El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que les xifres que el pressupost d’enguany destina a la justícia són “de les més baixes dels últims anys”. En concret, el primer secretari de la formació, Pere López, va explicar que la partida per a aquest concepte s’ha reduït un 25% amb relació al 2011, de manera que ha passat de 9,5 a 7,5 milions d’euros. I això està passant, segons el PS, en uns moments en què la justícia “té serioses dificultats per tirar endavant la seva tasca del dia a dia” i necessita cada vegada més recursos humans i materials per portar a terme la tasca que té encomanada, i també per construir la seva nova seu. “És una contradicció més entre el que DA manifestava al seu programa electoral i el que finalment ha fet, la qual cosa demostra que la justícia no és una prioritat per als demòcrates”, va manifestar López.

Els socialdemòcrates critiquen que durant el debat del pressupost la majoria no acceptés cap de les esmenes que pretenen precisament incrementar els recursos de la justícia. Una d’elles apostava per destinar-hi mig milió d’euros que tenen com a finalitat la realització d’obres públiques i l’adquisició de les aplicacions informàtiques que la justícia necessita per modernitzar-se. “Sembla que DA no vulgui que tinguem una justícia eficient i amb recursos”, va recalcar López, que va criticar també que durant el debat del projecte de pressupost es parlés de moltes qüestions que no hi tenen relació, com l’IGI o els terminis de preavís dels lloguers, i en canvi aquesta qüestió quedés “en un segon pla”.

El PS va criticar també que el Govern hagi aparcat momentàniament la reforma global de l’administració pública, quan és una altra de les grans reformes amb què DA es va comprometre a la passada campanya electoral, i hagi optat per prioritzar tan sols les modificacions dels complements de jubilació dels funcionaris. El primer secretari del partit va afirmar que aquest és “un plantejament erroni i equivocat” i posa de manifest “la incapacitat dels demòcrates per tirar endavant les promeses que van fer”. “El que es necessita és una reforma global de l’administració, i no només pedaços”, va argumentar López. A més, el dirigent socialdemòcrata va lamentar que l’executiu no utilitzi “el bon treball” que durant la passada legislatura es va fer en aquest àmbit, fet que dóna ara com a resultat que quan gairebé es compleixen tres anys de legislatura, “tota la feina estigui per fer”, la qual cosa farà, segons la seva opinió, que segurament la qüestió quedi pendent per a la propera legislatura.

Pel que fa a la intenció del Govern de regular el dret de vaga aviat, tal com va anunciar el ministre portaveu, Jordi Cinca, López va opinar que serà un altre “pedaç” si no es fa conjuntament amb la reforma del Codi de relacions laborals. “Ens deixa desconcertats que es vulgui fer per separat la regulació d’aquestes dues qüestions”, va afegir. López creu que la nova regulació en aquest àmbit ha de comportar “que el paper dels sindicats surti reforçat” perquè la legislació en vigor no ha suposat que fins ara s’hagin pogut constituir sindicats en el sector privat.

El Partit Socialdemòcrata critica que la partida pressupostària d'enguany per al departament de Justícia sigui inferior a la de l'any passat. Segons el primer secretari, Pere López, ara caldria més pressupost que mai per la necessitat de recursos que té la Justícia. Els socialdemòcrates també lamenten que el Govern només hagi encarat la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris i no una reforma més global de la Funció Pública.

El primer secretari del PS, Pere López, afirma que està sorprès perquè el pressupost d'enguany per al departament de Justícia s'ha reduït un 25% respecte del de l'any anterior. Ateses les necessitats, diu, s'hauria d'haver augmentat perquè "en un moment en què hi ha plena consciència que la justícia necessita més recursos informàtics, materials i espais, el departament té menys pressupost que mai".

López també ha acusat el Govern de fugir d'estudi pel fet de reformar només els complements de jubilació dels funcionaris. Al seu parer, caldria encarar el debat amb una reforma global de la Funció Pública, que ahir l'executiu ja va deixar clar que no és prioritària. El líder socialdemòcrata considera que els demòcrates posen excuses per justificar l'incompliment d'una promesa electoral. Creu que "no s'ha fet perquè no han volgut, no han sabut o no hi ha hagut la intenció" perquè, diu, després de dos anys i mig i amb una àmplia majoria "no es pot arribar al febrer del 2014 i dir que hi ha molta feina" perquè "han tingut temps de sobres". Quant a l'anunci que el Govern presentarà un projecte de llei per regular el dret de vaga, el primer secretari del PS ha dit que no acaba d'entendre que es diferenciï del codi de relacions laborals, text en el qual treballa el grup parlamentari de DA.

Veure article relacionat

Al següent link podreu descarregar l'arxiu d'àudio de l'entrevista a Pere López, primer secretari del Partit Socialdemòcrata, al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira: Ningú és perfecte 29.01.2014.

El cap de Govern ha anunciat que esgotarà la legislatura.
Un altre escenari seria difícil d’explicar amb una àmplia majoria de 22 consellers i amb la gran majoria de reformes anunciades a tràmit parlamentari o encara sense presentar. Per això em sembla absolutament raonable l’anunci del cap de Govern en aquest context. S’ha de tenir en compte que queda pràcticament tota la feina per fer perquè fins ara tot han estat anuncis i bones intencions.

Aquesta voluntat d’esgotar la legislatura pot ser positiva per a l’oposició, que tindrà més temps per preparar-se...
El que és clar és que el PS és avui dia l’única alternativa sòlida que hi haurà a les properes eleccions. Estem en una fase de forta embranzida en aquest any 2014, raó per la qual com més temps tinguem per estructurar- nos, aparentment és millor per a nosaltres.

¿Què pensa de la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris que el Govern diu que té enllestida?
A hores d’ara per a mi és impossible fer una valoració d’aquesta negociació perquè se n’ha volgut mantenir el Partit Socialdemòcrata al marge, i també com a grup parlamentari, i no tinc cap informació més enllà de les converses que hagi pogut tenir amb algun membre dels sindicats o el que hagi pogut llegir als mitjans de comunicació. Per tant, jo intento sempre opinar de coses que conec i a hores d’ara m’és impossible pronunciar-me sobre una cosa que em sembla que no està tancada i de la qual no tinc informació.

¿Era aquesta per vostè una reforma prioritària o n’hi ha d’altres de més importants que es podien haver iniciat abans?
Amb aquesta qüestió està passant igual que amb altres, es va crear una il·lusió i una expectativa molt gran amb el projecte de DA que posteriorment s’han anat transformant en decepció, en malestar i en queixa per part dels ciutadans. D’una reforma en profunditat de l’administració, que era una de les seves promeses electorals, s’han quedat de moment tan sols en una reforma dels complements de jubilació dels funcionaris. No dic que aquesta no sigui també una qüestió important, però en tot cas el que van anunciar o van vendre políticament és que farien una reforma en profunditat de l’administració, i ara sembla que no hi haurà una reforma de la Llei de funció pública, sinó tan sols d’aquest aspecte en concret dels complements de jubilació.

Una altra gran qüestió de la legislatura és l’IRPF, i aquest sí que està també pràcticament enllestit. ¿Què en penseu?
Crec que és bo per al país que hi hagi un IRPF, perquè el més lògic és que tothom hagi de pagar impostos. Tot i això, aquest no és el model d’IRPF dels socialdemòcrates, ja que buscàvem un model més adequat per a un país com el nostre. Sabem que perquè sigui possible l’obertura econòmica i perquè la nostra economia s’internacionalitzi és necessari un IRPF. Pel que fa al model, nosaltres pensem que hauria de respondre a qui més té, més paga, com passa a tot arreu. En aquest sentit s’ha optat per un IRPF que no és prou just perquè hi ha un únic tipus per a totes les rendes. Nosaltres el que volíem és que per a les rendes més elevades hi hagués un segon tipus del 20%, perquè s’ho poden permetre i perquè contribueixin així més a les despeses de l’Estat.

¿Amb el nou marc fiscal hi haurà prou ingressos per a les despeses de l’Estat?
La veritat és que fer previsions sobre la recaptació és complicat perquè el Govern de DA va fer unes modificacions en les lleis que va aprovar el Govern del PS i ara s’ha vist que han tingut un impacte molt rellevant. Crec que el nostre model fiscal encara no està prou madur per determinar quina és la xifra d’ingressos que es pot assolir i estic segur que DA acabarà reconeixent alguns dels errors greus que ha comès en aquesta matèria, com ha estat per exemple la qüestió de l’IGI bancari o les deduccions que s’han introduït a l’impost de societats, que han tingut un cost molt important per a les finances públiques.

El cert és que cada dia es perden ingressos procedents de l’IGI bancari, motiu pel qual el PS creu que és una qüestió que cal resoldre immediatament i fins i tot ha presentat una proposició de llei en aquest sentit.
Cada dia que passa el Govern perd entre 60.000 i 70.000 euros i per tant pensem que aquesta és una qüestió urgent i no podem acceptar els comentaris sobre que el Govern estava posant solució a aquesta qüestió, quan ens consta que no és així. El ministre de Finances és conscient de la situació des de mitjans de l’any passat, quan ja es va veure amb la primera liquidació d’IGI que l’impacte seria molt gran, i en deu mesos no l’he sentit parlar sobre aquesta qüestió ni l’he vist gaire preocupat perquè se li hagin escapat vint milions d’euros. Davant d’aquesta situació no ens podíem quedar de braços plegats, sense proposar una solució.

¿Com s’entén que s’hagi actuat tan ràpidament per abaixar l’IGI de les estacions d’esquí i en canvi no s’hagi presentat una solució a aquest problema?
És inexplicable. Nosaltres no estem en contra que les estacions d’esquí tinguin un tipus reduït, però creiem que el tipus més just no és de l’1% sinó que seria del 2,5%, igual que és aquest impost reduït a França i Espanya. En tot cas hauria de ser el ministre de Finances el que ens expliqués com és que es modifica aquest aspecte a través de la llei del pressupost, que no és el lloc per fer-ho, i en canvi no s’hagi plantejat fer el mateix amb l’IGI bancari.

Ara ja hi ha altres sectors que també demanen un IGI més reduït que el que paguen.
Nosaltres creiem que no hi ha uns sectors més importants que uns altres, sinó que és una qüestió de competitivitat. Pensem que és just que els sectors que tenen un tipus normal a França o a Espanya també tinguin un tipus normal a Andorra. I els que tinguin un tipus reduït en aquests països també l’han de tenir a Andorra, per mantenir el diferencial de preus.

Per tant, les estacions d’esquí o el transport de passatgers o altres, que a Espanya o a França tenen un tipus del 10%, no tenen la mateixa situació de competitivitat que sectors com el comerç, per exemple, que als països veïns paguen el 21%. Per tant, creiem que és just que els sectors que a Espanya i França tenen un 10% tinguin a Andorra un tipus reduït, que hauria de ser d’entre el 2,5% i el 3%.

Segons vostès, les discrepàncies en el si del Govern no han permès avançar en les reformes pendents.
Els que segueixen l’actualitat política de prop crec que veuen que el que està governant el país en realitat és el grup parlamentari. El Govern vol fer una sèrie de coses i el grup parlamentari demòcrata o bé no li deixa fer-les o bé les esmena. En aquest sentit, el grup és el que marca el calendari i alenteix l’activitat en un intent d’acontentar els uns i els altres. Per això veiem que les reformes no arriben i les esperances que hi havia en el Govern s’estan convertint en decepcions.

El PS ha estat crític amb el projecte de pressupost per enguany. ¿No s’ha d’anar en la via de reduir el dèficit i augmentar les inversions?
Nosaltres hauríem fet un pressupost molt diferent del que han presentat els demòcrates. En primer lloc, l’hauríem fet sense tanta retallada social pel que fa a la CASS reduint altres partides, i també seria diferent, per exemple, quant a la política d’inversions, ja que essencialment el que volen els demòcrates és convertir Andorra en una seqüència de rotondes una darrere d’una altra. DA no ha volgut acceptar ni una de les nostres esmenes i veiem que al pressupost del 2014 no hi ha diners per a les escoles, ni per a la seu de la justícia ni per a un parc tecnològic per a les empreses que vinguin de fora, etc. Però sí que veiem que hi ha un excés d’obra pública en carreteres, amb un concepte molt peculiar de com activar l’economia, que en tot cas nosaltres no compartim.

El PS ha criticat les incompatibilitats en què incorren alguns càrrecs de DA. ¿Què proposen per acabar amb aquestes incompatibilitats?
Aquesta és una qüestió que el president del grup parlamentari ha tret d’una manera molt valenta, perquè és el que molta gent pensa però ningú gosa dir. Crec que ens hauríem de plantejar molt seriosament fer una llei d’incompatibilitats a escala nacional i segurament s’hauria d’incloure en la nostra cartera, tot i que tenim molts projectes per al 2014, o bé hauria de formar part del nostre programa electoral.

El ministre portaveu va dir que tothom ha de poder participar en política...
A nosaltres ens sembla molt bé que tothom pugui participar en política, el que passa és que els assalariats no ho poden fer i tan sols ho fan les persones que tenen rendes. Per això tenim la classe política que tenim i que respon als interessos que respon. Estaria molt bé una llei que permetés excedències tant al sector públic com al privat perquè qualsevol persona que tingués vocació política, encara que no tingués ingressos gaire importants, ho pogués fer i pogués aportar el seu granet de sorra a la vida política andorrana.

¿Veu possible un front de centreesquerra en les properes eleccions generals?
Les eleccions encara queden molt lluny i nosaltres estem treballant per oferir als ciutadans una alternativa sòlida, cosa que s’ha de demostrar aquest 2014. Parlar d’eleccions no és ara el que ens preocupa. L’únic que està fent oposició és el PS, en què continuen militant les persones rellevants que hi havia abans.


“S’hauria de canviar el reglament perquè més persones poguessin accedir a la prestació per desocupació”

El Govern acaba d’anunciar un nou contracte amb el Cirque du Soleil…
Valoro que el Govern faci accions perquè vinguin turistes, però és un projecte sobre el qual tinc molts dubtes: el cost, la posada en escena, la mala sort que hi va haver amb el temps, tot i que això no és controlable... Crec que aquest projecte té un cost molt important si el comparem amb altres i se n’haurà de cuidar la posada en execució perquè l’any passat hi va haver molts errors pel que fa, per exemple, a la pàgina web.

El ministre ha revelat també finalment el projecte previst de fer una font al riu per atreure més turistes...
És gairebé inexplicable que poc després que el ministre va presentar el projecte de la font el seu grup parlamentari votés una esmena per suprimir la partida del pressupost per portar-la a terme. Per això, com he dit abans, sembla que cada dia és més patent que qui governa a Andorra és el grup demòcrata. Sobre el projecte en si, quan el conegui amb més detall podré opinar amb criteri.

L’executiu ha destacat recentment que diversos indicadors econòmics posen de manifest que potser som a l’inici de la recuperació. ¿Què li sembla?
El ministre Alcobé hauria de ser prudent perquè ja ens va anunciar un inici de recuperació el 2012. Penso que, per exemple, el fet que s’hagin obert més comerços pot respondre a moltes qüestions. Crec que encara no hi ha prou indicadors en positiu per poder parlar d’una recuperació econòmica. La xifra de visitants o la de les importacions encara estan molt per sota de les que hi havia el 2008.

El Partit Socialdemòcrata sempre ha demanat més mesures per reactivar l’economia. ¿Es pot incidir més en aquest àmbit?
Creiem que es pot incidir en l’economia i, en aquest sentit, vam presentar una proposició de llei el 2012 i hem donat idees del que es podia fer, per exemple, al sector de l’automòbil o pel que fa a les energies renovables. S’ha de tenir clar que cap de les iniciatives que es puguin tirar endavant posarà fi a la crisi econòmica, però evidentment és clar que totes elles hi ajuden. El que hem vist, però, és que la nostra proposició va ser rebutjada i que no acaben d’arribar aquestes mesures d’estímul per a diferents sectors de l’economia.

Vostès han criticat especialment la política del Govern per fer front a l’atur.
La nostra preocupació més gran en aquests moments és que de totes les persones que estan inscrites com a aturades només poc més d’un centenar tenen dret a cobrar la prestació per des­ocupació, i el que s’hauria de fer és obrir les condicions perquè hi hagués més gent que pogués accedir a les ajudes. I és que no és evident que moltes d’aquestes persones puguin trobar feina en els propers mesos, raó per la qual s’hauria de canviar el reglament que hi ha en aquest àmbit perquè més persones tinguessin dret a aquesta prestació. A més, s’ha de recordar que hem proposat una assegurança d’atur contributiva en una de les esmenes a la llei de la CASS.

¿Creu possible un acord per al juny sobre les competències dels comuns en vista de com han començat les negociacions?
Vist des de fora, amb les manifestacions que fan els cònsols o el ministre Riberaygua, ens quedem bastant perplexos per quin ha pogut ser l’ambient en les reunions que han tingut lloc. El que nosaltres estem fent és treballar en un text propi des del PS i farem públiques les nostres propostes quan estiguin finalitzades. Creiem que és una més de les decepcions que s’afegeixen al projecte de DA.

¿Què li sembla la polèmica sobre els préstecs preferents? S’ha deixat entreveure que el PS no va preveure controls suficients...
Que el desembre del 2013 es pretengui donar la culpa del seguiment d’unes subvencions a un Govern que va acabar la seva activitat el maig del 2011 em sembla poc seriós. La feina de l’ADI és fer un seguiment i els mecanismes de control estaven previstos.

L’Administració pública és un dels principals sectors que ha de permetre que el país surti de la crisi en què ens trobem des de fa anys.

Si bé és cert que no és l’únic actor que hi contribueix (la banca, els empresaris i la resta de col·lectius, conjuntament amb els ciutadans, també hi participen) és imprescindible tenir uns serveis públics àgils, eficients, transparents i formats per personal motivat i eficaç per poder afrontar els nous reptes d’un món global. Fins aquí crec que tots podem estar-hi d’acord.

Abans d’anar més lluny m’agradaria recordar que l’abast de l’acció de l’Administració és tan ampli que engloba la totalitat de les activitats que es generen al país. Van des dels sectors bàsics com ara l’educació, la sanitat i la seguretat ciutadana fins a la protecció del medi ambient, l’atenció a les dones maltractades o el calendari d’activitats culturals.

És lògic pensar que, a més qualitat de serveis públics, més i millor servei rebran els ciutadans en les seves gestions quotidianes.

Davant d’aquest escenari diàfan, malauradament només podem constatar un balanç de resultats molt pobre per part del Govern de DA i del seu grup parlamentari, que disposa de majoria absoluta.

En gairebé tres anys d’acció amb prou feines presenten uns resultats que tenen com a mesura estrella unes retallades de salaris mediàtiques i poc efectives i una reforma del sistema de pensions que no aporta altra cosa que uns aplaudiments electoralistes i un empobriment evident d’uns treballadors públics que ja han anunciat que portaran la qüestió davant dels tribunals.

Paradoxalment, al programa electoral de DA s’hi pot llegir entre moltes coses que el seu pla d’acció contemplava “revaloritzar el personal de l’administració” mitjançant l’impuls d’un model que prioritzi l’excel·lència i el treball de l’individu, “avaluant l’Administració segons paràmetres generals i estàndards internacionals”. Ben poca cosa hem vist en aquests àmbits.

Era i és urgent plantejar una reforma global del funcionament de l’Administració amb un full de ruta clar i un calendari realista, fixant objectius mesurables que han de ser coneguts i avaluats.

Què cal fer, doncs?

En primer lloc cal fer un pla que identifiqui els requisits necessaris previs a la posada en marxa de la reforma. Això significa alinear els objectius de l’Administració amb els dels treballadors públics, establir el personal qualificat per tirar-lo endavant, fixar el temps a dedicar-hi, compartir les mateixes necessitats entre els diferents sectors, identificar els punts forts i crear un clima de confiança.

En segon lloc, aquest pla ha de ser capaç de generar una visió global d’allò que volem aconseguir, responent a la pregunta següent: com ha de ser l’Administració pública d’Andorra?

Per respondre, hem de partir de principis clars que han de ser l’eficiència (en la gestió dels recursos), l’eficàcia (en l’assoliment dels objectius), la transparència (en tots els processos) i l’avaluació constant (en la presentació i la millora de resultats).

Aquest pla també podria tenir uns límits clars com, per exemple, que el resultat final no pot ser ni més car ni més gran ni més complex ni més rígid que el model actual.

Com es fa?

Avaluant el funcionament dels diferents departaments, identificant els nusos de baixa productivitat, fixant objectius, realitzant enquestes de satisfacció per part dels ciutadans, publicant resultats, lluitant contra l’absentisme, estudiant el clima de treball, estimulant els treballadors més motivats, innovant, en definitiva, introduint eines de gestió.

La llista d’accions que es poden emprendre a cost pràcticament zero podria ser més llarga i segurament entre tots trobaríem moltes més propostes ben interessants.

Tampoc podem oblidar que es pot reformar la llei de la Funció Pública, on es regulen alguns aspectes relacionats amb els tipus de contracte, les retribucions, la jubilació o les sancions. Ja existeix abundant documentació, informes i recomanacions sobre com es pot abordar aquest tema.

Estic fermament convençut que ara és tan sols una qüestió de voluntat política i de diàleg.

Fins quan haurem d’esperar?

La consellera de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany per PS+Independents, Cèlia Vendrell, va explicar a l'ANA el seu punt de vista en relació a la negociació entre el Govern i els comuns sobre les competències. Vendrell consideran que les estructures dels comuns han de continuar existint, però que hi ha competències comunals que han de passar a ser estatals i que la paraula «coordinació» no li molesta. En aquest sentit, va assegurar que hi ha d'haver una relació entre les administracions, i tot i que «evidentment els comuns perdrien sobirania però hi guanyaria el ciutadà».

La consellera de l'oposició al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, considera que hi ha certes competències que haurien de passar a ser estatals «perquè l'evolució de la societat ho requereix». Vendrell va posar l'exemple els registres de comerços, que haurien de passar a ser competència del Govern per evitar que el ciutadà hagi de passar per dos filtres.

Vendrell va afegir que la reacció dels comuns davant de la proposta feta pel Govern «ha estat virulenta», i que entén que per a un cònsol en mandat sigui difícil d'acceptar que els comuns deixin de tenir tant de pes com fins ara, però la consellera va assegurar que !si ho mirem des d'un punt de vista nacional i pel bé del ciutadà, aquesta proposta del Govern no hauria de ser tan difícil d'aprovar» una vegada ben analitzada i posant sobre la taula tot el que faci falta.

Reunió de la directiva del PS amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. La formació, mitjançant un comunicat, manifesta que les dues parts es comprometen a mantenir un diàleg fluid i permanent dins del marc constitucional i de respecte a les institucions. Ahir van traslladar al Copríncep la voluntat del PS de continuar defensant la despenalització de l'avortament en tres supòsits, i que s'oposaran frontalment a la reforma de la seguretat social per les retallades socials que implicarà.

Aquesta fotografia testimonia la visita durant dues hores ahir a la tarda del president del PS, Vicenç Alay, i del primer secretari de la formació, Pere López, amb el Copríncep episcopal. El socialdemòcrates expliquen, a través d'un comunicat, que la reunió es va desenvolupar enmig d'un bon clima i que les dues parts s'han compromès a mantenir un diàleg permanent. Vicenç Alay i Pere López han transmès a Joan-Enric Vives la preocupació pel manteniment de l'Estat del benestar fruit de les retallades socials que impulsa el Govern de DA. En aquest sentit, han expressat l'oposició frontal a la reforma de la Seguretat Social que vol impulsar la majoria.

Alay i López, d'altra banda, han refermat davant del Copríncep la voluntat del PS de continuar defensant la despenalització de l'avortament en tres supòsits així com la legalització del matrimoni civil entre persones del mateix sexe sempre dins del marc constitucional. El president i el primer secretari del PS van insistir ahir que la defensa d'aquests projectes legislatius per part dels socialdemòcrates sempre s'enfocarà des del diàleg i la voluntat d'acord amb la institució del Copríncep episcopal i, en cap cas, des de la confrontació. El PS ha traslladat al Copríncep el respecte escrupolós cap a la institució que Joan-Enric Vives representa i que, en cap cas, s'ha qüestionat la seva condició de cap d'Estat.

Veure article relacionat

El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit al Consell General una proposició de llei per modificar la Llei de l’impost general indirecte (IGI) perquè el sector financer pagui igual que abans de l’entrada en vigor d’aquest impost. La proposta dels socialdemòcrates és que estiguin gravats el conjunt de productes financers amb un tipus del 5,5% i no només les comissions com fins ara, que estan gravades amb un 9,5%. El text vol garantir que el canvi no repercutirà negativament en els usuaris i, en aquest sentit, conté una disposició transitòria per garantir que la seva entrada en vigor no pot comportar la modificació de les condicions financeres vigents en aquest moment.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, i el primer secretari del PS, Pere López, van comparèixer ahir conjuntament en roda de premsa per explicar el contingut de la proposició de llei. Rios va afirmar que la proposició de llei és fruit del treball conjunt entre el grup parlamentari i el partit, i que si es feia la presentació a la seu del PS era per demostrar “una vegada més” la “bona sintonia” que hi ha entre el grup parlamentari i el partit. Segons va explicar el president del grup socialdemòcrata, l’impacte que pot tenir la disminució de la recaptació de l’IGI bancari en relació amb les projeccions que s’havien fet és important si es compara, per exemple, amb el dèficit de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

Rios va assenyalar que la proposició de llei té dos objectius bàsicament: el primer, que la modificació no comporti cap increment dels serveis contractats avui en dia pels clients i, el segon, que el canvi sigui assumible per la banca, “com a sector important que és de la nostra economia”.

El text entrat a tràmit parlamentari consta de tan sols cinc articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Un dels aspectes destacables de la proposició de llei és que es passa de gravar únicament les comissions, “fet que va ser el gran triomf del grup demòcrata en el moment de l’aprovació de la Llei de l’IGI”, a gravar tots els productes financers, que “és el que nosaltres sempre vam defensar”.

D’altra banda, el tipus, que actualment és del 9,5% i només afecta les comissions, passaria a ser del 5,5% per a la totalitat de les operacions, “amb la qual cosa calculem que s’obtindria la mateixa recaptació que abans que s’aprovés aquest nou impost”. Tot i així, els socialdemòcrates entenen que cal ser molt “prudents” perquè a hores d’ara no disposen de dades fiables per determinar amb exactitud quin és el tipus necessari per mantenir la recaptació de l’IGI bancari al mateix nivell que el que s’ingressava amb l’ISI. “És evident que el Govern disposa de dades internes molt més fiables que poden corroborar si aquest tipus és el correcte o hauria de ser una mica més alt o més baix. En tot cas, és un punt de partida i el percentatge que finalment s’apliqui no serà el nostre cavall de batalla”, va manifestar Rios. El president del grup socialdemòcrata va insistir que la modificació no ha de comportar increments en els serveis contrac tats pels usuaris, tot i que per assegurar aquest punt s’incorpora una disposició transitòria que ho determina de manera expressa. “Això no vol dir que demà els nous serveis no puguin tenir uns preus superiors, però això seria pel mateix mercat”, va puntualitzar Rios.

Per la seva banda, López va manifestar que en un temps en què les finances públiques, tant les del Govern com les dels comuns, es caracteritzen pel dèficit crònic que arrosseguen i en què es volen aplicar “retallades” en l’àmbit social, a través per exemple de la nova Llei de la CASS, no es pot permetre que un dels sectors més importants de l’economia del país vegi reduïda la seva contribució a les arques públiques “de manera significativa”. Segons es pot llegir en l’exposició de motius de la proposició de llei, “la situació actual representa un benefici tributari per al sector bancari que, a la vegada, no ha repercutit en una disminució dels costos de les operacions financeres per als clients-ciutadans”.

Les previsions que fan els socialdemòcrates basant-se en les dades de liquidació de què disposen, corresponents als nou primers mesos de l’any 2013, és que al llarg de l’any passat el Govern haurà deixat d’ingressar uns 20 milions d’euros per aquest concepte respecte del 2012. “Vista la inoperància del Govern i de la majoria demòcrata davant d’aquesta situació, ens ha semblat que no ens podíem quedar de braços plegats i per això creiem que s’ha de corregir de la manera més ràpida possible”, va indicar López. El primer secretari del PS va recordar que la contribució del sector financer a les arques públiques ha disminuït “de forma substancial” pel fet que només les comissions estan gravades.

D’altra banda, López va assenyalar, igual que va fer Rios, que la proposició no pot suposar cap increment dels costos dels serveis financers que els ciutadans tenen actualment contractats. Segons va argumentar, es tracta d’una “bona solució tècnica a un problema que té el país, encara que evidentment sigui esmenable i revisable”.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a tràmit parlamentari la proposició de llei per modificar l'IGI bancari. Es vol que tots els productes financers tributin, i no sols les comissions bancàries com fins ara. Els socialdemòcrates també proposen una disposició transitòria per garantir que els bancs no puguin augmentar els serveis ja contractats arran d'aquest augment impositiu.

L'objectiu de la proposició socialdemòcrata és que es gravin amb tipus del 5,5% totes les operacions financeres, a fi que la recaptació per l'IGI bancari sigui similar a la que s'aconseguia amb l'ISI, sense que sigui un llast per la competitivitat de les entitats financeres. Per aquest motiu no s'enrocaran en el gravamen de l'impost.

Rios manté que la modificació de l'IGI bancari no suposarà cap augment per als serveis ja contractats per l'usuari. Per garantir-ho, la proposició de llei conté una disposició transitòria a aquest efecte.

Tot i que temen que el grup de DA no prenguin en consideració la proposta, els socialdemòcrates mantenen l'esperança que l'acceptin i es pugui debatre en comissió. Sí que esperen el suport del grup mixt, ja que la proposició està inspirada en una proposta similar preparada l'any 2010, quan tots els consellers formaven part del mateix partit.

Veure vídeo i article relacionat