El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, considera que el cap de Govern, Antoni Martí, té un “seriós problema” per les “discrepàncies internes” que, segons el seu parer, hi ha a Demòcrates per Andorra (DA). Els socialdemòcrates manifesten que les diferències en el si de la majoria demòcrata s’evidencien, per exemple, en fets com que “el número dos” de l’executiu, el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, “és qüestionat constantment” pel grup parlamentari demòcrata.

En aquest sentit, López va recordar el discurs crític pronunciat pel president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, durant el debat a la totalitat del projecte de pressupost per al present exercici; l’oposició que des de les files demòcrates s’ha expressat contra al projecte de llei de bases de l’ordenament tributari, “que han dit que canviaran de dalt o baix”; les veus que es van pronunciar contra el nomenament del director de l’Agència Tributària o la reforma de la funció pública, amb la qual Cinca “està perdent molta credibilitat”.

Les recents manifestacions del president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, sobre la negociació amb els comuns per les competències “segueixen la línia de discrepàncies entre el grup parlamentari i el Govern”. Segons López, aquesta situació és “preocupant” perquè impedeix al Govern, tot i disposar d’una àmplia majoria de 22 parlamentaris al Consell General, avançar en les reformes que tenia previstes. “És difícil entendre que en una qüestió com aquesta no s’hagi avançat en dos anys i mig”, va dir López, que va recordar el bon treball que s’havia fet a l’anterior legislatura sobre aquesta matèria. En relació amb aquest assumpte en concret, el PS continua treballant internament en la redacció d’una proposició de llei.

Pel primer secretari dels socialdemòcrates hi ha “una gran distància” entre la realitat i els discursos de Martí, com s’ha evidenciat de nou, segons va dir, amb el discurs que va pronunciar per Cap d’Any, ja que totes les grans reformes estan per fer o es troben a tràmit parlamentari. López coincideix amb el cap de Govern que hi ha certs indicadors que deixen entreveure una certa recuperació econòmica, tot i que afirma que encara “cal ser prudents”, i pel que fa a la necessitat de créixer en el futur sense incrementar l’endeutament, com preconitza Martí, va opinar que amb un sistema fiscal encara incomplet és “agosarat parlar de limitar l’endeutament” per llei.

Llei de partits

En la que va ser la primera roda de premsa del PS després de les festes de Nadal i Cap d’Any, López es va referir també a altres temes de l’actualitat política. Així, pel que fa a la proposició de llei entrada a tràmit a finals de desembre pel grup parlamentari demòcrata sobre els partits polítics i el seu finançament, va dir que estan d’acord, en línies generals, amb el text “tot i que farem esmenes”. El primer secretari va esmentar com a aspectes positius d’aquesta llei el fet que garanteixi que hi haurà el màxim de transparència per a les donacions a les formacions polítiques i que es preveu que també tinguin finançament els partits polítics petits, independentment dels vots i els representants que tinguin a les institucions, “cosa que avui no és possible”.

Pel que respecta a la intenció expressada pels demòcrates de reduir l’impost general indirecte (IGI) per a les estacions d’esquí del 4,5% a l’1%, López va deixar entendre que els socialdemòcrates hi donaran suport. I és que, segons va recalcar el primer secretari del PS, l’impost indirecte que paga aquest sector a Espanya i França també és el “reduït” i, per tant, perquè les estacions andorranes siguin al màxim de competitives haurien de tenir un IGI similar. Això sí, el PS considera que aquesta modificació no s’ha de fer a través de la llei del pressupost.

El PS comparteix les línies generals de la proposició de llei demòcrata per regular el finançament dels partits polítics.

Per aquest motiu, els socialdemòcrates tindran una posició constructiva. Així ho ha indicat el primer secretari del PS, Pere López, que ha afirmat que treballaran perquè la llei sigui el màxim de transparent pel que fa a les donacions econòmiques. També per garantir que els partits petits rebin finançament públic.

D'altra banda, López ha criticat el discurs de Cap d'Any del cap de Govern, que considera allunyat de la realitat. També ha lamentat el que descriu com a importants discrepàncies entre l'executiu i el grup parlamentari que li dóna suport.

Veure article relacionat

Un ‘jaumista’ que encara continua al PS. Nascut a Escaldes el 1955, ha estat empresari centrat en la venda de material de construcció; sempre vinculat al món polític, destacant sis anys al Consell.

Fidel al PS...
Sí, i que duri.

Malgrat tot el que va passar.
Són qüestions d’enfrontaments personals i saben greu, però jo vaig crear el PS i encara hi crec.

I això que continua dient que creu en la figura de Bartumeu...
Per mi és el millor candidat a cap de Govern en aquests moments.

Però ja no és al PS...
I, a més, sembla que no té cap intenció de ser candidat.

De qui va ser la culpa?
La culpa és negra i no la vol ningú. De ningú i de tothom. Les relacions humanes són complicades; més si vas en vessant descendent. Es van perdre els nervis i va acabar com va acabar.

I com ho ha viscut vostè?
Malament. No he triat bàndol, m’he quedat al lloc però he vist companys marxar-ne a un altres.

Amb Bartumeu hi ha parlat?
Al principi, però vam veure que era difícil de reconciliar.

Fa temps que no parlen?
Fa dies, però no hi tinc res en contra.

Si algú li diu que se sent traït...
No és així. Jo no m’he mogut. No accepto que es pugui pensar això.

S’hi veu tornant a una llista?
No, però m’agradaria tornar a ser conseller. És una feina que m’entusiasma, tot i que em deceben les crítiques a lleis que vaig votar.

Per exemple?
La de la CASS. Tenia objectius clars però els reglaments d’aplicació l’han desvirtuat. Els personatges que els fan no han llegit l’exposició de motius, que també es vota.

I això de no anar a una llista?
No tinc ganes de batalla política. Sé que és condició per ser conseller... o no perquè el sistema és pervers. Pots anar de dos a la nacional i fer el gos i el manta, però segurament seràs elegit.

Té fama de dir les coses com les pensa i no callar-se res...
Val més que sigui així. Aquesta fama m’honra.

Alguna vegada se n’ha penedit?
No, tot i que algun cop penses que, potser, hauries pogut aixafar un ou en comptes de dir això.

Valori la tasca del Govern...
N’estic content. Està fent el nostre programa: l’IRPF o l’acord d’associació. Seriosament, prou dificultats té per afegir crítiques.

Cou encara la derrota electoral?
No, però vaig arribar a la conclusió que allò que diuen que el poble és llest i sap el que vol no és així. Veus gent que va votar Martí i als sis mesos n’estava farta.

En què va fallar el PS?
No va fallar tant. Hi havia crisi i no vam tenir pressupost. Ens diuen que no vam saber trobar la majoria... i hi havia tres elements que no ho volien. I d’intents se’n van fer en tots els sentits. Se li va arribar a proposar a aquell home [Nomen] de ser ministre i no va voler, va preferir seguir el seu joc. I encara hi ha gent que l’adula.

El Partit Socialdemòcrata (PS) farà un pas més en la proposta sobre l’accés a la nacionalitat, no només perquè, en línia amb el que diu el Consell d’Europa, proposarà que el passaport andorrà es pugui obtenir un cop el ciutadà ha fet deu anys de residència al país. També perquè, en paral·lel, defensarà postulats fins ara no plantejats, com ara el vot dels residents a les comunals. En la roda de premsa posterior al comitè directiu celebrat ahir, el president i el primer secretari de la formació, Vicenç Alay i Pere López, van anunciar que el partit començarà a treballar en una proposta de modificació de la Llei de la nacionalitat, que a més a més, “posarà sobre la taula el debat i deixar la hipocresia sobre la doble nacionalitat”, va assegurar Alay.

Els responsables de la formació van aclarir que començaran a treballar ara i malgrat que el president del partit va indicar que “simplement hem pres l’acord per poder-ho tenir aquesta mateixa legislatura”, poc després tant ell com Pere López aclarien que el calendari dependrà de la càrrega de feina del que queda de mandat i també de la durada del mateix. El primer secretari del partit va precisar que es tracta d’un “compromís” que, en tot cas, “tindrà traducció de cara als pròxims programes electorals”.

MÉS ENLLÀ

Aquesta mateixa legislatura el PS ja va tornar a portar el debat de la nacionalitat al Consell. Aquell cop es plantejava poder accedir al passaport als 15 anys de residència. Després de la crisi interna i la divisió, el nou PS defensarà uns postulats que van molt més enllà. Sobre el vot dels residents, Alay va assenyalar que el partit entén que han de tenir “capacitat per expressar-se, manifestar-se i participar de la vida política”, i que “ho plantegem a nivell de les comunals”, però no va entrar en cap concreció més perquè, va indicar, es tracta d’un treball que encara s’ha de fer. En termes similars es va referir a la doble nacionalitat que es planteja ara per ara com un “debat” i que és una qüestió, a més, que va més enllà d’una simple modificació legislativa, ja que el doble passaport està explícitament prohibit a la Constitució. Alay va assenyalar que es tracta de propiciar “treure’ns la careta, si volem o no volem”.

PATRIMONI CULTURAL

Els socialdemòcrates també van explicar que encomanaran un estudi jurídic sobre la proposició de llei dels comuns que pretén modificar els entorns de protecció dels béns declarats de patrimoni cultural. López va manifestar que “és un tema que ens preocupa” i que, d’aquí, l’oposició dels  seus consellers comunals al text legislatiu. El partit entén que es tracta d’una competència del Govern que “quedarà en mans comunals” i considera que els canvis no van “en una línia encertada”.

La proposició de Llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural d'Andorra que han elaborat els Cònsols amb la intenció de presentar-la per a la seva aprovació al Consell General, representa d'una manera indissimulada la desprotecció dels béns immobles d'interès cultural. La Llei 9/2003 del patrimoni cultural d'Andorra desenvolupa l'obligació constitucional de conservació del patrimoni cultural. El seu objecte és la protecció, conservació i restauració, la conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni cultural d'Andorra. Aquesta llei dóna els mecanismes i les garanties suficients perquè el patrimoni pugui ser salvaguardat, tant per les obligacions que adquireixen les administracions com pels instruments amb els quals es doten aquestes institucions per desenvolupar la tasca que els és encomanada. La proposició de llei dels Cònsols vol treure les competències que aquest text dóna als òrgans generals de l'Estat a l'hora de delimitar i aprovar els entorns de protecció dels béns d'interès cultural (BIC). Amb la modificació de la llei, els comuns volen atribuir-se unes competències que no figuren entre les expressament atribuïdes als Comuns per la Constitució i per la Llei qualificada de delimitació de competències.

Els dubtes que podia haver sobre si els Comuns són o no són competents en la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra, ja van quedar resolt per la Sentència del Tribunal Constitucional del 13 de març de 1998, relativa al conflicte de competències constitucionals entre el comú d'Encamp i el Govern pel conjunt de les Bons, declarant que «la titularitat de la competència relativa a la conservació i la promoció del patrimoni històric i cultural d'Andorra és dels òrgans generals de l'Estat».

Malgrat això, l'exposició de motius de la proposició de llei torna a insistir en la possibilitat de que les competències urbanístiques dels Comuns i les de Govern, en la protecció del patrimoni cultural, entrin en conflicte i «interactuïn»(sic).

Els autors del text obliden que les competències urbanístiques dels Comuns en l'àmbit de l'urbanisme no són absolutes sinó que s'han d'entendre «dins el marc de la política general de l'Estat» (article 4.6 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns). El subterfugi d'oposar competències en urbanisme i en la protecció del patrimoni cultural és artificiós, ja que com diu l'article 10 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme correspon al Govern «... la classificació i protecció de les edificacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional». No hi ha doncs contradicció, ni conflicte, ni «interactuació» de competències.

En tot cas el que no hi ha és «lleialtat institucional». Els Comuns no han fet tot allò que la llei els permet fer: cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació del patrimoni cultural i, per fer-ho disposen - per llei - dels instruments necessaris (redacció de plans especials, programes de reforma i protecció) així com l'obligació de redactar els instruments d'ordenació o de protecció dels BIC. Pot ser seria hora que expliquessin perquè no fan ús de les competències que tenen atribuïdes, en lloc de demanar-ne més.

Els Comuns han estat utilitzant l'aprovació dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el BIC i sobre els entorns de protecció com un pretext per desentendre's de la gestió urbanística del territori afectat i han traslladat aquesta responsabilitat al Ministeri de Cultura quan això no modifica les seves responsabilitats urbanístiques i quan el que cal és que facin l'adaptació ràpida dels plans per tal de fer-los compatibles amb la política de protecció cultural. El principi de relació entre la política de protecció cultural i la política urbanística, respon a una prevalença lògica de preservació del patrimoni cultural sobre el procés urbanístic i també a la necessitat de donar compliment als compromisos internacionals de l'Estat: el Conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural de la UNESCO (París, 1972), el Conveni europeu per a la protecció del patrimoni arqueològic (la Valetta, 1992) i la Convenció sobre la protecció del patrimoni arquitectònic d'Europa (Granada, 1985). El legislador va considerar preferent la protecció del patrimoni cultural per sobre d'altres polítiques, així la Llei d'ordenació del territori i urbanisme s'ha d'adaptar a la Llei 9/2003 de patrimoni cultural i no a l'inrevés.

La proposició de modificació de llei sembla respondre a interessos que estan molt allunyats del de conservació i protecció d'uns béns del conjunt de la ciutadania. A banda de l'aberració de voler reduir l'entorn cautelar de protecció dels 100 metres al voltant del BIC a uns ridículs 20 metres, volen deixar sense efectes la interdicció existent de no poder fer cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria sense l'informe previ dels serveis de Patrimoni cultural.

L'avidesa «protectora» dels Cònsols no té límits i pretén substituir al ministeri de Cultura en la instrucció de l'expedient de declaració de BIC definint els criteris d'intervenció a les zones sensible i d'influència, i també la d'autoritzar obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i els seus entorns de protecció. Els criteris, «graduals i proporcionals» seran deixats, doncs, al lliure arbitri i per si fos poc, només seran vinculants «si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic».

Conec la complexitat i l'esforç que comporta la protecció del patrimoni cultural immoble però la solució no passa per una modificació de la llei sinó per la millora dels procediments i per la col·laboració i la lleialtat entre les institucions. Estem davant d'un text que dibuixa un panorama esperpèntic i desolador del que pot ocórrer amb béns com Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Cristòfol d'Anyós, Sant Martí de la Cortinada..., en cas que s'aprovi la llei; a més d'haver deixat sense efecte el mandat constitucional del deure essencial de la societat i dels poders públics de preservar la riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha estat present en aquesta edició de la fira per explicar, a través d’un tríptic que van repartir entre els assistents, la “retallada social” que representa el projecte de llei de la CASS actualment a tràmit parlamentari. “Sabem que hi ha molt desconeixement sobre aquesta qüestió i per això hem volgut fer aquest tríptic, molt explicatiu”, va indicar el primer secretari del PS, Pere López. Els socialdemòcrates consideren que la nova regulació en marxa “fa anar molt enrere algunes de les prestacions” i recorden que Demòcrates per Andorra (DA) no portava aquesta reforma al programa electoral. “Ens trobem davant d’un Govern que de manera constant incompleix el seu programa electoral, cosa que presenta seriosos dubtes de legitimitat”, va argumentar López. El tríptic fa referència a aspectes com la “retallada salvatge de les pensions de viduïtat temporals”, la “reducció brutal de les pensions d’invalidesa” o al fet que “s’incrementa el copagament”. L’assistència del PS a la fira ha servit també per fer “alguna afiliació nova” i contactar amb persones que havien deixat d’assistir a les reunions del partit, segons va dir López.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va insistitr ahir en que, des del seu parer, el Govern no està suficientment legitimat per realitzar la reforma de la CASS o instaurar un IRPF, tal i com va informar l'ANA. El seu primer secretari, Pere López, va manifestar que estem «davant un govern que de manera constant està incomplint el seu programa electoral i que planteja seriosos dubtes de legitimitat». Aquestes declaracions les va fer en fer balanç de la presència del partit a la Fira d'Andorra la Vella, en la qual els militants de la formació van fer pedagogia sobre el que representa i comporta la reforma de la CASS plantejada.

Precisament l'‘objectiu del PS amb la seva presència a la 35a Fira d'Andorra la Vella «s'ha assolit», segons López, doncs s'ha pogut explicar a la ciutadania que s'ha acostat a l'estand les reformes que el Govern vol fer a la llei de la CASS i explicar el seu posicionament. Aquest no és altre que estar-hi en contra, perquè entenen que representa un pas enrere i una «retallada en drets socials i prestacions».

López va reconèixer que el PS està d'acord en que cal una revisió «de l'aplicació pràctica» de la llei aprovada el 2008 fruit d'un pacte entre totes les forces presents al Consell General en aquell moment, «però no podem estar d'acord amb la retallada i els passos enrere que es fan amb aquesta llei».

Més enllà, el primer secretari socialdemòcrata va manifestar novament que la de la CASS «és una reforma que DA no portava al programa electoral», com tampoc d'altres que està tirant endavant, i per tant «estem davant d'un govern que de manera constant està incomplint el seu programa electoral, i això planteja seriosos problemes de legitimitat», des del punt de vista del PS, que veu que el Govern engega reformes «mig d'amagat». En aquest punt, López va instar el cap de Govern ha explicar davant la ciutadania perquè està fent aquestes reformes «quan no les duia al programa electoral».

Des del PS s'entén que s'està precaritzant les pensions, es rebaixen les prestacions per baixa per malaltia i les familiars. Així mateix, López va valorar que «sobre els números de la CASS sempre s'ha fet molt alarmisme» i va opinar que cal parlar-ne «amb xifres, números, de realitats i veure quin és el paper de l'Estat». D'aquesta manera, «si es tracta d'estalviar per estalviar i retallar prestacions on hi ha necessitat perquè els números surtin millor, estem parlant d'un paper de l'Estat petit, que no existeix». López va acabar dient que «si únicament són criteris economicistes, cal que s'expliqui quin és el plantejament del nostre sistema de protecció social i sanitària».

Sóc andorrà, fa més de vint anys que visc a la parròquia d’Ordino, però la meva infantesa va transcórrer pels carrers d’Andorra la Vella.

El meu cor és andorrà però estic molt orgullós de tenir arrels catalanes, i aquests dies veig amb molta tristor com dia a dia, llegeixo crítiques d’andorrans a d’altres ciutadans que es posicionen a favor de la independència de Catalunya. Semblaria ser que per ser un bon andorrà has d’ignorar el que succeeix als nostres voltants, no tolerar la llibertat d’expressió d’altres col·lectius i només opinar sobre el que succeeix a Andorra.

Tota la meva família vàrem participar activament en la Via Catalana per la Independència, i puc dir que vaig sentir una enveja sana. Per què? Doncs perquè desitjaria que algun cop poguéssim sentir la mateixa unitat a Andor­ra. Va ser una experiència única, tothom il·lusionat pel mateix, sense diferències de classes socials, ni colors, ni orígens, un poble unit, lluitant pel seu futur. Per què vaig participar en la Via Catalana? En primer lloc, per respecte als meus avantpassats, i així mantenir viu l’esperit de lluita d’un poble que mai s’ha rendit. En segon lloc, per defensar una llengua, la meva, la nostra, la qual està sent maltractada darrerament. El català, la llengua oficial d’Andorra, crec que tots els andorrans hauríem d’indignar-nos quan la nostra llengua és atacada. I en tercer lloc, pel mateix motiu que vàrem participar en la manifestació organitzada per AD800, perquè si no estàs d’acord, no val quedar-se a casa criticant, no! Cal participar activament, i així donar exemple als nostres fills, perquè ells són el futur. Vaig estudiar a Catalunya, i mai m’he sentit com un nouvingut, el poble català és tolerant i respectuós, a Catalunya tothom té clar que si han crescut i han madurat com a país, té molt a veure amb la immigració.

Els meus pares fa més de 40 anys que van arribar a Andorra per obrir un negoci, un restaurant, i com ells molts catalans, francesos, portuguesos i d’altres, que en l’actualitat serien joves emprenedors o inversió estrangera, però a diferència de Catalunya, Andorra mai ha fet el possible perquè fossin un més, no van poder decidir sobre el seu futur o el dels seus fills fins passats 20 anys, encara que paguessin tots els impostos com qualsevol andorrà, aquí també haurien de reconèixer que s’ha crescut gràcies a la immigració, però malauradament no es diu o es diu amb la boca petita.

Tal com he dit anteriorment, sento molta tristor quan llegeixo comentaris als diaris com aquest, i l’escric literalment: “Enviat per andorrà; Ni sal, ni sucre, ni alcohol, ni fum, ni dones, ni caça, ni pesca. Colla de Perets López, de Noemís i de la vostra s__a m__e: RIU AVALL. Això és Andorra i així era abans que vosaltres hi arribéssiu. Us deixem treballar, viure i fins i tot us deixem fer política. Us donem la mà i agafeu el braç. Potser que els andorrans comencem a fer alguna cosa davant d’aquesta colla de nouvinguts que demanen la doble nacionalitat, davant d’aquests aprofitats que ens volen vindre a manar.”

L’únic que desitjo és que cada dia hi hagi menys gent que pensa així, però moltes coses de les que diu aquest missatge, succeeixen.  Fa dos anys vaig participar en la política comunal, i malauradament em van fer sentir com un nouvingut a Ordino, només per ser d’Andorra la Vella, també vaig sentir comentaris com aquests –us deixem fer política –que era un aprofitat –ens volen vindre a manar. L’única intenció en participar de la política comunal era treballar per aconseguir una millor parròquia i més justa, mai no he pretès ser polític, únicament un ciutadà que fa política per millorar les coses, i l’únic que he aconseguit amb aquesta experiència ha estat no poder progressar professionalment al meu lloc de treball, per no ser del partit de la majoria. Per sort no necessito viure de la política com d’altres, que fa més de vint anys que viuen del cuento. La conclusió de tot plegat és que Andorra madurarà quan ningú en aquest país se senti un nouvingut, quan es reconegui que s’ha crescut gràcies a l’ajut de la immigració, i quan els residents tinguin drets des del primer dia.

Serem capaços algun dia de fer una via a l’andorrana per aconseguir un país que treballi unit i un futur millor per als nostres fills.