Educar ciutadans, que participin, que s’impliquin, que tinguin criteri…, que siguin membres actius de la societat i s’interessin pels afers col·lectius.
Gairebé tres dècades de treball a Educació compartint aquests principis i procurant dur-los a la pràctica amb l’alumnat, des del convenciment que un model democràtic no s’explica, s’ha de viure i practicar des de la infantesa.
Traslladant els models democràtics a les escoles, els alumnes han anat participant cada vegada més de la vida dels centres i parròquies amb les assemblees de classe, de centre i els consellets de comuns.
Ens queixem del desencís que mostren els ciutadans per la política, per tot allò que va relacionat amb la gestió pública... I quan, amb una voluntat de servei públic, destines hores i dies a la política, a millorar les lleis que permetran una societat més justa i equitativa, sovint et desencoratges de veure que, malgrat els esforços, no acabes d’arribar al ciutadà i que no té en consideració aquest esforç i treball (tots els polítics són iguals).
Si ets una mica optimista acabes, però, sent positiva i creient que el potencial d’un país són les persones i que, treballant bé des de la base, educant els infants i joves en la ciutadania, tot plegat pot millorar.
En aquest context descobrim sorpresos que Demòcrates per Andorra impedeix que els nostres joves puguin exercir un dels drets més democràtics: debatre un tema del seu interès (l’avortament en els tres supòsits).
Quina lliçó de democràcia participativa! Com els podem mirar als ulls, amb la cara ben alta i oferir-los la seva participació al Consell General dels Joves, però vetada? No serveixen les excuses ja que independentment del tema triat els estem dient que en democràcia tot no es pot debatre, que tot no es pot parlar...
Ara DA justifica la censura amb l’argument que els joves no són suficientment madurs per debatre segons quins temes. Sens dubte, estem davant d’un bon exemple d’immaduresa política i de poc respecte als valors democràtics. Es tractava d’una oportunitat preciosa per tractar un tema complex, però del seu interès, i ajudar-los a explorar els arguments a favor i en contra, a entendre els propis, a comprendre les opinions contràries tot i no compartir-les, a respectar-les.
Els nostres joves ja descobriran amb el temps que en el joc democràtic existeixen poders fàctics que mouen molts fils, que no tot és fàcil ni lineal, que cal lluitar i treballar de valent per canviar coses, però personalment com a dona, mestra, ciutadana, demòcrata i política crec fermament que la decisió presa per DA de no parlar sobre el tema de l’avortament al Consell General dels Joves, ha estat molt desencertada i generarà entre els nostres joves (i la resta de ciutadans) encara més desconfiança en el sistema.
La democràcia és un bé molt preuat i fràgil, i cap país que es vulgui anomenar demòcrata pot permetre’s aquestes situacions.
- Avís legal - I tu què pots fer?
