És època de dialèctica encreuada entre blocs emergents socialdemòcrates, obligats a entendre’s o abocats a desentendre’s del tot, segons com evolucionin els fets en el proper mes i mig.

Època de presentacions modernes, acurades i entre amics o de presentacions virtuals, també modernes i acurades, que directament busquen establir complicitats amb simpatitzants i militants de base.

Amb un mateix guió cinematogràfic i un final àmpliament conegut, ara mateix dos pel·lícules rodades amb actrius i actors diferents i amb velocitat, pressupost i mètodes completament antagònics, comencen a exhibir-se.

I a la sala de projecció, a les fosques, convidades –si no vols per força– unes 450 persones: el conclau laic de la necessària regeneració socialdemòcrata o de la fugida endavant de l’esquerra ben aposentada i allunyada del carrer, ja prou coneguda.

I, mentrestant, al si del Consell General, abocat a l’abisme de la incomprensió, un grup parlamentari que, si no es recupera aviat, ben poca batalla i iniciativa opositora haurà presentat a Demòcrates per Andorra en aquesta legislatura, per l’excessiu protagonisme i l’oposició interna que permanentment alguns dels seus membres exhibeixen.

No serà menys històric saber quines persones i amb quin suport seran autoritzades a dirigir l’estructura –que uns voldríem flexible i d’altres, monolítica– del Partit Socialdemòcrata d’Andorra després del congrés del 20 d’abril.

Amb el benentès que la base ideològica d’uns i altres no es qüestiona i que el debat s’hauria de centrar en el contingut de les ponències a presentar, els que darrerament més han assenyalat la palla en l’ull aliè i no han vist la biga en el seu propi han sofert frenètiques pujades de tensió interna.

Corrent ideològic ben legítim i alhora ben sorprenent. Perquè no estàvem acostumats a corrents interns que decideixen apostar per cercar ciutadans no vinculats al partit.

La meva ment malaltissa només ho sap entendre com una plataforma –per si de cas els números no sortissin en aquestes properes setmanes– per a la creació d’un nou partit. El líder ja el tenen. El nom, també. Em recorda el del tan enyorat Entesa i Progrés.

Res de nou, doncs, que no hagi estat vist i escrit abans en el guió cinematogràfic socialdemòcrata dels darrers anys.

Un salt al buit, calculat, el d’aquest corrent ideològic per mirar de reconquerir ciutadans en general, entre els quals –imagino– aquells que no fa pas gaire militaven en la socialdemocràcia, als quals van empènyer a marxar i que ara podrien esdevenir de nou clientela electoral. Històries de riure.

I mentrestant la militància, que és sobirana en la cita del 20 d’abril, esperant que no sigui oblidada de nou.

Males llengües canillenques diuen que han sentit vergonya de l’executiva que es va fer càrrec del partit, durant el tràgic 2011, fins ara, quan ha aparegut a escena una comissió gestora després que a Víctor Naudi li recomanessin que sentís vergonya pública de presidir-nos per poder plegar.

Només s’hauria de sentir vergonya per actes, actituds o comportaments de debò il·lícits, no pas per les idees que uns i altres expressem o defensem. Les idees no se sancionen.

I en cas que s’haguessin apreciat irregularitats en el partit –com ara algú insinua amb la boca petita– es podia apel·lar a la justícia, la porta de la qual segur que s’obre de forma ben diligent a aquelles persones que ordinàriament exerceixen d’advocades.

Deixant de banda la crueltat que significa processar i jutjar públicament una persona abans que ho faci cap òrgan judicial suposadament competent, a Andorra ens convindria treure’ns col·lectivament la pàtina d’hipocresia que ens afecta la mirada.

En l’enèsima gran operació antidroga que s’ha fet al país, i que no serà la darrera, a la justícia ja li ha anat bé centrar l’acció i la condemna pública en una sola persona; al ministeri d’Interior i a la Policia ja els ha anat bé lliurar-ne els excrements més sucosos a l’Agència de Notícies Andorrana, i al Diari d’Andorra ja li ha anat bé poder desviar l’atenció d’un país que no rutlla socialment ni econòmicament posant l’èmfasi en fotografies i titulars altament morbosos.

Però el diari oficial i ideològic dels que suposadament ens governen té les seves raons professionals. Que no són ètiques, alerta; són només professionals. S’han centrat en aquella persona que té càrrec públic, que es va presentar a unes eleccions, va guanyar un lloc al Comú i del qual –ens n’havíem oblidat tots plegats– s’esperava una certa coherència i exemplaritat.

Jo, l’exemplaritat –si la pogués demanar a algú– la demanaria als que informen des del Diari d’Andorra perquè tractessin sobre les pràctiques fraudulentes que permeten els casos de doble i triple nacionalitat amb els quals es contribueix a crear vots captius i de gran servitud per a tots els partits polítics actuals sense excepció. És un exemple, però em penso que és un bon exemple.

Si el tema és il·legal, ara que aquesta setmana s’ha confirmat que policies i periodistes s’ajuden i van a l’una i tot indica que han superat l’època en què s’acorralaven davant de l’edifici administratiu del Govern, ¿per què no investiguen aquestes pràctiques il·legals consentides, protegides i protagonitzades per antics i actuals càrrecs electes?

¿Deu ser que un batlle en actiu té la doble nacionalitat i ho impediria? ¿Deu ser que no tenim periodistes d’investigació? ¿Deu ser que la majoria de nosaltres no som policies i no sabem investigar? ¿O que la majoria de nosaltres som exsecretaris d’Estat i exministres i ens fa basarda que se sàpiga la veritat?

¿Qui investiga i qui protegeix els drets dels que no som res més que ciutadans? Ningú.

Passen els mesos i cada cop em sento més orgullós de l’article Sense complexos (BONDIA, octubre del 2012), que vaig escriure per denunciar, entre altres aspectes, que la partitocràcia ofega els veritables ideals i sentiments dels que tenen vocació pública, bones idees i anhels democràtics, tot fent veure com en els partits polítics s’acaben diluint vicis i virtuts dels que els formen.

Sempre he pensat que a Andorra hi hauria d’haver més partits i amb més riquesa ideològica per animar a la participació democràtica i perquè la tria ciutadana no acabés sent gairebé monocolor. I, sobretot, perquè en el partit que encara milito la riquesa ideològica i la meritocràcia individual tinguessin l’efecte desitjat de renovació de  llistes, persones i actituds, amb mecanismes ideats per fer més difícil que la o el número 1 de qualsevol llista –llistes tancades que detesto– pogués triar només gent amiga que l’adularien, el tancarien en una torre d’ivori i no li durien mai la contrària.

La meritocràcia no assolida al Partit Socialdemòcrata i el seu codi ètic més que superat no ens doten de més visió i de més eines per conèixer aspiracions i valors sincers dels aspirants a càrrecs electes.

Han canviat radicalment les normes i els valors. Ara, quan a algú li suposem virtuts i dosis de generositat envers la comunitat i el votem, ens oblidem que, de fet, hi estem projectant les nostres necessitats a través d’un desig col·lectiu, gens contrastat. Li fem un vot de confiança. Mai tan ben dit en política. Un vot de confiança.

Per això, si finalment s’acabés descobrint i demostrant que els seus valors no eren de debò els nostres, se’ns desinflarien altre cop els arguments per continuar creient i confiant en la gestió pública.

Memoritzem una data: gener del 2013.

A partir d’ara no podrem tornar a permetre que no se’ns informi degudament i al minut de les troballes policials amb indicis d’il·legalitat que es duguin a terme entre càrrecs electes, de qualsevol partit o d’independents integrats en qualsevol moviment polític, i en qualsevol institució.

La justícia, Interior i la Policia han posat noves regles al joc de la transparència, que hauran de complir també quan els protagonistes pertanyin a Demòcrates per Andorra o al Partit Liberal. ¿En seran capaços?

Em resisteixo però és impossible. Hauré d’acabar com tothom i aprendre a fer funcionar l’smartphone que vaig heretar ara fa un temps. Diuen que és una gran eina, però també que pot crear addicció. Per compensar, estic pensant en deixar de fumar.

La meva realitat no és ben bé aquesta, però s’hi assembla: de moment, l’aparell –em sembla– encara no em domina. Faig aquesta reflexió llegint a la premsa les conclusions d’un estudi que fa anualment la Fundación Telefónica espanyola sobre la societat de la informació al país veí. D’entrada tinc el dubte de si fiar-me de les dades que hi surten reflectides –per allò de ser pare i padrí–, però un cop constatat –mitjançant Internet, evidentment– que altres companyies de telecomunicacions fan estudis similars –també mitjançant la Fundació corresponent– i que els resultats tampoc són tan diferents, arribo a la conclusió de que segurament no es deuen allunyar gaire de la realitat.

Només algunes dades –recordem que parlem d’Espanya–: gairebé dues terceres parts dels usuaris de telèfon mòbil tenen un d’aquests models dits intel·ligents (a França són, més o menys, la meitat); el 90 per cent de les persones que tenen un smartphone es connecten diàriament a Internet mitjançant el mateix; més d’un 40 per cent dels internautes que estan «enganxats » a la xarxa diuen que és a causa del telèfon (el triple que ara fa un any); una quarta part dels usuaris d’Internet hi estan connectats de forma permanent.

Si l’ús d’Internet ha crescut de forma exponencial any rere any, des de fa uns quants, l’arribada d’aquests aparells ha revolucionat els usos al respecte: ja no cal un ordinador; et pots connectar des de qualsevol lloc; si estàs en una xarxa social –només una? El 80 per cent dels internautes espanyols són usuaris de les mateixes– pots intervenir de forma immediata. I n’hi podríem afegir més.

Una nota sobre les xarxes, per acabar: els usuaris es comuniquen cada dia, mitjançant les mateixes, amb 23 persones, mentre que en persona només ho fan amb 16.

Som ja de ple en un 2013 que desitgem que sigui un any que ens dugui millors notícies en matèria econòmica que les dels anys anteriors. És evident que els desitjos es compliran més fàcilment si evitem agreujar una situació que ja de per si és prou delicada. I m’explico.

L’any 2013 l’hem començat amb un canvi d’aquells que es noten en el dia a dia com és l’entrada en funcionament del nou impost general indirecte, l’IGI. Una modificació transcendent que ha representat un notable trasbals per a empresaris i consumidors del nostre país. Un gran canvi que requeria d’un gran Govern. I aquest no ha estat el cas. I és que l’aplicació de l’IGI ha tingut com a conseqüència un increment de preus que ha estat causat únicament per l’actuació d’un executiu que s’ha oblidat de fer una campanya de divulgació tal com exigia un canvi legislatiu d’aquesta envergadura. El Govern va començar a informar oficialment els empresaris tot just un mes i mig abans de l’entrada en vigor, tot i que la llei s’havia aprovat el mes de juny.

L’entrada en vigor de l’IGI és de ben segur un avenç com a país del qual ens hem de felicitar. Pràcticament tots els estats europeus funcionen amb un impost tipus IVA i també ho fan més de 140 països arreu del món. Aquest avenç és encara més rellevant si valorem el pes que té el comerç internacional a Andorra i la gran millora i simplificació per als empresaris i per a tota l’operativa de comerç internacional que suposarà la seva aplicació.

L’impost general indirecte (IGI) va ser una iniciativa parlamentària del grup socialdemòcrata que es va veure modificada –al meu entendre, de forma desencerta­da– en el tràmit parlamentari en diversos aspectes clau, com ara: la liquidació de l’impost a la duana en lloc del moment que es ven el producte; deixar el sector de les assegurances fora de l’IGI; donar un tracte millor i diferenciat a les empreses envers les persones físiques a les segones vendes d’habitatges, o eliminar la reducció que es preveia en la proposició de llei d’un 4,5% dels impostos especials (carburants, alcohol i tabac). Aquest darrer fet ha comportat la pujada d’un bé tan essencial com els carburants.

Si ens centrem en el darrer aspecte de l’increment dels preus, hauríem de recordar que la proposició de llei va reprendre bona part del treball efectuat des del Govern socialdemòcrata, juntament amb tot el rigorós treball dut a terme per elaborar una memòria econòmica que concloïa que la substitució dels impostos indirectes actuals per l’IGI no comportava cap augment de la pressió fiscal.

Així doncs, si bé ara hauríem d’estar en aquestes dates felicitant-nos per l’entrada en vigor de l’IGI d’una forma neutra, malauradament l’entrada en vigor de l’IGI ha comportat un fet que com a consumidors ens està perjudicant de manera significativa. Em refereixo al preocupant increment en els preus que ha comportat i que està suposant un augment significatiu de la pressió fiscal que estem patint com a ciutadans. Una circumstància que, insisteixo, era totalment evitable si el Govern hagués informat com cal sobre les principals modificacions que implica aquest nou impost.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els estudis tècnics van demostrar repetidament que amb el tipus del 4,5% la pressió fiscal amb l’entrada en vigor de l’IGI és equivalent a la suportada amb el conjunt dels impostos indirectes anteriors (IMI, IAC, ISI, IPI, cànons...) que el nou impost finalment ha derogat. Al meu entendre, la neutralitat sobre els preus (de forma global) de l’IGI era l’aspecte fonamental de la seva aplicació i crec que aquest no s’ha assolit perquè el Govern no ha fet la feina de divulgació i de claredat en el missatge que cor­responia a un canvi legislatiu d’aquesta naturalesa. La conseqüència no és altra que els empresaris estan absolutament confosos a l’hora de fixar els seus preus de venda, a més que s’ha legislat des de la majoria actual perquè aquest increment es produís com en l’exemple exposat dels carburants.

I per què no ho han fet?

Evidentment la pregunta caldria traspassar-la als màxims responsables de l’executiu, però es pot intuir que al darrere hi ha una manifesta voluntat recaptatòria per part d’un Govern que es veurà aviat atrapat en les seves previsions pressupostàries d’ingressos inflades artificialment.

Fer pagar per la via de la imposició indirecta (la que ens tracta a tots igual sense tenir en compte les possibilitats econòmiques de cadascun de nosaltres) ha estat la política que sempre ha dut a terme la dreta en el nostre país. Aquesta és una visió injusta de la fiscalitat que els socialdemòcrates vam aconseguir modificar parcialment amb l’aprovació de les lleis de l’impost sobre les societats i activitats econòmiques (que tenen en compte els beneficis i la capacitat econòmica de cada contribuent), en el breu període que vam poder exercir tasques de govern en el nostre país.

Caldrà ara veure si després d’haver-nos augmentat la càrrega d’impostos en el cafè, en el gasoil de calefacció, en una bona part dels serveis que consumim, en el got de vi, la cervesa i en el carburant dels nostres vehicles, la majoria de DA es mantindrà en el tarannà històric de la dreta del nostre país o per contra per fi legislarà un impost sobre la renda en què cadascú contribueixi a finançar el nostre país segons les seves possibilitats econòmiques.

Aquest ha estat el plantejament del Partit Socialdemòcrata i costa trobar explicacions al fet que aquesta legislació no s’hagi fet efectiva l’any 2013, 20 anys (20!) després de l’aprovació de la nostra Constitució. I quan parlo de legislar parlo de legislar de debò i no amb el contorsionisme polític en què vivim des de l’abril del 2011.

Si el Govern no presenta la proposició de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) abans del mes de març, ho farà el Partit Socialdemòcrata (PS). Així ho va anunciar ahir el president del PS, Victor Naudi, que va dir que aquest impost és necessari , ja que « si no es té, difícilment es podran signar els acords de no doble imposició, tal com ja va recordar França». Així doncs, Naudi va culpar el Govern de no donar suport a l’obertura de les empreses a l’exterior, i va afegir que «les empreses volen saber ja que hauran de pagar». Com a línies bàsiques de la llei va destacar que «el 10% d’imposició ens homologa, està acceptat per l’OCDE, i alhora permet un diferencial atractiu davant dels altres països». No obstant això, també va insistir en que «les rendes baixes no paguin», tot i que no va voler especificar cap llindar impositiu. Naudi també va dir que esperen que amb el nou ministeri de Presidència s’avanci en la reforma de les lleis de competències i transferències dels comuns, ja que aquesta «és necessària i urgent perquè els comuns necessiten saber cap on han d’anar i amb quins pressupostos poden comptar», i va lamentar que «encara no s’ha iniciat el procés».

PREGUNTA AL CONSELL GENERAL
El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir dues preguntes al Consell General perquè siguin respostes pel Govern, en referència a les mesures de seguretat que s’apliquen al pas de mercaderies perilloses pels túnels de les Dos Valires i de la Tàpia. La consellera Rosa Gili va presentar les preguntes arran de les declaracions del coordinador del Comitè de túnels del Govern, que va anunciar que el túnel de la Tàpia estava obert als vehicles que transporten mercaderies perilloses. Gili va recordar la directiva del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea del 29 d’abril del 2004, que estableix una sèrie d’exigències de seguretat mínimes aplicables als túnels de la xarxa viària transeuropea.

El president del Partit Socialdemòcrata (PS), Víctor Naudi, va qualificar ahir de “magre” el balanç d’un any i mig del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). El PS considera que no es dóna prou suport a les empreses que volen sortir a l’exterior, i va remarcar que abans de signar els convenis que eviten la doble imposició és prioritari el desenvolupament de l’IRPF. “Hem de tancar el cercle de tota la fiscalitat i falta la llei de l’IRPF”, va manifestar el president del PS, que va assegurar que si en dos mesos l’executiu de Martí no ha actuat “nosaltres agafarem la iniciativa parlamentària”, i presentaran la proposició de llei com a molt tard al març. Naudi va reiterar que la situació actual “perjudica” les empreses que volen anar a fora, i va apuntar que la seva proposta passa per “una fiscalitat que ha de tenir avantatges i ha de ser més baixa respecte de la dels països veïns”. Així, aposten per una tributació del 10% i la fixació d’un màxim perquè les rendes baixes no hagin de pagar. No obstant això, no va xifrar on s’hauria de situar el límit.

D’altra banda, Naudi va mostrar-se crític amb les declaracions del secretari d’organització de DA, Estanislau Sangrà, va assegurar que en cap cas “volem carregar-nos els Coprínceps” i hi va afegir que l’arxipreste de les Valls es va mostrar més progressista pel que fa al matrimoni homosexual en considerar que el problema només és “qüestió de semàntica”.

Demanda sobre la seguretat dels túnels de les Dos Valires i la Tàpia
El grup parlamentari socialdemòcrata va informar ahir que ha presentat dues preguntes al Consell General amb referència a les mesures de seguretat que s’apliquen a la circulació de mercaderies perilloses pels túnels de les Dos Valires i de la Tàpia. Els socialdemòcrates pregunten, d’una banda, quins són els dispositius i equipaments de seguretat dels quals disposa el túnel de la Tàpia que fan que hi puguin circular les mercaderies perilloses. De l’altra, el grup parlamentari del PS vol saber quins protocols de seguretat ha posat en pràctica el Govern pel transport de mercaderies perilloses tant dins del túnel de la Tàpia com a les Dos Valires.

El Partit Socialdemòcrata (PS) preveu presentar una proposició de llei de l’IRPF abans d’acabar el proper període de sessions si el Govern no ho fa abans. El president de la formació, Víctor Naudi, va remarcar la necessitat de “tancar el cercle de la fiscalitat” amb la creació d’aquest impost, necessari per a la signatura de convenis de no doble imposició i per justícia social, i que ha de permetre posar en igualtat de condicions els empresaris del Principat i els estrangers.

Naudi va lamentar les contradiccions que s’han fet paleses sobre aquest impost entre membres del Govern i el grup demòcrata, algunes assenyalant que cal dilatar-ne en el temps l’aplicació. El PS defensa una imposició baixa, del 10%, i permetre a les rendes baixes no tributar.

El president del PS també va destacar que tot i que la legislatura ja s’acosta a l’equador el balanç de les accions empeses pel Govern és “magre”. En aquest sentit va criticar que no s’hagi avançat en la negociació amb els comuns sobre les competències i transferències, tenint en compte que Antoni Martí en va fer al seu dia un cavall de batalla, va dir.

Els socialdemòcrates consideren que hi ha competències que s’haurien de centralitzar però no es mostren favorables a limitar-ho a una sola administració. En aquest sentit va exposar que els comuns tenen les seves especificitats i permeten una gestió més fàcil del territori i del dia a dia dels ciutadans. Naudi creu que al final de la negociació amb el Govern els comuns haurien de veure reduïdes les competències, però va afegir que “una altra cosa és la importància d’aquestes”. En tot cas, considera que la definició de les competències i les transferències és urgent, ja que tant els comuns com el Govern ho han de tenir en compte en els seus pressupostos.

Per altra banda, Naudi també va criticar les declaracions del secretari d’organització de DA, Estanislau Sangrà, que acusava la formació de voler-se “carregar” els coprínceps amb l’aposta de regular el matrimoni homosexual i despenalitzar l’avortament. Naudi remarca que són qüestions que s’han de posar sobre la taula quan sigui oportú i amb diàleg, i va afegir que l’arxiprest de les Valls és més progressista que Sangrà ja que va declarar que el matrimoni gai és una qüestió de semàntica.

Si el Govern no ho fa abans, el Partit Socialdemòcrata (PS) presentarà una proposició de llei de l’IRPF al llarg del proper període de sessions. El president de la formació, Víctor Naudi, va destacar la necessitat de crear aquest impost per tancar el cercle de la fiscalitat, ja que és necessari per a la signatura de convenis de no doble imposició i per justícia social, va dir. A més, va indicar que ha de permetre posar en igualtat de condicions els empresaris del Principat i els de fora.

Naudi va lamentar les contradiccions que s’han fet paleses sobre aquest impost entre membres del Govern i el grup demòcrata, algunes assenyalant que cal dilatar-ne en el temps l’aplicació. El PS defensa una imposició baixa, del 10 per cent, i permetre a les rendes baixes no tributar.

El president del Partit Socialdemòcrata també va destacar que, tot i que la legislatura ja s’acosta a l’equador, el balanç de les accions empreses pel Govern és “magre”. En aquest sentit va criticar que no s’hagi avançat en la negociació amb els comuns sobre les competències i transferències, tenint en compte que Antoni Martí en va fer al seu dia un cavall de batalla, va dir.

Els socialdemòcrates consideren que hi ha competències que s’haurien de centralitzar però no es mostren favorables a limitar-ho a una sola administració. En aquest sentit va exposar que les corporacions tenen les seves especificitats i permeten una gestió més fàcil del territori i del dia a dia dels ciutadans.

Naudi creu que al final de la negociació amb el Govern els comuns haurien de veure reduïdes les competències, però va afegir que “una altra cosa és la importància d’aquestes”. En tot cas, considera que la definició de les competències i les transferències és urgent, ja que tant els comuns com el Govern ho han de tenir en compte en els seus pressupostos.

Els preus han pujat en alguns sectors des de l'1 de gener amb l'entrada en vigor de l'Impost General Indirecte (IGI). Tan el Partit Socialdemòcrata com el ministre de Finances i Fúnció Pública, Jordi Cinca, han assegurat que no hauria de ser així, però a la pràctica, és un fet empíric que s'ha produït un increment, com és el cas de la restauració, «en el qual podem comprovar que molts establiments han pujat, per exemple, el preu del café un 4'5%», va explicar ahir el vocal del partit Pere López. Poden haver passat dues coses, o les dues a la vegada: que els empresaris estiguin aprofitant l'ocasió per pujar preus o que estiguin desinformats de quina implicació ha de tenir aquest impost en el cost final del producte. El PS opta per la segona, i va criticar ahir durament a l'Executiu per no «haver planificat ni haver fet bé la feina d'informar abans de que entrés en vigor aquest impost», va recriminar López.

El PS va explicar ahir que molts ciutadans els han fet arribar que amb l'entrada en vigor de l'IGI els preus d'alguns productes s'han incrementat, això demostra, doncs, que «hi ha hagut un mal desplegament del nou marc tributari que ha provocat un efecte no desitjat amb l'augment dels preus», un fet desencadenat «tan per la mala planificació del calendari com per la manca d'informació». A més, López va afegir que dimecres passat era «la primera vegada que escoltàvem al ministre Cinca dient que els preus no haurien d'haver pujat, per tant, ens preocupa que aquesta afirmació arribi tant tard», a més, aquesta explicació per part de l'Executiu respondria «a l'evidència que hi ha hagut un error».

Segons els socialdemòcrates el nou impost suposava un canvi que «requeria de més informació i més claredat per part del Govern». El vocal socialdemòcrata Jordi Font va afegir que, a més, «tampoc s'està cobrint la manca d'informació des dels serveis de l'Executiu, ja que no s'ha assimilat l'esperit de la llei», i per tant, no se sap explicar. Per tant, pel PS, la culpa de l'augment de la pressió fiscal ha estat del Govern, ja que no va explicar suficientment que es tracta d'un tribut neutre que substitueix els altres impostos indirectes, i que per tant, no hauria de comportar una reducció dels marges de manera generalitzada.

Font va reconèixer «l'esforç administratiu que s'ha fet des del Govern», però aquest no s'ha vist acompanyat «dels cursos de formació i informació necessaris»; el portaveu va afegir a més la pregunta retòrica «què costava a nivell d'empreses informàtiques agafar les que hi ha al país, que són unes 25 o 30, i fer una formació com cal?».

La conclusió de Font ahir a la roda de premsa va ser que «aquest no és un impost que s'hagi inventat a Andorra, no és una especificitat andorrana, i ja fa anys que s'aplica als països veïns. No hauria de ser tan difícil».

Finalment, Font va remarcar que aquest augment dels preus no té perquè ser definitiu, i es va mostrar optimista davant a una possible marxa enrere quan els empresaris «vegin que amb l'augment de preus perden competitivitat». Així doncs, esperen que sigui el mateix mercat el que reguli l'increment dels preus.

CONGRÉS DEL MAIG / En la roda de premsa d'ahir Pere López va informar que durant el congrés que el partit celebrarà el mes de maig està prevista una renovació de càrrecs. El socialdemòcrata també va explicar que actualment tant ell com tota la formació estan centrats en preparar una ponència marc, que es presentarà durant el congrés, la qual recollirà el posicionament ideològic del partit i posarà damunt de la taula temes d'actualitat a nivell polític. De totes maneres, López va assegurar que el partit «no s'ha de reinventar ideològicament, però sí que ens hem de posicionar de nou sobre aspectes que fa anys que no ens posicionem».

López però, no va voler parlar ahir de la seva intenció de presentar una candidatura per liderar el partit.

Un dels reptes importants, segons el Partit Socialdemòcrata, en l’entrada en vigor de l’impost general indirecte (IGI), era que tothom tingués clar que els preus no es podien veure afectats per aquest nou impost i consideren que el Govern no ha aconseguit complir-lo.

D’aquesta manera, ahir Pere López i Jordi Font van posar en relleu que han constatat que no hi ha hagut prou informació sobre què representava aquest nou impost i això ha fet que hi hagi hagut empresaris que han aplicat aquest augment, i creuen que això és així per la falta d’informació, pel mal desplegament tributari i pel fet que el reglament ha arribat tard i el calendari ha estat massa just perquè els empresaris s’hagin pogut adaptar.

A més, creuen que la desinformació és sovint referent a petits dubtes que podrien quedar resolts si l’administració els donés resposta de manera ràpida, però Font va destacar que “o et trobes els telèfons saturats o no hi ha resposta”.

López va posar en relleu que una qüestió tan essencial com és que els preus no es poden veure afectats pel nou impost no ha estat abordada de manera correcta des de l’executiu i va afegir que la primera vegada que ell va sentir al Govern fer l’afi rmació que no es podia repercutir en les tarifes va ser dimecres en boca del ministre de Finances, Jordi Cinca. I considera que si aquestes afi rmacions responen a la constatació que s’han apujat els preus “ja fa tard”. En aquest sentit, conclou que l’efecte sobre els preus “s’ha explicat molt malament i no s’ha entès” i creu, per tant, que les declaracions del ministre de dimecres “responen a l’evidència que no s’ha entès bé” aquest concepte.

Per tant, lamenten “la poca cura” que l’executiu ha tingut per vetllar perquè aquesta aplicació fos exitosa i menys confl ictiva i constaten que encara hi ha molts dubtes sobre qüestions bàsiques. En l’increment de preus, conclouen que “una part de la culpa és del Govern”.

En l’habitual roda de premsa setmanal, els membres de la formació van valorar altres qüestions d’actualitat, entre les quals el nomenament d’Antoni Riberaygua com a ministre. En aquest sentit, van lamentar que es desconegui quina serà la política que seguirà el ministre en les negociacions amb les corporacions. És a dir, troben a faltar que es determini quin serà el seu objectiu, quin encàrrec tindrà. Destaquen que aquesta relació amb els comuns semblava limitada al cap de Govern, però “sembla que no vol fer front al desgast” que pot comportar aquesta negociació amb les corporacions, segons assenyalen des del PS.

Per acabar, López no es va voler pronunciar sobre la possibilitat que es presenti per liderar la formació i va destacar que ara com ara la feina se centra en una ponència marc amb la intenció que sigui un document “amb força, amb propostes”, i que quan això estigui enllestit “ja en parlarem”.