El membre del comitè executiu del partit socialdemòcrata i exsecretari d'Estat d'Interior, Bruno Bartolomé, va comparèixer ahir juntament amb el primer secretari, Pere López, per demanar «la veritat» en el cas de les escoltes. Bartolomé va subratllar que «trobem a faltar legítimes explicacions als ciutadans i el compromís que s'arribi fins al final amb aquesta qüestió» per tal de «respectar els drets i les llibertats» d'aquests. ¿Qui escoltava a qui? ¿Per què? ¿On estan les cintes? Segons Bartolomé, aquesta informació hauria de transcendir, i per contra, el «ministre d'Interior encara no ha dit que farà, si demanarà transparència, si farà només d'observador o si tancarà el tema». Per a Bartolomé, «els ciutadans hem d'estar tranquils, i per això el Govern ha de condemnar aquests actes». L'exsecretari d'Estat va explicar que quan ells van portar el cas a la Justícia, «esperàvem que la resolució fos més ràpida per les implicacions que comportava», ja que, segons Bartolomé es tractava de telèfons escollits, «és obvi que hi ha intencionalitat quan hi ha manipulació» i va afegir que té la convicció que «es va fer per escoltar a persones determinades».

Per altra banda, també van mostrar la seva sorpresa davant del fet que la primera vegada costés «mesos i mesos» trobar una direcció per a la Policia, «mentre que ara en tres dies n'han trobat una de nova». A més a més, quan es va fer aquella elecció «el dossier de les escoltes ja estava sobre la taula de l'Executiu»; això demostra que «Peralba no va ser una decisió encertada i que la direcció ja va néixer amb debilitats».

El què cal, però «és saber el que es farà a partir d'ara i quins mecanismes s'utilitzaran perquè no torni a succeir». Pels socialdemòcrates, «cal transcendir al nomenament polític i saber quin projecte de Policia volem». Tot i així, l'exsecretari va afegir que coneix personalment Jordi Moreno «i que cal donar-li un vot de confiança».

MANCA DE TRANSPARÈNCIA / Després dels diversos fets que han tingut lloc aquesta setmana, els socialdemòcrates van reclamar ahir com a «imprescindibles» explicacions governamentals, no només pel tema policial, també pels altres temes. El primer secretari del PS va denunciar ahir la «manca de transparència» de l'Executi i va qualificar la seva acció de «desgovern», cada vegada «més fosca».

Una de les qüestions «preocupants» ha estat el cas de la mort del nadó. Els socialdemòcrates veuen insuficients les explicacions donades fins al moment, i creuen que un fet tan malaurat com aquest «es mereixia mínim una compareixença de la ministra de Salut» o del cap de Govern.

També van reclamar l'aparició d'aquest per donar explicacions de l'afer Riberaygua. López va dir que el fet que «l'home de confiança» de Toni Martí «presenti la dimissió amb temes sobre la taula com les competències estan com està, sembra l'ombra del dubte de com enfocarà aquests projectes».

Pels socialdemòcrates encara hi ha un altra qüestió que requeria de les explicacions del Cap de Govern: la direcció de RTVA, una tema que «s'està allargant perquè falten explicacions verídiques».

Finalment, els socialdemòcrates van informar que el dijous dia 20, a les 21.30, tindrà lloc al Comú d'Escaldes la reunió pública per informar sobre la modificació de la Llei de la CASS. López va explicar que es un format amb el qual el PS s'hi sent còmode i que no serà la primera que organitzaran, sobretot a nivell parroquial.

Avui la consellera general, Rosa Gili Casals, ha participat a la tertúlia d'actualitat del programa La Rèplica d'ATV, en la que s'ha debatut sobre el cessament dels directors de la policia i l'actuació del Govern, les escoltes, la reforma de les jubilacions dels funcionaris i el cas del nadó mort a l'hospital.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 13/02/2014

Des de fa mesos, el Partit Socialdemòcrata estem explicant i denunciant que l’any 2013 el Govern d’Andorra deixarà d’ingressar al voltant d’uns 20 milions d’euros provinents del sector financer respecte de la contribució del sector l’any passat, davant la més absoluta passivitat del cap de Govern i del ministre de Finances.

Aquest fet ha estat exposat a l’opinió pública pel PS, ja que el punt de vista del Govern i del grup parlamentari de DA encara no el coneixem a hores d’ara.

Aquesta és al nostre entendre una situació inadmissible en qualsevol circums­tància, però molt més encara quan el Govern de DA està aplicant retallades socials com és el cas de la reforma de la Llei de la CASS o la llei de serveis socials i sociosanitaris.

Els socialdemòcrates no ens hem limitat a denunciar aquesta situació, sinó que a més a més hem presentat, davant la passivitat del Govern, el que estem convençuts que és una bona solució per evitar que es torni a repetir durant l’any 2014 el que ha succeït durant l’any 2013. Malgrat això, veiem amb preocupació i molta decepció com els dies van passant i la nostra proposició de llei continua amagada en algun calaix sense que el Govern hagi emès el seu criteri, que en permetria la tramitació parlamentària.

Durant molts anys la tributació del sistema financer a les arques públiques s’ha basat en un sistema de mòduls que ha gaudit d’una notable estabilitat i aquesta s’ha mantingut sempre en uns nivells en consonància amb la rellevància que el sector representa dins l’economia del nostre país.

El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit parlamentari la proposició de llei de l’IGI i durant la seva tramitació al Consell General el grup parlamentari de DA hi va introduir una esmena amb la qual van deixar d’estar gravats per l’IGI la gran majoria de serveis financers i només van quedar sotmeses a aquest impost les comissions bancàries.

Els socialdemòcrates ja vam advertir del risc que comportava aquesta modificació i del seu impacte sobre els ingressos del Govern, malgrat que en la Llei de l’IGI es va establir per a les comissions un tipus de gravamen del 9,5%, i per tant més elevat que el tipus general establert.

A més del fet que durant l’any 2013 bona part de l’activitat financera no ha estat gravada, les institucions que integren el sistema financer han pogut deduir-se l’IGI suportat en la contractació de serveis o en la compra de béns durant aquest any 2013, quan amb anterioritat aquesta pràctica no era permesa.

El conjunt de les circumstàncies esmentades ha fet que el cost per a l’Estat hagi estat molt elevat, ja que la contribució del sector financer serà inferior el 2013 a la que el sector va fer anys abans en uns 20 milions d’euros. Aquests diners han anat a parar directament als beneficis de les entitats de crèdit sense cap millora en les condicions financeres de les operacions contractades per tots els ciutadans.

En el context actual de dèficit de les finances públiques i de retallades en l’àmbit social, els socialdemòcrates creiem que és imprescindible corregir aquesta escandalosa situació de forma urgent. I el més alarmant de tot plegat és que no veiem cap mena de preocupació del Govern de DA perquè l’Estat hagi deixat de recaptar 20 milions d’euros l’any 2013. No hem pogut llegir ni escoltar ni una sola declaració del cap de Govern en relació amb aquesta situació en aquests darrers mesos.

¿I qui haurà de pagar tot això? D’una banda sembla que políticament no hi ha ningú disposat a assumir el seu error o la seva responsabilitat en aquest assumpte, que gairebé cal titllar d’escàndol.

I quant a la part més monetària, doncs ens tocarà pagar-ho a tots nosaltres. D’una banda, ja ho hem pagat en forma de més dèficit l’any 2013 del que hauríem hagut de tenir. I de l’altra, sembla ara que les entitats de crèdit es volen aprofitar de la situació d’oligopoli per aprofitar la modificació que proposem per augmentar els costos de les nostres operacions financeres. Aquest darrer fet és absolutament injustificat, ja que es va reduir el volum dels impostos pagats pels bancs l’any 2013 mentre que les condicions de les operacions financeres es van mantenir invariables, i per tant no té cap lògica que en plantejar restablir el volum d’impostos pagats l’any 2012 es vulgui ara incrementar-ne els costos. I encara és menys comprensible que la maniobra pugui comptar amb la connivència del ministre de Finances del Govern d’Andorra.

Davant de la passivitat del Govern d’Antoni Martí, els socialdemòcrates hem presentat una proposició de llei precisament per modificar el sistema de tributació de l’IGI de manera que tot el valor afegit de l’activitat financera estigui gravat per l’impost general indirecte. Alhora aquesta proposició inclou una disposició que garanteix que el restabliment del volum d’impostos del sistema financer no suposarà un empitjorament de les condicions financeres dels nostres contractes. Com a oposició responsable i constructiva ens correspon oferir solucions als problemes que genera l’executiu de DA.

Mentrestant, el Govern continua amb la política del silenci.

Durant 5 anys s’ha suprimit la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d’arrendament de locals per a negoci així com reduït el termini de preavís, en tots els casos, a un mes. Aquesta mesura ha suposat una bombolla d’oxigen –especialment per al sector del comerç– davant dels efectes devastadors de la crisi econòmica que està patint Andor­ra.

No obstant això, ara el Govern de DA i la majoria parlamentària que li dóna suport ha decidit carregar-se una de les poques mesures que garantia la reactivació econòmica del nostre país.

I és que el 23 de gener passat, el grup parlamentari de DA aprovava el pressupost 2014 presentat pel Govern. Aquesta decisió portava implícita la derogació de l’article 17.2 de la llei de mesures de reactivació econòmica de l’any 2009 que permetia les condicions d’arrendament a què ara em referia. Per tant, ara tornen a ser d’aplicació els articles 19 i 56 de la Llei d’arrendament de finques urbanes del 1999.

En lloc d’avançar, DA continua caminant enrere i d’esquenes als problemes reals de les ciutadanes i dels ciutadans d’Andorra. On hi ha problemes no es troben solucions i on no hi ha problemes se’n generen. Aquesta és la política del Govern. A més de ser incapaços d’impulsar mesures de reactivació econòmica, el Govern de DA continua prenent decisions que representen un fre a la recuperació econòmica de sectors tan bàsics per al país com el comerç.

Concretament, el que preveuen els articles mencionats és un enduriment molt important i difícilment assumible considerant la situació econòmica actual, de les condicions de renúncia dels contractes d’arrendament.

Així doncs, en els casos d’arrendament de locals de negoci, el llogater podrà renunciar unilateralment al contracte d’arrendament però per això haurà de donar un preavís de dos mesos per cada any o fracció que falti per a la fi del contracte, amb un mínim de sis mesos. És a dir, que el preavís tindrà doncs un mínim de 6 mesos encara que falti menys d’un any per acabar el contracte i podrà arribar a ser de fins a 10 mesos en cas d’un contracte amb validesa de menys d’un any –i amb durada principal el mínim legal de cinc anys–. És a dir, que qui s’hagi animat a obrir un negoci i que l’hagi de tancar per raons diverses o qui simplement vulgui canviar de local en trobar-ne un de més adequat per la seva ubicació o el seu preu quedarà bloquejat durant 10 mesos en el cas d’un contracte establert per cinc anys. Considerant que el contracte pot arribar a ser de 10 o 20 anys, aleshores caldria multiplicar també per dos mesos els anys que faltarien per exhaurir el contracte.

A més, l’article 56 no només es limita a la durada del preavís, sinó que en la seva part final també determina l’obligació d’indemnitzar el propietari amb una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda per cada any que quedi per complir. Reprenent l’exemple d’abans, el mateix comerciant haurà de preveure un preavís de 10 mesos i a més pagar quatre mesos de renda d’indemnització sempre considerant un contracte de cinc anys.

Els socialdemòcrates lamentem la curiosa manera de reactivar l’economia del Govern de Demòcrates per Andorra, que posa un fre evident a tota iniciativa d’obrir nous comerços i noves vies de negoci. I això tant a nivell intern com extern, ja que entenem que també frena iniciatives d’inversió estrangera. Tal com ja vam destacar en la darrera sessió del Consell General, una vegada més DA demostra la poca coherència entre el que diuen què volen i les seves accions.

De fet, sembla clar que l’objectiu buscat és el de bloquejar la rotació dins del mercat immobiliari posant més i més traves a la resolució anticipada dels contractes d’arrendament. Però potser caldria obrir els ulls i veure què el que pot semblar interessant a curt termini per als propietaris de locals comercials pot esdevenir catastròfic en un mitjà termini.

En el debat de la darrera sessió del Consell General sobre la modificació de la Llei de finques urbanes, els socialdemòcrates ja ens vam manifestar preocupats davant de noves disposicions que introdueixen limitacions en el mercat de lloguer d’habitatges.

Som conscients que estem en un moment de gran mobilitat dins del parc immobiliari, però aquesta inestabilitat es justifica per un desequilibri entre l’oferta i la demanda. Efectivament, arran de les conseqüències provocades per uns anys de boom immobiliari, reforçat per la moratòria de la construcció dels anys 2000, el nostre parc immobiliari que va créixer de manera desmesurada, ha esdevingut clarament en desequilibri enfront de les necessitats reals.

Cal afegir-hi, a més, les nefastes conseqüències d’una crisi llarga i molt dura que ha comportat que molts residents hagin marxat del país i, per tant, han abandonat els seus habitatges o locals de negoci de lloguer. Hi podem sumar també les situacions precàries en les quals viuen molts ciutadans i que fan que es traslladin d’habitatge si poden reduir, encara que sigui poc, els seus lloguers.

Tota aquesta situació és trista i la lamentem. Malgrat que reconeixem que és una situació complexa per als propietaris de locals i d’habitatges, pensem que no es poden repercutir els costos únicament en els arrendataris posant-los traves perquè no canviïn de residència ni de local comercial exigint-los unes condicions més oneroses i més estrictes.

Així doncs no podem fer res més que denunciar l’acció de Demòcrates per Andorra, que a través del pressupost anyal canvien disposicions quan interessen a l’executiu o a la majoria però que són inacceptables i fora de lloc quan provenen del Partit Socialdemòcrata. Estem convençuts que una modificació d’aquest tipus mereixia haver-se tractat específicament a través d’una modificació de la Llei de finques urbanes o dins de noves mesures de reactivació econòmica amb el conseqüent debat en profunditat que hauria generat.

Per aquest motiu, el nostre grup parlamentari ha començat ja a treballar en una modificació de la Llei de finques urbanes que permeti arribar al millor compromís que garanteixi els drets dels propietaris i alhora la reactivació econòmica tan necessària per a tots.

El PS trobar a faltar explicacions del Govern pel que fa al cessament de la cúpula policial en relació amb el cas de les escoltes telefòniques. Considera que s'ha d'aclarir qui dirigia les escoltes i quin ús se'n feia, així com prendre mesures perquè els fets no es repeteixin. Els socialdemòcrates, a més, creuen que caldria definir quin model de policia es vol a Andorra.

Segons els socialdemòcrates, les explicacions de l'executiu sobre els cessaments no han estat prou contundents ni definides. Qui va ser secretari d´estat d´Interior l´anterior legislatura, Bruno Bartolomé, creu que ha quedat demostrat que l´elecció de Peralba com a director de la policia no va ser encertada i demana que s´aclareixin els fets.

Des del PS, tot i respectar el treball de la fiscalia, s'esperava una resolució del cas més ràpida. Bartolomé creu que encara s'han de respondre moltes preguntes i es demana "qui escoltava a qui, què es feia amb aquesta informació, durant quant de temps, quin ús se n'ha fet i quines mesures s'han de prendre perquèno torni a passar".

Tot i donar un vot de confiança al nou director, des del PS es creu que cal definir amb claredat un model de policia. L'exsecretari d'estat d'Interior i membre executiva PS creu que s'ha de respondre primer a una sèrie de qüestions com "quin tipus de policia volem, quins efectius, de què la volem dotar, quines especialitats, quina carrera professional es necessita" i a partir d'aquí creu que sha de construir "un relat amb els agents socials, el ministeri i el partits polítics" per buscar "un director capaç de tirar endavant aquest projecte".

A més, els socialdemòcrates creuen que s'ha passat de puntetes en el fet que el ministre Riberaygua posés el càrrec a disposició del cap de Govern arran del cessament. També consideren que caldria més explicacions en relació amb la mort d'un nadó a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell la setmana passada i que s'hauria d'aclarir la situació a RTVA.


Veure vídeo original

El PS votarà, previsiblement, en contra del projecte de llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris. Així ho ha assegurat Rosa Gili, consellera general del PS, després de trobar-se amb els sindicats dels empleats públics.

Els socialdemòcrates han tornat a criticar rotundament el projecte de llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris i han afirmat que no el votaran. També tenen la intenció de revisar-lo a fons a través d'esmenes. La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha declarat que aquesta ha estat una "ocasió per escoltar els sindicats" i el contingut no els ha sorprès però que constaten "un malestar molt important".

Des dels sindicats d'empleats públics s'ha reiterat que aquest projecte de llei vol acabar amb la funció pública. El portaveu del sindicat de funcionaris de Duana, Gabriel Ubach, manté que "ha començat una creuada contra un govern de DA que ha volgut imposar i no ha tingut el més mínim sentit del diàleg".

També han afirmat que, d'aquí a uns quinze dies, volen fer una assemblea general per discutir quines mesures duran a terme per expressar el rebuig al projecte legal. Els sindicats de funcionaris es reuniran dijous amb el grup mixt i divendres, amb DA.

Veure vídeo original

El grup parlamentari socialdemòcrata va retreure ahir al Govern la manca de diàleg amb què ha portat a terme la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris, contràriament al que Demòcrates per Andorra (DA) havia anunciat a la darrera campanya electoral. “Trobem bastant trist que per culpa de com ha anat tot aquest procés tinguem un col·lectiu molt enfadat, molt indignat i sense cap tipus de confiança envers el Govern”, va manifestar la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili, després de la reunió mantinguda amb representants dels sindicats de l’administració, que ahir van iniciar una ronda de trobades amb els partits per explicar la seva postura contrària al text fet.

Gili va recordar que durant l’anterior legislatura es van posar en marxa diverses taules de treball per parlar sobre la funció pública i que troba que aquesta és la via que s’hauria d’utilitzar per arribar a un acord amb els sindicats. “Jo entenc que si els sindicats no estaven tancats, com ens han explicat, i volien arribar a acords consensuats, s’hauria de fer aquest procés amb diàleg i amb un clima molt més bo”, va assenyalar la consellera socialdemòcrata.

La reunió, segons va indicar Gili, va servir bàsicament per “escoltar” els sindicats. I és que, a hores d’ara, el Govern encara no ha facilitat “cap tipus d’informació” als grups parlamentaris sobre l’esborrany del projecte de llei de regulació del pla de pensions de la funció pública, “cosa que tampoc ha estat gaire elegant en tractar-se d’una qüestió molt important i que abraça un col·lectiu molt gran”, segons Gili. Després d’aquest contacte, el grup socialdemòcrata començarà a treballar en aquest àmbit, tot i que, segons va avançar Gili, “ja d’entrada hem vist moltes coses amb les quals difícilment podem estar d’acord”. El que sí que ja tenen clar els socialdemòcrates és que aquesta reforma s’hauria d’haver tractat com un punt més de la modificació de la Llei de funció pública i no de manera individualitzada. “Crec que s’havia d’haver fet un pack perquè aquest hagués tingut acceptació i crec que és això el que es va anunciar durant la campanya electoral”, va dir Gili.

Per la seva banda, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va reiterar ahir que els sindicats van defensar des del principi que s’arribés a un acord amb el Govern. “No ha pogut ser i des de la plataforma sindical de funcionaris rebutgem totalment aquest document”, va indicar Ubach. El dirigent sindical va reiterar que “la política d’aquí mano jo no és l’adequada per tocar aquesta qüestió, sinó que s’ha de buscar el consens i el diàleg perquè els funcionaris no som els que hem creat el problema que s’està abordant ara”.

L’objectiu de les trobades dels representants sindicals amb els diferents partits polítics és, segons va indicar Ubach, explicar “de primera mà” que “ens sentim enganyats i deixar constància que el projecte de llei que es vol tirar endavant no és aplicable als funcionaris perquè no ha estat consensuat, ni ha estat una feina feta amb alternatives, sinó que hi ha hagut una imposició”. Ubach va afirmar que la llei pretén que no hi hagi més funcionaris “sinó només agents de l’administració o contractuals”. “Defensarem allò que és nostre amb ungles i dents, i ha començat una croada contra un Govern que només ha volgut imposar”, va afegir el dirigent sindical.

Els sindicats creuen que no cal una llei qualificada

La comissió consultiva de funció pública va fer ahir una nova reunió per continuar examinant el projecte de llei de regulació del pla de pensions de la funció pública i elaborar el preceptiu informe. A hores d’ara, s’ha analitzat l’exposició de motius i set articles del text. La Plataforma Sindical de Funcionaris considera que el projecte de llei va més enllà de les jubilacions i que s’entra a regular altres aspectes que no s’haurien d’incloure en el text. Per això creuen que no caldria el caràcter de qualificada que el Govern pretén donar a la iniciativa legislativa. En concret, els sindicats denuncien que l’executiu vol desmantellar el que ha estat fins ara el model d’administració pel que fa a les contractacions, de manera que, si la llei s’aprova tal com està, no es faran més contractacions amb l’actual règim funcionarial, sinó que s’optarà per eventuals i empleats a temps parcial. El portaveu de la Plataforma Sindical, Joan Torra, va recordar ahir que l’informe jurídic d’un catedràtic deixava ben clar que per reformar el model de jubilació no cal que la llei sigui qualificada. “El Govern no està segur del que vol fer segons es desprèn dels errors i les incongruències que estem trobant en els articles que estem analitzant”, va indicar Torra.

Al següent link podreu veure l'entrevista realitzada avui a la consellera general del grup socialdemòcrata, Rosa Gili al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0.

També podeu descarregar l'arxiu d'àudio de l'entrevista visitant aquesta plana web: cafè de l'Ara i aquí amb Rosa Gili.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat una bateria de preguntes al Govern perquè siguin respostes per escrit amb relació a la pròrroga del contracte privat amb les empreses que gestionen el transport sanitari. En aquest sentit, els socialdemòcrates volen saber quines són les raons que han portat l’executiu a endarrerir el nou projecte de transport sanitari prorrogant el contracte amb les empreses pri vades sis mesos més.

Des del PS recorden que el passat 30 de novembre finalitzava la darrera pròrroga possible del contracte amb les empreses privades per al transport sanitari andorrà i que, per tant, el Govern havia de convocar un nou concurs entre els mesos de juny i juliol de l’any passat i, en canvi, “va optar per allargar sis mesos més el contracte”. Davant de la “manca d’informació i opacitat amb què s’està tractant aquest assumpte des del Govern”, Gili pregunta per les raons que han portat l’executiu a endarrerir el procés decidint allargar el contracte amb les empreses privades mig any més.

Igualment, des del PS posen en relleu que segons les informacions que han transcendit, “tot apunta que el Govern té previst retornar en part o en la seva totalitat a l’antic sistema, en el qual els bombers asseguraven el transport sanitari”. En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata demana al Govern que informi sobre les tasques futures del servei de bombers en el nou funcionament del transport sanitari i si es preveu que assumeixin totalment el servei sanitari o bé únicament una part. En cas que es confirmin aquestes modificacions, els socialdemòcrates també volen saber les noves inversions de material o de personal que seran necessàries per assumir el nou transport sanitari, així com l’import previst per a aquestes.

D’altra banda, recorden que el contracte de l’any 2007 amb les empreses privades comportava l’assumpció d’una responsabilitat afegida per al Govern de cara al personal assalariat d’aquestes empreses. Davant aquesta situació, Gili demana si es comprometrà el futur professional d’aquest personal.

Finalment, la consellera socialdemòcrata demana si continuarà havent-hi col·laboració de les empreses privades i si es preveu que els canvis permetin una rebaixa de preus.