COMUNICAT DE PREMSA

El PS proposa al Govern un "Triple Acord per Andorra"

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, s'ha reunit aquesta tarda amb el cap de Govern, Antoni Martí, per entregar-li una carta en què es manifesta que "els socialdemòcrates estem disposats a treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra".

En moments de dificultats com els actuals, el Partit Socialdemòcrata entén que "és indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de temes que són essencials per al futur del país". En aquest escenari, i com a principal força de l’oposició, el Comitè Directiu del PS, reunit el passat 25 de febrer va acordar presentar formalment al cap de Govern un “Triple Acord per Andorra”.

La iniciativa del PS té com a element essencial la voluntat de "treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra". En aquest sentit, "les ciutadanes i ciutadans d’Andorra necessiten de la col•laboració de les dues principals forces polítiques del país per avançar cap a un futur pròsper".

Com indica el seu nom, la proposta de “Triple Acord per Andorra” inclou tres temes (Fiscalitat, Relacions amb Europa i Delimitació de competències entre el Govern i els Comuns) que els socialdemòcrates consideren “fonamentals ja que marcaran l’esdevenir de les properes generacions".


Andorra la Vella, 20 de març del 2014

El Partit Socialdemòcrata (PS) està disposat a ajudar el Govern a “agilitar i desencallar” algunes de les reformes cabdals per al país i que, segons el seu parer, s’haurien de tancar abans que acabi la present legislatura. Així ho va anunciar ahir el primer secretari de la formació, Pere López, després de la reunió que va mantenir amb el cap de Govern, Antoni Martí, per entregar-li una carta amb la proposta, que segons va manifestar no significa “un xec en blanc” a l’executiu, ja que el grup parlamentari votarà cada projecte basant-se en el redactat final.

El PS manifesta en la carta que en uns moments de profunda crisi econòmica “és indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de qüestions que són essencials per al futur del país”. Per aquesta raó es proposa un “triple acord per Andorra”, en tres matèries que consideren fonamentals: la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre el Govern i els comuns. López va explicar que tot i les diferències existents amb els demòcrates pel que fa a l’IRPF, una Andorra amb aquest impost “és millor que una sense”, i va indicar que el PS vol donar suport a l’executiu sobre aquest punt “davant les veus alarmants” que s’han sentit darrerament sobre la seva implantació.

En aquest sentit, els socialdemòcrates creuen que l’IRPF ha d’entrar en vigor abans que acabi la legislatura. A més, el PS està disposat també a impulsar l’aprovació del projecte de llei de bases de l’ordenament tributari, per al qual han preparat “un important volum d’esmenes de caràcter essencialment tècnic”. L’objectiu en aquest àmbit, segons va dir López, és que l’Agència Tributària disposi d’eines suficients per fer la seva feina i, segons va afirmar, el PS comparteix “bastant” el model dissenyat pel Govern.

I finalment, pel que fa a la fiscalitat, es tractaria de solucionar la qüestió de l’IGI bancari, per a la qual cosa els socialdemòcrates fins i tot estarien disposats a la solució alternativa que proposi el Govern “en el cas que sigui tècnicament millor que la proposada pel PS”.

El PS ofereix també la seva col·laboració per assolir el millor acord d’associació possible amb la Unió Europea (UE) i pel que fa a l’adaptació de la legislació a l’Acord Monetari. “El PS es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern en aquest trajecte”, es pot llegir a la carta lliurada a Martí.

El tercer tema del “triple acord per Andorra” impulsat pel PS seria la delimitació de competències entre l’administració central i la comunal. En aquest cas, el partit considera que és “una reforma estructural inajornable” a la qual el PS pot aportar tot el treball que ha realitzat al llarg dels últims mesos. “Entenem també que aquesta reforma s’encabeix perfectament en el marc de la nostra Constitució”, afirma la formació a la missiva.

López va indicar durant la presentació de la proposta del PS que tenia la percepció que el cap de Govern l’havia acollit de manera positiva i que en els propers dies totes dues parts es posaran de nou en contacte per continuar parlant. El primer secretari del PS va posar èmfasi també en el fet que no volen que l’acord sigui “paper mullat”, sinó que volen fer un treball “seriós” i “amb visió d’Estat” sobre totes les qüestions esmentades, vista la rellevància que tenen per al futur del país. “Són temes en els quals podem arribar a una mínima entesa”, va remarcar López, que va descartar que es tracti d’un pacte d’Estat. La iniciativa del PS es fa sobre la base de l’acord pres el passat 25 de febrer pel comitè directiu. 

Educar ciutadans, que participin, que s’impliquin, que tinguin criteri…, que siguin membres actius de la societat i s’interessin pels afers col·lectius.

Gairebé tres dècades de treball a Educació compartint aquests principis i procurant dur-los a la pràctica amb l’alumnat, des del convenciment que un model democràtic no s’explica, s’ha de viure i practicar des de la infantesa.

Traslladant els models democràtics a les escoles, els alumnes han anat participant cada vegada més de la vida dels centres i par­ròquies amb les assemblees de classe, de centre i els consellets de comuns.

Ens queixem del desencís que mostren els ciutadans per la política, per tot allò que va relacionat amb la gestió pública... I quan, amb una voluntat de servei públic, destines hores i dies a la política, a millorar les lleis que permetran una societat més justa i equitativa, sovint et desencoratges de veure que, malgrat els esforços, no acabes d’arribar al ciutadà i que no té en consideració aquest esforç i treball (tots els polítics són iguals).

Si ets una mica optimista acabes, però, sent positiva i creient que el potencial d’un país són les persones i que, treballant bé des de la base, educant els infants i joves en la ciutadania, tot plegat pot millorar.

En aquest context descobrim sorpresos que Demòcrates per Andorra impedeix que els nostres joves puguin exercir un dels drets més democràtics: debatre un tema del seu interès (l’avortament en els tres supòsits).

Quina lliçó de democràcia participativa! Com els podem mirar als ulls, amb la cara ben alta i oferir-los la seva participació al Consell General dels Joves, però vetada? No serveixen les excuses ja que independentment del tema triat els estem dient que en democràcia tot no es pot debatre, que tot no es pot parlar...

Ara DA justifica la censura amb l’argument que els joves no són suficientment madurs per debatre segons quins temes. Sens dubte, estem davant d’un bon exemple d’immaduresa política i de poc respecte als valors democràtics. Es tractava d’una oportunitat preciosa per tractar un tema complex, però del seu interès, i ajudar-los a explorar els arguments a favor i en contra, a entendre els propis, a comprendre les opinions contràries tot i no compartir-les, a respectar-les.

Els nostres joves ja descobriran amb el temps que en el joc democràtic existeixen poders fàctics que mouen molts fils, que no tot és fàcil ni lineal, que cal lluitar i treballar de valent per canviar coses, però personalment com a dona, mestra, ciutadana, demòcrata i política crec fermament que la decisió presa per DA de no parlar sobre el tema de l’avortament al Consell General dels Joves, ha estat molt desencertada i generarà entre els nostres joves (i la resta de ciutadans) encara més desconfiança en el sistema.

La democràcia és un bé molt preuat i fràgil, i cap país que es vulgui anomenar demòcrata pot permetre’s aquestes situacions.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va entrar ahir al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes pel Govern durant la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març. La primera fa referència al full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. I la segona es refereix als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d'Escaldes-Engordany.

Pel que fa al full de ruta, el president del PS, David Rios, va demanar a l'Executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, va entrar una pregunta relativa als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d'Escaldes-Engordany. Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs.

En relació a aquesta demanda, el Govern va assegurar la setmana passada en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres que els treballs estarien definitivament enllestits a finals del proper mes de setembre.

COMUNICAT DE PREMSA

Rios pregunta pel full de ruta del Govern fins a final de legislatura

El Grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest matí al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes per al Govern per a la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març.

La primera de les preguntes, formulada pel president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, fa referència al full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. Més concretament, i tenint en compte que "a poc més d'un any pel final de l'actual legislatura, moltes de les reformes anunciades pel Govern resten incomplertes e indefinides", Rios demana a l'executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans de que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, es refereix als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata recorda que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3,5 milions d’euros mitjançant edicte els treballs de la citada rotonda i, gairebé cinc anys després, l’obra en qüestió encara està aturada, pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d'aquesta situació, Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs en qüestió.

Andorra la Vella, 18 de març del 2014

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest dimarts al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes pel Govern durant la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha entrat una pregunta per saber quin és el full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. En aquest sentit, Rios demana a l'Executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, ha entrat una pregunta relativa als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs.

Veure article original

«L'informe jurídic sobre la proposició de llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural presentada pels comuns detecta que hi ha 11 punts d'inconstitucionalitat» en el text, segons va explicar ahir la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili. L'informe, que el partit va encarregar a un professor universitari en dret urbanístic, demostra que la proposició dels comuns «treu competències al Govern pel que fa a la protecció del patrimoni», quan la Constitució és clara en aquests termes: «segons l'article 34, és l'Estat qui ha de garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra».

Per altra banda, Gili també va destacar que «la modificació que proposen va en contra del propi objectiu pel qual es va elaborar la Llei de patrimoni», l'any 2003. Com a exemples va posar els articles 8, 9 i 10 d'aquesta llei, en els quals se l'hi atribueix al Ministeri de Cultura ordenar la reparació dels danys causats en béns d'interès cultural, l'autorització del canvi d'ús d'un monument i els «drets de tempteig i retracte», sobre les «transmissions oneroses» de la propietat de determinats béns d'interès cultural.

A més a més, Gili també va destacar que «Andorra ha signat diversos tractats internacionals en els quals es compromet a conservar el seu patrimoni».

Finalment, un altra punt que preocupa especialment als socialdemòcrates és «la rebaixa que estableix el text de 100 mestres a 20 metres en els entorns de protecció del patrimoni cultural». En aquest sentit, Gili va explicar que «a França els metres cautelars són 500» i per tant, «20 ens sembla una animalada». A part, aquest canvi podria generar que «els propietaris que durant més de 10 anys han complert la Llei ara demanin indemnitzacions per no haver pogut fer obres durant aquest temps», cosa que podria suposar «una despesa important per al Govern».

Per tot, «veiem que la modificació que proposen els comuns podria perjudicar el patrimoni cultural del país» i per tant, «demanem al Govern el criteri desfavorable a la proposició dels comuns, i al grup parlamentari de DA que, com farem nosaltres, hi votin en contra al Consell General».

LES COMPETÈNCIES // La consellera socialdemòcrata va voler deixar clar ahir que la Llei del patrimoni cultural «no és delimitació de la llei de competències», i que per tant, ha de ser una qüestió que tracti l'Executiu i no els comuns. De fet, el ministre de Cultura, Albert Esteve, va fer unes declaracions el mes de novembre passat sent molt critic amb la proposició dels comuns i en les quals deixava clara la seva postura: «La conservació d'un bé d'interès cultural és una competència del ministeri» i afegia que no podia ser «que el Govern proposi i els comuns disposin» en funció dels seus interessos particulars. En aquest sentit, Gili va dir que «compartim aquest primer anàlisi del ministre», que, per altra banda, «és el més indicat per fer-lo».

La consellera socialdemòcrata també va voler posar de manifest que el procés que ha seguit la modificació de la Llei d'entorns de protecció i en la qual s'hi està barrejant «un debat de competències», fa témer al PS que «la llei de competències acabarà portant més despesa a l'Estat que no estalvi i també serà lenta de dur a terme», ja que, «si totes les competències han de passar per l'anàlisi dels comuns, en comptes d'anar àgils i tenir-la enllestida aviat, haurem de multiplicar cada punt per set».

ESMENES / La proposició de modificació de la Llei del patrimoni cultural feta pels comuns, però, no és la definitiva, tot i que gairebé. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va assegurar que tant els cònsols com DA «estem d'acord que caldria fer esmenes de redacció, però en cap cas formals sinó de forma». La cònsol d'Andorra la Vella va reconèixer que hi ha vocabulari en el text que es «podria malinterpretar». Per tant, va parlar de «matisos» i d'eliminar «càrrega de subjectivitat».

La proposició de llei de modificació de la Llei de patrimoni cultural d’Andorra presentada pels comuns conté 11 punts que són inconstitucionals en buidar de contingut la competència que té el Govern en aquesta matèria segons l’article 34 de la Constitució. Aquest és el resultat de l’informe jurídic que va encarregar el Partit Socialdemòcrata (PS) a un professor universitari especialista en dret urbanístic, les conclusions del qual van donar a conèixer ahir en roda de premsa. Per aquesta raó, els socialdemòcrates demanen que el criteri que el Govern ha de presentar sobre el text abans del proper 25 de març sigui desfavorable i que el grup parlamentari demòcrata hi voti en contra al Consell General.

La consellera general i secretària d’organització del PS, Rosa Gili, va manifestar ahir que es tracta d’una proposició de llei que ja els preocupava des del principi i que ara tenen més clar que no ha de tirar endavant. I és que el text més que protegir el patrimoni cultural el que faria és desprotegir-lo perquè deixaria sense competències el Govern en aquesta matèria i les passaria als set comuns. “Hi ha tota una sèrie de canvis que fins i tot van en contra de la finalitat inicial de la llei, que és la protecció del patrimoni cultural”, va explicar Gili.

Els punts d’inconstitucionalitat que detecta l’informe jurídic coincideixen en el fet que es buida de contingut la competència que té el Govern pel que fa a la protecció dels entorns del patrimoni cultural. En concret, les modificacions que, segons va detallar Gili, serien contràries a la constitucionalitat són les dels articles 4.1, 12.3, 13.2, 14.2, 14.5, 15.4, 15.5, 15.6, 16.1 i 16.2, i de la disposició transitòria.

Un dels aspectes en els quals es mostren en contra els socialdemòcrates és la reducció de 100 a 20 metres de l’entorn de protecció. Segons la parlamentària del PS, si prosperés aquest canvi es podria des­encadenar tota una sèrie de litigis judicials per demanar indemnitzacions per part dels propietaris que han estat afectats durant els primers deu anys de funcionament de la Llei de patrimoni cultural, aprovada el juny del 2003.

A més, Gili va recordar que l’entorn de protecció que està fixat a Andorra és similar o, fins i tot més baix, que el que s’aplica en altres països de l’àmbit europeu. Així, per exemple, va esmentar que a França l’entorn de protecció és de 500 metres i a Extremadura de 100 metres (o de 200 quan es tracta d’un bé de naturalesa arqueològica).

D’altra banda, el PS troba que la modificació plantejada pot anar en contra de la racionalització de la despesa que es busca amb la nova delimitació de competències que estan negociant el Govern i els comuns. Així, segons va assenyalar Gili, la modificació de la llei proposada pels cònsols representaria “un suplement de feina perquè farà falta més personal qualificat i probablement les despeses es multiplicaran per set i s’allargaran els terminis”.

Gili va fer esment també que el mateix ministre de Cultura, Albert Esteve, va manifestar fa quatre mesos “que s’estaven trepitjant competències del Govern i per tant esperem que el criteri del Govern confirmi aquestes primeres declaracions”. Tot i així, va afirmar també que li preocupa que hi hagi “veus divergents” sobre aquesta qüestió entre els demòcrates.

López vol una solució urgent amb relació a l’IGI bancari

El PS va demanar de nou ahir que el Govern s’afanyi a buscar una solució que permeti recuperar els 20 milions d’euros que es van deixar de recaptar per l’IGI bancari durant el 2013. Els socialdemòcrates troben que la proposició de llei que van presentar “és una bona solució” i hauria de rebre el criteri favorable de l’executiu perquè, al més aviat possible, “es posi fi a la pèrdua de diners” provinents d’aquest impost. El primer secretari socialdemòcrata, Pere López, va afirmar que durant els 49 dies que fa que van entrar el seu projecte de llei l’Estat ha deixat d’ingressar uns 2,7 milions d’euros. “La nostra és una bona solució per posar fi a aquesta pèrdua de diners del sector bancari, que no ens sembla que tingui cap mena de justificació”, va indicar López. Els membres del PS són especialment crítics amb el fet que “mentre es fan retallades en l’àmbit social i cultural” es deixi de recaptar diners per aquest concepte.

COMUNICAT DE PREMSA

Gili demana els informes pericials encomanats pel SAAS i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una demanda d'informació al Govern en la que sol•licita tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer.

Aquesta setmana el SAAS va donar per tancada la investigació interna per esbrinar les causes de la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer. Al mateix dia que comunicava aquesta decisió, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, anunciava que la investigació encara no estava tancada. Davant "d'aquestes contradiccions i de la poca transparència amb què està informant el Govern sobre aquest trist cas", el Grup parlamentari socialdemòcrata s'ha vist obligat a demanar tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort del nadó.
Gili també demana totes les actes del consell directiu del SAAS relacionats amb la investigació en qüestió. A la vegada i, davant de la gravetat del cas, el Grup socialdemòcrata confia que el Govern respongui amb la màxima celeritat a la demanda d'informació.

Andorra la Vella, 16 de març del 2014

Un informe encarregat pel PS ha detectat fins a onze articles inconstitucionals a la proposició de llei presentada pels comuns per modificar la Llei del patrimoni cultural. Així ho ha explicat Rosa Gili, secretària d'organització, que diu que tots aquests articles van en la mateixa línia: buidar de competències en aquest àmbit el Govern.

El PS demanarà a l'executiu que emeti un criteri negatiu a la proposició de llei presentada pels comuns de modificació de la Llei del patrimoni cultural. Considera que produirà més inseguretat jurídica i va contra la protecció del patrimoni del Principat. L'avala un informe fet per un especialista que ha detectat supòsits d'inconstitucionalitat nombrosos. La formació assegura que els entorns de protecció dels béns culturals als països més propers són més grans que els que hi ha a Andorra. “És important escoltar el ministre de Cultura, perquè és qui entén de la matèria. El nostre informe va en el mateix sentit i ens preocupa molt que hi hagi veus divergents sobre aquest tema”, ha manifestat la secretària d’Organització del PS, Rosa Gili. Per altra banda, des del PS també s'ha lamentat que el Govern encara no hagi emès un criteri sobre la proposició de llei per a modificar l'IGI bancari. “Hi ha un retard. No sé si hi ha una incapacitat de donar solució a la problemàtica. Però la nostra proposta no rep el tracte que hauria de merèixer”, ho ha dit el primer secretari del PS, Pere López. Finalment, des del Partit Socialdemòcrata s'ha reiterat que la demanda d'informació al Govern sobre el cas del nadó mort és perquè han constatat que hi ha versions divergents.

Veure article original