El 24 d’abril farà un any que el grup parlamentari socialdemòcrata quedava reduït a tres consellers a causa de la marxa de tres dels seus membres al grup mixt. La fugida va ser traumàtica. Però la Mariona González, la Rosa Gili i jo mateix vam iniciar una nova etapa en la qual la responsabilitat i el treball han estat les nostres banderes. Fins avui, hem presentat 17 preguntes en les sessions de control al Govern, 20 preguntes escrites i gairebé 500 esmenes en diferents lleis. Una feina extensa que no hem fet sols. La nova etapa del grup parlamentari i el partit ha permès crear uns vincles com mai s’havien establert. Un treball en equip que permet afrontar el futur del PS amb esperança. Un partit que treballa per Andorra. Hem canviat a una manera de fer política més oberta i més propera al ciutadà. Aquesta nova manera d’afrontar els reptes per solucionar els greus problemes de la nostra societat i que deriven envers unes desigualtats cada vegada majors, ens fa més útils. Deixem enrere debats estèrils. Anem per feina. Una nova política que ens ha portat a votar a favor a 25 lleis, abstenir-nos en sis i votar en contra únicament en sis d’un total de 37. Oposició constructiva però defensant de manera sòlida els nostres principis: “reactivació econòmica i lluita contra l’atur”, “estat del benestar” i “lluita pels drets i llibertats de les persones”. Però anem més enllà, ara és l’hora de fer l’esforç final al darrer tram de legislatura. És per això que el PS ha ofert al Govern el triple acord per Andorra. Un acord per unir esforços sobre Europa. Les negociacions sobre intercanvi d’informació i l’acord d’associació, en cap cas, són temes tancats. Un acord per unir esforços sobre el nou marc fiscal i contràriament al que s’ha dit, tampoc ho tenim tancat. Hem d’assolir consensos perquè l’IRPF, llei de bases de l’ordenament tributari i altres s’aprovin al Consell per unanimitat. Finalment, un acord amb relació a les transferències i competències comunals. Un tema cabdal com aquest no l’haurien de decidir 16 persones d’un mateix color polític en un despatx a porta tancada. És el moment de la generositat, és el moment d’estendre la mà. És el moment de la nova política. Amb majúscules.