Una eina de participació ciutadana que feia temps que necessitava el país. Així va definir ahir el Partit Socialdemòcrata la nova pàgina a Internet que ha impulsat per fomentar les opinions de la gent. Tot i tractar-se d’un estri potenciat pel partit polític, volen desvincular aquesta iniciativa d’una ideologia o pensament, i fer que arribi a tothom. Siguin quines siguin les seves idees.
Amb el nom de millor@ndorra, per fer referència als usuaris que poden millorar la vida al país i viure millor, es tracta d’un portal on decidir quins temes són els que hi interessen a la ciutadania i com poder debatre al voltant d’aquests. «És una aposta per la intel·ligència col·lectiva», va explicar la primera secretària d’organització, Judith Salazar, que va refermar que tothom podrà participar, sigui quina sigui la seva nacionalitat, remarcant que «no és un portal oficial del PS, però sí que el posem a disposició dels ciutadans pel seu benefici».
Han volgut fer per aquesta pàgina a la xarxa una sèrie de temes de principal interès, que és el primer que es troba l’usuari al connectar amb l’adreça www.millorandorra.org. Allà es troben ordenats els temes que més importen a la població, on destaquen l’atur i l’economia del país, principals focs d’atenció. Baixant fins al medi ambient. Cadascun d’aquests grans temes tindrà diverses discussions promogudes per els mateixos usuaris.
El que realment importa // «No ens hem inventat els temes, és el que interessa a la ciutadania», van explicar ahir des del PS. I ho van manifestar així perquè els grans temes i el seu ordre corresponen al darrer estudi del Centre de Recerca Sociològica del país.
Tothom pot crear propostes. Preguntes senzilles o aspectes amb els que fer valoracions. Després es poden votar positiva o negativament. I finalment es poden compartir a les xarxes socials. Així, es poden fer denúncies, crides, demandes i altres aspectes per part de qualsevol ciutadà. A més, promoure el debat a les xarxes socials és un dels aspectes principals d’aquesta nova eina, que neix independentment. A més, des del PS afirmen que no s’esborrarà cap contingut polític mentre es faci amb respecte.
El secretari d’organització del Partit Socialista de Galícia (PSG), Pablo García García, va acabar ahir la visita que ha realitzat a Andorra durant el cap de setmana per donar a conèixer el projecte de la seva formació entre la comunitat gallega amb motiu de les eleccions autonòmiques del 21 d’octubre. El polític gallec va explicar les propostes del PSG en un acte que va tenir lloc al centre cultural La Llacuna i que va comptar amb l’assistència del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i el secretari d’organització del PS, Marc Cornella.
García i Bartumeu van coincidir en aquest acte que per créixer i sortir de la crisi hi ha alternatives a les polítiques de retallades que els governs de signe neoliberal estan aplicant en aquests moments.
El número 2 del PSG va qualificar la seva estada a Andorra com a “molt satisfactòria” perquè havia pogut comprovar que la comunitat gallega “viu i sent Galícia”, i va dir que el projecte dels socialistes gallecs compta amb totes aquestes persones que viuen al país. L’objectiu dels socialistes gallecs és desbancar de la Xunta en aquestes properes eleccions autonòmiques el Partit Popular (PP), que podria perdre la majoria absoluta si es confirmen les enquestes que han estat publicades per alguns mitjans de comunicació. “No és un moment d’experiments, sinó d’un Govern fort que no depengui dels pactes en la mesura que sigui possible”, va manifestar García.
El número 2 del PSG considera que la política que estan aplicant els populars des del poder, tant a la Xunta com al Govern d’Espanya a Madrid, “es basa purament en la retallada”, quan contràriament el que s’ha de fer és “generar riquesa i apostar pels sectors competitius que té Galícia”. En aquesta mateixa línia, Bartumeu va manifestar durant la presentació de l’acte que s’ha de plantar cara al neoliberalisme, cosa que estan fent socialistes i socialdemòcrates, i va explicar que hi ha una manera diferent de sortir de la crisi econòmica, que és “ajudar la gent davant la política de retallades, austeritat i patiment”.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata va destacar també el paper que han tingut en el desenvolupament d’Andorra els gallecs que havien vingut en la segona meitat del segle passat.
El polític gallec va explicar les propostes electorals del PSG en un acte que va tenir lloc al centre cultural La Llacuna i que va comptar amb l’assistència del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i del secretari d’organització de la formació, Marc Cornella.
García i Bartumeu van coincidir en aquest acte que per créixer i sortir de la crisi hi ha alternatives a les polítiques de retallades que els governs de signe neoliberal estan aplicant en aquests moments.
–Primer voldria preguntar-li quines creu que són les preocupacions de la comunitat gallega a Andorra.
–Jo crec que les preocupacions de la comunitat gallega al país són exactament, o molt semblants, a les de qualsevol gallec. Primer perquè els gallecs residents a Andorra segueixen sentint Galícia dia a dia, vivint la realitat gallega tots els dies, preocupant-se del que hi passa a diari. No he notat cap diferència amb la gent que viu tot l’any allí. Són persones que visiten Galícia habitualment, que hi tenen molts familiars, els pares, els avis, i fins i tot els seus fills, en molts casos, estudiant-hi. Per tant tenen les mateixes preocupacions que qualsevol altre ciutadà gallec. A més de les específiques que puguin tenir com emigrants.
–¿I quines són aquestes preocupacions?
–La preocupació bàsica és la situació que travessa Galícia de paràl·lisi, on els sectors productius s’estan enfonsant, on veiem que tota aquella Galícia de les oportunitats s’està quedant absolutament en res. I això unit a les retallades que s’estan donant en sanitat i educació, i per tant certs drets i prestacions la societat veu que estan minvant. I ho viuen com qualsevol gallec.
–I vostè, ¿què els proposarà?
–No estem en època de proposar grans coses. Els moments són molt difícils. Cal invertir la situació, s’ha de posar en funcionament i dinamitzar l’economia dels gallecs. No podem estar basant la nostra política –com s’està fent– únicament en retallar cada any, perquè la retallada serà infinita. Si no generem riquesa, si no posem en valor les potencialitats que té Galícia, la retallada que fem avui –que ens sembla molt– d’aquí un any, com que els ingressos continuaran caient, haurem de fer més retallades. Per això nosaltres apostem clarament per dinamitzar i potenciar els sectors productius, les oportunitats que té Galícia. Una altra cosa també molt bàsica és que hi ha determinats serveis que per nosaltres són línies vermelles, com l’educació i la sanitat, o la dependència, on nosaltres no permetrem que cap gallec es vegi d’alguna manera menyscabat pel fet de ser gallec i no pugui rebre aquests serveis.
–És la primera vegada que visita el país, i passa en precampanya. ¿Jugaran un paper rellevant els votants d’aquí? ¿Quants són?
–Són uns 4.000 gallecs, encara que amb dret a vot són una mica més de 2.000. No és que siguin més rellevants o menys. Per nosaltres, més enllà de què signifiquin quantitativament aquests vots, els residents gallecs a Andorra són part fonamental pel què poden aportar a Galícia. Si els gallecs d’aquí viuen i senten Galícia dia a dia, són una oportunitat que Galícia no pot desaprofitar. És un potencial, és gent emprenedora, que ha vingut aquí i fa anys que s’ha forjat un futur, empresarial, d’innovació, de treball, i per tant és un potencial que Galícia no pot deixar de costat. A més que m’he trobat, i així ja ho percebia, que és gent que està desitjant fer coses per Galícia, és gent que està desitjant invertir-hi, aportar coses, i per tant com a Govern gallec em sembla inacceptable que durant aquests quatre anys no haguem estat amb ells. Em comentaven que hi ha gallecs que volen, i porten anys intentant-ho, posar empreses a funcionar a Galícia, i que no han comptat amb l’ajuda econòmica, ni el recolzament financer, ni tan sols amb l’assessorament legal per poder-ho fer. I quan estàs a més de 1.000 quilòmetres, el que necessites és que et facilitin les coses. Per nosaltres no són un grapat de vots, deixant de banda la qüestió de si són determinants o no –que en tot cas mai seran els que decideixin les eleccions. Nosaltres els veiem com una oportunitat que Galícia necessita, que sempre han estimat Galícia, i sense dubte Galícia ha de comptar amb ells perquè no pot malgastar tant capital humà.
–Aquestes eleccions sembla que seran renyides. Expliqui’m una mica com creu que es desenvoluparan.
–Nosaltres estem convençuts, i així ho estem dient, que governarem Galícia. El Partit Popular ho ha fet aquests tres anys i mig i Alberto Núñez Feijóo avui en dia no pot presentar-se davant cap gallec dient-li què farà perquè tenim tres anys i mig de fets, i el que ha fet ha estat invertir totes les estadístiques. Galícia estava en posicions millors que la resta de l’Estat, i avui és tot el contrari. Hem retrocedit absolutament en qualsevol paràmetre en el que ens moguem.
–¿Es podrà fer una lectura a nivell nacional d’aquestes eleccions, després del que està fent Mariano Rajoy també des de Madrid?
–Sense dubte. Galícia decideix molt què passarà a partir d’ara a Espanya. És el primer test, la primera valoració que els ciutadans faran després de vuit mesos de política de Rajoy, on igual que Feijóo, la primera conclusió és que ens han enganyat. És a dir, en aquests vuit mesos el que han fet és tot el contrari del que ens havien dit. I Rajoy és el que està portant el país al rescat, el que després de les eleccions gallegues, segurament, retallarà les pensions. És el primer plebiscit al que s’enfronta. Estic convençut que els ciutadans gallecs, com qualsevol altre ciutadà d’una altra comunitat, li dirà no a Rajoy, i això també determinarà les polítiques que posi en marxa.
–Galícia és una comunitat històrica. ¿El que està passant a Catalunya també té ressò?
–Jo penso que el que passa a Catalunya no passa a Galícia. Galícia és una nacionalitat històrica, per tant té entitat pròpia, és un país. El que està passant és que la gent està començant a posar el peu contra la paret. Això és fonamentalment fruit del fet que hi ha determinats aspectes que donem tots per superats però que, per exemple el senyor Feijoo sortia l’altre dia a la Razón, dient que s’havia de plantejar si hi podia haver autonomies. Els socialistes gallecs ho tenim molt clar. Nosaltres no farem cap pas enrere en les competències, en els drets que té Galícia com país, com a nacionalitat històrica i com a model d’autogovern. Nosaltres seguim creient en el país de les autonomies i seguim creient que aquest model de descentralització ha sigut bo pels territoris.
–¿Es pot donar el cas d’una manifestació com la que va viure Barcelona l’altre dia i un crit a anar més enllà?
–Crec que la situació política és diferent. A Galícia no està en qüestió això. També crec que d’alguna manera no deixen de tenir certes connotacions, les manifestacions de l’altre dia, d’aquest peu contra la paret en el sentit que es qüestionen les autonomies. També el govern de la Generalitat s’haurà de plantejar certes coses, és a dir, tampoc podem distreure la gent amb manifestacions.
Una vintena de persones van assistir ahir a l’acte que va fer Pablo García, secretari d’organització del PSOE de Galícia i número tres a la llista de Pontevedra, al centre cultural la Llacuna. García va venir a conèixer la comunitat i a recaptar suports per a les properes eleccions autonòmiques. Jaume Bartumeu, que va presentar l’acte, va destacar les aportacions que ha fet la comunitat gallega al país.
- Avís legal - I tu què pots fer?
