El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler expressar ahir la seva “preocupació” davant de la resposta que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va donar, a la sessió de control del Consell General celebrada dijous passat, quan se li va demanar per les actuacions que el Govern té previstes contra l’atur. Els socialdemòcrates consideren que de la  contesta es dedueix que l’executiu és “incapaç de donar cap solució” per fer front a aquest problema, “i l’única cosa que ens diuen és que tot és culpa de la crisi internacional”, segons va explicar ahir la consellera general Rosa Gili. La parlamentària socialdemòcrata va destacar que, de les darreres dades conegudes sobre l’atur, és especialment preocupant el nombre de persones sense feina de més de 40 anys i també l’atur creixent entre els joves, “que està pujant i arriba gairebé a un 20%”.D

avant l’absència de propostes a curt termini del Govern, el PS insisteix en la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia i, d’aquesta manera, fomentar la creació de nous llocs de treball. El PS continua reclamant al Govern, en vista que l’obertura econòmica no està donant els fruits  que s’esperaven, segons el seu parer, un calendari amb mesures que permetin activar l’economia o que serveixin almenys per reduir l’alentiment econòmic.

El PS troba, com ha reiterat en les darreres compareixences públiques dels seus membres, que davant d’una situació de greu crisi com l’actual “no podem estar de braços plegats”, sinó que s’han de fer propostes, com està passant als països de l’entorn europeu, per intentar incidir en el teixit productiu. “És increïble que en dos anys no hi hagi hagut cap iniciativa legislativa per promoure noves activitats i ajudar les empreses que tenen dificultats”, va insistir el primer secretari del PS, Pere López.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler expressar ahir la seva “preocupació” davant de la resposta que el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va donar, a la sessió de control del Consell General celebrada dijous passat, quan se li va demanar per les actuacions que el Govern té previstes contra l’atur. Els socialdemòcrates consideren que de  la contesta es dedueix que l’executiu és “incapaç de donar cap solució” per fer front a aquest problema, “i l’única cosa que ens diuen és que tot és culpa de la crisi internacional”, segons va explicar ahir la consellera general Rosa Gili. La parlamentària socialdemòcrata va destacar que, de les darreres dades conegudes sobre l’atur, és especialment reocupant el nombre de persones sense feina de més de 40 anys i també l’atur creixent entre els joves, “que està pujant i arriba gairebé a un 20%”.

Davant l’absència de propostes a curt termini del Govern, el PS insisteix en la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia i, d’aquesta manera, fomentar la creació de nous llocs de treball. El PS continua reclamant al Govern, en vista que l’obertura econòmica no està donant els fruits que s’esperaven, segons el seu parer, un calendari amb mesures que permetin activar l’economia o que serveixin almenys per reduir l’alentiment econòmic.

El PS troba, com ha reiterat en les darreres compareixences públiques dels seus membres, que davant d’una situació de greu crisi com l’actual “no podem estar de braços plegats”, sinó que s’han de fer propostes, com està passant als països de l’entorn europeu, per intentar incidir en el teixit productiu. “És increïble que en dos anys no hi hagi hagut cap iniciativa legislativa per promoure noves activitats i ajudar les empreses que tenen dificultats”, va insistir el primer secretari del PS, Pere López.

Entre les iniciatives que es podrien engegar, l’exministre va esmentar, per exemple, el foment de les energies renovables i la concessió d’ajudes per a la renovació del parc d’automòbils, a part de facilitar el finançament a les empreses o agilitzar els tràmits administratius.

Segons el PS, bona prova que la majoria no té iniciatives per incidir en la xifra de desocupats és que en el congrés que Demòcrates per Andorra (DA) va celebrar recentment no es va parlar del tema, quan és la principal preocupació avui dia de la població. “No hi ha iniciatives legislatives i les respostes del Govern ens semblen molt allunyades de les preocupacions de la gent; hi ha una certa lleugeresa sobre qüestions que són molt serioses i ni el contingut ni el to es corresponen amb la greu situació que viu el nostre país”, va assenyalar López.

Els socialdemòcrates es van mostrar d’acord que el Servei d’Ocupació disposi de més espai i que s’agilitzin els tràmits, tal com, segons recorden, es demanava en una resolució del Consell a la qual ells van donar suport. Tot i així, segons va indicar Gili, la impressió que tenen és que l’ampliació del local “no s’està activant prou”. Per la seva banda, López va considerar que la reforma d’aquest servei o la posada en marxa d’un programa de formació ocupacional “no pot ser la resposta més important” que doni el Govern sobre què farà per reduir l’atur.

El PS aposta també per revisar els criteris per atorgar la prestació per desocupació, ja que “sembla incoherent” que quan augmenta la xifra d’aturats hi hagi menys persones que la rebin.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera “incomprensible” que en els dos anys de legislatura transcorreguts la majoria demòcrata “no hagi estat capaç ni tan sols de presentar un esbós de la reforma de la funció pública”. L’opinió dels socialdemòcrates és que aquesta “és una qüestió d’Estat de prioritat nacional” que s’hauria d’abordar amb urgència i amb el consens de tots els interlocutors socials.

Així ho va explicar ahir l’exsecretari d’Estat d’Interior Bruno Bartolomé, que va denunciar l’existència d’una “degeneració” del clima de treball a l’administració com a conseqüència de la inexistència d’un projecte clar en aquest àmbit. “Almenys haurien d’estar les bases d’aquesta reforma”, va dir Bartolomé, al mateix temps que insistia que “una administració pública, àgil, eficient i competitiva és necessària per a l’obertura econòmica i per a qualsevol projecte ambiciós”.

El PS insta també el Govern a engegar tres accions concretes: que es doti finalment d’un full de ruta amb un calendari per al que queda de legislatura, que impulsi un paquet de mesures encaminades a la reactivació de l’economia i al foment de l’ocupació i que continuï treballant en l’obertura, tenint en compte que, com ha deixat clar el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, que van citar, els seus resultats es veuran a mitjà o llarg termini.

El primer secretari del partit, Pere López, va reiterar la necessitat de prendre mesures concretes per reactivar l’economia mentre l’obertura econòmica en marxa no doni els seus fruits. Així, va dir que el desenvolupament de la legislació relacionada amb la propietat intel·lectual, les energies renovables i la conservació del medi ambient, juntament amb la creació d’un parc tecnològic, la lluita contra l’intrusisme i la simplificació administrativa, són mesures que poden suposar “a curt termini” la creació de llocs de treball. De moment, el PS no té previst impulsar iniciatives legislatives concretes a l’espera que sigui el Govern el que ho faci, però “si hi ha un immobilisme” reprendrà a la tardor les propostes que es van prendre amb el Govern socialdemòcrata. “No hi ha hagut ni una sola iniciativa per reactivar l’economia en tota la legislatura”, va opinar López.

El primer secretari dels socialdemòcrates va recordar de nou que l’obertura no està donant els resultats que s’esperaven en un principi, com ho demostraria l’escàs nombre d’empreses que han mostrat fins ara una voluntat d’instal·lar-se a Andorra. Això, però, segons va dir, no és una sorpresa perquè falta avançar en la signatura dels convenis per evitar la doble imposició, cosa impossible fins que no estigui en funcionament l’IRPF.

Els socialdemòcrates creuen també que “és molt estrany” que després de tants mesos el Govern encara no hagi trobat persones adequades per integrar la direcció de la Policia. “El que està passant és una qüestió de clima de treball i de gestió política que cal millorar”, va dir Bartolomé.

L'Administració Pública viu actualment un clima de «crispació» i «malestar», «divisió i retrets» que ha quedat demostrat en «manifestacions i accions sense precedents al país». El vocal del PS Bruno Bartolomé va dir ahir que la «incomprensible» inacció del Govern de DA pel que fa a la reforma de la Llei de la funció pública «ha provocat la divisió social» i el fet que hi hagi persones que «culpin al funcionariat de tots el mal del país». Pels socialdemòcrates, la Llei de la funció pública «és una prioritat nacional que afecta tant els funcionaris com a tots els agents econòmics i socials del país».

Pel PS la solució passa per fer una reforma global de tota la Llei, i no només d'alguns punts, com el de les jubilacions. Bartolomé, que havia estat en les taules de treball per la reforma d'aquesta llei durant el Govern del PS, va explicar que «abans del punt 9, que és el de les jubilacions, hi ha altres punts com el de la carrera professional», i que pot ser que per una «qüestió econòmica» s'hagin de tocar les jubilacions, però no sense «altres incentius» que puguin compensar. Bartolomé va afegir que en les taules de treball és va arribar a 33 acords, i que tot i que la situació ha canviat i caldria analitzar-los, «a nosaltres ningú ens els ha demanat ni consultat».

El PS creu que aquesta Llei va més enllà dels límits del Govern, ja que aquest és temporal, però la Llei perdurarà, i per aquet motiu va demanar ahir que sigui tractada com «un tema d'Estat».

ESPERA FINS LA TARDOR // El PS va demanar ahir tres accions al Govern: la publicació del full de ruta que tenen fins a final d'any, seguir amb les reformes necessàries per a l'obertura econòmica i promoure un paquet legislatiu de reactivació de l'economia a curt termini. Pel que fa aquest últim punt, Pere López, primer secretari del PS, va dir que «no podem esperar de cap manera cinc anys per veure els efectes de la reactivació provocats pel procés d'obertura econòmica», ja que «actualment vivim una crisi econòmica sense precedents i de destrucció de llocs de treball». López va dir que «ja sabíem que sense un IRPF ni al signatura de CDI's era un procés que no podia ser immediat». Per aquest motiu, el PS proposa que paral·lelament al procés d'obertura el Govern treballi en una sèrie d'elements de reactivació com un marc legislatiu contra l'intrusisme empresarial, la creació d'un parc tecnològic o de simplificació de l'administració», entre d'altres. López va dir que «aquesta és una feina que correspont al Govern «perquè té el recursos» i va afegir que «nosaltres fins a la tardor estarem a la expectativa», però que «no descarten prendre accions si l'Executiu no fa res al respecte».

Si els efectes de l’obertura econòmica trigaran cinc anys a veure’s, com va assegurar fa uns dies el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, és necessari apostar ja per mesures de reactivació i de creació de llocs de treball. Aquesta és la tesi que defensa el PS. El seu primer secretari, Pere López, va reclamar ahir que des de l’executiu s’impulsin “tota una sèrie d’iniciatives legislatives” que permetin afrontar la complicada situació actual, i va assegurar que “en qualsevol llei que serveixi per reactivar l’economia ens trobaran per col·laborar per tramitar els textos i fer aportacions positives”.

Des de la formació socialdemòcrata es va defensar que, al seu entendre, aquesta legislació hauria d’apuntar fins a set direccions: impulsar sectors vinculats a la propietat intel·lectual i industrial, potenciar l’eficiència energètica, crear un parc tecnològic, lluitar contra l’intrusisme, apostar per noves energies renovables, renovar el parc automobilístic i simplificar els tràmits administratius. “Són coses que poden comportar la creació de llocs de treball”, va afirmar López, per qui es tracta de mesures que “seran més efectives si les lideren des del Govern, que és a qui li cor respon entendre que això és una urgència”. Malgrat això, va avançar que al PS “estarem a l’expectativa fins a la tardor; si hi ha immobilisme no descartem ferho nosaltres”.

Des de la formació s’entén que “per les darreres declaracions, sabem que el procés d’obertura no va gaire bé”, circumstància que “no sorprèn perquè sense convenis que evitin la doble imposició no es pot ser competitiu i les empreses no vindran”. Des de l’oposició es va demanar que, paral·lelament a les mesures reclamades, “se segueixi treballant en l’obertura” i es “presenti un calendari, un full de ruta, d’iniciatives legislatives d’aquí al final de la legislatura”.

De la reforma de la funció pública, “ni un esbós”

El PS també va criticar el Govern per la situació de la funció pública. En aquest sentit, el vocal de l’executiva, Bruno Bartolomé, va retreure a l’executiu que, després de dos anys de legislatura,  “no tinguem encara ni tan sols un esbós ni el model que es vol impulsar”. A banda, va lamentar la “degeneració del clima de treball” viscuda els darrers anys, situació que complica l’avenç cap a uns canvis que, al seu entendre, són fonamentals. “Una administració pública àgil i eficient és necessària per poder tirar endavant l’obertura”, va assegurar.

Bartolomé va demanar al Govern que “exposi de forma clara” quina és la reforma que vol tirar endavant, així com “el calendari” previst. En aquest sentit, va recordar que aquest assumpte “és una prioritat nacional” que, en la seva opinió, “s’ha d’abordar en el conjunt de forces polítiques i agents econòmics i socials”.

El Partit Socialdemòcrata considera que al Govern, i a la formació de Demòcrates per Andorra, li «manca un model econòmic clar per redreçar la crisi». Entenen que l'Executiu ha «abocat els esforços a l'obertura econòmica i a les seves bondats, i s'incideix poc en actuacions a curt termini». Així reclamava el primer secretari dels socialdemòcrates, Pere López, mesures urgents i concretes per a la recuperació.

El context socioeconòmic és preocupant. «Tots els indicadors econòmics van en davallada i la situació econòmica és pitjor que fa dos anys», va recordar López a l'analitzar la primera meitat de la legislatura, i en va citar alguns a tall d'exemple. «2.700 llocs de treball destruïts, el nombre d'aturats s'ha duplicat des de l'inici de la legislatura». I al seu entendre, el Govern està fent ben poca cosa per fer front a aquesta situació. Reconeixen que s'han fet avenços, com l'inici del procés d'obertura econòmica –però que no s'esperen resultats fins al llarg termini– i la signatura del primer conveni per evitar la doble imposició. Però «no ha impulsat una llei especial de recuperació econòmica, ni amb el pressupost s'ha fet èmfasi en partides per a la recuperació i el foment de l'ocupació». I a més, ha comès «alguns errors rellevants amb costos per a les finances públiques», com són l'adjudicació de l'heliport nacional, la contractació de Monitor Group o del Cirque du Soleil i la compra de les accions de Ctrasa (Centre de Tractament de Residus). López va apuntar que els diners gastats en aquestes qüestions estarien més ben empleats fomentant l'ocupació, incentivant els empresaris, i donant suport a projectes energètics o mediambientals, a més d'apostar per les noves tecnologies.

D'aquesta manera, el PS considera insuficient que el Govern hagi reimpulsat els programes de finançament privilegiat per a emprenedors o hagi tirat endavant el programa de treball temporal en benefici de la col·lectivitat. En relació a la primera, López va recordar que és una mesura que va engegar el govern socialdemòcrata i que a l'inici de l'actual legislatura es va «aparcar», i va apuntar que cal fer-ne difusió per tal que es coneguin i «siguin efectius». En relació al foment de l'ocupació, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, que també va participar en la roda de premsa per fer balanç de l'equador de la legislatura, va apuntar que són mesures que «no donen resultat», doncs «s'han doblat els aturats». A més, va considerar que cal revisar els criteris d'accés a la prestació per desocupació involuntària i incloure-la dins la futura llei de serveis socials.

D'altra banda, Rios també va apuntar que hi ha mesures anunciades pel Govern que es troben «embarrancades», com són la reforma de la Funció Pública, la reforma fiscal, la reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i la reforma de les competències i transferències dels comuns. En aquest sentit, va apuntar que des de la seva formació també es veuen «necessàries», però va recordar que «ni milloraran l'economia ni afavoriran la creació de llocs de treball». En aquest punt, Rios va lamentar que malgrat la majoria és nombrosa –22 consellers, que «no s'havia donat mai» després de la Constitució– «no es veu el desplegament de recursos en activitat parlamentària», i «per ells el més fàcil és rebutjar el debat». Amb aquest últim comentari, el president del grup parlamentari lamentava que poques són les proposicions entrades pel PS al Consell General que hagin prosperat, i en concret feia referència al text que proposava mesures per a la reactivació econòmica. I encara va afegir que es detecta «una tendència creixent a defensar els grans», doncs per exemple no es vol regular els períodes de rebaixes.

Per tot plegat, Rios va acabar assegurant que «la constant improvisació [del Govern i la majoria] dificulta el treball [dels socialdemòcrates]». En aquest sentit, el primer secretari del PS va manifestar que «el Govern no actua i especialment el cap de Govern no està liderant, i fa discursos amb contingut alarmista», i va atribuir a les «divergències internes» de DA el fet que «els compromisos» no tinguin sortida. Així, López va tornar a insistir «cal prendre decisions», i aquestes li pertoca al Govern d'adoptar-les.

El PS, tant el partit com el grup parlamentari, van fer ahir balanç dels dos primers anys de Govern demòcrata en una roda de premsa conjunta del primer secretari, Pere López, i del president de la formació al Consell, David Rios.

Una compareixença en què van lamentar la manca de polítiques per reactivar una economia en “situació preocupant”, i en què van denunciar que “hi ha un Govern que no actua, un cap de Govern que no lidera el procés polític i un grup en la majoria incapaç de donar sortida als compromisos legislatius de DA”.
Una inacció que, segons Pere López, es culpa de la manca de consens entre el mateix executiu i el grup parlamentari i dins la bancada demòcrata. “Tot i tenir 22 consellers a la majoria, a vegades no en tenen 15 a favor per tirar endavant mesures”, va indicar López. A més d’estar dividits, des del PS també se’ls va acusar de no tenir un full de ruta i d’haver creat un partit sense un projecte de Govern clar. Una manca de consens que provoca que no s’avanci en qüestions importants perquè “els debats s’allarguen molt o ni es plantegen”.

A mitjan legislatura per al PS el balanç només potser negatiu, tenint en compte que els indicadors econòmics són pitjors ara que fa dos anys, la important destrucció dels llocs de treball i que pràcticament s’ha doblat el nombre d’aturats. Només salven petits avenços com el procés d’obertura econòmica i la signatura d’alguns convenis de no doble imposició, però critiquen els “errors del Govern que han costat molts diners” com l’heliport, Monitor Group, el Cirque du Soleil o la compra de les accions de Ctrasa. Diners que, segons Pere López, s’haurien d’haver utilitzat per fomentar l’ocupació, incentivar els empresaris, donar suport a projectes energètics o mediambientals i potenciar les noves tecnologies.

D’altra banda, Rios va lamentar que les grans reformes estructurals del Govern (la llei de la funció pública i les reformes fiscals, de la CASS i de les competències dels comuns) estiguin “iniciades, però totalment embarrancades”. Pel president del grup parlamentari, l’única reforma ha estat la Llei d’inversió estrangera, una reforma que “no veiem com s’està implantant” i a la qual l’executiu està dedicant tots “els esforços deixant de banda altres accions de reactivació econòmica”.

¿Quins són els objectius principals que s’ha marcat el PS?

L’objectiu essencial que s’ha marcat el comitè executiu del partit és posar els problemes reals que tenen avui dia els ciutadans al centre de la nostra acció política. Hi ha qüestions que ens preocupen, com la viabilitat del model sanitari i de pensions, la reactivació econòmica, les més de 1.200 persones que estan inscrites avui dia al Servei  d’Ocupació o les dificultats que estan passant moltes petites i mitjanes empreses. I aquests són els temes en què pensem posar tota la nostra activitat política fent propostes concretes i constructives, perquè crec que ha arribat el moment en aquesta legislatura que hi hagi algú que faci una oposició dura a un Govern que és molt efectista però molt ineficaç. Tots els indicadors econòmics i socials estan ara pitjors que q quan va començar la legislatura.

¿Però hi ha alguns trets que definiran a partir d’ara de manera diferent el partit en aquesta nova etapa?

El Partit Socialdemòcrata és el de sempre, el partit que va governar durant dos anys i va merèixer la confiança dels ciutadans per fer-ho. El que no farem és diferenciar-nos del PS del 2009 ni del PS del 2011. És veritat, malgrat tot, que estem pensant en un nou PS del 2015, que és el nostre objectiu. Els que s’han de diferenciar a partir d’ara són les persones que han anat al grup mixt al Consell i als comuns, perquè el que ha quedat clar és que aposten de manera clara o oberta per conceptes més propis de la dreta que no del centreesquerra.

¿Com es concretarà aquesta oposició més dura a la qual ha fet referència?

Crec que el partit en els últims mesos ha viscut més mirant-se interiorment que no fent-ho cap a l’exterior, i aquí hi té alguna responsabilitat el que havia estat president del grup parlamentari socialdemòcrata, perquè des del comitè executiu s’havia reclamat una acció de control del Govern insistint més en determinades matèries. Penso que aquesta oposició dura ha d’estar fonamentada en dades: cal explicar als ciutadans que la gestió del Govern Martí és molt ineficaç i que els resultats són dolents, i posar en evidència la manca d’iniciatives concretes tant en el camp econòmic com en el social. I això correspon fer-ho al PS, perquè és el nostre paper com a alternativa de govern mirant a les eleccions del 2015 i perquè és l’únic que té prou bagatge per fer propostes per fer front al patiment de moltes empreses i de moltes famílies.

¿Com es concretarà en el funcionament del partit aquesta nova manera de fer més horitzontal que preconitzava Fem PS?

Això es concreta en el fet que hi haurà moltes cares i diferents responsables en cadascuna de les àrees. La nostra voluntat és que d’aquí a molt poc, quan la gent pensi en el PS tingui sis, set o vuit noms de referència de persones que estan permanentment tirant de l’acció política, a diferència del que passava darrerament. Nosaltres el que creiem és que el treball eficaç es pot fer en equip, i és el que volem implantar. Per tant, són moltes les persones que tenen ganes de treball i que tindran visibilitat per comunicar les nostres propostes als ciutadans.

¿La situació en què ha quedat el PS l’allunya de ser una veritable alternativa a les properes eleccions generals, d’aquí dos anys?

Un cop hem fet el congrés, treballem amb l’horitzó del 2015 per aconseguir que el PS torni a ser una alternativa real de govern. El que hem de fer és, com he dit, posar en el centre de la nostra acció els problemes dels ciutadans i fer una oposició dura i constructiva al Consell i als comuns. Tenim l’equip i les propostes per fer-ho, i si treballem així arribarem en una bona posició al 2015 per poder oferir un bon projecte durant les eleccions.

¿No va faltar autocrítica del PS en perdre les darreres eleccions tan estrepitosament?

Penso que hi ha un cert grau de realitat en dir que va faltar autocrítica, però ara l’autocrítica està feta i toca girar full. Crec que després del congrés el que hem de fer és preparar-nos per al 2015.

¿Què pensa fer per aconseguir que hi hagi més militants al partit, tenint en compte que molts han marxat?

És veritat que hi ha hagut un gran volum de baixes de militants, però també ho és que ha estat per afinitat amb la figura de Jaume Bartumeu i no tots ells eren realment actius en el si del partit. La voluntat del partit ara és créixer a llarg termini i el que esperem és que la nostra acció política farà que de forma lenta hi haurà persones que se sentiran atretes per la política i les propostes que fem.

D’aquesta manera, penso que hi haurà companys que s’aniran incorporant al nostre partit. La xifra de militants no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que l’objectiu és fer propostes sòlides i ser una oposició que ens permeti recuperar la confiança dels ciutadans.

Els antics membres d’Esquerra Socialista han mostrat la voluntat de tornar al partit.

Hi estem parlant, però tenint en compte que la tasca primordial per a nosaltres en aquests moments és organitzar la feina i posar-nos a treballar de manera efectiva. La nostra voluntat és parlar amb totes les persones que vulguin afiliar-se i rebre’ls amb els braços oberts, però ara la prioritat és estructurar el partit per tirar endavant en un any i mig tot el que el congrés va decidir.

El PS vol que el seu candidat a les eleccions del 2015 sigui elegit en unes primàries...

El nostre objectiu és obrirnos a la societat en sentit ampli, és a dir, per donar solucions als problemes volem parlar amb tot tipus d’associacions i organitzacions per recollir les seves opinions, i amb tota la informació construir la nostra acció política. En aquest sentit, no es tracta d’obrir el partit només a les propostes, sinó també fer-ho pel que respecta a l’elecció de candidat. Altres partits de la família socialdemòcrata ho han fet, i aquesta és la nostra intenció, que hi hagi unes primàries amb un registre d’inscripció per tenir un cert control sobre el procés perquè sigui democràtic. Això ha de passar la tardor del 2014, quan ja tinguem aprovades les propostes programàtiques.

¿El canvi en la direcció del partit s’ha de notar en la tasca del grup parlamentari a partir d’ara en els comuns?

La tasca que han de fer a nivell  del Consell General i dels comuns no l’han de fer sols els consellers que estan a cada lloc, sinó que tenim un partit gran, amb prop de 300 militants tot i les baixes, i per tant hi ha comitès locals i de treball. Tota aquesta estructura ha de servir de suport a l’activitat política que han de portar a terme tant els consellers generals com els consellers de comú.

¿Hi ha hagut un escorament del PS cap a l’esquerra, com ha insistit en diferents ocasions Bartumeu?

S’està veient amb els companys de viatge que cadascú està tenint en aquest procés que hi ha una sèrie de persones que militaven en el PS que estan molt emmirallats en el model de Demòcrates per Andorra i volen fer política a la seva manera, sense estructura de partit, i, per dir-ho clar, una política conservadora perquè ells pensen que electoralment donarà millors resultats. Quan un es mou cap a la dreta, pot pensar que els que fins ara eren els seus companys s’estan movent cap a la dreta, però la veritat és que s’han quedat en el mateix lloc. És un el que voluntàriament, i triant els companys de viatge que ha triat, de manera constant s’està desplaçant cap a la dreta.

Nosaltres tenim clar que com a partit polític no ens podem quedar als despatxos fent reunions només amb els militants i els simpatitzants, sinó que hem de trobar els espais d’entesa amb tot tipus de moviments econòmics i socials, i no només amb aquells que són més propers a posicions progressistes, sinó també amb les patronals empresarials o  altres entitats. Per tant, buscarem les fórmules que siguin per poder  fer propostes conjuntes amb tota la societat civil.

¿No creu que serà necessari un cert acostament a Socialdemocràcia i Progrés si es vol fer una alternativa a DA?

Nosaltres no volem tancar possibles vies d’entesa amb ningú, però la nostra voluntat ara és treballar de valent, fer propostes sobre els problemes que té el nostre país en tots els àmbits. I ja arribarà el moment de pensar en clau electoral, un cop el partit hagi fet un nou congrés cap a la tardor del 2014. A partir d’aleshores ja pensarem en les eleccions, perquè no s’ha d’oblidar que si estem en política és per aportar solucions. En aquest sentit, aquest és el compromís que va adquirir el comitè directiu en la seva darrera reunió.

Se’ls va acusar de fomentar el debat sobre persones quan el que calia era treballar en el programa. ¿Què respon a això?

Hem de girar full i tot això ja està debatut i els ciutadans ja saben el que ha passat. El que hi ha hagut és un debat polític intens que ha afectat qüestions ideològiques i de funcionament del partit. I hi ha hagut persones que han volgut que res no canviés i una gran majoria que ha pensat que era el moment de fer canvis. A més, crec que no totes les baixes són atribuïbles a aquest procés, sinó que hi ha hagut gent que ja estava desencisada des de fa temps. Crec que tothom que segueixi la política de prop sap el que ha passat i per tant no crec que s’hagi de donar més voltes al tema.

Han fet la demanda als que tenen responsabilitats polítiques que abandonin l’escó, però poc més poden fer...

No hauríem de minimitzar el fet que la demanda es faci a través d’una carta i no judicialment.  En aquest sentit, cal recordar que la política es basa essencialment en el concepte de la credibilitat. És molt clar quines són les regles del joc democràtic i que hi ha hagut unes persones que les han incomplert de manera manifesta. A partir d’aquí el fet que no es pugui anar als tribunals no ha de fer pensar que aquest és un tema menor.

Penso que aquestes persones han perdut molta de la seva credibilitat política trencant les regles del joc i alterant el resultat democràtic de les eleccions, i per tant la voluntat popular. Nosaltres els reclamem per carta els escons i això hauria de ser suficient perquè entenguessin que el que estan fent no és correcte dins d’una democràcia. I els ciutadans ja tindran l’oportunitat de valorar cadascun quan arribi el moment de les eleccions.

La polèmica amb el grup mixt es pot allargar en el temps tenint en compte que hi ha també pendent de resoldre el tema dels diners transferits.

A nosaltres ens toca recordar, però tampoc fer-hi massa èmfasi, que qui ha incomplert els estatuts no hem estat nosaltres i qui està deixant un deute important al partit tampoc hem estat nosaltres. El que no volem és veure’ns parlar contínuament d’aquestes qüestions, perquè el que volem és, com he dit, treballar per resoldre els problemes del nostre país, que no són petits.

Un dels debats oberts amb la divisió del grup parlamentari és el finançament dels partits polítics. ¿Què en pensa,  d’aquest tema?

És un tema que estava pendent i hi havia una recomanació del Greco. No crec que la desafortunada qüestió de les transferències fetes des del grup socialdemòcrata hagi servit per resoldre aquesta qüestió, sinó que és un tema que era a l’agenda política i ja s’hi estava treballant entre els grups parlamentaris.

El PS veu que l’atur ha de ser la prioritat. ¿Quines polítiques s’han d’aplicar en aquest àmbit?

El primer que ha de fer el Govern és reconèixer la situació, en lloc de parlar des de l’autocomplaença i amagar les dades econòmiques. El cert és que s’han destruït uns 3.000 llocs de treball en la legislatura i que hi ha moltes menys empreses. No hi ha cap indicador econòmic que estigui ara millor que fa dos anys. La seva aposta de reactivació econòmica no ha estat mai basada en les empreses del país, sinó que ha estat sempre l’obertura econòmica. No s’han preocupat mai de posar en marxa mesures de reactivació, i a més han rebutjat les que el PS ha proposat.

Nosaltres pensem que hi ha d’haver mesures per impulsar l’economia, i ajudar les empreses en formació i a través de crèdits,  entre que ells confien en aquests grans gurus que han de venir de fora. Els socialdemòcrates van aprovar un pla de finançament per a les empreses i mesures per afavorir les energies renovables que van quedar en un calaix al començament de la legislatura i les ha bloquejat.

¿El PS té pensat fer alguna proposta sobre l’IRPF en cas que el Govern tardi a presentar el projecte de llei?

DA té una sèrie de problemes interns quan parla d’aquest tema i no té una posició clara, igual que li passa al grup mixt. L’únic que té un model clar és el PS. L’IRPF ha de respondre a la premissa bàsica que qui més té és qui més ha de pagar. En aquest sentit, creiem que no seria bo abaixar el topall de 30.000 euros per al mínim exempt. A més, proposem un tipus incrementat del 20% per a les persones que guanyin més de 115.000 euros.

¿El 10% seria suficient per signar els convenis de doble imposició?

Això és una informació que té el Govern i quan nosaltres governàvem era suficient aquest 10%. A més, el tipus incrementat ajuda a la signatura dels convenis de doble imposició, perquè anuncia una voluntat de lluitar contra el frau fiscal.

El Govern està satisfet perquè diu que està encarant les grans reformes pendents...

Em costa molt d’entendre que parli en aquest sentit, perquè són unes reformes que ningú ha vist. He sentit parlar de la CASS, de les transferències als comuns, de la Funció Pública i de la reforma fiscal, però no hem vist els projectes de llei sobre aquests temes i ja fa dos anys que hi són i de gran reforma no n’hi ha hagut cap.

El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) va decidir ahir al vespre per unanimitat -amb l’assistència de més d’una quarantena de membres- facultar el comitè executiu perquè s’adreci per carta a les persones que ostenten responsabilitats al Consell General i als Comuns i que han marxat del partit perquè abandonin el càrrec.

Els socialdemòcrates faran aquesta demanda en base a l’article 55 dels estatuts del partit, que segons va destacar el president del PS, Vicenç Alay, no s’han modificat mai des que es va fundar. Alay va assenyalar, però, que no podran anar més enllà d’aquesta sol·licitud i que, per tant, no hi ha cap més via per aconseguir que es retornin uns càrrecs que entenen que corresponen al PS en base als resultats electorals obtinguts tant a les generals com a les comunals. “Seria una deixadesa per part nostra no reclamar el retorn d’aquests càrrecs en vista de la confiança que ens van dipositar els electors”, va argumentar el president del PS en la roda de premsa per informar de les decisions del comitè directiu, en què va estar acompanyat pel primer secretari, Pere López, i la secretària d’organització, Rosa Gili.

Els dirigents del PS van dir que continuaran defensant el programa del partit al Consell General com han fet fins ara, i van admetre que tindran més problemes per fer oposició als Comuns, tot i que participaran en el màxim de comissions que puguin i col·laboraran “amb un clima de diàleg” amb la resta de grups. Una altra de les decisions preses ahir va ser la realització d’una auditoria sobre els comptes del grup parlamentari, que posteriorment faran pública, posant així de manifest la transparència que preconitzaven al congrés.

El PS espera que el síndic decideixi retornar la totalitat dels diners que es van transferir al Consell i al grup mixt. El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir a la tarda a la Sindicatura una carta demanant l’empara del síndic general per tal que intercedeixi en l’afer dels 132.000 euros que es va transferir el grup parlamentari mixt. Així ho va confirmar el president del grup, David Rios, que espera que el síndic accepti el recurs d’empara i que dugui a terme les accions pertinents per aconseguir que l’import retorni al compte del grup parlamentari socialdemòcrata.

El comitè executiu del Partit Socialdemòcrata (PS) va posar ahir fil a l’agulla i va començar a treballar per tirar endavant el programa aprovat en el congrés de dissabte passat. El primer secretari de la formació, Pere López, va explicar, abans que s’iniciés la primera reunió d’aquest òrgan de direcció del partit, que treballaran “per posar sobre la taula totes les qüestions que afecten i preocupen els ciutadans”. Entre els temes “prioritaris” que es pretén afrontar hi ha la greu situació econòmica per la qual passa el país i “les més de mil persones que estan en aquests moments inscrites al Servei d’Ocupació”. “Els reptes són molt importants, però penso que tenim un bon equip i moltes ganes d’afrontar-los”, va dir López.

El primer secretari del PS va anunciar que el grup parlamentari farà una “oposició rigorosa” i “un control a l’acció de govern, que malauradament en els últimsmesos no s’ha fet en el grau en què s’havia de fer”. I és que, segons el nou primer secretari del PS, el balanç d’aquests primers dos anys de Govern demòcrata és que hi ha hagut “una mala gestió i uns mals resultats”. Els socialdemòcrates anuncien també “una oposició constructiva, perquè tenim prou bagatge polític per, si no es proposen solucions damunt de la taula, tirar-les endavant nosaltres”. En aquest sentit, López va voler deixar clar que “el nostre adversari polític és DA, que és qui posseeix la majoria tant al Consell General com als comuns”. López va anunciar també, entre les prioritats, que s’anirà a buscar aquelles persones que van abandonar el partit perquè hi tornin.“Serà un treball en doble direcció, aquells que vulguin venir seran rebuts amb els braços oberts, però també nosaltres els anirem a buscar perquè tornin al seu partit.”

La previsió és que el PS celebri un altre congrés la tardor del 2014 com a punt de sortida de la preparació del programa de les eleccions generals del 2015. La intenció és que la persona que encapçali la candidatura del PS sigui elegida en un procés de primàries obertes a la ciutadania, que d’aquesta manera seria la primera vegada que s’utilitzaria a Andorra.

Constitució del grup mixt

D’altra banda, el nou grup parlamentari mixt, format pels tres consellers generals que han abandonat el PS, Jaume Bartumeu, Gerard Barcia i Sílvia Bonet, va informar ahir la Sindicatura de la seva constitució. Bartumeu serà el president del grup, mentre que Barcia en serà el president suplent, els mateixos càrrecs que ja exercien en el grup parlamentari socialdemòcrata.

Pel que fa al grup del PS, format per David Rios, Mariona González i Rosa Gili, l’elecció dels càrrecs va ser un tema que es va abordar ahir al comitè executiu, però la intenció és que el tanqui el proper comitè directiu. Una de les decisions a prendre és qui continuarà sent conseller a ple temps –fins ara ho eren Rios i González–. Un cop es notifiqui la nova presidència del grup parlamentari del PS, s’haurà de reunir la junta de presidents per acordar la reestructuració de les comissions legislatives.