El Partit Socialdemòcrata ha ofert la mà estesa al Govern per treballar conjuntament tres temes que consideren «cabdals per al país». Així ho va proposar ahir el primer secretari del partit, Pere López, en una reunió mantinguda a la tarda amb el cap de Govern, Toni Martí. El socialdemòcrata li va proposar el que va definir com un «triple acord per Andorra», i que inclou la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre el Govern i els comuns.

Pel PS aquests tres temes són fonamentals i han de marcar «l'esdevenir de les properes generacions». I partint d'aquí consideren necessària l'aliança amb l'actual Govern per tal d'ajudar a agilitzar, desencallar i en conseqüència accelerar totes les negociacions. «És indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de temes essencials», va exposar López durant una roda de premsa posterior a la reunió mantinguda al Govern, perquè consideren que és el que necessita ara mateix la ciutadania andorrana. El socialdemòcrata, que es va negar a parlar de pacte d'Estat, va assegurar que no s'han plantejat «ni excloure ni incloure ningú» (en relació a l'altre partit, Socialdemocràcia i Progrés), i que tampoc es un tema que es comentés durant la reunió amb Martí.

Fent referència a l'acord per la fiscalitat, els socialdemòcrates consideren indispensable l'aplicació d'un l'IRRPF durant aquesta legislatura, i estan disposats a donar suport al projecte del Govern, malgrat que en un inici el model d'impost sobre la renda del PS distava molt del que proposava Demòcrates per Andorra. A més, també obren la porta a aprovar el projecte de llei de bases de l'ordenament tributari (presentaran «un important volum d'esmenes» però «no tocaran l'esperit de la llei»), i estan disposats «a donar suport a la solució alternativa que es pugui proposar des del Govern» en relació al conflicte per l'IGI bancari.

Pel que fa a les relacions amb Europa, es PS «es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern en aquest trajecte» de negociacions.

Finalment, i en relació al debat sobre les competències, el partit assegura que es pot reformar sense haver de tocar la Constitució i es mostra disposat a col·laborar amb tot el que necessiti el Govern.

No és un xec en blanc / Davant una possible decepció dels votants socialdemòcrates per voler pactar amb el Govern, López va respondre que malgrat són tres temes importants, «no són els únics i n'hi ha d'altres on seguirem fent una oposició frontal i dura perquè les diferències són insalvables», com és el cas de la llei de la CASS o les jubilacions dels funcionaris. A més, va voler recordar que la intenció d'aquest triple acord és contribuir «a agilitzar, però en cap cas s'està oferint un xec en blanc al Govern». En d'altres paraules, que no es tracta d'aprovar totes les seves lleis sense debatre-les.

La proposta del PS es va forjar en el si del Comitè Directiu del partit, reunit el passat 25 de febrer, després de constatar les problemàtiques que era indispensable que es resolguessin durant aquesta legislatura, va explicar López. Ahir es va formalitzar en forma de carta, que López va lliurar a Martí.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va oferir ahir una “mà estesa” al Govern i al grup parlamentari de DA per “agilitzar i desencallar reformes cabdals”, com ara el nou marc fiscal, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre l’executiu i els comuns.

López va exposar aquest Triple acord per Andorra en una reunió amb Toni Martí, durant la qual li va lliurar una carta amb els eixos de la proposta.

En roda de premsa posterior a la trobada, el mandatari socialdemòcrata va voler deixar clar que la iniciativa “en cap cas és un pacte d’Estat, sinó un acord puntual sobre qüestions que considerem cabdals”. En aquest sentit, va remarcar que “aquests temes són molt importants, però no els únics importants per al PS”, ja que hi ha una sèrie de “línies vermelles” que el Govern ha traspassat i amb les quals no hi ha possibilitat d’acord. “Hi ha reformes com la dels serveis sociosanitaris, les jubilacions dels funcionaris o la llei de la CASS, davant les quals mostrarem una oposició frontal”, va assegurar.

En qualsevol cas, la proposta d’acord té com a objectiu que s’avanci en qüestions com ara l’IRPF, que malgrat les diferències entre els models apuntats pel PS i DA, López considera “prioritari per a la prosperitat del país”, i per aquest motiu va expressar la voluntat que “pugui ser aprovat i entri en vigor aquesta legislatura”. També en l’àmbit de la fiscalitat, el PS vol donar un impulsa a l’aprovació del projecte de llei de bases de l’ordenament tributari i la reforma de l’IGI per corregir la pèrdua de recaptació bancària.

Quant a les relacions amb Europa, López va assegurar que farà “costat al Govern en el camí cap a l’acord d’associació i el desplegament de l’acord monetari”, i pel que fa a la delimitació de competències, va qualificar-la de “reforma inajornable a la qual ens comprometem a aportar tot el treball efectuat pel partit”.

López va destacar que Martí va rebre la proposta “de forma positiva” i va mostrar l’esperança que la iniciativa “no quedi en paper mullat”. També va indicar que “ni s’inclou ni s’exclou ningú” del triple pacte, en referència a la possibilitat que s’hi pugui sumar Socialdemocràcia i Progrés.

COMUNICAT DE PREMSA

El PS proposa al Govern un "Triple Acord per Andorra"

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, s'ha reunit aquesta tarda amb el cap de Govern, Antoni Martí, per entregar-li una carta en què es manifesta que "els socialdemòcrates estem disposats a treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra".

En moments de dificultats com els actuals, el Partit Socialdemòcrata entén que "és indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de temes que són essencials per al futur del país". En aquest escenari, i com a principal força de l’oposició, el Comitè Directiu del PS, reunit el passat 25 de febrer va acordar presentar formalment al cap de Govern un “Triple Acord per Andorra”.

La iniciativa del PS té com a element essencial la voluntat de "treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra". En aquest sentit, "les ciutadanes i ciutadans d’Andorra necessiten de la col•laboració de les dues principals forces polítiques del país per avançar cap a un futur pròsper".

Com indica el seu nom, la proposta de “Triple Acord per Andorra” inclou tres temes (Fiscalitat, Relacions amb Europa i Delimitació de competències entre el Govern i els Comuns) que els socialdemòcrates consideren “fonamentals ja que marcaran l’esdevenir de les properes generacions".


Andorra la Vella, 20 de març del 2014

El Partit Socialdemòcrata (PS) està disposat a ajudar el Govern a “agilitar i desencallar” algunes de les reformes cabdals per al país i que, segons el seu parer, s’haurien de tancar abans que acabi la present legislatura. Així ho va anunciar ahir el primer secretari de la formació, Pere López, després de la reunió que va mantenir amb el cap de Govern, Antoni Martí, per entregar-li una carta amb la proposta, que segons va manifestar no significa “un xec en blanc” a l’executiu, ja que el grup parlamentari votarà cada projecte basant-se en el redactat final.

El PS manifesta en la carta que en uns moments de profunda crisi econòmica “és indispensable que els dos principals partits polítics encarem conjuntament una sèrie de qüestions que són essencials per al futur del país”. Per aquesta raó es proposa un “triple acord per Andorra”, en tres matèries que consideren fonamentals: la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències entre el Govern i els comuns. López va explicar que tot i les diferències existents amb els demòcrates pel que fa a l’IRPF, una Andorra amb aquest impost “és millor que una sense”, i va indicar que el PS vol donar suport a l’executiu sobre aquest punt “davant les veus alarmants” que s’han sentit darrerament sobre la seva implantació.

En aquest sentit, els socialdemòcrates creuen que l’IRPF ha d’entrar en vigor abans que acabi la legislatura. A més, el PS està disposat també a impulsar l’aprovació del projecte de llei de bases de l’ordenament tributari, per al qual han preparat “un important volum d’esmenes de caràcter essencialment tècnic”. L’objectiu en aquest àmbit, segons va dir López, és que l’Agència Tributària disposi d’eines suficients per fer la seva feina i, segons va afirmar, el PS comparteix “bastant” el model dissenyat pel Govern.

I finalment, pel que fa a la fiscalitat, es tractaria de solucionar la qüestió de l’IGI bancari, per a la qual cosa els socialdemòcrates fins i tot estarien disposats a la solució alternativa que proposi el Govern “en el cas que sigui tècnicament millor que la proposada pel PS”.

El PS ofereix també la seva col·laboració per assolir el millor acord d’associació possible amb la Unió Europea (UE) i pel que fa a l’adaptació de la legislació a l’Acord Monetari. “El PS es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern en aquest trajecte”, es pot llegir a la carta lliurada a Martí.

El tercer tema del “triple acord per Andorra” impulsat pel PS seria la delimitació de competències entre l’administració central i la comunal. En aquest cas, el partit considera que és “una reforma estructural inajornable” a la qual el PS pot aportar tot el treball que ha realitzat al llarg dels últims mesos. “Entenem també que aquesta reforma s’encabeix perfectament en el marc de la nostra Constitució”, afirma la formació a la missiva.

López va indicar durant la presentació de la proposta del PS que tenia la percepció que el cap de Govern l’havia acollit de manera positiva i que en els propers dies totes dues parts es posaran de nou en contacte per continuar parlant. El primer secretari del PS va posar èmfasi també en el fet que no volen que l’acord sigui “paper mullat”, sinó que volen fer un treball “seriós” i “amb visió d’Estat” sobre totes les qüestions esmentades, vista la rellevància que tenen per al futur del país. “Són temes en els quals podem arribar a una mínima entesa”, va remarcar López, que va descartar que es tracti d’un pacte d’Estat. La iniciativa del PS es fa sobre la base de l’acord pres el passat 25 de febrer pel comitè directiu. 

Educar ciutadans, que participin, que s’impliquin, que tinguin criteri…, que siguin membres actius de la societat i s’interessin pels afers col·lectius.

Gairebé tres dècades de treball a Educació compartint aquests principis i procurant dur-los a la pràctica amb l’alumnat, des del convenciment que un model democràtic no s’explica, s’ha de viure i practicar des de la infantesa.

Traslladant els models democràtics a les escoles, els alumnes han anat participant cada vegada més de la vida dels centres i par­ròquies amb les assemblees de classe, de centre i els consellets de comuns.

Ens queixem del desencís que mostren els ciutadans per la política, per tot allò que va relacionat amb la gestió pública... I quan, amb una voluntat de servei públic, destines hores i dies a la política, a millorar les lleis que permetran una societat més justa i equitativa, sovint et desencoratges de veure que, malgrat els esforços, no acabes d’arribar al ciutadà i que no té en consideració aquest esforç i treball (tots els polítics són iguals).

Si ets una mica optimista acabes, però, sent positiva i creient que el potencial d’un país són les persones i que, treballant bé des de la base, educant els infants i joves en la ciutadania, tot plegat pot millorar.

En aquest context descobrim sorpresos que Demòcrates per Andorra impedeix que els nostres joves puguin exercir un dels drets més democràtics: debatre un tema del seu interès (l’avortament en els tres supòsits).

Quina lliçó de democràcia participativa! Com els podem mirar als ulls, amb la cara ben alta i oferir-los la seva participació al Consell General dels Joves, però vetada? No serveixen les excuses ja que independentment del tema triat els estem dient que en democràcia tot no es pot debatre, que tot no es pot parlar...

Ara DA justifica la censura amb l’argument que els joves no són suficientment madurs per debatre segons quins temes. Sens dubte, estem davant d’un bon exemple d’immaduresa política i de poc respecte als valors democràtics. Es tractava d’una oportunitat preciosa per tractar un tema complex, però del seu interès, i ajudar-los a explorar els arguments a favor i en contra, a entendre els propis, a comprendre les opinions contràries tot i no compartir-les, a respectar-les.

Els nostres joves ja descobriran amb el temps que en el joc democràtic existeixen poders fàctics que mouen molts fils, que no tot és fàcil ni lineal, que cal lluitar i treballar de valent per canviar coses, però personalment com a dona, mestra, ciutadana, demòcrata i política crec fermament que la decisió presa per DA de no parlar sobre el tema de l’avortament al Consell General dels Joves, ha estat molt desencertada i generarà entre els nostres joves (i la resta de ciutadans) encara més desconfiança en el sistema.

La democràcia és un bé molt preuat i fràgil, i cap país que es vulgui anomenar demòcrata pot permetre’s aquestes situacions.

«L'informe jurídic sobre la proposició de llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural presentada pels comuns detecta que hi ha 11 punts d'inconstitucionalitat» en el text, segons va explicar ahir la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili. L'informe, que el partit va encarregar a un professor universitari en dret urbanístic, demostra que la proposició dels comuns «treu competències al Govern pel que fa a la protecció del patrimoni», quan la Constitució és clara en aquests termes: «segons l'article 34, és l'Estat qui ha de garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra».

Per altra banda, Gili també va destacar que «la modificació que proposen va en contra del propi objectiu pel qual es va elaborar la Llei de patrimoni», l'any 2003. Com a exemples va posar els articles 8, 9 i 10 d'aquesta llei, en els quals se l'hi atribueix al Ministeri de Cultura ordenar la reparació dels danys causats en béns d'interès cultural, l'autorització del canvi d'ús d'un monument i els «drets de tempteig i retracte», sobre les «transmissions oneroses» de la propietat de determinats béns d'interès cultural.

A més a més, Gili també va destacar que «Andorra ha signat diversos tractats internacionals en els quals es compromet a conservar el seu patrimoni».

Finalment, un altra punt que preocupa especialment als socialdemòcrates és «la rebaixa que estableix el text de 100 mestres a 20 metres en els entorns de protecció del patrimoni cultural». En aquest sentit, Gili va explicar que «a França els metres cautelars són 500» i per tant, «20 ens sembla una animalada». A part, aquest canvi podria generar que «els propietaris que durant més de 10 anys han complert la Llei ara demanin indemnitzacions per no haver pogut fer obres durant aquest temps», cosa que podria suposar «una despesa important per al Govern».

Per tot, «veiem que la modificació que proposen els comuns podria perjudicar el patrimoni cultural del país» i per tant, «demanem al Govern el criteri desfavorable a la proposició dels comuns, i al grup parlamentari de DA que, com farem nosaltres, hi votin en contra al Consell General».

LES COMPETÈNCIES // La consellera socialdemòcrata va voler deixar clar ahir que la Llei del patrimoni cultural «no és delimitació de la llei de competències», i que per tant, ha de ser una qüestió que tracti l'Executiu i no els comuns. De fet, el ministre de Cultura, Albert Esteve, va fer unes declaracions el mes de novembre passat sent molt critic amb la proposició dels comuns i en les quals deixava clara la seva postura: «La conservació d'un bé d'interès cultural és una competència del ministeri» i afegia que no podia ser «que el Govern proposi i els comuns disposin» en funció dels seus interessos particulars. En aquest sentit, Gili va dir que «compartim aquest primer anàlisi del ministre», que, per altra banda, «és el més indicat per fer-lo».

La consellera socialdemòcrata també va voler posar de manifest que el procés que ha seguit la modificació de la Llei d'entorns de protecció i en la qual s'hi està barrejant «un debat de competències», fa témer al PS que «la llei de competències acabarà portant més despesa a l'Estat que no estalvi i també serà lenta de dur a terme», ja que, «si totes les competències han de passar per l'anàlisi dels comuns, en comptes d'anar àgils i tenir-la enllestida aviat, haurem de multiplicar cada punt per set».

ESMENES / La proposició de modificació de la Llei del patrimoni cultural feta pels comuns, però, no és la definitiva, tot i que gairebé. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va assegurar que tant els cònsols com DA «estem d'acord que caldria fer esmenes de redacció, però en cap cas formals sinó de forma». La cònsol d'Andorra la Vella va reconèixer que hi ha vocabulari en el text que es «podria malinterpretar». Per tant, va parlar de «matisos» i d'eliminar «càrrega de subjectivitat».

La proposició de llei de modificació de la Llei de patrimoni cultural d’Andorra presentada pels comuns conté 11 punts que són inconstitucionals en buidar de contingut la competència que té el Govern en aquesta matèria segons l’article 34 de la Constitució. Aquest és el resultat de l’informe jurídic que va encarregar el Partit Socialdemòcrata (PS) a un professor universitari especialista en dret urbanístic, les conclusions del qual van donar a conèixer ahir en roda de premsa. Per aquesta raó, els socialdemòcrates demanen que el criteri que el Govern ha de presentar sobre el text abans del proper 25 de març sigui desfavorable i que el grup parlamentari demòcrata hi voti en contra al Consell General.

La consellera general i secretària d’organització del PS, Rosa Gili, va manifestar ahir que es tracta d’una proposició de llei que ja els preocupava des del principi i que ara tenen més clar que no ha de tirar endavant. I és que el text més que protegir el patrimoni cultural el que faria és desprotegir-lo perquè deixaria sense competències el Govern en aquesta matèria i les passaria als set comuns. “Hi ha tota una sèrie de canvis que fins i tot van en contra de la finalitat inicial de la llei, que és la protecció del patrimoni cultural”, va explicar Gili.

Els punts d’inconstitucionalitat que detecta l’informe jurídic coincideixen en el fet que es buida de contingut la competència que té el Govern pel que fa a la protecció dels entorns del patrimoni cultural. En concret, les modificacions que, segons va detallar Gili, serien contràries a la constitucionalitat són les dels articles 4.1, 12.3, 13.2, 14.2, 14.5, 15.4, 15.5, 15.6, 16.1 i 16.2, i de la disposició transitòria.

Un dels aspectes en els quals es mostren en contra els socialdemòcrates és la reducció de 100 a 20 metres de l’entorn de protecció. Segons la parlamentària del PS, si prosperés aquest canvi es podria des­encadenar tota una sèrie de litigis judicials per demanar indemnitzacions per part dels propietaris que han estat afectats durant els primers deu anys de funcionament de la Llei de patrimoni cultural, aprovada el juny del 2003.

A més, Gili va recordar que l’entorn de protecció que està fixat a Andorra és similar o, fins i tot més baix, que el que s’aplica en altres països de l’àmbit europeu. Així, per exemple, va esmentar que a França l’entorn de protecció és de 500 metres i a Extremadura de 100 metres (o de 200 quan es tracta d’un bé de naturalesa arqueològica).

D’altra banda, el PS troba que la modificació plantejada pot anar en contra de la racionalització de la despesa que es busca amb la nova delimitació de competències que estan negociant el Govern i els comuns. Així, segons va assenyalar Gili, la modificació de la llei proposada pels cònsols representaria “un suplement de feina perquè farà falta més personal qualificat i probablement les despeses es multiplicaran per set i s’allargaran els terminis”.

Gili va fer esment també que el mateix ministre de Cultura, Albert Esteve, va manifestar fa quatre mesos “que s’estaven trepitjant competències del Govern i per tant esperem que el criteri del Govern confirmi aquestes primeres declaracions”. Tot i així, va afirmar també que li preocupa que hi hagi “veus divergents” sobre aquesta qüestió entre els demòcrates.

López vol una solució urgent amb relació a l’IGI bancari

El PS va demanar de nou ahir que el Govern s’afanyi a buscar una solució que permeti recuperar els 20 milions d’euros que es van deixar de recaptar per l’IGI bancari durant el 2013. Els socialdemòcrates troben que la proposició de llei que van presentar “és una bona solució” i hauria de rebre el criteri favorable de l’executiu perquè, al més aviat possible, “es posi fi a la pèrdua de diners” provinents d’aquest impost. El primer secretari socialdemòcrata, Pere López, va afirmar que durant els 49 dies que fa que van entrar el seu projecte de llei l’Estat ha deixat d’ingressar uns 2,7 milions d’euros. “La nostra és una bona solució per posar fi a aquesta pèrdua de diners del sector bancari, que no ens sembla que tingui cap mena de justificació”, va indicar López. Els membres del PS són especialment crítics amb el fet que “mentre es fan retallades en l’àmbit social i cultural” es deixi de recaptar diners per aquest concepte.

Un informe encarregat pel PS ha detectat fins a onze articles inconstitucionals a la proposició de llei presentada pels comuns per modificar la Llei del patrimoni cultural. Així ho ha explicat Rosa Gili, secretària d'organització, que diu que tots aquests articles van en la mateixa línia: buidar de competències en aquest àmbit el Govern.

El PS demanarà a l'executiu que emeti un criteri negatiu a la proposició de llei presentada pels comuns de modificació de la Llei del patrimoni cultural. Considera que produirà més inseguretat jurídica i va contra la protecció del patrimoni del Principat. L'avala un informe fet per un especialista que ha detectat supòsits d'inconstitucionalitat nombrosos. La formació assegura que els entorns de protecció dels béns culturals als països més propers són més grans que els que hi ha a Andorra. “És important escoltar el ministre de Cultura, perquè és qui entén de la matèria. El nostre informe va en el mateix sentit i ens preocupa molt que hi hagi veus divergents sobre aquest tema”, ha manifestat la secretària d’Organització del PS, Rosa Gili. Per altra banda, des del PS també s'ha lamentat que el Govern encara no hagi emès un criteri sobre la proposició de llei per a modificar l'IGI bancari. “Hi ha un retard. No sé si hi ha una incapacitat de donar solució a la problemàtica. Però la nostra proposta no rep el tracte que hauria de merèixer”, ho ha dit el primer secretari del PS, Pere López. Finalment, des del Partit Socialdemòcrata s'ha reiterat que la demanda d'informació al Govern sobre el cas del nadó mort és perquè han constatat que hi ha versions divergents.

Veure article original

Les ganes de treballar activament en política no les ha perdut, tot i que assegura que la intenció és fer-ho des de la barrera per donar suport a cares noves dins la formació.

De moment, com a militant. Però amb ganes i força, com ho va evidenciar fa uns dies a l’acte celebrat a Escaldes. Esteve López, exconseller general i exsubsíndic, torna a treballar activament en el món polític des del Partit Socialdemòcrata.

Primer, com es troba de salut?
Sortosament, tot va ser un ensurt. Des de començament de desembre faig vida normal.

I torna també al món polític...
L’activitat política és part d’aquesta normalitat.

De nou al PS. Ha canviat gaire el partit?
Sí. Jo i altres companys havíem marxat després del congrés del 2011. Vist que hi ha hagut la renovació necessària, he volgut tornar per defensar les idees que sempre he defensat.

L’escissió l’ha debilitat?
Sí perquè companys, alguns de molta vàlua, l’han deixat, però també ha aclarit al ciutadà que és un partit democràtic, on els càrrecs no són de la persona i on hi ha renovació. Això l’enforteix. Ara bé, de cara a les eleccions, si els que defensem postulats socialdemòcrates anem dividits, serà més difícil.

És factible reconduir aquesta situació?
Seria una llàstima anar dividits, però el PS ha d’encapçalar una alternativa des del centreesquer­ra a l’actual majoria de dreta. I serà difícil que algunes persones vulguin incorporar-s’hi si no són elles les que lideren el projecte.

Entre elles, Jaume Bartumeu?
Entre elles, Jaume Bartumeu.

Quin ha estat el gran error de Bartumeu?
Ell ha estat i és un dels polítics més importants que ha tingut Andorra, però no va saber llegir els resultats electorals del 2011. Era el moment per fer un pas, no enrere, però si al costat. Calia deixar pas a altres companys que encapçalessin el projecte i que es poguessin presentar, amb quatre anys per endavant, com els nous líders amb el suport de persones com ell, de gran vàlua política.

Se’l creu quan diu que no es tornarà a presentar?
La veritat, no. Potser és cert que ell, personalment, no en té gaires ganes, però tindrà pressions importants des d’SDP perquè es presenti.

Si és així, qualsevol pacte queda descartat?
Llavors serà complicat que es puguin produir pactes, que seria el desitjable perquè el sistema electoral castiga molt la divisió.

Tantes diferències hi ha amb SDP?
L’escissió es va produir per personalismes, més que per diferències ideològiques. Els he sentit acusar-nos d’haver-nos radicalitzat però mai he sentit dir en què. Defensem exactament el programa del 2011. El PS no s’ha mogut.

La sortida passa, llavors, per acords amb partits com els Verds o AD800?
No sé què faran ells. Si AD800 es fa partit, entenc que voldran anar sols. Si són propostes d’esquerres, alternatives a la manera de governar actual, tot el que sigui divisió serà dolent per aconseguir una representació al Consell General que permeti canviar la majoria.

I al davant, hi haurà una o més forces?
DA era un unió de persones amb l’únic objectiu de fer fora el Govern del PS que va tenir un èxit important. La prova és veure com, tot i aquesta majoria, amb temes cabdals com la fiscalitat o la delimitació de competències i transferències, no se’n surten. Què faran? No ho sé.

El PS té algú amb prou carisma per ser una alternativa al cap de Govern actual?
Sí. Hi ha persones, no una sinó vàries, amb carisma i capacitat per liderar el projecte. Farem el procés de primàries i decidirem.

Per qui apostaria?
Com a militant veuré qui es presenta, quines línies programàtiques defensa, i votaré democràticament.

Qui ja ho ha dit és Pere López...
I és un excel·lent candidat, sense cap dubte.

Es veu tornant a les llistes?
He estat deu anys a primera línia i crec que els partits s’han de renovar i que hi ha persones que han de prendre el relleu. Els càr­recs polítics no són patrimoni de ningú.

I llavors, no es presentarà?
No diré un no taxatiu, però sempre he dit que s’ha de deixar pas a gent jove i a cares noves. La voluntat seria no presentar-me i ajudar que altres persones puguin participar en la primera línia política aportant el meu suport i la meva experiència.

Què va sentir en veure la nova llei de la CASS?
Ràbia i indignació. Representa unes retallades brutals al que es va aprovar per unanimitat el 2008, quan es van assolir millores importants en la protecció social. Ara, se les carreguen.

Què pensa quan sent les crítiques a la llei, sobretot pel cost?
Ningú ha dit que el benestar social sigui gratis. Sabíem, i ho vam explicar, que caldria incrementar les cotitzacions i que hi hauria un dèficit, però és perfectament assumible. A Europa, el que es gasta en pensions és un 11% del PIB. Aquí, gastem un 2,7%. Som el país amb una despesa social més baixa. Ningú negarà que som un Estat ric, però la riquesa està mal distribuïda. Destinar més diners a qüestions socials ja no és un tema d’es-quer­res, sinó d’humanitat.

Li sorprèn veure Jordi Cinca amb DA?
Em sorprèn que doni suport a les polítiques del Govern i lamento molt algun dels errors, com ara el de l’IGI bancari o els de les deduccions en imposició directa. Hi ha sectors econòmics i gent amb alt poder adquisitiu que paga menys que abans i, per un altre costat, es presenten retallades socials molt injustes. Em sobta que una persona que havia estat socialdemòcrata accepti aquestes polítiques.

No fa gaires dies vaig tenir l’oportunitat de llegir l’Esborrany de projecte de Llei qualificada de regulació del pla de pensions de la Funció Pública.

La limitació d’espai no em permet entrar en l’anàlisi acurada d’una llei que crec que està pensada més per oferir un nou producte financer a bancs/asseguradores que per assolir un sistema de jubilacions sostenible.

Vagi per endavant que em sembla un projecte molt agosarat, tenint en compte que ja hi ha una resolució del Tribunal de Batlles que veu indicis fonamentats d’inconstitucionalitat en la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal per entendre que pot vulnerar el principi d’igualtat (art. 6 CA) en no ser, ara per ara, exigida una contribució a les càr­regues de l’Estat segons la capacitat econòmica de cadascú de nosaltres (art. 37 CA).

D’entrada, sembla que retallar només les condicions de jubilació dels funcionaris no és gaire igualitari tampoc. I això sense entrar a debatre sobre l’efecte de les polítiques d’austeritat en indicadors com la demanada interna.

La llei ens proposa un canvi en el sistema de prestació per jubilació. Excepte una part del cos de policia que fa que contribueix a la seva jubilació des de l’inici de la seva tasca i dels que, per cert, l’esborrany de llei ni en parla, la resta dels funcionaris tenen un sistema de jubilació de prestació definida (establerta per llei). Ara passaran a tenir-lo de prestació contributiva (hauran de contribuir a la prestació de jubilació amb part del seu salari).

Val a dir que comparteixo, absolutament, el canvi en el sistema de prestació. Crec que és encertat que si s’ha de gaudir d’una prestació, s’hagi de contribuir al seu sosteniment.

El que passa és que si fins ara no ha estat qüestionat el sistema i la prestació per jubilació es concedia com un avantatge lligat al lloc de treball, no és just que ara qui hagi de suportar el que es podria definir com una mala previsió política siguin només els funcionaris. El just seria que la responsabilitat fos compartida: obligació de tots els funcionaris a contribuir a un fons de jubilació des de ja, però respecte del Govern de les condicions (import, prestacions i anys per causar-les) establertes fins ara, establint-ne de noves a partir de la nova llei, si s’escau. Cal pensar que el pressupost destinat a jubilacions dels funcionaris per al 2014 està xifrat aproximadament en 4,5 milions d’euros i que si es comença a proveir entre tots es reduirà dràsticament. Em sembla que els funcionaris ja perden llençols de passar de no pagar a fer-ho.

La seguretat jurídica és una garantia constitucional (art. 3.2 CA) i si les condicions han de canviar, fruit de noves necessitats, ja hi estic d’acord. Però el Govern també ha d’assumir la seva part de responsabilitat i observar un sistema de transició real per als qui no han organitzat la seva vida d’una altra forma, pensant que les seves condicions no es podrien esfumar d’un dia a l’altre.

Sé que hi ha qui creu que els funcionaris són uns privilegiats. Segurament els funcionaris són uns privilegiats si els comparem amb la gent que té condicions laborals més insegures. Seguint el mateix argument (per a mi erroni), aquestes també podrien considerar-se privilegiades si les comparem amb la gent que està a l’atur... Les comparatives sempre es poden fer amb múltiples referències. Afirmaríem amb la mateixa contundència que els funcionaris són uns privilegiats davant alguns empleats de banca, professionals liberals o titulars de grans patrimonis (per citar-ne tres exemples)? Crec que és just que cadascú defensi el que li correspon i que això no és un argument per acusar ningú de manca de responsabilitat.

Els funcionaris tenen els drets que tenen i el que ens hauríem de preguntar no és si ens semblen justos o no comparats amb els propis, sinó si ens sembla bé que unilateralment s’anul·lin les condicions laborals pactades. Què pensaria qualsevol si, d’un dia a l’altre, hagués de treballar quinze anys més per tenir dret a jubilar-se? (Casuística que es dóna per a determinats supòsits amb la nova llei). O si es rescindís unilateralment un contracte sense assumir cap mena de responsabilitat per incompliment?

El quid de la qüestió entenc que està en la reflexió respecte del grau de drets a què estem disposats a renunciar en pro d’un sacrifici, en termes del nostre cap de Govern, que em sembla que no s’exigeix de forma igualitària.
I és que no es pot parlar de sacrificis a fer per part, en aquest cas, dels funcionaris quan augmenten exponencialment els pressupostos en assessors de Govern o quan es perdonen 20 milions en un any a la banca, encara que sigui per error (en forma d’esmena legislativa, tot sigui dit).

Si hi ha errors que es corregeixin de forma immediata i, posats a demanar, que es depurin responsabilitats. Si parlem de sacrificis, a sacrificar-se tots!

O és que n’hi ha que han de ser més patriotes que d’altres?