Les ganes de treballar activament en política no les ha perdut, tot i que assegura que la intenció és fer-ho des de la barrera per donar suport a cares noves dins la formació.

De moment, com a militant. Però amb ganes i força, com ho va evidenciar fa uns dies a l’acte celebrat a Escaldes. Esteve López, exconseller general i exsubsíndic, torna a treballar activament en el món polític des del Partit Socialdemòcrata.

Primer, com es troba de salut?
Sortosament, tot va ser un ensurt. Des de començament de desembre faig vida normal.

I torna també al món polític...
L’activitat política és part d’aquesta normalitat.

De nou al PS. Ha canviat gaire el partit?
Sí. Jo i altres companys havíem marxat després del congrés del 2011. Vist que hi ha hagut la renovació necessària, he volgut tornar per defensar les idees que sempre he defensat.

L’escissió l’ha debilitat?
Sí perquè companys, alguns de molta vàlua, l’han deixat, però també ha aclarit al ciutadà que és un partit democràtic, on els càrrecs no són de la persona i on hi ha renovació. Això l’enforteix. Ara bé, de cara a les eleccions, si els que defensem postulats socialdemòcrates anem dividits, serà més difícil.

És factible reconduir aquesta situació?
Seria una llàstima anar dividits, però el PS ha d’encapçalar una alternativa des del centreesquer­ra a l’actual majoria de dreta. I serà difícil que algunes persones vulguin incorporar-s’hi si no són elles les que lideren el projecte.

Entre elles, Jaume Bartumeu?
Entre elles, Jaume Bartumeu.

Quin ha estat el gran error de Bartumeu?
Ell ha estat i és un dels polítics més importants que ha tingut Andorra, però no va saber llegir els resultats electorals del 2011. Era el moment per fer un pas, no enrere, però si al costat. Calia deixar pas a altres companys que encapçalessin el projecte i que es poguessin presentar, amb quatre anys per endavant, com els nous líders amb el suport de persones com ell, de gran vàlua política.

Se’l creu quan diu que no es tornarà a presentar?
La veritat, no. Potser és cert que ell, personalment, no en té gaires ganes, però tindrà pressions importants des d’SDP perquè es presenti.

Si és així, qualsevol pacte queda descartat?
Llavors serà complicat que es puguin produir pactes, que seria el desitjable perquè el sistema electoral castiga molt la divisió.

Tantes diferències hi ha amb SDP?
L’escissió es va produir per personalismes, més que per diferències ideològiques. Els he sentit acusar-nos d’haver-nos radicalitzat però mai he sentit dir en què. Defensem exactament el programa del 2011. El PS no s’ha mogut.

La sortida passa, llavors, per acords amb partits com els Verds o AD800?
No sé què faran ells. Si AD800 es fa partit, entenc que voldran anar sols. Si són propostes d’esquerres, alternatives a la manera de governar actual, tot el que sigui divisió serà dolent per aconseguir una representació al Consell General que permeti canviar la majoria.

I al davant, hi haurà una o més forces?
DA era un unió de persones amb l’únic objectiu de fer fora el Govern del PS que va tenir un èxit important. La prova és veure com, tot i aquesta majoria, amb temes cabdals com la fiscalitat o la delimitació de competències i transferències, no se’n surten. Què faran? No ho sé.

El PS té algú amb prou carisma per ser una alternativa al cap de Govern actual?
Sí. Hi ha persones, no una sinó vàries, amb carisma i capacitat per liderar el projecte. Farem el procés de primàries i decidirem.

Per qui apostaria?
Com a militant veuré qui es presenta, quines línies programàtiques defensa, i votaré democràticament.

Qui ja ho ha dit és Pere López...
I és un excel·lent candidat, sense cap dubte.

Es veu tornant a les llistes?
He estat deu anys a primera línia i crec que els partits s’han de renovar i que hi ha persones que han de prendre el relleu. Els càr­recs polítics no són patrimoni de ningú.

I llavors, no es presentarà?
No diré un no taxatiu, però sempre he dit que s’ha de deixar pas a gent jove i a cares noves. La voluntat seria no presentar-me i ajudar que altres persones puguin participar en la primera línia política aportant el meu suport i la meva experiència.

Què va sentir en veure la nova llei de la CASS?
Ràbia i indignació. Representa unes retallades brutals al que es va aprovar per unanimitat el 2008, quan es van assolir millores importants en la protecció social. Ara, se les carreguen.

Què pensa quan sent les crítiques a la llei, sobretot pel cost?
Ningú ha dit que el benestar social sigui gratis. Sabíem, i ho vam explicar, que caldria incrementar les cotitzacions i que hi hauria un dèficit, però és perfectament assumible. A Europa, el que es gasta en pensions és un 11% del PIB. Aquí, gastem un 2,7%. Som el país amb una despesa social més baixa. Ningú negarà que som un Estat ric, però la riquesa està mal distribuïda. Destinar més diners a qüestions socials ja no és un tema d’es-quer­res, sinó d’humanitat.

Li sorprèn veure Jordi Cinca amb DA?
Em sorprèn que doni suport a les polítiques del Govern i lamento molt algun dels errors, com ara el de l’IGI bancari o els de les deduccions en imposició directa. Hi ha sectors econòmics i gent amb alt poder adquisitiu que paga menys que abans i, per un altre costat, es presenten retallades socials molt injustes. Em sobta que una persona que havia estat socialdemòcrata accepti aquestes polítiques.

La consellera general del PS, Rosa Gili, va enviar ahir una demanda a Sindicatura, per què el Govern li faci arribar tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel Ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort de la nena prematura a l'Hospital de Meritxell el passat 5 de febrer. Així com totes les actes del consell directiu del SAAS en relació a la investigació de l'afer. Gili va explicar també en un comunicat de premsa que «aquesta setmana el SAAS va donar per tancada la investigació interna per esbrinar les causes de la mort del nadó però el mateix dia, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez va anunciar que la investigació no estava tancada». En opinió de Gili aquesta contradicció és suficient per justificar la demanda i va afegir que «davant d'aquestes contradiccions i de la poca transparència amb què està informant el Govern sobre aquest trist cas, el grup parlamentari socialdemòcrata s'ha vist obligat a demanar tots els informes pericials». Cosa que també va reiterar a l'ANA matisant que «les mesures preses en relació al cas han anat acompanyades d'explicacions dubtoses». Gili es vol fer una idea clara del que va succeir perquè «preocupa a moltíssima gent i és suficientment important per assabentar-nos de tot el que ha passat», va concloure.

Depurar responsabilitats // En quant a les actuacions que el SAAS i el Ministeri de Salut va encarregar per depurar la responsabilitat en els fets, Gili va argumentar que «no ens satisfan per la preocupació que encara es visualitza en la societat». I va afegir que algunes de les mesures preses són si més no «curioses». Gili va recordar que «es va destituir el cap de pediatria però per una reestructuració interna» i es va queixar de que «al grup parlamentari socialdemòcrata se li ha comentat el procediment de manera molt superficial». Per tot plegat, la consellera del PS va desitjar que «esperem que se'ns doni la documentació i a partir d'aquí valorarem el que farem i quin és el nostre punt de vista sobre les responsabilitats en l'afer». I no va obviar que «si hi ha informació rellevant o algun aspecte en el que creiem que cal aprofundir ho farem».

Deure moral // El pare de la nena prematura, Josep Lluís Criado, va reaccionar ahir a la voluntat del PS, dient que «no tenim cap problema perquè tingui els informes, al contrari, els agraïm que mostrin interès pel cas i que vulguin arribar fins al final, quan la percepció que tenim és que el SAAS i el Ministeri volen ofegar l'afer». I va afegir que «estem astorats de la línia que el SAAS i el Govern han agafat amb nosaltres quan van ser ells els primers en dir-nos que es tractava d'un afer molt greu». Criado va reiterar que «la primera negligència, i la més greu, és quan l'hospital es va fer càrrec de la nena, perquè és un hospital de nivell 2 i per tractar casos com el de la nostra filla hauria d'haver estat de nivell 3». I va anunciar que portarà l'afer a la jurisdicció penal perquè «és un problema moral que no només té a veure amb nosaltres sinó amb tota la societat». I desitjant que un cas com el seu no es torni a repetir mai més, va anunciar que demanarà una nova cita amb el cap de Govern perquè «volem que ens doni la seva versió dels últims esdeveniments».

Criado també es va referir a la contradicció entre el SAAS que dóna la investigació per tancada i la ministra Rodríguez que va dir que encara està oberta i va plantejar altres dubtes. «Sembla que l'informe encarregat pel SAAS a un pediatra només vulgui contradir el que va fer la neonatòloga», va argumentar i va explicar que «aquest informe no estava previst en un principi, però el més greu és que se li doni tanta importància quan la nostra filla, una prematura de 25 setmanes, havia de ser tractada per un neonatòleg i no per un pediatra». I va insistir en que encara no «tenim el peritatge del forense sobre trasllats; en lloc d'aquest informe ens han tramès un informe fet per un catedràtic que no té res a veure».

El diccionari de la llengua catalana defineix la política com “el conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”. Des que he entrat en el món polític acostumo a sentir gent que m’afirmen no interessar-se per la política i aquesta afirmació m’ha fet i em fa reflexionar molt.

¿Quins són aquests afers públics que tracta la polí­tica?

No els citaré tots per no allargar-me massa, però sí uns quants d’ells: la sanitat, les jubilacions, polítiques fiscals, funcionament de l’administració, les campanyes de turisme, les beques dels estudiants, subvencions a entitats esportives, l’atur, l’economia, les qüestions socials...

¿Aquestes qüestions no interessen? No crec que per aquí vagi la cosa.

El que sí que entenc és que molts ciutadans no tenen temps ni ganes d’estar tot el dia pendents de les actuacions del Govern, els comuns o el Consell General. Molts no tenen ganes d’entrar en política activa per manca de temps o d’interès, per por de manifestar les seves opinions i per moltes altres raons.

Tot això és evidentment respectable, però el que és trist, al meu entendre, és aquest desprestigi tan gran que pateix ara la classe política, segurament justificat en molts casos però que ha fet que arribem a una situació que em preocupa molt.

Sentim al carrer que certes actuacions institucionals no agraden, però pocs fan el pas d’implicar-se a canviar les coses. Per sort o per desgràcia, l’única manera de canviar les coses és des de dins, buscant formar part dels òrgans decisoris que ens ha donat la democràcia.

Aleshores em pregunto... ¿què falla? ¿Què cal fer per canviar aquesta situació de manera que torni l’interès per implicar-se, per tenir ganes de treballar pel país?

Potser perquè és un món que conec bé, se m’acut repetidament que una de les vies que podrien ajudar seria la via de l’educació. Parlar-ne més amb els joves als centres educatius, enfortir els programes podria ser una manera de restablir la legitimitat de la democràcia. I llavors em ve al cap que potser no es potencia més perquè això no interessa a alguns.

El Consell General dels Joves va néixer l’any 2002 amb la voluntat de fer protagonistes de la vida política els alumnes de 3r o 4t curs de segona ensenyança de tots els centres.

Aquest és un projecte que té com a finalitat atansar els joves a la important tasca que desenvolupa el legislador, ja que els alumnes segueixen tot el procés des del moment que entra un projecte al Consell General fins que s’aprova la llei. Un altre objectiu és aconseguir un canal adequat que permeti als joves donar a conèixer les seves idees.

Quant el primer objectiu, malauradament els joves que han participat en l’edició d’enguany han tastat una de les cares més amargues i ingrates de la política, aquella en la qual el treball de mesos per elaborar una proposició de llei és llençat a les escombraries sense ni possibilitat de debatre-la. Aquest és el cas de la proposició de llei per a la regulació de l’avortament. Un text que curiosament va ser el més votat entre els mateixos alumnes perquè fos inclòs entre la selecció del jurat. Però no va ser l’únic, ja que també podríem fer referència a les proposicions de llei que manifestaven la voluntat de no deixar ningú sense cobertura sanitària, una altra que volia millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables, bancs d’aliments, creació d’un nou impost per a ajudes socials, ajudes per a l’accés a l’habitatge, propostes de millora de la democràcia a través de llistes obertes, iniciativa legislativa popular o referèndum.

Desgraciadament els joves han topat amb el mur de Demòcrates per Andorra, que diu “no” a qualsevol debat sobre temes sensibles. Però independentment dels temes en qüestió, el que és més greu i lamentable és que DA impedeixi als nostres joves debatre aquells temes que ells consideren més importants. Una pràctica inadmissible que demostra el tarannà dels demòcrates. Naturalment, els socialdemòcrates ens vam oposar a aquest vet.

Respecte al segon objectiu del Consell General dels Joves, és evident que l’actitud de DA impedeix als joves de gaudir d’un canal adequat per donar a conèixer les seves idees. Si ja són pocs els instruments de què disposen els nostres joves per participar activament en la política del seu país, mal favor els fem si deixem sense sentit i buit de contingut un dels pocs canals que fins avui dia els permetien exposar la seva opinió sobre els temes de l’actualitat política d’Andorra. En lloc de treballar per oferir més vies perquè els joves participin en la vida política del seu país, DA opta per silenciar un petit altaveu com és el Consell General dels Joves. Mal favor estan fent a la democràcia del nostre país.

¿Com volem doncs que els joves i grans s’interessin per la política si es veten els temes que plantegen? ¿Quin exemple estem donant als joves de la política? I el que és curiós del cas és que la censura arriba dels que repetidament s’omplen la boca de discursos en què sovint apareix el lema de “treballar per les properes generacions”. La realitat sovint contradiu aquestes paraules i aquí ens trobem davant d’un bon exemple. DA fa callar els nostres joves. DA silencia la veu del present i del futur d’Andorra. Aquesta és la seva visió de país.

Dijous passat escrivia en aquesta tribuna un article en què intentava posar en evidència la voluntat del Govern de DA de fer alarmisme amb el nostre sistema públic de seguretat social. La fórmula és senzilla. Els demòcrates intencionadament han impulsat el discurs de la por sobre la “suposada” insostenibilitat econòmica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per d’una banda avalar sense costos polítics unes brutals retallades socials i, de l’altra, permetre la contractació d’assegurances privades de jubilació. Fa uns dies em referia a l’estudi elaborat per l’empresa Vincles del grup d’assegurances del banc Crèdit Andorrà, el qual establia unes prediccions catastrofistes que el mateix Govern –via pressupost de l’Estat– ja corregia per a les previsions més properes en el temps.

I com deia, no és la primera vegada que, aquí i a fora, els bancs que tenen negoci en el sector de les asseguradores anuncien la fi del sistema públic de pensions. Un altre exemple el trobem a l’any 1997, quan la CASS i BIBM van publicar conjuntament un estudi que assegurava que l’any 2008 les despeses per pensions serien superiors als ingressos totals. Va arribar l’any 2008 i, abans que entrés en vigor la nova Llei de la Seguretat Social, els ingressos superaven àmpliament les despeses i, un cop la nova llei va entrar en vigor, els superàvits de la branca jubilació han estat més grans encara. Curiosament –o no– en l’estudi de Vincles no es fa cap referència a aquests antecedents.

Aquests estudis comparteixen, a més dels més negres pronòstics per a la sostenibilitat de les pensions, una clara ideologia dels seus autors, que estableixen intencionadament les adequades hipòtesis de partida que els permetin arribar als resultats que busquen. El resultat no és un altre que el d’arribar a la conclusió –repetida mediàticament de forma incessant– que la CASS farà fallida si no es prenen segons quines mesures.

Que quedi clar per a totes i tots els assegurats que un pla de pensions privat no és res més que l’estalvi acumulat d’aquell que pot anar fent guardiola al llarg de la seva vida. I que aquests estalvis estaran finançats per una entitat financera que els invertirà en el mercat segons els seus propis criteris. Uns fons que l’Estat no garanteix i que aquesta crisi ha demostrat que poden tenir grans pèrdues, sobretot per als petits estalviadors i cotitzants. Són molts els fons de pensions privats arreu del món que han fet fallida i han deixat en la ruïna els jubilats que hi havien confiat.

Arribats a aquest punt i, davant de la falta d’arguments, DA acusa els socialdemòcrates de voler apujar les cotitzacions en un moment que la situació econòmica ofega els negocis i les famílies. Ara volen fer passar el missatge que l’oposició només volem que la població pagui més a la CASS. Davant d’aquesta situació, cal explicar a la ciutadania la realitat del nostre sistema de seguretat social abans d’esbombar discursos trets de context que només busquen dinamitar les propostes polítiques del PS que únicament pretenen salvaguardar les pensions de jubilació de tots i totes.

¿Quina és la situació al nostre país? La branca de jubilació de la CASS disposa de reserves relativament importants (més de 900 milions d’euros) en comparació amb altres països i, per tant, disposem d’un marge de maniobra molt més ampli. El percentatge que paguem a la CASS per la branca de jubilació (10%) també és molt baix en comparació amb altres països. Amb la modificació de la Llei de la CASS que proposa DA, aquest percentatge s’incrementarà fins al 12%. Una mesura que compartim plenament ja que cal anar adaptant-se a l’esperança de vida actual i, cosa més important, cal conscienciar la gent que per assegurar la viabilitat de les pensions a mitjà i llarg termini s’haurà de cotitzar més.

Com va dir el meu company de partit i amic, Esteve López, fent un símil futbolístic, no podem cobrar unes pensions de primera divisió si paguem unes pensions de tercera divisió. És més, ¿sabeu quin és el percentatge de despesa de l’Estat en pensions amb relació al PIB? Doncs poc més d’un 2% quan la mitjana de la Unió Europea se situa en el 10%. ¿No hi ha camí doncs per assegurar la viabilitat futura de la CASS? És en aquest context que el grup parlamentari socialdemòcrata vam presentar una esmena a la modificació de la Llei de la CASS en què proposem que el percentatge de cotització a la branca de jubilació de les persones assalariades pugi un punt a partir de l’1 de gener del 2016 i un altre punt a partir de l’1 de gener del 2017. Ho plantegem precisament a partir de l’any 2016 per evitar assumir aquest increment en els moments actuals de dificultats econòmiques. A més, si s’acceptés aquest augment, el percentatge de cotització per jubilació se situaria en un 14%, quan la mitjana dels països de l’OCDE és del 19,6% i en països com Espanya, França o Alemanya aquest índex és del 28,3%, 29,3% i 27,1%, respectivament. Per tant, inclús així estaríem cotitzant a uns nivells molt més baixos que els països de la Unió Europea.

Els socialdemòcrates defensem que hem de cotitzar –més– i invertir –millor– en el sistema públic de pensions i no pas en plans de pensions privats. Perquè si el que es pretén és que tant les empreses com els assegurats invertim més diners per tal de mantenir i assegurar el nostre nivell de vida habitual en arribar a l’edat de jubilació, ¿per què no fer-ho en el sistema públic de pensions, que està garantit per mandat constitucional?

¿Deu ser perquè obligar les empreses i els assegurats a contractar plans d’estalvi complementaris privats ens portaria que molt del nostre diner estalviat fos gestionat pels bancs, a través de fons d’inversió col·lectiva, sense cap garantia, millorant d’aquesta manera els comptes de resultat de beneficis d’aquests?

Aquest seria un sistema de pensions que ens costaria més car, i amb molt de risc ja que les nostres pensions dependrien de l’estabilitat financera del moment. Per tant, el pitjor risc per a qualsevol ciutadà seria no invertir en el nostre sistema públic garantit de seguretat social.

Aquesta vegada, i ja és el segon intent fallit, tampoc serà possible que el Consell General dels Joves abordi el tema de l’avortament. La majoria absoluta de què disposa Demòcrates per Andorra (DA) a la cambra parlamentària ho ha impedit. Així es va decidir durant la reunió d’ahir de la comissió legislativa d’Educació per seleccionar les proposicions de llei que es discutiran. La regulació de l’avortament en els tres supòsits bàsics havia estat preseleccionada entre les propostes possibles per al Consell dels Joves de mitjans de març, però no va passar el tall dels parlamentaris, que són els que finalment acorden les proposicions que es tramitaran. Tant el grup socialdemòcrata com el grup mixt es van mostrar a favor d’incloure aquesta proposició a l’ordre del dia, però com passa en el funcionament habitual de les comissions legislatives, finalment es va imposar el parer de la majoria.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va lamentar “que aquesta continuï sent una qüestió de la qual no es pugui parlar” per l’oposició del copríncep episcopal a acceptar una regulació d’aquest tipus en cas que s’aprovés al Consell General. “Que els joves proposin aquesta regulació sobre l’avortament posa de nou en evidència que és una qüestió que preocupa avui dia a la societat”, va indicar la parlamentària socialdemòcrata.

La proposició de llei considerava que la societat ha anat evolucionant i s’havia de regular l’avortament en uns casos concrets: quan hi hagi malformació física o psíquica del fetus, quan hi hagi risc per a la vida de la mare o el fetus, i si la mare ha estat violada. L’avortament hauria de tenir lloc en tot cas en un centre sanitari, públic i privat, practicat per un especialista i amb l’ajuda social i psicològica garantida pel Govern. A més, el text proposava que “probablement, per poder ser aprovada aquesta llei hauria de ser votada en un referèndum pel poble andorrà, ja que d’una altra manera seria censurada pel copríncep episcopal”.

El PS va expressar a finals del passat mes de gener al copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, la voluntat de continuar defensant la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, així com la legalització del matrimoni civil entre persones del mateix sexe.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata lamenta el retard i la manca de transparència en les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany

Davant del retard, la passivitat i la manca de transparència del Govern al voltant del projecte de construcció d’una rotonda i un pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany, el president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat una bateria de preguntes per a ser respostes per escrit per l’executiu. Els socialdemòcrates lamenten que "el Govern de les rotondes" té totalment abandonada "una obra llargament reclamada per l'actual cap de Govern quan exercia de cònsol". A més, el retard en l’execució dels treballs està provocant "una extraordinària molèstia als veïns i vehicles que han de circular per aquest tram, inclosos els turistes". Es tracta d’una altra "obra faraònica de 3,5 milions d’euros" i, en aquest sentit, "lamentem el sobre cost generat pel retard".

Quins criteris es van valorar per l’adjudicació d’aquest projecte?; Quins són els requeriments tècnics i funcionals definits al plec de bases i que el projecte havia de complir?; Quina era la previsió de costos i de termini d’execució de l’obra?. Aquestes són algunes de les moltes preguntes que formula el president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, en relació al procés d’encàrrec d’aquest projecte. Qüestions que romanen sense resposta davant “la passivitat habitual” del Govern de DA.

I és que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3’5 milions d’euros mitjançant edicte els treballs de la citada rotonda. Gairebé cinc anys després, l’obra en qüestió encara està pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d’aquesta situació i, en relació a l’adjudicació de l’obra, Rios pregunta sobre el nombre d’empreses o UTE’s que es van presentar al concurs i les seves respectives ofertes econòmiques, sobre els criteris que es van emprar per prendre la decisió d’adjudicació i les valoracions finals de cadascuna de les ofertes.

Pel que respecta a l’estat actual de l’obra i la finalització de la mateixa, el president del Grup parlamentari socialdemòcrata demana explicacions sobre els motius de l’aturada així com del termini i l’import total previst pel seu acabament.

Andorra la Vella, 27 de febrer del 2014

El passat 20 de febrer el Partit Socialdemòcrata va organitzar una reunió informativa a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, en què sota el lema Evitem les retallades socials –i en un gest de responsabilitat política propi del principal partit de l’oposició que manté un compromís fidel amb la defensa dels drets socials– vam explicar a la ciutadania tot allò de què DA es nega a informar de manera transparent: les retallades socials que preveu la reforma de la Llei de la CASS.

Curiosament el mateix dia de la reunió, amb una maniobra de contorsionisme mediàtic que denota debilitat política, DA va contraprogramar una roda de premsa per acusar els socialdemòcrates de fer alarmisme amb la reforma de la CASS. Ara resulta que els demòcrates tenen dots divins ja que fan reacció del resultat d’una reunió que encara no ha tingut lloc. Però surrealismes al marge, el que és greu és l’anunci del president de DA, Carles Torralba, el qual va dir que ja explicaran la reforma de la seguretat social quan s’hagi aprovat. Ens trobem davant d’un nou mastegot a la transparència i, cosa pitjor, estem davant d’unes paraules que representen un insult a tots els ciutadans i ciutadanes d’Andorra. En altres paraules, Torralba va venir a dir que quan hagin fet totes les retallades socials i ja no es pugui fer res per frenar-les, aleshores ens les explicaran. Indignant.

Però tornem al fons de la qüestió: l’alarmisme. ¿Explicar als ciutadans les retallades en prestacions socials que preveu la reforma de la CASS és fer alarmisme? Confondre el dret a la informació que reconeix la nostra Constitució amb alarmisme és, si més no, sorprenent. I el pitjor de tot plegat és que curiosament DA és l’únic partit polític que està fent alarmisme amb el nostre sistema de seguretat social. I m’explico. Des del principi de legislatura, el Govern està impulsant la política de la por per la sostenibilitat econòmica de la CASS per aconseguir matar dos pardals d’un tret: tirar endavant una retallada de prestacions socials que paral·lelament permeti l’impuls de contractacions de sistemes de pensions privats i tot això avalat o justificat per una pretesa fallida econòmica del nostre sistema de seguretat social.

DA ens diu que “els diferents estudis actuarials sobre la viabilitat de la CASS assenyalen que la situació econòmica és insostenible”. I és clar, ens hem de preguntar si això és cert.

Per justificar aquestes brutals retallades el Govern argumenta que vénen avalades pels diferents estudis actuarials i les projeccions econòmiques sobre la branca de jubilació de la Seguretat Social que ha encomanat la CASS recentment, entre els quals l’elaborat per l’empresa Vincles del grup d’assegurances del banc Crèdit Andorrà.

Aquest estudi, datat del novembre del 2012, preveia, en les tres hipòtesis o escenaris que té en compte, el següent: que l’any 2012 la branca de jubilació tindria un superàvit d’entre 28,6 i 30,1 milions d’euros, superàvit que l’any 2013 oscil·laria entre els 28,9 milions (en la hipòtesi més optimista) i els 25,5 (en la hipòtesi més pessimista) i l’any següent, el 2014, entre els 20,7 i els 14,6.

Doncs malgrat la proximitat de les dates –és a dir fer previsions amb un parell de mesos o amb un o dos anys d’antelació–, l’estudi actuarial s’equivoca de forma espectacular. Segons la liquidació de comptes de la CASS, l’any 2012 el superàvit de la branca jubilació va ser de 41,7 milions d’euros. Per tant, aquesta xifra són 11,6 milions d’euros més del que preveia la hipòtesi més optimista de l’estudi actuarial. I si ens fixem en les dades que presentava el projecte de pressupost de l’any 2014 del Govern, l’estimació de superàvit per a l’any 2013 és de 34,2 milions d’euros (és a dir, 5,3 milions més que en la hipòtesi més optimista i 8,7 milions més que en la hipòtesi més pessimista). Mentrestant la previsió pressupostària per a l’any 2014 és d’un superàvit de 27 milions d’euros (és a dir, 7,7 milions més que els que ens diu l’empresa Vincles que es guanyaran en la hipòtesi més optimista i 12,4 milions més dels que ens diuen que es guanyaran en la hipòtesi més pessimista).

Com veieu, estem parlant de molts milions d’euros de diferència. ¿Com volen que ens puguem prendre seriosament l’estudi actuarial fet per una empresa privada vinculada al sector financer i d’assegurances per aconseguir que els ciutadans contractin plans privats de jubilació si les seves previsions immediates, les que es fan per al primer, segon i tercer any (no les que es fan amb 25 anys d’antelació!), s’equivoquen d’una manera tan espectacular i preveuen uns guanys de la branca de jubilació molt inferiors a la realitat? Calia alarmar la ciutadania per justificar la seva retallada, ¿oi? Calia posar la por al cos de tothom per aprimar el sistema públic de protecció social i engreixar el sistema privat de pensions, ¿oi?

I és que no és la primera vegada que, a Andorra o arreu, es demana a empreses estretament lligades al sector financer i de les assegurances privades que facin estudis actuarials sobre l’evolució de les pensions públiques de jubilació. Els resultats d’aquests estudis, com no podria ser d’una altra manera, sempre conclouen que els sistemes públics de pensions són insostenibles i que més aviat que tard entraran en crisi, per la qual cosa cal que la ciutadania comenci, ràpidament, a contractar alguna assegurança privada de jubilació. El negoci de les assegurances privades està en ràpida expansió i cal incentivar la població, amb una mica de por i algun estudi alarmista, a fer-lo créixer. Aquí a Andorra, a més de l’estudi de Vincles en tenim altres exemples. Però això ho deixo per a una altra ocasió ja que malauradament tindrem molt de temps per parlar d’aquests estudis intencionats.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat una bateria de preguntes per ser respostes per escrit per l’Executiu, en les que posa en relleu 'el retard, la passivitat i la manca de transparència del Govern' al voltant del projecte de construcció d’una rotonda i un pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. Els socialdemòcrates lamenten que 'el Govern de les rotondes' té totalment abandonada 'una obra llargament reclamada per l'actual cap de Govern quan exercia de cònsol'. A més, afegeixen que el retard en l’execució dels treballs està provocant 'una extraordinària molèstia als veïns i vehicles que han de circular per aquest tram, inclosos els turistes'. En aquest sentit, indiquen que es tracta d’una altra 'obra faraònica de 3,5 milions d’euros' i lamenten 'el sobrecost generat pel retard'.

La bateria de preguntes presentades pels socialdemòcrates estan encaminades a saber quins criteris es van valorar per l’adjudicació d’aquest projecte; quins són els requeriments tècnics i funcionals definits al plec de bases i que el projecte havia de complir; i quina era la previsió de costos i de termini d’execució de l’obra.

Els socialdemòcrates recorden que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3,5 milions d’euros mitjançant un edicte els treballs de la rotonda i denuncien que gairebé cinc anys després, l’obra encara està pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d’aquesta situació i, en relació a l’adjudicació de l’obra, Rios pregunta sobre el nombre d’empreses o UTE que es van presentar al concurs i les seves respectives ofertes econòmiques, sobre els criteris que es van emprar per prendre la decisió d’adjudicació i les valoracions finals de cadascuna de les ofertes.

Pel que fa a l’estat actual de l’obra i a la seva la finalització, Rios demana explicacions sobre els motius de l’aturada així com del termini i l’import total previst pel seu acabament.

Veure article original

No fa gaires dies vaig tenir l’oportunitat de llegir l’Esborrany de projecte de Llei qualificada de regulació del pla de pensions de la Funció Pública.

La limitació d’espai no em permet entrar en l’anàlisi acurada d’una llei que crec que està pensada més per oferir un nou producte financer a bancs/asseguradores que per assolir un sistema de jubilacions sostenible.

Vagi per endavant que em sembla un projecte molt agosarat, tenint en compte que ja hi ha una resolució del Tribunal de Batlles que veu indicis fonamentats d’inconstitucionalitat en la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal per entendre que pot vulnerar el principi d’igualtat (art. 6 CA) en no ser, ara per ara, exigida una contribució a les càr­regues de l’Estat segons la capacitat econòmica de cadascú de nosaltres (art. 37 CA).

D’entrada, sembla que retallar només les condicions de jubilació dels funcionaris no és gaire igualitari tampoc. I això sense entrar a debatre sobre l’efecte de les polítiques d’austeritat en indicadors com la demanada interna.

La llei ens proposa un canvi en el sistema de prestació per jubilació. Excepte una part del cos de policia que fa que contribueix a la seva jubilació des de l’inici de la seva tasca i dels que, per cert, l’esborrany de llei ni en parla, la resta dels funcionaris tenen un sistema de jubilació de prestació definida (establerta per llei). Ara passaran a tenir-lo de prestació contributiva (hauran de contribuir a la prestació de jubilació amb part del seu salari).

Val a dir que comparteixo, absolutament, el canvi en el sistema de prestació. Crec que és encertat que si s’ha de gaudir d’una prestació, s’hagi de contribuir al seu sosteniment.

El que passa és que si fins ara no ha estat qüestionat el sistema i la prestació per jubilació es concedia com un avantatge lligat al lloc de treball, no és just que ara qui hagi de suportar el que es podria definir com una mala previsió política siguin només els funcionaris. El just seria que la responsabilitat fos compartida: obligació de tots els funcionaris a contribuir a un fons de jubilació des de ja, però respecte del Govern de les condicions (import, prestacions i anys per causar-les) establertes fins ara, establint-ne de noves a partir de la nova llei, si s’escau. Cal pensar que el pressupost destinat a jubilacions dels funcionaris per al 2014 està xifrat aproximadament en 4,5 milions d’euros i que si es comença a proveir entre tots es reduirà dràsticament. Em sembla que els funcionaris ja perden llençols de passar de no pagar a fer-ho.

La seguretat jurídica és una garantia constitucional (art. 3.2 CA) i si les condicions han de canviar, fruit de noves necessitats, ja hi estic d’acord. Però el Govern també ha d’assumir la seva part de responsabilitat i observar un sistema de transició real per als qui no han organitzat la seva vida d’una altra forma, pensant que les seves condicions no es podrien esfumar d’un dia a l’altre.

Sé que hi ha qui creu que els funcionaris són uns privilegiats. Segurament els funcionaris són uns privilegiats si els comparem amb la gent que té condicions laborals més insegures. Seguint el mateix argument (per a mi erroni), aquestes també podrien considerar-se privilegiades si les comparem amb la gent que està a l’atur... Les comparatives sempre es poden fer amb múltiples referències. Afirmaríem amb la mateixa contundència que els funcionaris són uns privilegiats davant alguns empleats de banca, professionals liberals o titulars de grans patrimonis (per citar-ne tres exemples)? Crec que és just que cadascú defensi el que li correspon i que això no és un argument per acusar ningú de manca de responsabilitat.

Els funcionaris tenen els drets que tenen i el que ens hauríem de preguntar no és si ens semblen justos o no comparats amb els propis, sinó si ens sembla bé que unilateralment s’anul·lin les condicions laborals pactades. Què pensaria qualsevol si, d’un dia a l’altre, hagués de treballar quinze anys més per tenir dret a jubilar-se? (Casuística que es dóna per a determinats supòsits amb la nova llei). O si es rescindís unilateralment un contracte sense assumir cap mena de responsabilitat per incompliment?

El quid de la qüestió entenc que està en la reflexió respecte del grau de drets a què estem disposats a renunciar en pro d’un sacrifici, en termes del nostre cap de Govern, que em sembla que no s’exigeix de forma igualitària.
I és que no es pot parlar de sacrificis a fer per part, en aquest cas, dels funcionaris quan augmenten exponencialment els pressupostos en assessors de Govern o quan es perdonen 20 milions en un any a la banca, encara que sigui per error (en forma d’esmena legislativa, tot sigui dit).

Si hi ha errors que es corregeixin de forma immediata i, posats a demanar, que es depurin responsabilitats. Si parlem de sacrificis, a sacrificar-se tots!

O és que n’hi ha que han de ser més patriotes que d’altres?