El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat 46 esmenes al projecte de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Un dels objectius dels socialdemòcrates amb les modificacions proposades és donar un caràcter progressiu a l’impost. Així, per una banda es pretén que el mínim exempt a partir del qual s’hagi de pagar l’IRPF sigui de 30.000 euros, en comptes dels 24.000 previstos al text elaborat pel Govern. Aquesta quantitat s’incrementa també a 40.000 euros en alguns casos. A banda, s’estableixen dos tipus impositius per trams: els que tinguin una renda entre 30.000 euros i deu vegades el salari mínim interprofessional anual pagaran un 10% i els que tinguin una base de liquidació superior a deu vegades aquest salari (115.440 euros) pagaran un 20%.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va explicar que s’ha optat per aquest augment del mínim exempt en considerar que les persones amb una renda de fins a 30.000 euros “ja tenen una càrrega fiscal molt forta amb la imposició indirecta” i també “perquè cadascú pagui segons la seva capacitat”. Segons el màxim responsable del grup parlamentari socialdemòcrata, la intenció amb els canvis que defensen és que l’impost sigui “tan just com sigui possible” i també que “es reparteixi més la càrrega impositiva”.

Els socialdemòcrates troben, a més, que la introducció d’un tipus del 20% per a les rendes més altes pot afavorir la signatura dels convenis per evitar la doble imposició. “Ens preocupa que un tipus el 10% pugui suposar que d’aquí a poc temps alguns països diguin que és massa baix, i per això proposem un 20% per al tram amb rendes molt elevades. D’aquesta manera, la mitjana del gravamen estaria per sobre del 10%”, va assenyalar Rios. El grup parlamentari recorda que aquesta llei és un “pilar bàsic” en el procés d’obertura econòmica, en crear un impost homologable amb els països de l’entorn europeu. “És una mesura de reactivació i diversificació econòmica imprescindible”, afirmava el grup un comunicat.

Altres esmenes introdueixen canvis en les reduccions per motius familiars. Per una banda, el grup vol augmentar de 750 a 2.500 euros la reducció per fill menor de 25 anys, així com per cada ascendent major de 65 anys, sempre que convisquin amb l’obligat tributari i no percebin rendes superiors al salari mínim.

En aquest mateix apartat, defensa que l’import màxim deduïble per aportacions a plans de pensions no superi els 2.500 euros, enfront dels 5.000 que fixa el projecte de llei. Segons Rios, aquesta quantitat està “massa inflada” en el text redactat per l’executiu amb la finalitat d’afavorir els plans de pensió privats. També s’aposta perquè les indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, les prestacions per incapacitat absoluta o invalidesa i les que es rebin per serveis socials i sociosanitaris estiguin exemptes.

D’altra banda, els socialdemòcrates volen que l’IRPF sigui tan senzill i simple com sigui possible, i que se segueixi el mateix model dels països de l’entorn europeu, motiu pel qual defensen una única base de tributació. “No té sentit diferenciar entre dos tipus de renda, la general i la de l’estalvi”, afirmen. Els socialdemòcrates volen també que tributin els dividends i les participacions en beneficis.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata critica que els demòcrates hagin demanat una pròrroga per presentar esmenes. Per Rios, és “preocupant” que el Govern i el grup parlamentari demòcrata “no estiguin sincronitzats”, situació que denota “una certa dificultat interna” per tirar endavant el nou impost. A més, Rios va afegir que el vot a favor o en contra dels socialdemòcrates a aquest projecte de llei dependrà de “com evoluciona en comissió la qüestió”.

El Partit Socialdemòcrata va informar ahir que ha presentat 46 esmenes al projecte de llei de l'impost de les persones físiques (IRPF). La proposta del PS és una única base de tributació que inclogui les rendes del treball i de l'estalvi, i gravar amb un 10% a partir dels 30.000 euros i amb un 20% a partir dels 115.000 euros, corresponents a deu vegades el salari mínim. A més, vol incrementar de 750 a 2.500 euros la deducció per fills i ascendents a càrrec, i en canvi, reduir de 5.000 a 2.500 euros la deducció per a plans de pensions. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va explicar a l'ANA que l'objectiu de les esmenes és doble: «d'una banda fer l'impost més simple, i de l'altra fer-lo més just». Rios també va assegurar que la recaptació que s'aconseguiria amb aquest model seria similar a la del model del Govern, ja que per una banda les rendes inferiors a 30.000 euros no tributarien, però en canvi no hi hauria bonificació del 50% fins a 40.000 euros. El PS també proposa que tributin els dividends i les participacions en beneficis. L'objectiu de les esmenes presentades pel grup parlamentari socialdemòcrata és que l'IRPF sigui «més simple i més just». I opta per una sola base de tributació que englobi totes les rendes, tal com també va proposar el grup mixt. Rios va argumentar que «entenen que una persona que cobri 2.000 euros ja contribueix a través de les figures impositives indirectes», i que en canvi, «les persones amb rendes de més de 10.000 euros mensuals tenen capacitat per fer una contribució superior a l'Estat». I va afegir que «la proposta del Govern d'un únic tipus al 10% pot provocar que en un futur els països amb els quals volem signar convenis de no doble imposició ens obliguin a apujar-lo». Les esmenes del PS també volen «incorporar factors socials» com ara augmentar les deduccions per fills i ascendents a càrrec fins a 2.500 euros, ja que consideren que en la proposta del Govern «es quedaven curtes tenint en compte el nivell de despesa que pot generar un fill». També entenen que és excessiva la deducció màxima en el cas de disposar de plans de pensions, ja que creuen que les aportacions superiors a 200 euros mensuals haurien de tributar per evitar que aquests instruments es converteixin en una fórmula «per no pagar tant IRPF».

Rios va destacar les esmenes per evitar que les indemnitzacions per acomiadament, les prestacions d'invalidesa i les ajudes socials estiguin subjectes a l'IRPF. I va apostar per complir el mandat constitucional de contribuir segons les possibilitats de cadascú, per sobre del de tenir un model fiscal homologable.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va presentar ahir tres preguntes per a la sessió del Consell General que se celebrarà el proper 7 de desembre. Les interpel·lacions a l'Executiu es refereixen als talls produïts als accessos amb França, a les actuacions de l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) durant el 2013 i a la situació de les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

Davant dels problemes d'accés a Andorra des de França que s'han succeït en els darrers dies per raons meteorològiques, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, pregunta al Govern sobre les mesures que estan previstes en cas de que es donin noves situacions de mal temps que puguin afectar els accessos amb el país veí.

D'altra banda, tenint en compte que l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) té com a objectius posicionar Andorra com a destinació de negocis i desplegar el pla d'implementació de l'obertura econòmica, el màxim dirigent del Grup Socialdemòcrata pregunta a l'executiu sobre el nombre d'empreses estrangeres que s'han instal·lat a Andorra durant el 2013 gràcies a les gestions d'aquest organisme. Finalment, les dades del Servei d'Estadística referents a les oficines d'Ocupació revelen d'una banda que hi ha dos terços de desocupats andorrans o residents de més de vint anys d'estada i, de l'altra, que la majoria dels aturats tenen entre 40 i 59 anys, una edat crítica per retornar al mercat laboral. Per aquest motiu, el mateix Rios demana al Govern si té previst posar en marxa un programa específic per donar una sortida laboral precisament a les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir tres preguntes perquè siguin respostes oralment pel Govern en la sessió que celebrarà el Consell General el dia 5 de desembre. Una d’elles fa referència als talls que s’han registrat en els últims dies als accessos amb França per raons meteorològiques. En concret, el president del grup, David Rios, demana sobre quines són les mesures que estan previstes en cas que es donin noves situacions de mal temps que puguin afectar els accessos amb el país veí.

D’altra banda, Rios s’interessa també pel nombre d’empreses estrangeres que s’han instal·lat a Andorra durant el 2013 gràcies a les gestions d’An dorra Desenvolupament i Inversió (ADI), així com el nombre de negocis que s’han internacionalitzat amb el seu suport. El màxim dirigent del grup parlamentari socialdemòcrata recorda en l’exposició de la pregunta que aquest organisme té com a objectiu, entre altres, posicionar Andorra com a destinació de negocis i desplegar el pla d’implementació de l’obertura econòmica, engegat el 2011 amb el projecte de Monitor Grup, esdevenint un dels motors de la iniciativa Actua, que pretén captar inversió estrangera i ajudar les empreses andorranes en la internacionalització.

Finalment, Rios demana al Govern si té previst posar en marxa un programa específic per donar una sortida laboral a les persones desocupades d’entre 40 i 59 anys. El parlamentari socialdemòcrata recorda que, segons les dades d’Estadística, hi ha dos terços de desocupats andorrans o residents amb més de vint anys d’estada i la majoria tenen entre 40 i 59 anys, una edat crítica per retornar al mercat laboral.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Socialdemòcrata presenta les esmenes a la llei de l'IRPF que defensen un impost més senzill, just i equitatiu

El President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, ha presentat 46 esmenes al Projecte de llei de l'impost de les persones físíques (IRPF). Les esmenes busquen fer efectiu el mandat constitucional que s'estableix en l'article 37 de la Carta Magna en virtut del qual totes les persones han de contribuir a les despeses públiques, segons la seva capacitat econòmica, en el marc d’un sistema fiscal just, fonamentat en els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals.

En primer lloc, i amb la intenció de que el impost sigui el més senzill possible, les esmenes dels socialdemòcrates proposen una única base de tributació perquè "no té sentit diferenciar entre dos tipus de renda, general i de l'estalvi", tal i com es proposa en el projecte de llei.

En segon lloc, els socialdemòcrates defensen el caràcter progressiu de l'impost mitjançant dues vies. D'una banda, s'introdueix una reducció sobre la base imposable en concepte de mínim personal que deixa exempt un import de 30.000 euros (el qual s’incrementa a 40.000 euros en alguns casos) i d’altres reduccions addicionals per compensar les càrregues familiars de l’obligat tributari. I de l'altra, s'estableixen dos tipus impositius que s’apliquen per trams, en funció del nivell de renda obtinguda. En aquest sentit, en el primer dels trams la base de liquidació estarà compresa entre zero i deu vegades el salari mínim interprofessional anual i se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 10%. Mentrestant, el tram de base de liquidació igual o superior a deu vegades el salari mínim interprofessional anual se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 20%.

En tercer lloc, el Grup Socialdemòcrata planteja canvis importants pel que respecta a la reduccions de la càrrega tributària per motius familiars. Més concretament, els socialdemòcrates defensen un augment de la reducció de 750 euros a 2.500 euros per als obligats tributaris  que tinguin un descendent que sigui menor de 25 anys així com per cada ascendent que sigui major de 65 anys sempre i quan es pugui acreditar que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen i no percebin rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional anual. En aquest apartat també destaca una altre modificació que afecta a les reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries. Així, els socialdemòcrates defensen que l'import màxim deduïble per les aportacions i contribucions a plans de pensions no podrà superar els 2.500 euros a l'any (al projecte de llei es fixa en el 5.000 euros a l'any).

En quart lloc, les esmenes del Grup Socialdemòcrata plantegen l’exclusió de les exempcions referents als dividends i les participacions en beneficis. A l'altra costat de la balança, s'inclouen noves exempcions com ara les indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat del treballador, les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per la seguretat social d’Andorra o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa i les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per la normativa de serveis socials i sòciosanitaris vigent a Andorra.

Finalment, Rios destaca que "aquesta Llei constitueix un pilar bàsic del procés d’obertura econòmica del Principat, en la mesura que suposa la creació d’un impost sobre la renda de les persones físiques homologable a l’existent en altres països del seu entorn, la Unió Europea i l’OCDE i afegeix: "És una mesura de reactivació i diversificació econòmica imprescindible".

Andorra la Vella, 27 de novembre del 2013

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata pregunta al Govern sobre els talls produïts als accessos amb França

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat avui tres preguntes per a la sessió del Consell General que se celebrarà el proper 7 de desembre. Les interpel•lacions a l'executiu es refereixen als talls produïts als accessos amb França, a les actuacions de l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) durant el 2013 i a la situació de les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

Davant dels problemes d'accés a Andorra des de França que s'han succeït en els darrers dies per raons meteorològiques, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, pregunta al Govern sobre les mesures que estan previstes en cas de que es donin noves situacions de mal temps que puguin afectar els accessos amb el país veí.

D'altra banda, tenint en compte que l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) té com a objectius posicionar Andorra com a destinació de negocis i desplegar el pla d'implementació de l'obertura econòmica, el màxim dirigent del Grup Socialdemòcrata pregunta a l'executiu sobre el nombre d'empreses estrangeres que s'han instal•lat a Andorra durant el 2013 gràcies a les gestions d'aquest organisme.

Finalment, les dades del Servei d'Estadística referents a les oficines d'Ocupació revelen d'una banda que hi ha dos terços de desocupats andorrans o residents de més de vint anys d’estada i, de l'altra, que la majoria dels aturats tenen entre 40 i 59 anys, una edat crítica per retornar al mercat laboral. Per aquest motiu, el mateix Rios demana al Govern si té previst posar en marxa un programa específic per donar una sortida laboral precisament a les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

Andorra la Vella, 26 de novembre del 2013

El grup parlamentari demòcrata va demanar una nova pròrroga al termini per presentar esmenes a la llei de la CASS i a la de l’IRPF. Els taronges, segons van indicar fonts properes, volen acabar de revisar les modificacions proposades amb més calma. La petició ha causat sorpresa en  l’oposició, especialment entre els socialdemòcrates, que ahir sí que van fer arribar al registre del Consell General els canvis que volen introduir als dos textos. El seu president, David Rios, va qualificar la situació com a “surrealista” i va apuntar que, al seu entendre, evidencia que no hi ha tanta unitat com es vol fer veure entre els parlamentaris i el Govern.

“Constatem que els dos grups de l’oposició ja han presentat les esmenes i el que dóna suport a l’executiu encara demana més temps”, va indicar el parlamentari encampadà, que va qualificar la situació com a “anòmala”. Així, va apuntar que “el Govern va per una banda i el grup per una altra”.

I és que, per a Rios, amb l’IRPF existeixen diferències importants dins de la majoria. “És una llei en la qual no acaben de creure i on tot són pegues”, va manifestar el president del grup socialdemòcrata, que va recordar que “el Govern ja la va entrar tard”. També va expressar “preocupació”  perquè “parlem d’una llei important i això no li fa cap favor”.

El conseller socialdemòcrata al Comú d’Encamp, Joan Sans, opina que la negociació de les transferències i les competències entre els comuns i el Govern farà que l’“escletxa” de Demòcrates per Andorra (DA) “encara sigui més gran”. Segons el polític encampadà, actualment ja hi ha sensibilitats diverses al partit demòcrata, i en l’àmbit local assegura que en més d’una ocasió s’ha vist desacord a la majoria però “encara són capaços de dissimular”.

Sans no confia que la delimitació de les competències avanci clarament i menys que quedi resolta en aquesta legislatura. L’inici de les negociacions ja no ha anat per bon camí, segons el socialdemòcrata, pel fet que els comuns haguessin de renunciar a set milions d’euros amb la congelació de les transferències. Amb les negociacions, Sans creu que el fet que la majoria dels comuns siguin del mateix partit que el Govern farà que “en alguns casos s’obri l’escletxa, i que en els casos on encara són capaços de dissimular aquesta escletxa es faci més gran”.

Fins i tot, el socialdemòcrata apunta que “això dels grups de reflexió que s’ha començat a veure en alguna parròquia potser ho veurem en altres”, ja que assenyala que hi ha sensibilitats molt diverses. Pel que fa a la parròquia d’Encamp concretament, Sans opina que aquesta “escletxa” s’ha vist en alguna ocasió, però que “han estat capaços de mantenir-la i curar-la”, i ha fet referència especialment a “quan algun conseller més díscol no va voler seguir la posició de l’equip”. El problema principal per Sans és que no són els mateixos interessos els d’UP que els de DA, i que les sensibilitats socials són diferents.

A més, Sans critica que en alguns casos la disciplina de vot ha fet que alguns consellers hagin d’actuar en discrepància amb el que voldrien defensar. Opina que això s’ha donat en diverses ocasions, i de fet ell mateix en algunes sessions de consell de comú ha demanat als consellers que votin obeint a les seves conviccions, com va fer recentment amb la votació de la proposta per modificar la Llei de protecció dels entorns de patrimoni cultural. En aquest cas, considera que hi havia consellers de la majoria que tampoc hi estaven a favor però que van haver de cedir, tot i que ell creu que “disciplina de partit sí, però amb un límit”. A més, diu que els ciutadans van donar el seu suport a unes llistes perquè pensaven que hi hauria coses que no es tocarien, “i s’han acabat tocant”.

D’altra banda, el conseller socialdemòcrata també lamenta que el fet de tenir un cònsol del mateix partit que el Govern no hagi afavorit gens la parròquia. Considera que no s’ha fet prou pressió cap a l’executiu perquè apostés per Encamp, i que això es veu reflectit, per exemple, en el fet que el pressupost del 2014 encara no inclogui cap partida per a l’hotel Rosaleda.

El conseller de la minoria comunal del PS a Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, va alertar que l’any vinent es pot arribar a fregar el límit d’endeutament al comú si la corporació manté la mateixa línia i segueix incrementant el deute. Areny va explicar que el comú es troba al 80% del límit, però que la situació serà “preocupant” si a partir d’ara no es rebaixa el deute.

El Partit Socialdemòcrata (PS) farà un pas més en la proposta sobre l’accés a la nacionalitat, no només perquè, en línia amb el que diu el Consell d’Europa, proposarà que el passaport andorrà es pugui obtenir un cop el ciutadà ha fet deu anys de residència al país. També perquè, en paral·lel, defensarà postulats fins ara no plantejats, com ara el vot dels residents a les comunals. En la roda de premsa posterior al comitè directiu celebrat ahir, el president i el primer secretari de la formació, Vicenç Alay i Pere López, van anunciar que el partit començarà a treballar en una proposta de modificació de la Llei de la nacionalitat, que a més a més, “posarà sobre la taula el debat i deixar la hipocresia sobre la doble nacionalitat”, va assegurar Alay.

Els responsables de la formació van aclarir que començaran a treballar ara i malgrat que el president del partit va indicar que “simplement hem pres l’acord per poder-ho tenir aquesta mateixa legislatura”, poc després tant ell com Pere López aclarien que el calendari dependrà de la càrrega de feina del que queda de mandat i també de la durada del mateix. El primer secretari del partit va precisar que es tracta d’un “compromís” que, en tot cas, “tindrà traducció de cara als pròxims programes electorals”.

MÉS ENLLÀ

Aquesta mateixa legislatura el PS ja va tornar a portar el debat de la nacionalitat al Consell. Aquell cop es plantejava poder accedir al passaport als 15 anys de residència. Després de la crisi interna i la divisió, el nou PS defensarà uns postulats que van molt més enllà. Sobre el vot dels residents, Alay va assenyalar que el partit entén que han de tenir “capacitat per expressar-se, manifestar-se i participar de la vida política”, i que “ho plantegem a nivell de les comunals”, però no va entrar en cap concreció més perquè, va indicar, es tracta d’un treball que encara s’ha de fer. En termes similars es va referir a la doble nacionalitat que es planteja ara per ara com un “debat” i que és una qüestió, a més, que va més enllà d’una simple modificació legislativa, ja que el doble passaport està explícitament prohibit a la Constitució. Alay va assenyalar que es tracta de propiciar “treure’ns la careta, si volem o no volem”.

PATRIMONI CULTURAL

Els socialdemòcrates també van explicar que encomanaran un estudi jurídic sobre la proposició de llei dels comuns que pretén modificar els entorns de protecció dels béns declarats de patrimoni cultural. López va manifestar que “és un tema que ens preocupa” i que, d’aquí, l’oposició dels  seus consellers comunals al text legislatiu. El partit entén que es tracta d’una competència del Govern que “quedarà en mans comunals” i considera que els canvis no van “en una línia encertada”.