«L'informe jurídic sobre la proposició de llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural presentada pels comuns detecta que hi ha 11 punts d'inconstitucionalitat» en el text, segons va explicar ahir la consellera del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili. L'informe, que el partit va encarregar a un professor universitari en dret urbanístic, demostra que la proposició dels comuns «treu competències al Govern pel que fa a la protecció del patrimoni», quan la Constitució és clara en aquests termes: «segons l'article 34, és l'Estat qui ha de garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra».
Per altra banda, Gili també va destacar que «la modificació que proposen va en contra del propi objectiu pel qual es va elaborar la Llei de patrimoni», l'any 2003. Com a exemples va posar els articles 8, 9 i 10 d'aquesta llei, en els quals se l'hi atribueix al Ministeri de Cultura ordenar la reparació dels danys causats en béns d'interès cultural, l'autorització del canvi d'ús d'un monument i els «drets de tempteig i retracte», sobre les «transmissions oneroses» de la propietat de determinats béns d'interès cultural.
A més a més, Gili també va destacar que «Andorra ha signat diversos tractats internacionals en els quals es compromet a conservar el seu patrimoni».
Finalment, un altra punt que preocupa especialment als socialdemòcrates és «la rebaixa que estableix el text de 100 mestres a 20 metres en els entorns de protecció del patrimoni cultural». En aquest sentit, Gili va explicar que «a França els metres cautelars són 500» i per tant, «20 ens sembla una animalada». A part, aquest canvi podria generar que «els propietaris que durant més de 10 anys han complert la Llei ara demanin indemnitzacions per no haver pogut fer obres durant aquest temps», cosa que podria suposar «una despesa important per al Govern».
Per tot, «veiem que la modificació que proposen els comuns podria perjudicar el patrimoni cultural del país» i per tant, «demanem al Govern el criteri desfavorable a la proposició dels comuns, i al grup parlamentari de DA que, com farem nosaltres, hi votin en contra al Consell General».
LES COMPETÈNCIES // La consellera socialdemòcrata va voler deixar clar ahir que la Llei del patrimoni cultural «no és delimitació de la llei de competències», i que per tant, ha de ser una qüestió que tracti l'Executiu i no els comuns. De fet, el ministre de Cultura, Albert Esteve, va fer unes declaracions el mes de novembre passat sent molt critic amb la proposició dels comuns i en les quals deixava clara la seva postura: «La conservació d'un bé d'interès cultural és una competència del ministeri» i afegia que no podia ser «que el Govern proposi i els comuns disposin» en funció dels seus interessos particulars. En aquest sentit, Gili va dir que «compartim aquest primer anàlisi del ministre», que, per altra banda, «és el més indicat per fer-lo».
La consellera socialdemòcrata també va voler posar de manifest que el procés que ha seguit la modificació de la Llei d'entorns de protecció i en la qual s'hi està barrejant «un debat de competències», fa témer al PS que «la llei de competències acabarà portant més despesa a l'Estat que no estalvi i també serà lenta de dur a terme», ja que, «si totes les competències han de passar per l'anàlisi dels comuns, en comptes d'anar àgils i tenir-la enllestida aviat, haurem de multiplicar cada punt per set».
ESMENES / La proposició de modificació de la Llei del patrimoni cultural feta pels comuns, però, no és la definitiva, tot i que gairebé. La cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va assegurar que tant els cònsols com DA «estem d'acord que caldria fer esmenes de redacció, però en cap cas formals sinó de forma». La cònsol d'Andorra la Vella va reconèixer que hi ha vocabulari en el text que es «podria malinterpretar». Per tant, va parlar de «matisos» i d'eliminar «càrrega de subjectivitat».