El PS assegura que no té clar si el Govern té autèntic interès d’aplicar de forma efectiva els acords d’intercanvi d’informació signats amb diversos països. Entre ells, la preocupació principal és per la implementació del conveni signat amb França. Així ho va expressar el líder del grup parlamentari de l’oposició, Jaume Bartumeu, que va avançar la intenció de realitzar un estricte control a l’executiu en aquesta matèria.

D’aquesta manera es va manifestar el president del grup socialdemòcrata després de la reunió que va mantenir a París amb la representant personal del Copríncep francès, Sylvie Hubac. Durant la trobada es van abordar assumptes tant sobre la futura vinculació d’Andorra i la Unió Europea com de les relacions amb França. En aquest darrer àmbit, dos eixos van destacar. D’una banda, la situació del conveni que ha de servir per evitar la doble imposició. De l’altra, la necessitat que l’acord d’intencanvi d’informació fiscal funcioni de forma efectiva. El text, va recordar Bartumeu, ja està en vigor però, a la vegada, el líder socialdemòcrata va voler posar en relleu que “el dubte és si s’està aplicant”. I és que el cap de l’oposició va afirmar que “la informació de què disposo em fa pensar que Govern és reticent a aplicar-ho”.

El parlamentari del PS va deixar clar que la seva formació no es pensa quedar de braços creuats davant aquesta situació. “Utilitzarem el canal que correspon, que és el del control al Govern”, va explicar, tot avançat la possibilitat d’accions en l’àmbit del Consell General. Bartumeu va remarcar que “tot el que afecta la credibilitat d’Andorra com a Estat ens preocupa, i molt”.

IMPOST DE LA RENDA I CDI

Sobre el futur conveni que eviti la doble imposició, Bartumeu va tornar a insistir que perquè sigui realment efectiu cal una darrera peça en el trencaclosques del nou marc fiscal: l’impost de la renda. El líder del PS va aprofitar la visita a Hubac per explicar-li els principals detalls del projecte d’aquest tribut que, va recordar, la seva formació “duia al programa electoral, cosa que DA no”. Segons va apuntar, durant la reunió, “li he recordat la qüestió de l’IGI”, tot fent referència que va ser el seu grup i no el Govern qui va entrar a tràmit la proposició de llei, possibilitat que no descarta que s’acabi repetint amb aquesta figura tributària. “Tenim avançada l’elaboració d’aquesta qüestió”, va assegurar, després de reiterar que “sense aquest impost ja es poden signar tants convenis com es vulguin perquè cap d’ells serà aplicable”.

L’acord monetari també va ser un tema de conversa sobre el qual Bartumeu va expressar “por perquè anem endarrerits”.

El Congrés que el Partit Socialista Europeu va celebrar el cap de setmana a Brussel·les, en el qual va prendre part el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va establir un principi i unes qualitats que les polítiques socialdemòcrates han de tenir arreu d’Europa.

El principi que ha de regir és que «cal fer avançar conjuntament en les propostes socialdemòcrates d’harmonització de la fiscalitat i dels drets socials al nivell europeu». Les característiques de les polítiques que es duguin a terme han de ser: unes finances sostenibles, uns drets dels assalariats reconeguts i respectats amb una defensa clara del principi de solidaritat en la protecció social, i una economia ecològicament responsable. Bartumeu es va reunir amb dirigents de diverses formacions socialistes i socialdemòcrates europees.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que darrere de la reforma de les pensions també es poden veure interessos per afavorir alguns sectors en especial. El president del partit, Víctor Naudi, va apuntar que el Govern sovint afavoreix alguns sectors perjudicant-ne altres, i va indicar que en el cas de les reformes de les pensions es pot afavorir les asseguradores privades i “alguna entitat bancària especialitzada en aquest àmbit”.

D’altra banda, en la roda de premsa setmanal del partit també van defensar que el Govern socialdemòcrata va treballar amb els sectors implicats la reforma de les pensions i que l’actual executiu hauria d’apro tar els acords presos com a punt de partida per a la proposta actual. A més, van subratllar que els drets que tenen els treballadors no els poden treure, sinó que en tot cas es pot modi car la llei en el futur.

Així, la reforma de les pensions, tant les de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) com pel que respecta a les jubilacions dels funcionaris, ha suscitat el rebuig del PS. Naudi i el vocal i exministre d’Economia i Finances, Pere López, defensen una altra manera de fer les reformes.

Segons López, s’està plantejant una situació alarmista i excessivament pessimista, quan opina que la modi cació de les pensions es pot fer des de la negociació i sense necessitat d’alarmar. L’exministre va recordar que el Govern socialdemòcrata va treballar conjuntament amb els funcionaris la reforma de la funció pública, i que es va arribar a diversos acords, alguns relacionats amb les pensions.

En aquest sentit va reivindicar que els socialdemòcrates sí que van tractar aquesta qüestió, i que ho van fer des de la negociació i posant sobre la taula qüestions com el copagament. Per això López considera que l’actual Govern hauria de fer ús dels documents d’aquesta taula de treball per començar les negociacions.

De fet, el plantejament de l’actual Govern no agrada als socialdemòcrates, perquè asseguren que “no hi ha una proposta clara”. A més, insisteixen que si es fan reformes el que no es pot fer és treure drets que els treballadors ja han adquirit.

D’altra banda, el president del partit va exposar que en el cas de les jubilacions el Govern ajuda les asseguradores i “alguna entitat bancària”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que el Govern està promovent un “alarmisme desproporcionat” al voltant de les pensions, tant públiques com privades, i l’acusa de voler afavorir alguns sectors en especial amb la reforma en marxa. “La situació no és tan preocupant com ens volen vendre”, va afirmar ahir el que va ser ministre d’Economia i Finances la passada legislatura, Pere López, que va estar acompanyat del president del partit, Víctor Naudi, en l’habitual roda de premsa setmanal.

Els socialdemòcrates afirmen que són “coneixedors de les xifres” i de “les vies de solució”, raó per a la qual podrien col·laborar a l’hora de buscar sortides en aquesta matèria. Per això voldrien que l’executiu comptés amb ells a l’hora de determinar les reformes que s’han de posar en marxa. Així, els dos dirigents del PS van voler destacar que no és cert, com es vol fer creure des de les files de Demòcrates per Andorra (DA), que els anteriors governs no intentessin trobar solucions a una matèria tan important com aquesta per al conjunt de la població.

En concret, López va recordar que els socialdemòcrates van posar en marxa taules de treball, que es van reunir al llarg de molts mesos amb la participació dels agents socials, entre els quals els sindicats. I, pel que fa a les pensions de jubilació dels funcionaris, es van fer “avenços” i es va acordar, per exemple, que s’havia d’anar “cap a un sistema de cofinançament”, tal com consta en el document de treball que es va elaborar aleshores i que està en mans de l’actual Govern. “Aquest seria un excel·lent punt de partida per iniciar una negociació”, va dir López.

El PS opina també que les modificacions que s’introdueixin en l’actual model de jubilacions dels funcionaris s’han d’abordar “amb serenor i amb diàleg” i des de la transparència. Contràriament, el que persegueix el Govern, segons va dir Naudi, és afavorir “les asseguradores i en especial una entitat bancària especialitzada en plans de pensions”. “Nosaltres considerem que si la nova Andorra que van preconitzar els demòcrates ha d’anar per aquí, malament anem”, va recalcar el president dels socialdemòcrates.

Els socialdemòcrates estimen, a més, que no es pot canviar el model de jubilacions sense treballar paral·lelament en la reforma global de la funció pública, perquè són qüestions intrínsecament lligades. El plantejament del Govern no agrada als socialdemòcrates, perquè asseguren que “no hi ha una proposta clara” i tenen l’objectiu de “retallar drets”. A més, el PS considera que en tot cas s’han de respectar els drets adquirits pels funcionaris fins que s’elaborin noves lleis, i, mentrestant, aplicar un model “de transició”. “El que s’està fent és desmotivar els funcionaris”, va afirmar López.





 

Pels socialdemòcrates, la situació de les pensions «no és tan preocupant com se’ns vol vendre». Així es va expressar Pere López, exministre d’Economia i Finances i vocal del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata, ahir. Tant ell com el president de la formació, Víctor Naudi, van acusar el Govern que lidera Toni Martí de generar «alarmisme» en que una qüestió «sensible» com la de les jubilacions, i es van comprometre a aportar «serenor» al debat.

«Des del PS entenem que cal racionalitzar l’aspecte de les pensions», va manifestar Naudi, tant en l’àmbit de la CASS com pels complements dels treballadors del sector públic. Però això no ha de voler dir «renunciar» als drets, i la reforma s’ha de fer a partir d’un «debat obert, amb diàleg i serenor per arribar a un consens».

López va reconèixer que el tema de les pensions és «dels més importants i el que més pot preocupar els ciutadans», i considera que el Govern està «instal·lat en discursos d’estil catastrofista i està generant certa fractura entre treballadors del sector públic i del sector privat». Així, va opinar que l’estat de les pensions «no és tant preocupant com se’ns vol vendre». Com a exemple, va recordar el que va passar amb la mútua dels funcionaris. També es va plantejar la reforma per aconseguir la viabilitat del sistema, i «amb diàleg i responsabilitat es va arribar al consens», i ara és sostenible. És per això que considera que el discurs, tant si es refereix als complements de jubilació dels funcionaris com a la branca de jubilació de la CASS, «crea incertesa, neguit i alarmisme desmesurat», i a sobre, «no s’acompanya de mesures». I el poc que s’ha dit porta a Naudi a pensar que amb les reformes «s’ajuda certs sectors econòmics», especialment «alguna entitat bancària».

D’altra banda, el president del PS va valorar que no es pot afrontar la reforma del sistema de complements de pensió «sense la reforma de la Funció Pública». Al seu parer, són reformes a fer «en paral·lel». En un altre ordre de coses, va manifestar que les condicions amb les que s’entra a treballar en un lloc «no es poden trencar». Entén que malgrat la necessitat de la reforma, «s’han de respectar els drets».

ACORDS AMB ELS SINDICATS // Tant Naudi com López van insistir que l’anterior govern, socialdemòcrata, ja va començar a treballar en les reformes de les pensions en general. En relació a la branca de jubilació de la CASS, va encarregar l’actualització de l’estudi actuarial, i en relació als complements de jubilació per als treballadors de l’Administració es va encarregar l’estudi actuarial i es va començar a treballar la reforma amb els representants sindicals, amb qui es va arribar a acords, segons els socialdemòcrates, recollits en un document de treball que l’actual Govern té a disposició, i entenen que és un bon punt d’inici de les negociacions.

La direcció del Partit Socialdemòcrata (PS) va acusar ahir el Govern de fer una “gestió irresponsable del sistema de pensions, tant del sector públic com del privat”, en paraules del vocal de l’executiva i exministre de Finances Pere López. Els socialdemòcrates, que van fer una crida a “la serenor”, van recordar que durant el seu mandat legislatiu van plantejar canvis en la Funció Pública, incloses les jubilacions, i van arribar a uns principis d’acord amb els representants sindicals dels funcionaris que eren “un excel·lent punt de partida perquè el Govern actual el continués”. López va assegurar que “la situació no és tan preocupant com se’ns vol vendre, ni en les pensions de la CASS ni en les dels funcionaris”. Tant López com el president del partit, Víctor Naudi, van culpar l’executiu de fer “alarmisme”. I Naudi va afirmar, a més, que “constantment aquest Govern, amb les seves reformes, al final està ajudant determinats sectors econòmics”.

Els dos exministres consideren que el Govern de DA “està generant una certa fractura entre treballadors públics i del sector privat”. I tot i reconèixer que “cal racionalitzar les pensions”, també van fer una crida a “respectar els drets. I, si pot ser, a ampliar-los”. Naudi va assegurar que l’executiu actua “a patacades” i “sense projecte”. I, al seu entendre, és clar que amb projectes com el de l’heliport, la Llei de residències passives o, ara, amb la reforma de les pensions que s’està plantejant “s’ajuden determinats sectors econòmics”. Naudi va anar més enllà. I va afegir-hi que amb la remodelació de les jubilacions “s’afavoreix les asseguradores, i una entitat bancària que està especialitzada en plans de pensions”. El PS lamenta, a més, que totes les negociacions i canvis que es projecten es duen a terme sense el nomenament “d’un secretari d’Estat de la Funció Pública, necessari per llei”. Sobre la manifestació de dilluns, Naudi va afirmar que “és del tot lícita” però “no en farem cap utilització política”, per la qual cosa “oficialment” no li donen suport.

Llegint diàriament la premsa ens adonem, cada cop més sovint, de la situació econòmica, política i social en què vivim. Si fa no més de dos anys les notícies econòmiques estaven circumscrites a determinades pàgines dels diaris o a determinats suplements d’aquests, avui en dia, malauradament, una part cada cop més gran de la informació té un elevat contingut de tipus econòmic.

Aquests dies, amb una primera lectura ràpida, he llegit el darrer llibre del premi Nobel J. E. Stiglitz, El preu de la desigualtat, així com alguna de les múltiples entrevistes i els articles publicats a la premsa en referència amb aquesta obra.

He de reconèixer i confessar l’admiració que fa molts anys que sento per l’economista nord-americà, que segueixo des de mitjan dels 90 del segle passat en les seves diverses facetes i de qui incorporo, tot sovint, els seus postulats. El llibre, segons molts analistes, representa un nou esglaó en l’evolució dels treballs d’Stiglitz cap a un terreny que va molt més enllà del que la majoria dels seus col·legues assoleixen. En el seu cas és un treball evidentment econòmic, però alhora sociològic, polític, moral i fins i tot filosòfic.

Els seus postulats i les seves anàlisis en els diversos àmbits dels seus treballs, cada cop més i més globals, són certament fascinants, més enllà que es pugui estar d’acord o no amb el seu posicionament previ o final.

També em sorprèn la seva capacitat de sintetitzar el seu pensament, ja sigui en forma de conclusions de les seves obres que fa a través dels seus articles, o amb les respostes sovint molt concretes de les entrevistes. A més, el llibre en qüestió porta per subtítol “L’1% de la població té el que el 99% necessita”; les dades que el llibre presenta en relació amb aquest postulat són veritablement impressionants i segur que no deixen ningú indiferent.

El que més m’ha sorprès és el futur que augura en el marc econòmic, polític i social. Stiglitz anuncia el final del pacte que existeix entre l’1% i la classe mitjana. Una classe mitjana que, situada sovint en posicions de confort i benestar relatiu, ha permès que el que en el llibre defineix com l’“1%” imposi el seu model a través del seu poder financer, mediàtic i econòmic, i que ha esdevingut també polític.

Aquesta classe mitjana, en part destruïda i que se sent cada cop més enganyada, sembla que està sortint d’aquestes posicions de confort i comença a mostrar el seu descontentament. Jo hi he vist una esperança cap a un nou equilibri entre l’economia i la política, tot i el pessimisme de l’autor respecte de l’evolució de les desigualtats als Estats Units.

En aquest context, no hem d’oblidar que aquest “1%” ha estat el que ens ha fet creure que només hi havia una única via de sortida per a la crisi que estan vivint els nostres veïns europeus. Des l’inici de la crisi actual Stiglitz ha estat avisant que les polítiques d’austeritat només agreujarien aquesta situació. Avui, el que està passant a Grècia, a Espanya o al Regne Unit dóna un cop més la raó a l’autor.








 

www.millorandorra.org, aquesta és la plataforma virtual que el Partit Socialdemòcrata (PS) ha posat en marxa per escoltar i donar veu als ciutadans, tal com van explicar ahir la primera secretària, Judith Salazar, i el secretari d’organització, Marc Cornella.

La pàgina web s’estructura al voltant dels catorze problemes que, segons l’Observatori, més preocupen els ciutadans, amb la intenció que facin arribar les seves propostes al voltant d’aquests temes i també puguin escollir la millor proposta. Es tracta, segons va comentar Cornella, d’una eina “viva” i per tant s’aniran modi cant els problemes sobre els quals s’opinarà en funció dels suggeriments dels ciutadans o de noves enquestes del Centre de Recerca Sociològica (CRES).

El Partit Socialdemòcrata (PS) va presentar ahir una nova plataforma a través de la qual volen fomentar la participació ciutadana. Es tracta de Millor@ndorra (www.millorandorra.org), un canal per “recollir l’opinió dels ciutadans i poder-la traslladar a l’esfera política”, segons va posar en relleu la primera secretària, Judith Salazar.

D’aquesta manera, tal com va manifestar el secretari d’organització, Marc Cornella, els tres principis que regeixen aquesta nova plataforma són l’impuls de la participació ciutadana perquè tothom s’impliqui en la vida política, l’escolta activa per conèixer “de primera mà les preocupacions dels ciutadans” i l’aposta per la intel·ligència col·lectiva amb la idea que “moltes petites idees poden aixecar un país”.

Així, des de la formació política han recollit les catorze principals preocupacions de la ciutadania segons l’últim Observatori sociològic, i en funció d’aquests problemes elsciutadans podran crear i enviar propostes, votar la millor o compartir-les a les xarxes socials perquè hi hagi un debat al voltant d’aquestes qüestions. D’aquesta manera, segons va afegir la primera secretària, la proposta més votada serà recollida pel PS i sempre que estigui dins el seu codi ètic en faran el ressò necessari.

De la seva banda, Cornella va posar en relleu que es tracta d’una eina de fàcil ús que el que pretén és “canalitzar i entendre” les preocupacions dels ciutadans. És per aquest motiu que si bé ara es recullen els catorze problemes reflectits en el darrer Observatori, aniran variant i s’aniran actualitzant en funció dels suggeriments que facin arribar els ciutadans o bé a través de la publicació dels estudis sociològics.

Segons la va definir Salazar, es tracta d’una “plataforma de construcció ciutadana”, i en aquest sentit va posar en relleu que vol acostar la formació a la societat i alhora fer entendre que la “construcció del projecte de país” és una finalitat de tots els ciutadans.

En definitiva, des de la formació política aposten perquè aquesta nova eina serveixi per crear “nous ponts i vincles” amb la societat.

Fomentar la participació ciutadana i que es puguin fer propostes sobre els temes que més els preocupen i, a partir d’aquestes, debatre. Aquest és l’objectiu de la pàgina web www.millorandorra.org presentada ahir pel Partit Socialdemòcrata. La iniciativa ha de servir, segons la seva primera secretària, Judith Salazar, perquè “tothom, independentment de la seva nacionalitat o afinitat política, hi pugui dir la seva”. La formació es compromet a incorporar “a l’esfera política” aquelles propostes que recullin més consens sempre que respectin “els nostres principis i codi ètic”.

La creació d’aquesta plataforma virtual s’emmarca en un dels objectius defensats per l’actual executiva socialdemòcrata des de la seva elecció: acostar-se a la ciutadania. El secretari d’organització de la formació, Marc Cornella, va posar en relleu que es persegueixen tres principis bàsics. Primer, “impulsar la participació de la gent”, després, “fomentar l’escolta activa per veure què és el que realment preocupa” i, per últim, “apostar per la intel·ligència col·lectiva”. En aquest sentit, Cornella va assegurar que “moltes petites idees poden aixecar un gran país”.

Al web es podran llançar i opinar sobre propostes centrades en els catorze temes que, segons el darrer Observatori, més inquieten la població. Àmbits com per exemple la política, la falta de feina o la situació econòmica estan oberts. Posteriorment, aquestes idees es podran debatre a les xarxes socials, com ara el Facebook, amb les quals està enllaçat el web. Salazar va apuntar que no s’han marcat “expectatives d’usuaris”, però va deixar clar que “volem que la gent participi com més millor, que sigui activa i es mogui”.