No hi ha hagut consens entre els tres grups parlamentaris, i, «complint el compromís polític» que va adquirir, el grup socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit parlamentari una proposició de llei de modificació de la Llei del matrimoni de 1995 i del 2004, amb la finalitat d'acabar amb «el vedat d'accés al matrimoni» de les persones homosexuals i amb la «discriminació» que representa. Una modificació que, per altra banda, també regula un mandat constitucional, el del article 6, el qual obliga als poders públics a «crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives», tal i com va explicar ahir la consella socialdemòcrata, Rosa Gili.
Gili va dir que «tenim clar que el legislador s'ha d'adaptar als nous temps» i en aquest sentit, «considerem que la societat andorrana està prou madura per dur a terme el canvi», tal i com demostren les més de 2.800 signatures recopilades pels quatre advocats que van impulsar la iniciativa i l'enquesta del CRES, «en la qual el 70% dels andorrans i el 66'7% de residents» van opinar a favor de la legalització del matrimoni gai. Així doncs, Gili va afegir que «no s'entendria que els altres grups parlamentaris no hi donessin suport» ja que «no podem tancar els ulls a una reivindicació ciutadana». La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va afegir que «com a mínim que la prenguin en consideració».
EL COPRPRÍNCEP I EL CANVI DE NOM // Gonzàlez, per altra banda, va explicar que van esperar-se per presentar la proposició amb l'objectiu que les «converses» amb la majoria donessin fruit; però que «hi ha un moment en que les negociacions s'avancen o s'estanquen», i que fins a l'última conversa no s'havia aconseguit el consens perquè DA vol fer «una espècie d'arreglo al codi civil» fent un «canvi en la paraula», és a dir, «creant-ne una d'específica per als matrimonis homosexuals o canviant la paraula de matrimoni civil per tothom». Gili va explicar que en la seva visita al copríncep – juntament al president del GPS, David Rios – li van plantejar que volien presentar la proposició de llei i «ell ens va comentar la possibilitat de canviar-li el nom».
Des del PS defensen que «cal anomenar-ho d'una única manera per a tothom per evitar desigualtats», com també defensaven el nom de matrimoni civil, tal i com queda definit en la llei del 95, amb el canvi d'incloure «dues persones» en l'article 1 (en comptes d'un home i una dona) i «consorts» en l'article 11 (en comptes de marit i muller). Pel que fa a l'opinió del copríncep episcopal, «estem modificant i regulant el matrimoni civil i no religiós».
Llibertat de vot // Els advocats Manel Pujadas i Maite Bourgeaud van coincidir en felicitar el PS per haver presentat la proposició; Pujadas va lamentar que «no hi hagi hagut consens» però va dir que «en la segona fase encara és factible», o bé «sobre el text o sobre la manera de votar»; en aquest últim punt l'advocat es referia a defensar «la llibertat de consciència» i en l'opció del «vot secret», que segons Pujadas «nosaltres defensarem».
Bourgeaud va dir que ara «és el moment que el Consell demostri si es creu o no es creu la Constitució». Per altra banda, va dir que «inventar una paraula» per als matrimonis gais provocarà que aquests per qualsevol tramit administratiu «hagi d'evidenciar la seva condició sexual». Finalment, va dir que la lluita per la igualtat «no és patrimoni de ningú» – de cap grup polític ni de cap col·lectiu – sinó que és «la qualitat d'un poble». L'advocada diu que és «optimista» i va demanar que es fes «degudament i ràpid»,
També va assistir ahir al Consell General Ricard de la Casa, portaveu dels Verds, per «donar suport» a la iniciativa ja que «pensem exactament igual que ells».
«UNIÓ DE PARELLES DEL MATEIX SEXE» // El grup parlamentari demòcrata va manifestar ahir a la tarda, mitjançant un comunicat de premsa, que volen «que s'incloguin les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família», confirmant doncs que la seva opció és no és parlar de matrimoni. Pel que fa la proposició del PS, Baró va dir que s'haurà d'analitzar per valorar si es pot incloure en la legislació demòcrata que s'està preparant, i ha remarcat la importància de legislar en aquest àmbit.