Un ‘jaumista’ que encara continua al PS. Nascut a Escaldes el 1955, ha estat empresari centrat en la venda de material de construcció; sempre vinculat al món polític, destacant sis anys al Consell.

Fidel al PS...
Sí, i que duri.

Malgrat tot el que va passar.
Són qüestions d’enfrontaments personals i saben greu, però jo vaig crear el PS i encara hi crec.

I això que continua dient que creu en la figura de Bartumeu...
Per mi és el millor candidat a cap de Govern en aquests moments.

Però ja no és al PS...
I, a més, sembla que no té cap intenció de ser candidat.

De qui va ser la culpa?
La culpa és negra i no la vol ningú. De ningú i de tothom. Les relacions humanes són complicades; més si vas en vessant descendent. Es van perdre els nervis i va acabar com va acabar.

I com ho ha viscut vostè?
Malament. No he triat bàndol, m’he quedat al lloc però he vist companys marxar-ne a un altres.

Amb Bartumeu hi ha parlat?
Al principi, però vam veure que era difícil de reconciliar.

Fa temps que no parlen?
Fa dies, però no hi tinc res en contra.

Si algú li diu que se sent traït...
No és així. Jo no m’he mogut. No accepto que es pugui pensar això.

S’hi veu tornant a una llista?
No, però m’agradaria tornar a ser conseller. És una feina que m’entusiasma, tot i que em deceben les crítiques a lleis que vaig votar.

Per exemple?
La de la CASS. Tenia objectius clars però els reglaments d’aplicació l’han desvirtuat. Els personatges que els fan no han llegit l’exposició de motius, que també es vota.

I això de no anar a una llista?
No tinc ganes de batalla política. Sé que és condició per ser conseller... o no perquè el sistema és pervers. Pots anar de dos a la nacional i fer el gos i el manta, però segurament seràs elegit.

Té fama de dir les coses com les pensa i no callar-se res...
Val més que sigui així. Aquesta fama m’honra.

Alguna vegada se n’ha penedit?
No, tot i que algun cop penses que, potser, hauries pogut aixafar un ou en comptes de dir això.

Valori la tasca del Govern...
N’estic content. Està fent el nostre programa: l’IRPF o l’acord d’associació. Seriosament, prou dificultats té per afegir crítiques.

Cou encara la derrota electoral?
No, però vaig arribar a la conclusió que allò que diuen que el poble és llest i sap el que vol no és així. Veus gent que va votar Martí i als sis mesos n’estava farta.

En què va fallar el PS?
No va fallar tant. Hi havia crisi i no vam tenir pressupost. Ens diuen que no vam saber trobar la majoria... i hi havia tres elements que no ho volien. I d’intents se’n van fer en tots els sentits. Se li va arribar a proposar a aquell home [Nomen] de ser ministre i no va voler, va preferir seguir el seu joc. I encara hi ha gent que l’adula.

La consellera de la minoria socialdemòcrata al comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, considera que seria “una llàstima” que la corporació hagués de fer marxa enrere en el projecte de Vivand per qüestions legals, ja que, al seu entendre, és un dels pocs encerts de l’equip de govern en aquest equador de la legislatura. En el marc d’una entrevista a l’espai Parlem-ne, de la cadena COPE Andorra-AD Ràdio, Vendrell va recordar que “hi ha moltes demandes a la Batllia” per l’afer de fer per a vianants l’avinguda Carlemany, i que “un dels punts contra el qual més oposició hi ha hagut és el de la titularitat, que no queda gens clara”.

Així, malgrat que “per a Demòcrates per Andorra sí que sembla clara aquesta qüestió, quan llegeixo la llei no em resulta tan evident”, va subratllar la cap de l’oposició al comú escaldenc. “L’avinguda forma part de la xarxa bàsica de vials”, hi va afegir Vendrell, tot i que “el comú estigui convençut que té raó”. D’aquesta manera, va apostar perquè es modifiqui la llei de designació de carreteres, ja que, en cas contrari, “potser caldrà tirar Vivand enrere”.

La representant socialdemòcrata a la corporació d’Escaldes va admetre que “seria una llàstima haver de fer marxa enrere a Carlemany, perquè és un eix que funciona molt bé”. Però, al mateix temps, va remarcar que “les coses cal fer-les correctament”, perquè en cas contrari “sempre s’ha d’acabar rectificant, i més encara si ho diu un batlle”. I va insistir que “des del principi he dit que no estava gens clar que es pogués habilitar l’avinguda per a vianants així com així”.

UN CINC DE VALORACIÓ

Vendrell va afirmar que Vivand és l’acció de govern que més sobresurt d’un mandat “en què no s’estan fent reformes prou valentes”. Per aquest motiu, va puntuar la gestió dels cònsols “amb un cinc. No vull posar una bona nota als cònsols, però tampoc els suspendria”, va afirmar.

També amb relació a les polítiques que està duent a terme el consolat de Trini Marín i Marc Calvet, Cèlia Vendrell va lamentar que “s’estiguin deixant de banda qüestions importants” a causa de la contenció pressupostària de la corporació. “L’objectiu és reduir l’endeutament i en això hi podem estar d’acord”, va indicar, “però hi ha temes que no es poden descuidar”, hi va afegir. Així, la consellera socialdemòcrata considera que no s’està invertint prou en qüestions relacionades amb el medi ambient, com ara la gestió de les aigües residuals. Per tal de racionalitzar la despesa i planificar les inversions del comú, Vendrell va instar la majoria a elaborar un pla que prevegi els principals punts. “Durant aquesta legislatura no hem vist cap pla estratègic sobre on caldria posar els diners i on no”, va lamentar.

TRANSFERÈNCIES I COMPETÈNCIES

Finalment, i pel que fa a la negociació entre el Govern i els comuns sobre transferències i competències, Vendrell va augurar que el consens que Martí va demanar dilluns durant el balanç de l’any “no s’assolirà el 2014”, a causa que, al seu entendre, els governs comunals “no estan prou madurs per cedir competències”. La consellera socialdemòcrata va remarcar que el canvi de model que es proposa “és prou important i mereix una reflexió molt més profunda”, i que, en  qualsevol cas, “el país necessita anar cap a un model que sigui més centralitzat”.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat, a més de l’esmena a la totalitat, 31 esmenes al projecte de llei del pressupost. El president del grup, David Rios, va explicar que les esmenes volen “canviar el model d’inversió” que es proposa. Així, en lloc d’invertir en asfalt, és a dir,  carreteres i rotondes, els socialdemòcrates defensen que s’ha de fer en projectes que beneficiïn petits industrials, sobretot a través de la construcció i reforma d’edificis.

Es tracta, segons va indicar Rios, que els diners es gastin en infraestructures que permetin la creació de “valor afegit”. En aquesta línia es proposa, per exemple, la reconversió de l’hotel Rosaleda o de l’antiga caserna de bombers d’Andorra la Vella. En el primer cas es pretén donar un ús a l’edifici, un projecte per al qual preveuen un pressupost d’uns 900.000 euros, mentre que al segon es faria “un miniparc tecnològic” amb un import d’1.450.000 euros. Amb el nou model d’inversió s’aconseguiria, a més, segons va indicar Rios, rebaixar el dèficit previst, tot i que aquest no sigui l’objectiu principal. Els socialdemòcrates proposen també que el milió d’euros destinat a una nova infraestructura turística es destini a fer realitat l’estació d’autobusos nacional.

Per la seva banda, el grup parlamentari mixt ha presentat una esmena a la totalitat, i sis esmenes parcials, entre les quals cal destacar la supressió de la dotació d’un milió d’euros per a la creació d’una nova infraestructura per incrementar l’atractiu turístic, ja que consideren que es tracta d’un “projecte indeterminat, genèric i per tant indefinit”, un fet que qualifiquen de “burla al Consell General”.

També proposen suprimir del pressupost la partida de 275.000 euros d’adquisició d’accions del sector públic dins del projecte de l’Oficina del Joc, ja que posen en relleu que no  ’especifica “com, de quina manera i en virtut de quin muntatge jurídic es podrien adquirir accions d’un Consell Regulador Andorrà del Joc del qual es desconeix la fórmula jurídica”.

Una altra de les esmenes va adreçada a destinar 400.000 euros a l’atenció integral a les víctimes de violència de gènere. Aquests diners es traurien de la dotació per a famílies, que quedaria en 1,5 milions, mantenint la mateixa dotació per a atenció social però especificant molt més els diferents conceptes. En aquest sentit lamenten que en el pressupost no s’especifiquin més els conceptes en àmbits d’activitat “tan importants”. Les altres tres esmenes presentades pel grup mixt fan referència a despeses de personal.

Al Comú de Sant Julià de Lòria la minoria té poca participació en les decisions comunals, segons va explicar el conseller socialdemòcrata, Rossend Areny, en una entrevista a l'ANA. El conseller del PS va criticar sobretot el fet que en el tema principal de la parròquia, Naturlàndia, no hi hagi una comissió específica sinó que «se n'encarrega directament el gabinet dels cònsols». En aquest sentit, Areny va mostrar la seva oposició en el fet que el Comú estigui deixant de fer «moltes inversions» amb la voluntat de «no incrementar un deute», però que el motiu perquè es descarten aquestes inversions és «per destinar els diners a un altre lloc», a Naturlàndia, va assegurar el conseller de la minoria. Aquest és un problema que «hem denunciat fins ara i continuarem denunciant».

Tot i que Areny va admetre que «no és el millor moment» per fer inversions, també va indicar que «si es fessin aquestes inversions, els comerciants i hotelers es beneficiarien d'un projecte a peu de carrer a Sant Julià i no a disset quilòmetres de la parròquia».

De fet, des del PS creuen que l'impacte de Naturlàndia en el comerç no és el que hauria de ser i per això han iniciat una ronda de contactes per conèixer l'opinió dels establiments sobre el volum de negoci que els suposa el parc. A més, Areny va manifestar que «membres d'UL ja comencen a dir que potser no està tenint la repercussió que semblava».

El conseller socialdemòcrata va recordar el concepte de shopping village amb què «tothom s'omplia la boca durant la campanya» i va instar a buscar el suport d'inversors privats per una iniciativa en aquest sentit «ja que a l'hora de posar diners per a la inversió que s'està fent a disset quilòmetres no responen», va afegir.

DOS ANYS «D'INCENDIS» // Després de pràcticament dos anys de mandat comunal d'UL+DA, Areny va dir que durant aquest període la sensació que té és que «anem d'incendi en incendi».Segons Areny, «anem d'una generació de notícies una mica conflictiva a una altra».

Des de l'oposició constaten aquest «tarannà» i tot i que han demanat poder participar més activament en les decisions de la parròquia a través de les comissions, «en algunes es treballa millor que altres», va apuntar Areny.

El conseller del PS va reconèixer que s'han fet coses positives, «però cal anar a buscar al primer any de mandat». Entre aquestes hi hauria la retirada de la carpa del Prat Gran, «que els dos partits portàvem al programa electoral», o mesures per incentivar el comerç o la construcció. També va valorar positivament la política de fires però aquesta tan sols «ajuda a arrodonir els finals de mes» dels comerços, va afirmar. Pel que fa als incentius per al comerç i la construcció, però, va insistir en que s'estan deixant de fer inversions en aquest àmbit per destinar els diners a Naturlàndia.

Després de pràcticament dos anys des de les eleccions comunals, el conseller socialdemòcrata de la minoria laurediana Rossend Areny considera, en una entrevista a l'ANA, que la minoria té poca participació. I que a Naturlàndia no hi ha una comissió específica sinó que se n'encarrega directament el gabinet dels cònsols. Areny ha reconegut, però, que sí que s'han fet coses positives.

El conseller socialdemòcrata de Sant Julià Rossend Areny demana poder participar més activament en les decisions de la parròquia a través de les comissions i en assumptes com Naturlàndia, on ni tan sols hi ha una comissió específica, ha lamentat.

Areny ha reconegut alguns mèrits a l'actual corporació, com ara la retirada de la vela del Prat Gran o mesures per incentivar el comerç i la construcció. També valora positivament la política de fires.

Des del PS es creu que l'impacte de Naturlàndia en el comerç no és el que hauria de ser i per això la formació ha iniciat una ronda de contactes per conèixer l'opinió dels establiments sobre el volum de negoci que els suposa el parc.

Veure vídeo i article relacionat

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata pregunta sobre el pagament del lloguer del Camp d'Esports d'Aixovall

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una pregunta en tràmit d'urgència per a la sessió del Consell General de demà dijous 5 de desembre relativa a l'estat en què es troben les negociacions entre el Govern i la família propietària dels terrenys del Camp d'Esports d'Aixovall pel contracte de lloguer de la instal•lació.

El 21 de gener d'aquest any, Gili va formular una pregunta escrita al Govern on demanava l'estat de les negociacions del contracte de lloguer dels terrenys de l'estadi d'Aixovall. El 18 d'abril, l'executiu responia que "actualment el Govern està negociant amb la família propietària un nou contracte de lloguer". D'ençà d'aquesta resposta, el Govern s'ha mantingut en silenci i es desconeix s'hi s'ha produït algun avançament en les negociacions en qüestió.

A la vegada, segons una informació apareguda a un mitjà de comunicació del país, semblaria que existeix la possibilitat que el Govern deixi de pagar les mensualitats pel lloguer del Camp d'Esports d'Aixovall a partir de l'1 de gener de l'any vinent. Davant d'aquesta "situació d'incertesa que pot provocar que 110 equips de futbol del país es quedin sense instal•lació esportiva en plena temporada", la consellera socialdemòcrata reclama a l'executiu que doni explicacions sobre aquesta problemàtica.

Recordem també que durant la sessió del Consell General prevista per demà el Grup Parlamentari Socialdemòcrata interpel•larà a l'executiu en relació als talls produïts als accessos amb França, a les actuacions de l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) durant el 2013 i a la situació de les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

Andorra la Vella, 4 de desembre del 2013

El grup parlamentari socialdemòcrata proposa crear una assegurança d’atur contributiva per a la qual les empreses aportarien el 0,75% i els treballadors el 0,25%. Es tracta d’una de les modificacions que volen introduir al projecte de llei de la CASS, al qual han presentat una esmena a la totalitat en considerar que el text fa “retallades brutals” i situa les prestacions “a un nivell de cobertura de fa deu anys”.

D’aquesta manera, es pretén afegir una nova branca a la seguretat social i posar Andorra al mateix nivell que els països de l’entorn europeu en aquest àmbit. La prestació que es rebria durant uns mesos en aquests casos es calcularia sobre la base del salari que s’hagués rebut en els dotze mesos anteriors –entre el 90% i el 75%– i els receptors no es podrien negar a seguir els cursos de formació ni refusar les ofertes de feina. “Si aquesta prestació s’hagués aprovat quan els socialdemòcrates la vam proposar per primer cop, avui dia tindríem una guardiola per pagar un dret adquirit com aquest”, va indicar la consellera general Mariona González.

Una altra novetat que es proposa és l’increment dels percentatges de cotització a la branca de vellesa, que seria del 13% el 2016 i del 14% el 2017 i, segons es recorda des del grup, encara estarien molt per sota dels que s’apliquen en països veïns. A més, s’aposta per posar en marxa un sistema arbitral per a determinades controvèrsies entre els afiliats i la CASS, i per introduir un article perquè hi hagi més transparència a la parapública.

Conscient que l’esmena a la totalitat no prosperarà, el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat 110 esmenes amb propostes que troben “realistes i moderades, en contra de l’extremisme que mostra DA volent retallar drets”. Els socialdemòcrates s’oposen que el copagament dels usuaris, actualment fixat en el 25%, es pugui incrementar en alguns casos fins al 50%, i que aquest percentatge s’estableixi per reglament. També critiquen que s’endureixin les condicions per cobrar les baixes laborals, i les pensions de viudetat temporal i d’invalidesa.

Pel que fa a la branca de vellesa, el grup és especialment crític amb el fet que, si el text prospera tal com està, les pensions es revisin segons l’anomenat factor de sostenibilitat, que significarà, segons González, “que cada any els jubilats siguin més pobres”.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat una esmena a la totalitat al projecte de modificació de la Llei de de la CASS. Conscient que és pràcticament impossible que prosperi, també hi ha presentat 110 esmenes. En destaquen les propostes per augmentar les cotitzacions a partir del 2016 o la creació d'una branca per a prestacions d'atur. Tot i així, els socialdemòcrates estan d'acord amb alguns dels punts estructurals dels demòcrates.

Els socialdemòcrates volen retornar el text al Govern perquè estan en contra de la majoria de punts del projecte de llei. Asseguren que alguns apartats, en cas d'aprovar-se, portarien la cobertura sociosanitària deu anys enrere.

Pel que fa a les més de cent esmenes ordinàries presentades, moltes van encaminades a suprimir articles que tenen a veure amb els diferents tipus de diferents pensions. Tot i així, els socialdemòcrates estan d'acord amb alguns punts del text per reduir la despesa, que consideren estructurals, com ara limitar l'import màxim de les pensions d'invalidesa o els anys de cotització necessaris per accedir a les de viduïtat o jubilació. Ara bé, també proposen augmentar les cotitzacions a partir del 2016 per fer créixer els ingressos. La consellera socialdemòcrata Mariona González, ha explicat que per "garantir la sostenibilitat s'han d'augmentar els ingressos i no únicament disminuir les prestacions". Creu que "les propostes de DA són radicals i extremistes perquè ho concentren tot a retallar les prestacions i deixar les grans preses de decisions per després de les eleccions".

Al model presentat pels socialdemòcrates hi destaca la creació d'una branca de prestacions d'atur. Seria una prestació contributiva de l'1 %, que assumiria l'empresa en un 75 %. Tot i que és una esmena amb xifres concretes, Mariona González ha aclarit que estan oberts a consensuar aquesta proposta amb la resta de grups parlamentaris.

Veure article original

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, considera que és un “mal moment” per abordar la reforma de les competències i les transferències als comuns a causa que pràcticament som a finals de la legislatura. “Crec que un debat tan important com aquest requereix un debat serè i sense presses, i ara potser no serà d’aquesta manera” perquè s’està arribant al final d’aquest curs polític. “La forma, per tant, no ens convenç”, va indicar Rios. El màxim responsable del grup socialdemòcrata creu que s’hauria d’haver començat a tractar d’aquesta reforma a l’inici de la legislatura “per poder fer avenços de manera sòlida”. Per això Rios troba que ara hi ha el risc que les negociacions entre el Govern i els comuns quedin en una “minireforma o alguna cosa similar per sortir del pas”, cosa que obligaria a reprendre de nou aquesta qüestió més endavant.

Els socialdemòcrates també estan preocupats, segons va manifestar el cap de files del grup parlamentari, pel fet que un assumpte “tan transcendental” com aquest es vulgui resoldre només “des del despatx de vuit persones i totes elles del mateix color polític”. En aquest sentit, Rios recorda que el PS sempre s’ha mostrat crític amb l’actual manera de funcionar dels comuns “perquè no es compta per a res amb les oposicions, cosa que també pot passar pel que fa a les competències i les transferències”. Pel conseller socialdemòcrata, una qüestió d’aquesta envergadura, que s’ha de considerar d’Estat, hauria de comptar també amb la participació del conjunt dels grups parlamentaris, cosa que de moment nos’està fent.

Rios va assenyalar també que una de les qüestions que fan que aquest inici del procés de negociació entre Govern i comuns “grinyoli” és que cadascuna de les parts “ha pres un rol que no sé si és correcte”. I és que, segons afirma Rios, i tal com s’ha pogut veure a les imatges de la primera reunió de l’executiu amb les corporacions locals, “sembla una negociació d’una cimera entre dos estats, quan uns i altres no poden estar al mateix nivell”.

Així, el president del grup socialdemòcrata posava de manifest el “recel” que diferents vegades ha expressat el PS en relació amb el paper que han anat adquirint les reunions de cònsols. “El fet és que els cònsols prenen decisions en les seves reunions i després s’aproven i s’imposen en votació de manera automàtica a les sessions dels comuns sense la participació dels grups de l’oposició. El cert, però, és que el procés hauria de ser al revés i que fossin primer els comuns els que prenguessin les decisions i després passessin a la reunió de cònsols”, va dir Rios. El PS encara està estudiant la seva posició en relació amb la proposta del Govern sobre les competències, tot i que ja ha celebrat algunes reunions respecte d’això.