volem tenir una major implicació en política exterior, aprofitant els contactes amb la Internacional Socialista i els partits homòlegs en els països veïns, mantenint-nos sempre en el paper de lleialtat a l’acció del Govern i sense cap afany de protagonisme personalista en una matèria tan essencial.

En definitiva, és l’hora de començar a fer política amb majúscules –com descrivia perfectament fa uns dies en un article el nostre president de grup parlamentari, David Rios– a la qual ens ham acostumat tan poc en els darrers 25 anys.

El triple acord per Andorra que proposava el Partit Socialdemòcrata (PS) al Govern s’ha quedat només en doble. Totes dues parts van decidir dimecres iniciar un treball conjunt pel que fa a la fiscalitat i les relacions amb la Unió Europea (UE), però no sobre la delimitació de competències. I és que en aquest últim punt les postures estan més allunyades perquè mentre l’executiu creu en el consens amb els comuns, el PS considera que és el Consell General el que ha de legislar amb consens aquesta qüestió.

El primer secretari de la formació, Pere López, va explicar ahir que la negociació per buscar un model estable en el temps sobre les competències “no s’ha de fer dins del mateix partit o amb uns comuns que tenen unes línies polítiques afins” sinó amb el PS, com a principal partit de l’oposició. “No té sentit negociar amb una part implicada”, va opinar López, segons el qual les converses que fins ara hi ha hagut entre Govern i comuns s’estan convertint en una “nebulosa”, quan el que s’ha de posar sobre la taula són els serveis que fa cadascun i els costos que comporten per fer els “ajustos” que calgui.

Sí que podria haver-hi un apropament entre socialdemòcrates i demòcrates pel que fa a fiscalitat, en concret sobre l’IRPF, la llei de bases de l’ordenament tributari i l’IGI. Pel que respecta al primer punt, el grup parlamentari socialdemòcrata no votaria a favor del projecte de llei tal com està actualment, en considerar que dibuixa un impost “massa injust”. La voluntat del Govern és que un text tan important com aquest tingui el suport del conjunt de consellers, mentre que el PS pretén que quedi constància que és una iniciativa que ha portat “històricament” al programa.

El treball conjunt es concretarà també en la llei de bases de l’ordenament tributari. En aquest cas, totes dues parts coincideixen que hi ha d’haver una agència tributària única amb el màxim de mecanismes per fer la seva feina, que els obligats tributaris han de tenir una protecció adequada i que el secret bancari i professional han de desaparèixer en aquest àmbit.

I dins de l’àrea fiscal, es tractaria també de buscar la fórmula per incrementar els ingressos de l’IGI procedents de les entitats bancàries. El PS entén que el projecte de llei presentat recentment pel ministre de Finances, Jordi Cinca, “no és la solució” perquè tan sols augmentaria la recaptació en uns 4,5 milions d’euros, quan els que s’han deixat de recaptar han estat uns 20. Segons va indicar López, quan es va deixar enrere l’ISI i es va posar en marxa l’IGI, el conjunt de grups parlamentaris van coincidir que els ingressos provinents de les entitats bancàries havien de ser similars als d’abans, cosa que no passa ara. “El sector econòmic més important del país no s’ha d’estalviar impostos”, va incidir López.

Finalment, pel que fa a les relacions amb la UE el PS tindrà un paper “més actiu”, tal com li reclama el cap de Govern, dins de la “lleialtat absoluta i sense cap afany de protagonisme”, com ha mantingut fins ara. Els socialdemòcrates entenen que poden fer “molta feina” contactant amb entitats de la mateixa tendència política com la Internacional Socialista o el Partit Socialista Europeu. “No sabem el que volen dir quan afirmen que hi ha un acord implícit”, va afegir López.

El PS aposta per menys retallades i més inversió

El primer secretari del PS, Pere López, considera que el model pressupostari dels demòcrates es basa en la contenció de la despesa, contràriament al dels socialdemòcrates, que aposten per l’increment dels ingressos. “Nosaltres creiem en un model sense retallades socials i amb més inversió per reactivar l’economia i crear nous llocs de treball”, va explicar. López va recordar els “errors” del Govern en la previsió d’ingressos de l’IGI bancari i pel que fa a l’impost de societats i l’IAE, que només s’han compensat amb la recaptació més elevada que s’ha registrat per les taxes al tabac i els impostos especials. A més, va incidir també en el fet que “no s’ha executat” ni la meitat del que s’havia pressupostat.

Pere López, primer secretari del PS, ha informat que en la trobada que va mantenir ahir amb el cap de Govern van acordar que els presidents dels grups parlamentaris demòcrata i socialdemòcrata intentaran arribar a acords sobre quatre grans eixos bàsics, en especial, la llei de l'IRPF.

El PS s'abstindrà en la votació de l'IRPF si no canvia l'actual redactat. Tenint en compte que la intenció dels socialdemòcrates és donar el vistiplau a aquest projecte legal, mantindran trobades amb els demòcrates per intentar consensuar el text, que es votarà el 24 d'abril.

A banda, també volen arribar a acords amb DA en la llei de bases d'ordenament tributari i trobar una solució a l'IGI bancari. Finalment, han assegurat que sobre la delimitació de competències dels comuns, el pacte hauria de ser entre forces parlamentàries.

A més, el PS vol implicar-se més en les relacions d'Andorra amb la Unió Europea. Finalment, López ha declarat que la liquidació dels comptes del 2013 els dóna la raó, ja que mostra com els bancs van aportar a les arques públiques 20 milions d'euros menys que el 2012.

Veure vídeo relacionat

Amor, parella i matrimoni per a tothom que ho vulgui. 34 anys, solter. Treballa a Andorra Telecom i milita al PS des de l’any 2005. Dilluns va ser un dels que van presentar la proposició de llei de matrimoni gai al Consell General.

Va ser especial presentar el text al Consell l’altre dia?
Va ser emotiu, al partit estem treballant amb aquest tema des d’un congrés que vam celebrar el 2005. Des d’aleshores la societat està més madura en temes com aquest i era el moment de presentar la llei.

Què vol dir amb més madura?
Hi ha molts senyals que ho indiquen molt clarament a part de l’evolució legislativa que hi ha hagut a Espanya, França o fa poc a Anglaterra.

Parli’m dels senyals locals.
La Llei de parelles de fet del 2006 va ser un avenç. El Consell dels Joves de l’any passat va fer una proposta sobre això i les dades del CRES indiquen que un 70% veuria bé que es legalitzés el matrimoni entre persones del mateix sexe. I per acabar, la sentència judicial que va reconèixer la pensió de viduïtat d’un cònjuge homosexual. Amb tot aquest context no podíem demorar més la presentació de la llei.

Però vostès són tres al Consell General i el problema és el nom de la cosa. Si no es diu matrimoni no pot ser?
L’Estat ha de complir el seu deure constitucional i normalitzar l’acte del matrimoni perquè ningú no hagi de patir cap tipus de discriminació en l’àmbit familiar o laboral. Darrere d’aquesta proposta hi ha històries de persones amb una vivència important.

I si li’n diem ‘unió de parelles del mateix sexe’ no és suficient?
Estem en el mateix, no seria un fet normalitzat. Imagina’t que has de fer un paper i has d’omplir amb una creueta l’estat civil. Quines opcions sortiran? Solter, casat i unit del mateix sexe?

Què li diria al Copríncep bisbe si pogués parlar amb ell una estoneta?
Que nosaltres treballem per reivindicar uns drets que no van en contra d’ell i que li tenim tot el respecte.

A França van sortir centenars de milers de persones a protestar pel tema de la paraula ‘matrimoni’.
Em vaig sorprendre molt que passés això a França tot i que crec que també ho van polititzar molt. Crec que els que es manifesten són gent que no entén que donar drets a una persona no els en treu cap a ells.

Si vol em contesta, si no, no, però la pregunta em sembla rellevant amb el que estem parlant. Vostè és homosexual?
Sí. A casa meva ho saben, però si l’Estat normalitzés el matrimoni beneficiaria també situacions familiars d’altra gent.

Se m’ha posat vermell per la pregunta. És difícil encara a dia d’avui ser gai a Andorra?
Jo no he patit mai cap atac directe però és clar que no és un tema normalitzat aquí.

Hi ha molta tafaneria?
Sí, n’hi ha molta encara.

Li faria il·lusió poder casar-se a Andorra algun dia?
No sé si em vull casar però si ho faig millor si ho puc fer aquí.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, creu que el tancament de l'exercici 2013 que va exposar ahir el Govern i que presenta un superàvit de 15 milions no és real, ja que s'ha aconseguit amb una aportació extraordinària de 40 milions dels fons d'Andorra Telecom. El president del grup parlamentari demòcrata,

Ladislau Baró, en canvi, valora favorablement la liquidació pressupostària del 2013. Creu que el dèficit és "lleuger" i que està en la línia que s'havia marcat.

Veure el vídeo relacionat