Bona part de la culpa que alguns empresaris hagin decidit apujar els preus emparant-se en l’entrada en vigor del nou impost indirecte (IGI), segons el Partit Socialdemòcrata, és del Govern, ja que consideren que no s’ha incidit prou a transmetre que aquest nou impost no ha de tenir impacte en els preus. Malauradament, des del PS van voler denunciar ahir que han pogut constatar com els preus s’han incrementat en determinats productes en què el nou impost no hauria de tenir un impacte.

Així, Pere López i Jordi Font van posar en relleu que des de l’executiu no s’ha fet la feina necessària perquè la implantació d’aquest impost sigui la correcta i exposen que encara hi ha massa dubtes entre el sector empresarial. Per això, creuen que ha mancat informació, que el reglament que desplega la llei de l’impost va arribar massa tard i que l’adaptació per als empresaris ha estat d’un termini massa curt.

López va lamentar que no hagi estat  ns aquest dimecres que el Govern hagi sortit a dir que no hi ha d’haver un augment dels preus, i va afegir que això denota que s’ha constatat que els preus han pujat quan no hauria d’haver estat així.

Font, per la seva banda, va lamentar que no es resolen els dubtes. A més, creu que ni el mateix Govern “ha assimilat l’esperit de la llei”.

D’altra banda, van valorar que el nomenament d’Antoni Riberaygua sembla estar motivat perquè el cap de Govern no vol assumir “el desgast” de la negociació amb els comuns i afegeixen que no saben quin serà el seu objectiu en aquestes negociacions.

Pel que fa a la davallada d’aturats al desembre, recorden que és deguda a la bona temporada i destaquen que “poc ha fet el Govern” en aquest sentit.

A l’últim, López no es va voler pronunciar sobre la possibilitat que presenti candidatura per liderar el partit i va afegir que ara com ara els esforços se centren en la ponència marc.

L’IGI s’està desplegant de forma “no del tot positiva” i això està provocant “un increment de preus que no era la voluntat de la llei”. Així ho ha constatat el Partit Sociadelmòcrata, que va culpar ahir el Govern d’aquesta situació per la tardança en publicar els reglaments sobre la nova figura tributària i perquè “no s’ha explicat bé l’impost” als empresaris. Des de la formació, els seus vocals Pere López i Jordi Font van posar en relleu que els grans perjudicats per aquest fenomen no són altres que els ciutadans.

Segons va apuntar López són moltes les queixes rebudes de persones que han notat la pujada de preus justificada pels comerciants pel nou impost en molts casos. “El cafè del matí”, per exemple, l’exministre de Finances va assegurar que “a alguns establiments directament li han car regat un 4,5%”. El polític massanenc ha volgut deixar clar que “aquesta no era la voluntat del text”, va recordar, originàriament tramitat al Consell General per la seva formació. “Els estudis ens deien que el 4,5% no havia de suposar cap increment global de la pressió fiscal”, va manifestar.

El vocal de l’executiva socialdemòcrata va deixar clar que, al seu entendre, aquest “efecte indesitjat” respon no al fet que els empresaris vulguin aprofitar l’entrada en vigor del nou impost per pujar preus, sinó al desconeixement del fet que “ha de ser neutre per a ells”, aspecte del qual va acusar directament al Govern.

D’una banda, perquè “els reglaments, com amb l’impost de societats, van arribar tard” i, de l’altra, perquè “hi ha hagut una mala explicació i era la seva responsabilitat fer pedagogia”.

Aquest argument el va reforçar Font, que va remarcar la dificultat er obtenir respostes a les demandes que es fan a l’Agència tributària. L’exconseller general va parlar directament de “desinformació” i va reptar els assistents a la roda de premsa que “proveu de fer consultes”. Va assegurar que la majoria de cops “o bé et trobes el telèfon saturat o bé no reps resposta”.

Font va apuntar que “qui no ha comprès l’esperit de la Llei o no l’ha assimilat és el mateix Govern”.D’altra banda, els dirigents del PS també van valorar el nomenament com a nou ministre d’Antoni Riberaygua. Font va lamentar que “se’ns digui que tindrà uns temes importants però no cap on es vol anar amb ells” i va afirmar que “el cap de Govern no vol assumir el desgast” que comportarà la negociació amb els comuns.

El Partit Socialdemòcrata (PS) té en la seva cartera presentar un projecte de llei per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe abans que finalitzi aquesta legislatura. Ho va indicar ahir el president del partit, Víctor Naudi, en assenyalar que la formació està “a favor de reconèixer” el matrimoni homosexual i que en el proper congrés del PS es treballarà “per anar en aquest sentit”. Els socialdemòcrates volen que del congrés surti una comissió que treballi per presentar una proposició de llei. “Hi ha qüestions més prioritàries en
aquests moments, però no descartem presentar el projecte durant aquesta legislatura”, va assenyalar Naudi.

L’endemà que es conegués la sentència del Tribunal Superior que avalava el dret a percebre una pensió de viduïtat al cònjuge d’un matrimoni homosexual que s’havia casat a Espanya després que la CASS l’hi denegués, des del PS es va indicar que “la sentència estava cantada des del punt de vista jurídic”. Per Naudi, “la sentència és un avenç que reconeix els drets i les llibertats de les persones”.

Una decisió que també es va rebre amb molta satisfacció des dels Verds. La seva presidenta, Isabel Lozano, va recordar que són l’únic partit que porta al seu programa el reconeixement del matrimoni gai, i va indicar que l’objectiu ha de ser refer la llei de parelles de fet per incloure les unions entre persones del mateix sexe. Lozano també va criticar la posició de la CASS en considerar que “la posició de la Seguretat Social ha estat denigrant. La sentència és un pas endavant”.

MÀXIM RESPECTE DEL GOVERN
Respecte a la postura del Govern, fonts del ministeri de Justícia es van limitar a indicar que l’executiu té “màxim respecte” a les decisions judicials. Qui no es va voler manifestar sobre la sentència va ser Demòcrates per Andorra.

Quant als juristes, la sentència del Superior va ser valorada com “esplèndida” per l’advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats Jean Michel Rascagneres, en considerar que “si un matrimoni està legalitzat fora d’Andorra és evident que a Andorra també ho està”. Rascagneres va qualificar com “a barbaritat jurídica” la posició de la CASS de denegar la pensió de viduïtat en argumentar que el matrimoni de Juan García (la persona a qui se li va negar la prestació) no podia considerar-se vàlid en territori andorrà i era contrari a l’ordre públic. “Més que felicitar-nos per la sentència ens hem de preguntar per què la CASS aplica una teoria jurídica que trobar el seu fonament en l’edat mitjana”, va indicar.

És d’un parer similar l’advocat i també exdegà del col·legi Manuel Pujadas. “La sentència em sembla excel·lent pel que representa per a la CASS, un dels sectors més reaccionaris del país”, va indicar. “Només hi puc fer una valoració extremament positiva, ja que és
important que els tribunals posin ordre, seny i respectin les decisions de les persones i la llei”, va argumentar, tot recordant que sentències com aquestes poden servir per posar fi a la “hipocresia social que hi ha al país en aspectes com el matrimoni gai, l’avortament
o la prostitució”.

Rascagneres i Pujadas van coincidir a assenyalar que la sentència és una fita per a la seguretat jurídica, ja que reconeix que els membres d’un matrimoni que és legal en un altre país tenen els mateixos drets que qualsevol altra parella andorrana.

Els dos advocats també coincideixen en el fet que la sentència “no reconeix” el matrimoni entre parelles del mateix sexe al país. Només es reconeix que el cònjuge d’un matrimoni gai que estigui legalitzat en un país forà i que hagi cotitzat a la Seguretat Social andorrana té dret a una pensió.

L’esquerda que sembla que s’ha format dins d’Unió Laurediana (UL) per les decisions dels cònsols de la parròquia no han agafat de sorpresa els consellers de la minoria. “Sant Julià és un poble i ens havia arribat que hi havia gent al partit que no estava convençuda amb les decisions que es prenien al comú”, va manifestar el conseller de la minoria, Rossend Areny. No obstant això, no espera que la qüestió vagi més enllà. “UL és un partit que sempre tanca files”, va apuntar, per la qual cosa, almenys de portes en fora, no desapareixerà el suport a Montserrat Gil.

Malgrat tot, el fet que les crítiques a l’actitud i les decisions de la cònsol arribin també des de la seva formació, fa que des del PS vegin legitimades les seves queixes, tant pel que fa a la comunicació amb la minoria com les denúncies per falta de transparència al voltant de la societat gestora de Naturlàndia, Camprabassa. “Semblava que érem els dolents de la pel·lícula, però cada vegada hi ha més gent que opina igual que nosaltres i també dins d’UL, per tant, no devíem estar tan equivocats”, va indicar. En aquest sentit, Areny confia que tot plegat serveixi, com a mínim, per fer recapacitar els membres de la majoria comunal de millorar la comunicació interna, tant entre ells com cap a la minoria. I és que el conseller socialdemòcrata del comú lauredià considera que “qualsevol crisi, dins el partit o al comú, segur que no és bona per al poble”, ja que en la situació actual “la gent necessita els polítics treballant al 100% per al poble i gastar energies a resoldre problemes personals no toca”.

Rossend Areny, malgrat que va reconèixer que hi ha certa rumorologia que dins la majoria també existeixen desacords, va qualificar d’“improvable” que pogués tirar endavant una moció de censura. “Si es menciona és perquè en algun lloc se n’ha parlat, però dubto que tiri endavant”, va sentenciar. El company d’Areny al comú, Josep Roig, va manifestarse en la mateixa línia, però va remarcar que al PS el que li toca és seguir treballant sense fixar-se en què fan els altres.

El tema de l'heliport al Roc del Patapou no està tancat. El Govern es va fer enrere en la seva ubicació dimarts passat després de conèixer les conclusions de l'informe dels tècnics francesos i la plataforma i el comú van celebrar la decisió després de mig any de lluita. En aquests sis mesos, informes tècnics i recursos a la Batllia. Concretament dos informes: l'Informe Tècnic Aeronàutic que el Govern va encarregar i pagar a l'empresa especialitzada Airia per decidir-se entre les tres possible opcions abans de l'adjudicació i l'informe encarregat als tècnics francesos.
En la roda de premsa realitzada ahir pel Partit Socialdemòcrata, el seu secretari, Marc Cornella, va dir que ara el què es vol saber és «quin cost» ha tingut tota la gestió del Govern per voler ubicar l'heliport al Roc del Patapou, «quan des d'un principi ja se sabia que hi havia alternatives molt millors». Segons Cornella, «la mala planificació o la mala gestió» haurà comportant una despesa que els ciutadans han de saber; per aquest motiu va dir que «parlarem amb el Grup Parlamentari Socialdemòcrata perquè entri la pregunta al Consell General o ho farem a través del grup de l'oposició de la capital».

Seguint amb l'heliport, pel que fa a la notícia publicada ahir en un mitjà de comunicació del país que assegurava que la UTE Heliand-Cathelicopters – l'empresa a la qual s'havia adjudicat l'heliport nacional– farà una reclamació a la Batllia per les inversions que ja ha fet, el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va dir ahir en declaracions recollides per l'ANA que «el Govern analitzarà aquesta situació quan se li plantegi», però que de moment no té coneixement d'aquestes intencions.

Alcobé va explicar que l'adjudicatari de l'heliport nacional al Roc de Patapou «no havia plantejat mai una indemnització». El ministre va dir que desconeixia aquestes intencions, i que quan se li va explicar a l'adjudicatari que es faria la revocació aquest ho va entendre i es va mostrar comprensiu. Segons Alcobé, en cap moment va parlar d'una possible indemnització, tot i que va reconèixer que «això no eximeix que pugui presentar les reclamacions que cregui oportunes». Quant a les quantitats invertides per l'empresa en previsió de l'heliport nacional, Alcobé va assegurar que «a nosaltres no se'ns va presentar cap xifra ni cap inversió que s'hagi fet». Sobre com podria encarar el Govern una possible indemnització per danys i perjudicis, va indicar que «ho analitzarem quan ens hi trobem».

REPLANTAJAMENT DE L'ECONOMIA/ El vocal del PS, Pere López, va dir ahir que hi ha altres temes, juntament amb el de l'heliport, que demostren una «mala gestió de l'Executiu», com són el fet que hagi augmentat l'atur i que hagin disminuït el nombre d'empreses, i també tenint en compte les crítiques efectuades per part de la Cambra de Comerç. En aquest sentit va criticar que «tenim un Govern que no fa mesures puntuals de reactivació econòmica i només aposta per l'obertura econòmica i les empreses estrangeres»; en aquest sentit, López va afegir que «la inversió econòmica és una qüestió de llarg termini», i que en canvi les empreses «necessiten accions d'avui per demà».

Per tot això, López va sentenciar que «és el moment que el Govern es plategi la seva política econòmica», ja que l'actual «no està donant resultats».

El Partit Socialdemòcrata (PS) va posar en relleu ahir la necessitat de prendre mesures de reactivació econòmica puntuals per fer front a les últimes dades macroeconòmiques negatives, aparegudes aquests darrers dies. Ho va indicar l’exministre d’Economia i Finances Pere López, que va lamentar que el Govern només ofereixi l’obertura econòmica com a resposta a l’increment de l’atur i la reducció del nombre d’empreses, i les perspectives negatives recollides en l’última enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç.

López també va criticar la contractació d’empreses estrangeres per part de l’executiu, com ara Monitor Group, o les campanyes d’Andorra Turisme, que fan que “volums de diners molt elevats” marxin del país sense preveure la participació de negocis andorrans, fet que “no ajuda a reactivar l’economia”.

A tot això, el PS hi va afegir “errors costosos de gestió” com la contractació de Monitor Group, els contractes de la campanya d’Andorra Turisme, el reglament d’inversions estrangeres i l’adjudicació de l’heliport nacional. Davant aquesta realitat, López va demanar al cap de Govern “si no és moment de prendre mesures i rectificar”. Des de la formació política es va recordar que el PS sempre ha apostat per la inversió estrangera. Tot i així, remarca que els fruits no són d’avui per demà, quan el que necessiten les empreses són accions immediates. Per això va reiterar que cal mesures puntuals, contràriament a l’acció de l’executiu, que va rebutjar el projecte de reactivació econòmica presentat pel PS i no publicita els plans de finançament per a la creació d’empreses i rehabilitació d’habitatges.

El cap de l’oposició al Comú d’Andorra la Vella, Marc Cornella, va celebrar que s’hagi acabat imposant el sentit comú i la seguretat en l’afer de l’heliport al Patapou gràcies al “clamor popular”. Cornella, que va indicar que la falta de voluntat de diàleg del Govern distancia els ciutadans dels polítics, vol saber “el cost d’aquesta mala gestió”. Per això esperen poder disposar d’aquesta informació a través del grup parlamentari o del Comú de la capital. López també va afegir que, contràriament al que va dir el Govern, l’adjudicatari sembla que reclamarà el retorn de les inversions fetes.

El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que el Govern quanti qui el cost que ha tingut el projecte de l’heliport al roc de Patapou, tenint en compte que des del principi se sabia “que hi havia molt millors alternatives d’ubicació”. El secretari d’organització del PS i conseller de la minoria al Comú d’Andorra la Vella, Marc Cornella, es va mostrar satisfet que s’hagi fet marxa enrere, però pensa que la decisió ha arribat massa tard per “la manca de voluntat de diàleg, les posicions enrocades i la tossuderia d’alguns membres del Govern”.

Així, Cornella va celebrar que “per fi s’ha imposat el sentit comú” però pensa que la decisió arriba massa tard, i ho atribueix a la falta de voluntat de diàleg del Govern. Des del PS demanaran, ja sigui per la via parlamentària o a través del Comú d’An dorra la Vella, que el Govern quantifiqui la despesa generada en tot aquest afer.

Per la seva banda, el vocal del PS Pere López va recordar que la formació creu que Andorra necessita un heliport nacional però que cal que el Govern en decideixi la ubicació. En aquest sentit, va recordar que al seu moment ja es van fer diversos estudis d’ubicacions viables i que “hi ha prou informes a l’edifici administratiu per tirar-ho endavant”.

També va posar com a exemple de la mala gestió del Govern el fet que hagi anunciat “un cert acord amb l’empresa” en el sentit que no hi hauria reclamacions o que estava d’acord amb la rescissió del contracte, i que en canvi “ara sembla que això no és així”, sinó que se sent lesionada econòmicament, i per tant “aparentment és normal que demani que se li retorni tot el que ha invertit”.

López també va destacar que al seu entendre el Govern no està prenent mesures de reactivació econòmica, i que només aposta per l’obertura econòmica i per la contractació d’empreses estrangeres, posant com a exemples “d’errors importants de gestió” el contracte amb Monitor Group o la campanya d’Andorra Turisme. El vocal del PS creu que la inversió econòmica és una qüestió a llarg termini, i que en canvi les empreses “necessiten accions d’avui per demà”.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al Govern que impulsi més mesures per reactivar l’economia, i va criticar l’obsessió de l’executiu amb la inversió estrangera com a única fórmula per recuperar el creixement. En aquest sentit, Pere López, vocal de l’executiva del partit, va insistir que, malgrat que el PS sempre ha vist bé la inversió  estrangera, aquest ha de ser un projecte “més a llarg termini”, mentre hi ha problemàtiques “que s’han de resoldre d’avui per demà”, com ara l’ajuda que moltes empreses necessiten per fer front a l’actual situació. López va lamentar que, davant les últimes dades macroeconòmiques, “amb un atur creixent i cada vegada més empreses que tanquen, tenim un Govern que només aposta per l’obertura, i que es nega a prendre mesures de caràcter puntual”. Així mateix, l’exministre de Finances també va criticar els “importants errors de gestió” de l’executiu, entre els quals l’adjudicació de l’heliport del Patapou, la contractació de Monitor Group, o unes campanyes d’Andorra Turisme “que han comportat un impacte molt inferior a la inversió realitzada”. Per tot això, López va demanar al cap de Govern, Toni Martí, que “rectifiqui i prengui mesures”, ja que “el Govern creu que tot funciona correctament i no cal canviar res”.

Una de les poques idees que genera consens entre el Govern, l'oposició parlamentària, oposició extraparlamentària, ciutadans, etcètera és la de que cal deixar de banda les «obres faraòniques».

També al programa electoral de 2011 de DA podíem llegir al capítol Infraestructures: la justa mesura, les frases següents (pàg. 25): «La planificació de les inversions en infraestructures ha d'estar estretament lligada a la situació de les finances públiques i a la necessitat objectiva de l'equipament».

Sense explicitar-ho, sembla que els redactors del programa electoral tenien molt clar que el pla del PLA ni responia a necessitats, ni mai Andorra ha tingut els recursos per finançar-lo.

Jutgin vostès mateixos: segons el «pla de noves infraestructures viàries» abans de 2015 haurien d'estar acabades les següents infraestructures: el túnel d'Aixovall (25M€), el del Solà d'Andorra la Vella (150 M€), la desviació de La Massana (25M€) i altres actuacions fins a un cost total de 230 M€.

En un article publicat el juny de 2003 –quan el cap de Govern actual era president del Grup Parlamentari Liberal– vaig escriure un article sobre la proposta de Forné, allí entre altres coses deia que el Pla viari era «una proposta fantasiosa que és insostenible ambientalment, econòmicament i socialment».

Des de que és cap de Govern, el mateix Antoni Martí ha qualificat de faraòniques les grans infraestructures viàries fetes els darrers anys.

De tanta coincidència de parers no podem més que felicitar-nos. Tanmateix, avui encara, la imposant presència de la maqueta que condensa gràficament els somnis megalòmans dels governs del PLA i que podem veure a l'entrada de l'edifici del Govern, ens recorda que DA no ha elaborat encara una planificació alternativa al pla «faraònic» de Forné.

Continua vigent, en conseqüència, el «pla sectorial de noves infraestructures viaries» de l'any 2003 i ratificat –desprès del període d'al·legacions el 20 d'abril de 2005.

Podem creure que el Pla ja és una relíquia del passat, «paper mullat» i que «de fet» aquest Pla ja està derogat; però no, sense cap acte administratiu «positiu» el Pla és vigent, genera, per tant unes obligacions als administrats i a l'Administració, té caràcter executiu i vincula la planificació comunal (els plans d'urbanisme parroquials). No ho dic jo, ho diu la Llei General d'Ordenament del Territori i Urbanisme.

El pla, es concreti o no en obres reals, no és cap ficció, te uns efectes jurídics reals sobre els plans d'urbanisme, sobre la propietat territorial i , en conseqüència, sobre l'economia del país.

Altra cosa és que, sense una nova eina de planificació viaria, les (poques) obres noves que es vagin executant perdin la coherència i l'eficàcia que, se suposa, tindrien si formessin part d'un pla preconcebut.

Ara bé, aquest nou Pla viari no pot fer-se amb els mateixos errors conceptuals que el de l'any 2003; perquè el problema no era només de «mesura», ni de recursos financers, era un problema de concepte i d'objectius.

A l'article que vaig escriure l'any 2003 exposava metodologia i objectius: «La base metodològica, per resoldre els diferents problemes que afecten la vida quotidiana comença per la diagnosi de la situació actual, de les previsions econòmiques, demogràfiques i de necessitats dels usuaris, de la capacitat i l'activitat dels poders públics per incidir en els comportaments dels particulars i del mercat, continua pel plantejament de noves possibilitats viables per resoldre els problemes detectats, i acaba per la selecció raonada, entre aquestes possibilitats, de la millor alternativa».

I continuava dient: «És urgent oposar una alternativa al model megalòman i inviable (...) Una alternativa que ha de proposar un pla viari global –potser seria millor dir un pla de desplaçaments urbans i interurbans– basat en la recerca d'un equilibri durador entre les necessitats socials en matèria de mobilitat i de desenvolupament econòmic, d'una banda, i la protecció ambiental i de la salut, de l'altra. Aquest pla ha de proposar objectius ambiciosos de disminució del tràfic automòbil, de desenvolupament del transport col·lectiu, de l'ús coordinat de totes les formes de desplaçaments, sobre tot per una assignació apropiada de la via pública als diferents usuaris que ultrapassi el monopoli de l'automòbil, amb la utilització de mitjans de transport més eficients energèticament i menys contaminants».

No he tingut mai vocació ni de predicador en el desert ni, molt menys, de profeta, però no em puc estar de repetir la conclusió de l'escrit de 2003: «Amb un pla alternatiu al del ministre Serra podríem estalviar molts quilometres de túnels, molts quilometres de carretera damunt la ribera dels rius, molta energia, molts impactes i molts diners».

Potser ara, el govern de DA serà capaç de fer de la necessitat virtut. Per demostrar-nos la sinceritat de la seva confessada aversió a les obres «faraòniques» no estaria de més un acte simbòlic com el de retirar la maqueta de l'entrada del edifici de Govern. El ministre del ram, podria solemnitzar aquesta retirada suggerint als organitzadors de la tradicional «crema del mai» de Canillo una petita innovació sobre el material combustible, i aprofitar la maqueta –si és que a més de faraònica no és tòxica– per alimentar la crema de l'avet.

Així, tots ens quedaríem més tranquils, convençuts que la temptació de recomençar les obres del pla faraònic està totalment descartada.

No és massa habitual que els membres del poder judicial hagin de recomanar al poder legislatiu que faci la seva feina, legislant o modificant la legislació vigent. Tampoc és massa normal. I no em refereixo, evidentment, a una suposada suplantació de funcions, sinó al fet que els jutges hagin de demanar, si us plau, als altres poders de l'Estat que promoguin unes reformes legislatives per corregir uns textos en vigor palesament injustos. Això és el que està passant a Espanya amb la qüestió del desnonament per impagament d'hipoteques. Si s'ha arribat a aquesta situació, no tinc cap dubte que el problema ha de ser molt greu.

Massa sovint els polítics que estan al poder refusen –se suposa que conscientment, perquè és impossible no adonar-se d'allò que succeeix al carrer– enfrontar-se a la realitat i prendre decisions. Siguin quins siguin els interessos que provoquen aquestes situacions, aquestes actuacions són absolutament reprovables. Les conseqüències que provoquen són les que es podrien esperar: desafecte als governants, malestar social, indignació.

La societat encara se sent més indefensa quan veu que els partits polítics, tant si estan al poder com si es miren les qüestions des de la barrera de l'oposició, obvien també massa sovint el debat sobre qüestions que els hi poden semblar «compromeses» i el pronunciament al respecte. En aquest cas les reaccions també estan cantades: desafecte a tota la classe política, «tots són iguals», «sempre miren pels mateixos». La ciutadania es mereix, per respecte, saber quines són les alternatives concretes que poden esperar a unes situacions ben definides que consideren negatives. Només la crítica i l'enfrontament, no són armes suficients per aportar solucions, calen propostes pensades, constructives i convincents.

La sort dels polítics és la mala memòria que gasten els ciutadans. Oblidar situacions negatives, o perdre el record de qui les va provocar o mantenir, segurament deu provocar una sensació positiva. I així anem.