A quins veïns afecta? Aquesta era la pregunta típica dels polítics de l'establishment en l'Andorra pre-constitucional .... una pregunta que vint anys de democràcia constitucional no ha estat capaç d'eradicar.

Seguint l'insistent consell d'un veí, després de sopar vaig seguir la retransmissió televisiva del Consell General del 3 d'abril; feia molt de temps que no presenciava els debats del representants del poble andorrà.

Es discutia la proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, de patrimoni cultural d'Andorra que ha de «garantir» un nivell acceptable de desprotecció del nostre patrimoni cultural; acceptable .... pels terratinents que constitueixen una de les elits de major poder polític del nostre país.

El primer que vaig sentir va ser el M.I. Sr. Jaume Bartumeu, que defensava la presa en consideració de la proposició dels comuns. L'argument principal del conseller del grup mixt estava exempt de la mínima consistència jurídica i tècnica: la llei s'ha de canviar perquè uns «funcionaris integristes» l'apliquen malament.

No em va sorprendre, fa temps que observo com Bartumeu va a remolc del «pensament únic» conservador, el qual responsabilitza els funcionaris públics de gairebé tots els mals i també de les accions –i de les omissions– dels càrrecs polítics.

Gilles Sanson, en el seu informe de 1995 que li va encarregar el govern d'Óscar Ribas, analitzava el cas andorrà: «la classe política encara no ha sabut desenvolupar amb la seva administració una justa distància i relacions sanes, característiques d'un Estat modern (...) Els ministres són a la vegada absents i omnipresents, els funcionaris es senten abandonats i alhora molt vulnerables a les influències partidàries i als nepotismes» .

És veritat, el ministre de Cultura va estar absent el dia 3. Per inseguretat, convicció o oportunisme, no va saber, o no va voler, respondre els improperis que un conseller –amb una intervenció més pròpia d'un hooligan– va dedicar a un servei de l'administració general, pel crim de lesa majestat de resistir les pressions d'uns poders fàctics que no han volgut mai acceptar que existeixen límits al dret de propietat.

L'exemple sobre el deteriorament de l'entorn de la plaça de Sant Julià que va esgrimir Bartumeu reprèn els arguments demagògics de l'equip comunal d'Unió laurediana el qual, amb la legislació urbanística vigent, té les competències suficients per afrontar els suposats perills de ruïna, com també per exigir als propietaris l'execució de treballs de conservació.

Max Weber, pare de la burocràcia moderna, va establir fa més de cent anys els principis d'una administració pública democràtica, principis que són presents al Codi de l'Administració que varen promulgar els Delegats Permanents el 1989 i que, a hores d'ara, el Consell General no ha estat capaç d'adaptar, ni millorar.

Per a Weber el funcionari no és «el servidor personal d'un governant»; la complexitat i l'especialització de les relacions socials i administratives, fan necessària uns experts neutrals, «rígidament objectius» que actuïn sine ira et Studio, aplicant lleis i reglaments racionals, abstractes i generals. El sociòleg alemany, contraposava aquesta indiferència neutral de l'expert, al «cesarisme» del mestre d'estructures socials més primitives, obert a l'influx de la simpatia personal, del tracte de favor, dels privilegis, de la gràcia, de la gratitud i del tractament dels assumptes «cas per cas» (¿a quins veïns afecta?)

Les implicacions i conseqüències de la proposició de llei dels comuns van més enllà del tema de les competències sobre la cultura (aquí també és va equivocar el mestre constitucional Bartumeu): el model de gestió del patrimoni cultural que proposen els comuns és una clara involució a les pràctiques d'administració preburocràtiques basades en el fet que les tasques i deures administratius estan supeditades al manteniment dels privilegis d'unes jerarquies socials «intocables» (¿a quins veïns afecta?)

És una situació similar a altres ja viscudes, quan es tracta de lleis que han de regular la funció social de la propietat privada. Només cal recordar les tres ocasions en que els ministres de Medi Ambient han vist frustrada la seva proposta de portar al Consell General un projecte de llei d'impacte ambiental; els aprenents Antoni Puigdellívol, Xavier Jordana i Vicenç Alay van ser derrotats pels cèsars experts en el tracte de favor i en la defensa dels privilegis dels grans i petits terratinents (¿a quins veïns afecta?)

I és que, quan es tracta de conservar les velles regalies patrimonials, hi ha una absoluta sintonia espiritual i política entre la dreta neoliberal i la dreta estalinista.

Des de l’inici d’aquesta legislatura que el cap de Govern, Antoni Martí, i els seus ministres ens han estat demanant esforços i més esforços de forma constant. Esforços que es traduiran en retallades socials quan s’aprovi la llei de la CASS amb l’encariment de fins al 50% del cost d’alguns actes sanitaris i medicaments, la rebaixa del salari que cobrarem en cas de baixa, la disminució de les pensions d’orfenesa i viduïtat i la brutal retallada de les pensions d’invalidesa, entre d’altres.

Properament s’aprovarà la llei de serveis socials i sociosanitaris que comportarà un pas enrere, ja que no es mantindrà el criteri actual, en el qual es té en compte el beneficiari, o si escau, els membres de la unitat familiar de convivència en la mesura de la seva capacitat econòmica tant en el copagament de les prestacions com per atorgar-les. Ara aniran a buscar tots aquells familiars que no convisquin amb el beneficiari –fins i tot els néts– fent-los reconeixedors de deutes. Per tant, es carreguen la coresponsabilitat de l’Estat. Inacceptable.

Però encara n’hi ha més. Escassetat de recursos per fer la seva feina a la majoria dels departaments públics amb afectació als serveis de justícia (manca de recursos humans, d’espai i d’un servei informàtic de qualitat), d’educació (limitació important de recursos, mancances a les aules, manca d’inversió i conseqüent deteriorament d’espais, disminució de les activitats i desplaçaments, i manteniment d’una plantilla d’eventuals desproporcionada) o sanitat (manca d’inversió al SAAS i al Centre Hospitalari).

Tampoc hi ha –sembla– recursos per a polítiques de reactivació econòmica i per a programes destinats específicament a la creació de llocs de treball que ha de ser (no pot ser cap altra) la principal preocupació per a tots aquells que ens dediquem a la política.

Retallades i escassetat de recursos per a les federacions i per als clubs esportius (amb potser només alguna excepció), per a les entitats i associacions culturals, en les ajudes públiques a tot tipus d’organitzacions no governamentals (ONG) i un llarg etcètera.

S’han reduït els salaris dels funcionaris públics que ha afectat persones que exerceixen càrrecs importants de responsabilitat a l’Administració; alguns (que al meu entendre s’equivoquen) poden pensar que és una mesura adequada però hauran de reconèixer que aquest esforç que s’ha imposat no s’ha exigit en paral·lel ni als terratinents (s’han rebaixat els percentatges de cessió de terreny econòmica que han arribat a ser de fins al 0%) ni s’ha promogut cap legislació que limiti els salaris de membres de consells d’administració. Tampoc s’ha tocat el cobrament de bonus i altres sistemes retributius en el sector bancari, per posar només alguns exemples de polítiques que malgrat no compartir, haguessin estat bé si del que es tractava era de repartir esforços entre el conjunt de la població.

Per si no n’hi havia prou, aquests darrers anys també s’han demanat importants esforços fiscals. La introducció de l’impost de societats que durant l’any 2013 ha estat del 10%. L’entrada en vigor de l’IGI l’any 2013, que ha suposat per a molts empresaris –encara que el ministre de Finances sembli desconèixer-ho– un cost important ja que per raons de mercat han hagut d’assumir la diferència entre el que suposa la liquidació de l’IGI i l’import que es derivava dels mòduls amb l’ISI sense poder incrementar els preus.

I tots aquests esforços vénen avalats sota l’argument de la insostenibilitat. Insostenibilitat del nostre model de prestació social. Insostenibilitat de les pensions a la CASS. Insostenibilitat del sistema de pensions a la funció pública. I ara ja parlen de la insostenibilitat del model d’escola andorrana i altres que vénen i que vindran en aquest imparable discurs neoliberal de la insostenibilitat de les polítiques públiques que DA ens està imposant.

Però, què és realment insostenible? És insostenible amagar recurrentment la veritat per part del Govern i de la majoria parlamentària que li dóna suport sobre la realitat ja confirmada que el sector financer ha pagat almenys 20 milions menys d’impostos que l’any 2012. A més, s’ha vist incrementada la remuneració del finançament de l’Estat mitjançant l’increment del tipus d’interès que cobren en les pòlisses del Govern i amb l’emissió de deute públic no obertes al públic en general i adquirides en exclusiva pel sector financer.

Són insostenibles les deduccions que DA va introduir a corre cuita només guanyar les eleccions i que van malmetre la recaptació del nou marc fiscal. Un marc fiscal que ens va costar un any i mig de consensuar amb els que llavors eren CR i que ara són DA i que es van afanyar (on queda la tan demanada seguretat jurídica) a modificar només unes setmanes després de les eleccions.

És insostenible que emparat en una indubtable habilitat dialèctica, en una majoria aclaparadora al Consell General i amb una estranya (per a nosaltres) connivència amb el grup mixt el ministre de Finances del Govern d’Andorra oculti informació rellevant i falti a la veritat de forma inadmissible en el Consell General. És lamentable que el senyor Cinca no expliqui als ciutadans que més de la meitat de l’activitat bancària ha deixat de liquidar l’IGI mentre ha pogut mantenir preus. S’imagina vostè empresari que pogués deixar de pagar l’IGI sobre més de la meitat de la seva activitat i a sobre mantenint els preus? Doncs exactament això és el que ha succeït amb l’IGI bancari. Un veritable escàndol en clara defensa dels interessos del sector bancari i que té un cost anual per tots nosaltres de més de 20 milions d’euros.

Estem disposats a discutir amb el ministre Cinca sobre el que acabo d’exposar, en un clar suport al nostre grup parlamentari socialdemòcrata, quan sigui convidat properament –tal com el ministre va anunciar dijous passat– a analitzar i buscar solucions de forma global davant aquesta insostenible i inadmissible situació.

Tots aquests “errors” fiscals han suposat un cost per a l’Estat d’uns 45 milions d’euros durant l’any 2013.

Amb aquests 45 milions d’euros, la llista d’esforços esmentada a l’inici de l’article hagués estat prescindible. Tots els sacrificis que se’ns demanen no serien necessaris. Sacrificis, dificultats, estretors, retallades, sí retallades per a tots i beneficis i posicions de poder per a uns quants. ¿Això és el governar per a tots que va prometre Martí?

Esperem que el cap de Govern sàpiga encaixar bé la crítica i que les decisions equivocades que s’han exposat aquí no tinguin incidència en les coincidències expressades mútuament dimecres passat sobre la intenció d’intentar assolir plegats 28 vots favorables a la llei de l’IRPF. Un fet que avui és força improbable després que ni una sola de les 49 esmenes presentades pel nostre grup parlamentari hagi estat aprovada en comissió, ni tan sols una! Coincidència en treballar plegats per a la creació d’una Administració tributària única amb mitjans i potestats i sense secrets de cap tipus que puguin interferir en la seva feina. Coincidència en buscar una solució per als més de 20 milions anuals que des l’any passat porta estalviant-se el sector financer. I coincidència també en la necessitat que el PS com a partit i el grup parlamentari socialdemòcrata volem tenir una major implicació en política exterior, aprofitant els contactes amb la Internacional Socialista i els partits homòlegs en els països veïns, mantenint-nos sempre en el paper de lleialtat a l’acció del Govern i sense cap afany de protagonisme personalista en una matèria tan essencial.

En definitiva, és l’hora de començar a fer política amb majúscules –com descrivia perfectament fa uns dies en un article el nostre president de grup parlamentari, David Rios– a la qual ens ham acostumat tan poc en els darrers 25 anys.

El triple acord per Andorra que proposava el Partit Socialdemòcrata (PS) al Govern s’ha quedat només en doble. Totes dues parts van decidir dimecres iniciar un treball conjunt pel que fa a la fiscalitat i les relacions amb la Unió Europea (UE), però no sobre la delimitació de competències. I és que en aquest últim punt les postures estan més allunyades perquè mentre l’executiu creu en el consens amb els comuns, el PS considera que és el Consell General el que ha de legislar amb consens aquesta qüestió.

El primer secretari de la formació, Pere López, va explicar ahir que la negociació per buscar un model estable en el temps sobre les competències “no s’ha de fer dins del mateix partit o amb uns comuns que tenen unes línies polítiques afins” sinó amb el PS, com a principal partit de l’oposició. “No té sentit negociar amb una part implicada”, va opinar López, segons el qual les converses que fins ara hi ha hagut entre Govern i comuns s’estan convertint en una “nebulosa”, quan el que s’ha de posar sobre la taula són els serveis que fa cadascun i els costos que comporten per fer els “ajustos” que calgui.

Sí que podria haver-hi un apropament entre socialdemòcrates i demòcrates pel que fa a fiscalitat, en concret sobre l’IRPF, la llei de bases de l’ordenament tributari i l’IGI. Pel que respecta al primer punt, el grup parlamentari socialdemòcrata no votaria a favor del projecte de llei tal com està actualment, en considerar que dibuixa un impost “massa injust”. La voluntat del Govern és que un text tan important com aquest tingui el suport del conjunt de consellers, mentre que el PS pretén que quedi constància que és una iniciativa que ha portat “històricament” al programa.

El treball conjunt es concretarà també en la llei de bases de l’ordenament tributari. En aquest cas, totes dues parts coincideixen que hi ha d’haver una agència tributària única amb el màxim de mecanismes per fer la seva feina, que els obligats tributaris han de tenir una protecció adequada i que el secret bancari i professional han de desaparèixer en aquest àmbit.

I dins de l’àrea fiscal, es tractaria també de buscar la fórmula per incrementar els ingressos de l’IGI procedents de les entitats bancàries. El PS entén que el projecte de llei presentat recentment pel ministre de Finances, Jordi Cinca, “no és la solució” perquè tan sols augmentaria la recaptació en uns 4,5 milions d’euros, quan els que s’han deixat de recaptar han estat uns 20. Segons va indicar López, quan es va deixar enrere l’ISI i es va posar en marxa l’IGI, el conjunt de grups parlamentaris van coincidir que els ingressos provinents de les entitats bancàries havien de ser similars als d’abans, cosa que no passa ara. “El sector econòmic més important del país no s’ha d’estalviar impostos”, va incidir López.

Finalment, pel que fa a les relacions amb la UE el PS tindrà un paper “més actiu”, tal com li reclama el cap de Govern, dins de la “lleialtat absoluta i sense cap afany de protagonisme”, com ha mantingut fins ara. Els socialdemòcrates entenen que poden fer “molta feina” contactant amb entitats de la mateixa tendència política com la Internacional Socialista o el Partit Socialista Europeu. “No sabem el que volen dir quan afirmen que hi ha un acord implícit”, va afegir López.

El PS aposta per menys retallades i més inversió

El primer secretari del PS, Pere López, considera que el model pressupostari dels demòcrates es basa en la contenció de la despesa, contràriament al dels socialdemòcrates, que aposten per l’increment dels ingressos. “Nosaltres creiem en un model sense retallades socials i amb més inversió per reactivar l’economia i crear nous llocs de treball”, va explicar. López va recordar els “errors” del Govern en la previsió d’ingressos de l’IGI bancari i pel que fa a l’impost de societats i l’IAE, que només s’han compensat amb la recaptació més elevada que s’ha registrat per les taxes al tabac i els impostos especials. A més, va incidir també en el fet que “no s’ha executat” ni la meitat del que s’havia pressupostat.

Pere López, primer secretari del PS, ha informat que en la trobada que va mantenir ahir amb el cap de Govern van acordar que els presidents dels grups parlamentaris demòcrata i socialdemòcrata intentaran arribar a acords sobre quatre grans eixos bàsics, en especial, la llei de l'IRPF.

El PS s'abstindrà en la votació de l'IRPF si no canvia l'actual redactat. Tenint en compte que la intenció dels socialdemòcrates és donar el vistiplau a aquest projecte legal, mantindran trobades amb els demòcrates per intentar consensuar el text, que es votarà el 24 d'abril.

A banda, també volen arribar a acords amb DA en la llei de bases d'ordenament tributari i trobar una solució a l'IGI bancari. Finalment, han assegurat que sobre la delimitació de competències dels comuns, el pacte hauria de ser entre forces parlamentàries.

A més, el PS vol implicar-se més en les relacions d'Andorra amb la Unió Europea. Finalment, López ha declarat que la liquidació dels comptes del 2013 els dóna la raó, ja que mostra com els bancs van aportar a les arques públiques 20 milions d'euros menys que el 2012.

Veure vídeo relacionat

Amor, parella i matrimoni per a tothom que ho vulgui. 34 anys, solter. Treballa a Andorra Telecom i milita al PS des de l’any 2005. Dilluns va ser un dels que van presentar la proposició de llei de matrimoni gai al Consell General.

Va ser especial presentar el text al Consell l’altre dia?
Va ser emotiu, al partit estem treballant amb aquest tema des d’un congrés que vam celebrar el 2005. Des d’aleshores la societat està més madura en temes com aquest i era el moment de presentar la llei.

Què vol dir amb més madura?
Hi ha molts senyals que ho indiquen molt clarament a part de l’evolució legislativa que hi ha hagut a Espanya, França o fa poc a Anglaterra.

Parli’m dels senyals locals.
La Llei de parelles de fet del 2006 va ser un avenç. El Consell dels Joves de l’any passat va fer una proposta sobre això i les dades del CRES indiquen que un 70% veuria bé que es legalitzés el matrimoni entre persones del mateix sexe. I per acabar, la sentència judicial que va reconèixer la pensió de viduïtat d’un cònjuge homosexual. Amb tot aquest context no podíem demorar més la presentació de la llei.

Però vostès són tres al Consell General i el problema és el nom de la cosa. Si no es diu matrimoni no pot ser?
L’Estat ha de complir el seu deure constitucional i normalitzar l’acte del matrimoni perquè ningú no hagi de patir cap tipus de discriminació en l’àmbit familiar o laboral. Darrere d’aquesta proposta hi ha històries de persones amb una vivència important.

I si li’n diem ‘unió de parelles del mateix sexe’ no és suficient?
Estem en el mateix, no seria un fet normalitzat. Imagina’t que has de fer un paper i has d’omplir amb una creueta l’estat civil. Quines opcions sortiran? Solter, casat i unit del mateix sexe?

Què li diria al Copríncep bisbe si pogués parlar amb ell una estoneta?
Que nosaltres treballem per reivindicar uns drets que no van en contra d’ell i que li tenim tot el respecte.

A França van sortir centenars de milers de persones a protestar pel tema de la paraula ‘matrimoni’.
Em vaig sorprendre molt que passés això a França tot i que crec que també ho van polititzar molt. Crec que els que es manifesten són gent que no entén que donar drets a una persona no els en treu cap a ells.

Si vol em contesta, si no, no, però la pregunta em sembla rellevant amb el que estem parlant. Vostè és homosexual?
Sí. A casa meva ho saben, però si l’Estat normalitzés el matrimoni beneficiaria també situacions familiars d’altra gent.

Se m’ha posat vermell per la pregunta. És difícil encara a dia d’avui ser gai a Andorra?
Jo no he patit mai cap atac directe però és clar que no és un tema normalitzat aquí.

Hi ha molta tafaneria?
Sí, n’hi ha molta encara.

Li faria il·lusió poder casar-se a Andorra algun dia?
No sé si em vull casar però si ho faig millor si ho puc fer aquí.

Després de presentar al Govern un triple acord sobre fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències –per tal de desbloquejar qüestions que considera essencials–, Pere López vol prioritzar en la recta final de legislatura la tasca de les comissions i del grup parlamentari. A la tardor, un congrés servirà per preparar les primàries i establir les línies mestres del programa electoral.

Quina ha estat la motivació per a aquest triple acord que ha plantejat al Govern?
La iniciativa sorgeix en un context polític molt concret. Estem arribant al final d’una legislatura en què s’han anunciat reformes molt significatives de manera recurrent, però que al nostre entendre no s’estan concretant. És més, hi ha veus, dins i fora del grup parlamentari de DA, que s’oposen a l’IRPF, al desplegament legislatiu de l’acord monetari i a d’altres qüestions molt rellevants. Davant aquest escenari, teníem dues alternatives. Una de fàcil, que és la de la crítica constant sense aportar res al debat polític, o bé la que hem escollit, ja que davant d’aquesta situació, el partit que havia governat durant l’anterior legislatura havia de tenir un paper proactiu, de mà estesa al Govern. La voluntat no és afavorir-lo, però sí de vetllar per uns interessos de país, perquè al final del mandat aquestes reformes ja estiguin implantades.

Quina rebuda preveu per part de l’executiu?
Crec que cal obrir la mentalitat de la política andorrana, amb conceptes com acord, pacte, col·laboració... són termes que en la nostra història política no han existit. Hi ha persones que fa 25 anys que estan en primera línia política i que s’han situat en aquesta concepció equivocada. I ens sobta que hi hagi gent a qui li costi veure que la nostra és una proposta en benefici del país, sense demanar res a canvi. Aquelles qüestions en què ens sembla que hi pot haver acord, no entenem per què s’han de rebre des de la confrontació.

Ladislau Baró va dir que la proposta és en realitat una estratègia per donar-li visibilitat a vostè de cara a les eleccions. Què n’ha de dir al respecte?
Si el senyor Baró creu que aquest és el missatge que ha de passar als ciutadans, evidentment és lliure de fer-ho, però en tot cas entenem que no té cap mena de vinculació amb el missatge que nosaltres volem transmetre, que és el d’ajudar el Govern a tirar endavant una sèrie de reformes positives per al país. Estem a molt poc temps del final de la legislatura, i tots hem de fer un esforç perquè aquestes reformes es puguin materialitzar com abans millor. En cas contrari, entrarem en escenaris tantes vegades viscuts al nostre país, de reformes inconcluses i de qüestions que no es resolen...

Cediran terreny en qüestions com l’IRPF?
Volem insistir que això no és un xec en blanc. Per tant, la votació dels nostres consellers generals sobre els projectes de llei que afecten aquest triple acord dependrà del grau de col·laboració que hi hagi hagut en cadascun d’aquests textos. En tot cas, entenem que l’IRPF és un debat ja força vençut, i preferim que Andorra tingui IRPF que no el tingui. Tanmateix, haurem d’analitzar perfectament quin és el text final que surt de la comissió, perquè aquesta proposta d’acord no implica que el PS renunciï als seus posicionaments ideològics.

Quina nota li posa a la gestió de Toni Martí?
Encara és d’hora per avaluar-ho, però sigui com sigui les grans promeses electorals, arribant ja gairebé al tercer any de legislatura, estan totes pendents. De tot allò promès, de la reforma de la llei de la CASS, de la reforma de l’administració pública, de la delimitació de les competències entre comuns i Govern... cap d’aquestes qüestions està implantada. Entenem que sense dues de les quatre grans promeses electorals acomplertes, com la delimitació de competències i la gran reforma de la funció pública que es volia emprendre, la valoració és a hores d’ara molt negativa. Podem parlar d’un fracàs del projecte. Tot apunta, per tant, que l’Andorra del 2015 serà, des del punt de vista econòmic i social, pitjor a la que Toni Martí es va trobar el 2011.

Com valora la política econòmica del Govern?
El Govern s’ha equivocat de model econòmic. S’ha apostat clarament per l’obertura econòmica, i en canvi s’han deixat de banda mesures puntuals o conjunturals de suport a determinats sectors. La seva aposta era l’obertura, que ens havia d’aportar creixement. Amb el temps s’ha demostrat que s’han equivocat doblement. L’obertura econòmica a hores d’ara encara no és possible, perquè és un projecte molt a llarg termini, i s’han oblidat de les empreses del país i de les seves dificultats. La política econòmica ha estat absolutament desencertada: els objectius fixats no s’han assolit.

S’ha fixat ja el calendari per a les primàries del PS?
Encara és d’hora per parlar-ne, perquè ens estem centrant en la feina que hi ha a les comissions del partit i també a nivell legislatiu. Creiem que la tasca electoral ha d’arribar després de tot aquest treball ideològic. Aleshores sí, ens podrem centrar a fer les primàries i aprovar el programa. El partit preveu un congrés a la tardor, pels volts dels mesos de setembre o octubre, i la data de les primàries se situarà prop d’aquest escenari. Així, el candidat que guanyi les primàries tindrà encara sis mesos per fer la precampanya i per donar-se a conèixer.

Creu que l’escissió que va patir el seu partit afectarà la confecció de llistes?
Actualment tenim 420 militants, i la pèrdua d’afiliats durant el dar­rer any ha estat més aviat escassa. Per tant, no visualitzem dificultats importants per poder fer totes les llistes territorials, a excepció potser de Canillo. Tenim bons candidats a totes les parròquies, perquè les persones que van estar a les llistes territorials el 2009, de forma majoritària, segueixen al PS. Insisteixo, però, que ara no és el moment de parlar de llistes, de candidats, o de possibles contactes, perquè encara tenim molta feina per endavant els propers mesos.

Considera que la ruptura socialdemòcrata ha acabat enfortint DA?
Estem treballant a bon ritme i crec que s’està fent palès que hi pot haver una alternativa seriosa el 2015, que és el PS. Estem plantejant propostes, fent un seguiment de l’acció de Govern, fent una oposició dura en temes socials i busquem solucions en diferents àmbits. El partit s’està fent fort, té ganes de treballar i estem molt il·lusionats davant el repte de l’any vinent. És cert que ens hem d’acabar de guanyar la confiança dels ciutadans, però crec que cada dia que passa es fa més patent que només hi haurà un gran projecte polític, el nostre, que es podrà contraposar al de DA. Tenim encara un any per davant, i crec que el nostre discurs i la nostra manera de fer política aniran guanyant molts adeptes.

“Sí Júlia, això és el que hi ha…” Aquesta va ser la resposta que li vaig donar a la meva germana, quan em va preguntar quin era el marc actual de l’avortament a Andorra.

Ella estava fent un treball de biologia sobre els mitjans anticonceptius i una de les parts d’aquest era el citat marc legal. Així doncs, a hores d’ara ja us podeu imaginar el contingut d’aquesta part del treball de molts altres alumnes de batxillerat: cap tipus d’avortament està permès.

Arribat a aquest punt, és quan l’estudiant, tot analitzant els conceptes apresos en les diferents assignatures realitzades durant l’escolaritat obligatòria, es fot un bon embolic. A secundària, segurament a Ciències Socials, deuria aprendre que Andorra des del 1993, és considerat un Estat de Dret reconegut com a membre de les Nacions Unides. D’aquesta manera, a canvi d’una cadira en l’organització, el jove Estat constitucional andorrà acceptava un seguit de declaracions com la fundadora del propi ens, és a dir, la Declaració Universal Drets Humans.

Lligat a un dels drets inclosos en la carta de drets humans, hi trobem el de la salut i, més concretament, el de la salut sexual de la dona. En aquest sentit, el 1994, 179 països van adoptar el Programa d’Acció del Caire, per promoure el dret a la salut de les dones i, especialment, assegurar el seu accés universal a la salut sexual i reproductiva. Les Valls no hi eren. A dia d’avui, l’estudiant es pot plantejar: si la majoria d’estats que formen l’ens han garantit un mínim de drets de salut sexual als seus ciutadans, per què 21 anys després aquests no han volgut ser garantits al nostre Estat?

Fa pocs mesos, el Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra la dona (CEDAW), va enunciar la preocupació per la interpretació del dret a la vida en la Constitució andorrana, instant a despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics (casos de risc per a la vida o la salut de la dona embarassada, violació o incest i malformació fetal greu). Des de Govern, de moment cap resposta.

Al meu parer, dins el funcionament d’una administració, hi ha qüestions no urgents, urgents i molt urgents. Aquesta no hauria de ser-ne cap. Com a Estat de Dret i subjecte al règim del dret internacional, Andorra ha d’acceptar les seves obligacions i responsabilitats, i aquesta ho és.

El que sí que ja havia donat una resposta era un dels nostres representants institucionals. En el seu moment, ja deixà clar que ningú (ni el mateix poble sobirà) està per sobre del que ho controla tot des d’allà a dalt. Una mica agosarat. Més, tenint en compte que Andorra no només és Estat de Dret, com hem dit, sinó també qualificat com a Democràtic. Les regles doncs d’aquest règim són fàcils: és el col·lectiu que decideix sota quines condicions vol viure i si aquestes normes del joc es volen canviar, es canvien.

És en aquesta segona pota vertebradora de l’Estat andorrà, on els nostres estudiants es trencarien encara més el cap. Comprovarien que això de fer de demòcrata a vegades no és absolut, que està limitat. Com a exemple més recent, un esdeveniment que generacionalment els toca ben a la vora, el Consell dels Joves del 2014. Encara quedarien més encuriosits en comprovar com aquestes limitacions democràtiques provenen dels mateixos que s’ho fan dir.

Després, la meva germana em tornar a preguntar: “Però a Espanya no estan reivindicant això, oi?” “No Júlia, ells ja tenen tots els drets garantits i ara es mobilitzen per no perdre’ls. Nosaltres reclamem que siguin una realitat!”

El 25 de febrer passat el comitè directiu del Partit Socialdemòcrata va acordar presentar al Govern i a la majoria parlamentària que li dóna suport un triple acord per Andorra que inclou tres temes que els socialdemòcrates considerem fonamentals, ja que marcaran l’esdevenir de les properes generacions: fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències entre el Govern i els comuns.

La proposta es va formalitzar dijous passat en una trobada entre el cap de Govern, Toni Martí, i el primer secretari del PS, Pere López. Estem davant un gest de responsabilitat política propi d’un partit que té la vocació de governar. I com a president del Partit Socialdemòcrata, tinc l’obligació d’explicar a les ciutadanes i ciutadans d’Andorra els motius que ens han portat a impulsar aquesta iniciativa política.

Vagi d’avançat que aquesta proposta d’acord no entén de segones intencions, ni electoralismes, ni tacticismes. Faig el matís perquè com era de preveure, després d’anunciar-se la iniciativa del PS ja han començat a aparèixer veus interessades que únicament busquen desmerèixer la proposta dels socialdemòcrates amb arguments sense contingut ni argumentació, valgui la redundància. Creiem fermament que aquest moment, a un any de les properes eleccions i amb massa coses encara per resoldre, no és un mal moment perquè majoria i oposició es posin d’acord per tirar endavant qüestions que seran essencials per a les properes generacions d’andorranes i andor­rans.

Per què hem presentat aquesta proposta?

En temps de dificultats com aquests, entenem que és indispensable que els dos principals partits polítics d’Andorra encarin conjuntament una sèrie de temes que són essencials per al futur del país. És en aquest escenari, i com a principal força de l’oposició, que s’encaixa la voluntat d’un triple acord per Andorra, que no és més que l’oferiment d’una mà estesa al Govern del nostre país pensant únicament en el futur d’Andorra. I és que davant la lentitud de les reformes que vol desplegar el Govern de Demòcrates per Andorra, entenem que cal que el PS agafi la iniciativa política per impulsar aquestes reformes que es troben estancades i evitar que es malbarati aquest darrer tram de legislatura.

Per tant, els socialdemòcrates estem disposats a treballar amb el Govern i el partit que li dóna suport per tal d’ajudar a agilitar i a desencallar un conjunt de reformes cabdals per a Andorra. Estem en un moment clau de la història moderna del nostre país i les ciutadanes i ciutadans d’Andorra necessiten de la col·laboració de les dues principals forces polítiques del país per avançar cap a un futur pròsper.

Que quedi clar que no estem oferint un xec en blanc al Govern. No estem renunciant a la nostra ideologia, de cap manera. Tenim molt clar on estan les línies vermelles d’allò que es pot pactar i d’allò que és innegociable. La nostra oposició continuarà sent ferma i contundent en aquells temes on l’entesa és massa llunyana. La reforma de la llei de la CASS n’és un bon exemple.

Estem oferint el nostre treball i la nostra empenta per accelerar unes reformes necessàries per a Andorra. Estem posant els interessos del país per davant dels interessos que puguem tenir com a partit polític perquè així ho reclama la ciutadania. Ni més ni menys que això.

Al següent link podreu escoltar l'entrevista a Pere López, primer secretari del Partit Socialdemòcrata, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0.

El PS proposa al Govern i a DA assolir un triple acord en matèria de fiscalitat, relacions amb Europa i delimitació de competències entre l'executiu i els comuns. Una proposta que aquesta tarda el primer secretari del partit, Pere López, ha traslladat en persona al cap de Govern.

El primer secretari del PS, Pere López, s´ha reunit aquesta tarda amb el cap de Govern per plantejar-li un triple acord per tal que l´executiu, DA i els socialdemòcrates treballin plegats per agilitar i desencallar reformes que consideren cabdals.

López ha fet la proposta a través d´una carta redactada pel comitè directiu del partit en què es planteja un triple acord per Andorra en l´àmbit de la fiscalitat, les relacions amb Europa i la delimitació de competències. El primer secretari del PS ha declarat que no volen "que sigui paper mullat, és una proposta seriosa, amb visió de país, sobre temes fonamentals". Esperen per part del Govern i el grup parlamentari demòcrata "que entenguin la rellevància de la proposta". Destaca que han posat per davant els interessos de país a alguns dels seus postulats i espera que puguin començar a treballar junts "per intentar tirar endavamt aquestes reformes".

En aquesta missiva, els socialdemòcrates afirmen estar disposats a prioritzar l'aprovació i entrada en vigor de l´IRPF abans que acabi la legislatura. També a donar suport a la solució del Govern per a l´IGI bancari si aquesta és millor tècnicament que la que van presentar els socialdemòcrates.

Pel que fa a la qüestió de l´acostament a Europa, en la carta el PS es compromet a mantenir-se de forma lleial al costat del Govern. Finalment, i en relació a la delimitació de competències, els socialdemòcrates pretén aportar tot el treball fet pel partit per tal d´acomplir una reforma que consideren inajornable. Tot i això, els socialdemòcrates han aclarit que la proposta no implica votar favorablement els projectes de llei en qüestió. López i Martí han acordat trucar-se la setmana vinent per concretar els terminis que hauria de tenir la proposta.

Veure vídeo del reportatge