Una societat de poca memòria col·lectiva com és l’actual Andorra, on l’essencial és treballar i produir ràpid i no pas conviure, competir –no pas en singularitat i qualitat sinó en capacitat especulativa i en nombre de vendes–, ho té difícil per aventurar-se a ser gaire cosa més que el petit gran basar del sud d’Europa, el gran outlet de les oportunitats perdudes.

Com si haguéssim volgut esquitxar tots els aspectes de la nostra vida amb la mateixa celeritat devoradora que alguns apliquen a l’hora de fer negocis, desdibuixem i desenfoquem –jo crec que interessadament– allò que d’essencial teníem.

Teníem una llengua, una nacionalitat i presumíem de saber a quin destí estàvem cridats: per tècnica, per vocació, per especialització, per estudis o justament per no tenir-ne, per capacitat o incapacitat esportiva, per lideratge, per creativitat, per...

Venim –i encara la integrem– d’una societat de muntanya d’arrels solidàries en què l’escola i les famílies conjuntament encara saben anticipar-se als reptes que joves i adolescents ens plantegen abans d’arribar a situacions de precarietat o de perill o al fracàs de no saber trobar lloc en un món d’adults que no els atrau.

Un món intransigent que ens escup fora, per poc que badem. A joves i a adults. Fora d’una terra andorrana i d’un Pirineu que hem estat idolatrant deliberadament com si d’un paradís perdut es tractés.Tenim un viscut.

De forma intermitent hi ha qui se sent andorrà; d’altres, de forma permanent, som andorrans per naixença i per convicció, malgrat que força de nosaltres probablement tenim arrels foranes i que podríem disposar d’altres nacionalitats.

No per això podem acceptar, ni uns ni altres, que la mala gestió política dels darrers vint anys, per exemple, en el tímid desplegament de les lleis socials que ens deparava la Constitució, per la no inclusió dels nouvinguts al dret de votar en les eleccions comunals o per la poca convicció en la defensa dels interessos i dels drets dels empresaris i dels joves andorrans a l’estranger, sigui excusa confortable –que no ho és– perquè ara hi hagi qui plasmi que no desitja fer-se andorrà quan ja podia fer-se’n o que sent i estima Andorra com el primer, quan té una altra nacionalitat a la butxaca a banda de l’andorrana. És fotre’s del mort i del qui el vetlla.

¿Jo he de canviar el meu concepte de nacionalitat a causa que gent de fora, com els meus pares també foren un dia, no vulguin fer-se andorrans ara que poden?

¿Jo he de permetre un canvi en la legislació dels meus drets i de la meva –meva!– nacionalitat per raonaments, motius i desitjos econòmics i mercenaris de gent sense arrels i amb tanta fam de món que no tenen món? ¿On queden els valors?

Obligació urgent té l’actual Govern i també els propers, i tots els partits polítics –més encara els de l’oposició, si cal–, de treballar jurídicament, laboralment i institucionalment per defensar els andorrans. Aquí i a fora. I d’una vegada.

L’amable lector hauria d’aprendre a discernir en les paraules a favor de la doble nacionalitat del gran professional de l’il·lusionisme polític i econòmic andorrà, Marc Forné, molt de doble llenguatge, molt de doble moral i molta hipocresia.

Aquell que va dur el país a un cul-de-sac pressupostari –que encara perdura– per les obres faraòniques que va autoritzar (semblant a la que ara el Govern Martí s’entesta a tirar endavant, a Sant Julià de Lòria, quan ja no és necessària per descongestionar el trànsit) manté fidelitat als seus orígens polítics i a la gent del Pallars i d’altres indrets del Pirineu que la gent del seu partit anava a buscar perquè ell pogués guanyar.

Aquells pirinencs que reclamaven ser andorrans per ascendència familiar i que trepitjaven Andorra un diumenge de tant en tant per venir-hi a votar, ja disposaven de la doble nacionalitat i de la impunitat de contribuir a decidir el futur d’un país on no vivien, on no lluitaven per augmentar les seves llibertats, on no ajudaven a fer-lo créixer socialment, on no...

Defenso que voti ja en les properes eleccions comunals tota persona que viu i treballa a Andorra, sense distinció de nacionalitat ni d’origen, però que en cap cas aquesta aportació democràtica pugui degenerar en un repartiment gratuït ni una subhasta de la nacionalitat andorrana ni en una legalització encoberta de la doble (o triple) nacionalitat.

Si al Partit Socialdemòcrata (PS) el “sorprèn” que no s’hagi format personal andorrà de l’administració perquè pugui dur a terme la funció que desenvolupa Josep Costa, i li “sobta” que es posi en mans d’un inspector d’Hisenda espanyol “dades molt sensibles” del Principat, els responsables del Sindicat de Funcionaris de la Duana lamenten el cost econòmic que pot tenir la incorporació del ministeri de Finances “en un moment de dificultats” i de “contenció”.

El primer secretari del PS, Pere López, va afirmar ahir que “ens ha sorprès que el Govern no hagués planificat amb més temps” la posada en marxa de l’Agència Tributària i hagués “fet formar a l’estranger” professionals de la mateixa administració. Optar per assessors externs i forans, segons López, és “una solució fàcil que presenta riscos” i que “no ha sortit bé en altres casos” –i en aquest sentit va citar tant l’antic assessor dels bombers com l’expert que havia de contribuir a impulsar els entorns de protecció dels edificis catalogats com a monuments–. Entre els riscos, el primer secretari del PS va demanar-se “què pot suposar que algú que treballa per a l’Agència Tributària espa - nyola tingui accés a dades molt sensibles”. I hi va afegir que “aquest risc ens l’hauríem pogut estalviar”. Alhora, va considerar “molt elevat” el salari, que a parer de López “respon a la mancade planificació. Quan vas tard has d’acabar pagant el que se’t demana. I tot plegat acabarà suposant molts diners en uns moments de retallades i ajustos”.

En aquest darrer apunt incidia el president del Sindicat de Funcionaris de la Duana, Joan Seguí, que va demanar que “es controli, i molt, els costos dels assessoraments externs, sense valorar si el que es diu que percep aquesta persona és molt o és poc”. Seguí, que va explicar que es va informar de la incorporació de Costa amb una nota interna a tots els duaners tot destacant-ne l’elevada experiència en matèria tributària, va recordar que “estem en uns temps de molta contenció i això és contradictori”.

Creient i lliure onze segles,creient i lliure vull ser, ¡siguen els furs mos tutors i mos Prínceps defensors!

Eren temps en els que, davant la passivitat –¿o era impotència?– del poble, el copríncep promovia una carretera, impulsava el cadastre o fins i tot havia d'escriure l'himne de la Pàtria; per acabar... la música la posava un mossèn.

Cent anys desprès de les inspiracions poètiques de Joan Benlloch i Vivó hi ha dies que hom te la sensació que les coses han canviat ben poc. L'homilia de Meritxell posant la llei de Déu per sobre de la dels homes, insistia en el missatge (la lletra) de la preeminència jeràrquica dels representants de Déu a la terra.

La meva primera reacció indignada va ser la de piular al twitter: «inacceptable per als demòcrates l'homilia del bisbe d'Urgell». Altra vegada havia ignorat els consells de Nietzsche: «... habituar l'ull a la calma, a la paciència, a deixar-que-les-coses-se'ns-apropin; aprendre a ajornar el judici, a comprendre el cas particular des de tots els costats; no reaccionar tot seguit a un estímul».

El temps passa i la memòria flaqueja; els arxius ajuden a no oblidar. Fa deu anys el copríncep Vives deia: «he vingut a aquesta centenària i venerable Casa de la Vall a jurar l'exercici de les meves funcions de copríncep d'acord amb la nostra Constitució». I continuava: «Després de la Constitució de 1993 el sentit del jurament del copríncep episcopal conserva els mateixos continguts essencials. Es tracta de garantir els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia, així com de reconèixer que la Constitució vincula a tots els poders públics i, consegüentment, al copríncep, els poders del qual deriven d'ella».

Moltes més lloances (la música) va pronunciar Joan-Enric Vives el dia del seu jurament el 10 de juliol de 2003, agraint el Consell General la seva sensibilitat per a respondre l'anhel de prestar jurament davant els elegits «que exerciu les funcions sobiranes de legislar i d'impulsar i controlar el Govern».

Per Meritxell de 2013 les paraules hanHestat menys afalagadores; a mi em recorden l'advertència (la lletra) que va fer en la part final del seu discurs de jurament: «Estic segur que la saviesa, la prudència i el bon sentit del nostre poble, com ho ha demostrat al llarg de la seva història, sabran crear, mantenir i enfortir les condicions necessàries que donin suport a la institució dels coprínceps (...) Cap raó no pot justificar l'abandonament d'aquest terreny comú perquè comportaria sempre obrir un procés de degradació institucional, amb greus connotacions i riscs de conseqüències imprevisibles».

No hi ha, per tant, massa novetat en les paraules del Sr. Bisbe; fidel al seu estil, els seus discursos (¿homilies?) estan trufats d'allò que es diu «una de freda i una de calenta». Potser el dia 8 se li va anar la mà en la «freda»(?).

Tanmateix, hem d'intentar sortir del parany del marc conceptual mil·lenari de la Mitra. Les pressions dels ciutadans indignats a través dels fòrums d'Internet reclamen «respostes immediates i contundents», el «cos» també ens ho demana. Però seguint els consells de Nietzsche, hem de saber resistir i no reaccionar a la provocació; la millor resposta a un desafiament no és la verbositat incendiària.

També ens equivoquem si personalitzem en l'actual copríncep episcopal, l'anacronisme i la contradicció que suposa la supervivència d'un «estat pontifici» en l'Europa del segle XXI. Des de dècades, l'estratègia de la Mitra és invariable. Ho explicava Joan Martí i Alanis en una entrevista al diari Avui el 28 de maig de 1978, responent a una pregunta sobre una eventual dimissió seva: «la possibilitat de dimitir existeix en si mateixa. Però de fet no, perquè el poble andorrà no ho vol. Han existit a la història diversos casos de renúncia tant del costat francès com del costat episcopal. Per exemple, han estat els andorrans els qui van demanar a Napoleó de restablir el seu poder. Hi ha hagut bisbes que s'han abstingut de nomenar representants. Però el poble ha demanat al seu successor de restablir el seu poder. Aquest poble, d'alguna manera, els coopta».

Si és cert que, fins ara, en tots els moments de convulsió social i política al nostre entorn (1789, 1866, 1914, 1936 i 1978-93) els prohoms d'Andorra –¿o ha estat el poble?– han acabat «cooptant» els coprínceps, preferint la comoditat irresponsable d'un «Peter Pan» que vol continuar vivint sota la tutela de «mos prínceps defensors».

A aquestes elits (¿seran els «grups de pressió» bons?) sempre el hi ha espantat l'idea d'un canvi institucional que trenqui la inèrcia de segles; conservadores i calculadores sempre han estat temoroses de les «conseqüències imprevisibles» que tindria per als seus privilegis.

Però per al poble sempre serà necessari explorar i analitzar alternatives, acotar «conseqüències» i examinar si les «connotacions» milloraran o empitjoraran les condicions de vida culturals i materials dels ciutadans d'Andorra.

L'aproximació a la Unió Europea, la signatura de l'acord d'intercanvi d'informació i l'acord monetari ens indiquen clarament com aniran les coses. «Perpinyà» i Palacio no poden ser, al segle XXI, els llocs on es decideix el futur d'Andorra. Els «furs» i privilegis ja no ens tutelen i els prínceps ja no poden defensar-nos, ni posar “la lletra i la música” de les nostres vides.

Si la saviesa, la prudència i el bon sentit dels coprínceps els hi permet entendre els canvis culturals i de mentalitat de la societat andorrana i les implicacions de la construcció europea en el nostre petit país, estarà garantit el futur de la institució dels coprínceps.

El poble ha de ser qui posi la lletra i la música a la nostra convivència democràtic.

El PS destaca que el cap de Govern, Antoni Martí, vulgui impulsar mesures de reactivació econòmica, com ara la qüestió energètica o la renovació del parc d'automòbils. Tot i així, el primer secretari del partit, Pere López, lamenta que algunes de les propostes plantejades ahir siguin similars a les que ja havia proposat el PS, rebutjades per la majoria demòcrata a principi de legislatura.

López considera que "el cap de Govern hauria d'explicar clarament perquè ara es creu en aquelles mesures que en aquell moment ni tan sols es van admetre a tràmit parlamentari" i es pregunta "perquè s'han perdut aquests dos anys de dificultats i de crisi econòmica per poder impulsar aquestes actuacions".

Pel que fa a la possibilitat de donar suport o no al projecte de llei de l'IRPF, López ha indicat que estan estudiant la llei i que, per tant, encara no es poden pronunciar. Sobre aquest projecte també ha dit que entén que generi contestació social, perquè no figurava al programa electoral de DA.

Veure article original

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va lamentar ahir el mal estat de l'economia del país i el retard del Govern per emprendre mesures de reactivació econòmica. Unes mesures que, en opinió de López, arriben encara amb més retard pel fet que «algunes ja les vam presentar fa dos anys i mig i no van prosperar, de fet ni tan sols es van discutir». López es va referir així als plans de renovació del parc automobilístic i del parc immobiliari que el Govern anuncia. I va afegir que «insistirem perquè el Govern ens expliqui perquè no se les van prendre seriosament quan nosaltres les vam proposar». Les mesures que el PS volia emprendre integraven un pacte legislatiu i «ni tan sols van entrar a tràmit parlamentari, el projecte de rehabilitació d'edificis i de millora de l'eficiència energètica del 2011 va quedar congelat»,va explicar López. El polític socialdemòcrata també va argumentar que el Govern recupera ara la iniciativa amb una nova llei que inclou una sèrie de mesures que fins ara no s'havien desplegat, com els crèdits preferents o les subvencions.

Obertura econòmica / López també va lamentar el poc impacte de l'obertura econòmica i de la llei d'inversió estrangera dient que «no és el que se'ns havia promès, és cert que ha portat petits negocis i ha fet possible regularitzar la inversió estrangera existent al país, però no ha portat cap de les grans multinacionals a les quals s'havia referit el Govern». I va reiterar que «de moment s'està veient que no és la solució a la crisi i que el Govern potser va ser molt optimista». Per al secretari general del PS, el fet que no es concretin grans inversions respon a «la lentitud per negociar els convenis de no doble imposició», cosa que va jutjar normal si primer no s'implementa l'IRPF, «primera mesura a posar en pràctica per fer possible l'obertura econòmica», va remarcar, insistint en què «el Govern està molt immòbil, no ha fet cap projecte per crear nous sectors o impulsar el parc tecnològic». I va concloure que l'enquilossament de l'Administració tampoc no facilita la reactivació econòmica.

Pere López, en tant que primer secretari del PS, ha anunciat que el partit es fixa la reforma de la CASS com una de les prioritats d'aquest inici de curs polític. Així, des del PS volen fer molta pedagogia, sobretot entre la ciutadania, per fer entendre el que, al seu parer, és una retallada de prestacions i drets socials.

Aconseguir que el debat de la reforma de la CASS transcendeixi l'àmbit parlamentari. Aquest és l'objectiu del PS, que farà d'aquest projecte de llei una de les prioritats, no només en l'àmbit parlamentari.

López afirma que el partit està molt preocupat per una reforma que, al seu parer, "retalla prestacions i drets socials d’una manera significativa i suposa un pas enrere en els avenços que es van aconseguir al 2008".

Tot i que encara no s'ha concretat, des del PS estudien dur a terme alguna acció per fer arribar el seu punt de vista al conjunt de la ciutadania.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) farà “pedagogia” entre els ciutadans per explicar el que suposa la nova llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que està a tràmit parlamentari en aquests moments. Així ho va anunciar ahir el primer secretari de la formació, Pere López, que va dir que els socialdemòcrates estan “preocupats” pel contingut d’aquest text “per la retallada de drets socials i de prestacions” que suposa en relació amb la llei que van pactar tots els grups parlamentaris el 2008.

López va indicar que s’està treballant des de la comissió que va crear al partit i des del grup parlamentari per a la presentació de “tantes esmenes com siguin necessàries”. Al mateix temps, però, el PS considera que per la importància d’aquest projecte de llei s’han de portar a terme més accions que les estipulades al joc polític habitual. Per aquesta raó, des del partit es pretén sensibilitzar la població sobre els canvis que es volen introduir en aquest àmbit, ja que es veu el text com “un pas enrere en relació amb els avenços assolits”. Els socialdemòcrates opinen que amb la llei no es fa la reforma que el Govern havia anunciat, sinó que tot queda en una “reformeta”. 

Pel que fa a les manifestacions del copríncep episcopal en la diada de Meritxell, López va dir que la reacció ha estat “unànime”, però que cal no precipitar-se a l’hora de prendre possibles iniciatives, com podria ser la reforma de la Constitució. Sí que va voler deixar clar, però, que el paper que desenvolupen en casos com aquest els coprínceps “no és el que els adjudica la Constitució”.

Aquest cap de setmana –entre llamps, trons i pedregades–, he llegit, amb calma, el projecte de llei de modifi cació de la Llei de la Seguretat Social. Si hi esteu  interessats el podeu consultar al Butlletí del Consell General núm. 36/2013, de data 16 de juliol de 2013.

Després d’haver-lo llegit he de dir que em sorprenen, profundament, les declaracions que va fer a aquest diari, publicades el dia 15 d’agost, el senyor Xavier Montané, conseller general del grup parlamentari demòcrata. Fa anys que conec en Xavier Montané, a qui aprecio i considero una persona responsable i intel·ligent. Però dir que “no es pot parlar de retallades a la reforma de la Llei de la Seguretat Social” és intentar prendre’ns per innocents!

La reforma de la Llei de la Seguretat Social, proposada pel Govern demòcrata d’Antoni Martí, retalla, i retalla molt!! Per citar només algunes de les retallades –perquè n’hi ha moltes més–, les següents:

1) Suprimeix les prestacions familiars de la Llei de Seguretat Social.

Aquestes prestacions, existents a tots els sistemes de seguretat social europeus, eren molt minses, molt més petites que les de qualsevol altre sistema de seguretat social europeu. Es van crear, l’any 2008, a proposta del PS, amb la intenció que s’anessin incrementant i ampliant en el futur. Però el Govern, en lloc d’ampliar-les per ajudar les nostres famílies, s’ha estimat més suprimir-les com a dret dels assegurats i convertir-les en prestacions assistencials.

2) Retalla les prestacions de jubilació.

a) Elimina de la Llei de la Seguretat Social el complement no contributiu de les pensions, que permetia assegurar a qualsevol persona, amb 20 anys de cotització, que la seva pensió seria com a mínim equivalent al 50% del salari mínim i que aquest percentatge s’aniria incrementant en un 2,5% per cada any de cotització fins arribar al 100% del salari mínim a les persones que han cotitzat 40 anys.

b) Passa de 13 a 60 mensualitats el període mínim de cotització per tenir dret a cobrar un capital de jubilació. Això vol dir que milers i milers de persones, treballadors temporers especialment, que no hagin cotitzat a la CASS un mínim de 60 mensualitats –5 anys– no rebran absolutament res en concepte de capital de jubilació.

c) Les pensions de jubilació ja no es revaloritzaran d’acord amb l’IPC, sinó que es crea el “factor de sostenibilitat” com a índex per a la revalorització de les pensions. Això implica que les pensions s’incrementaran per sota del que s’incrementin els preus del consum, de manera que els jubilats veuran com, un any rere un altre, disminueix el seu poder adquisitiu.

3) Retalla les prestacions de la branca general.

Entre d’altres mesures, es proposa no reembossar les prestacions de cap prestador no convencional (encara que es tracti de països sense conveni de seguretat social), incrementar el copagament dels assegurats per a les despeses d’atenció sanitària o farmacèutiques, incrementar el període de carència per tenir dret a les prestacions d’incapacitat temporal (baixes per malaltia), reduir l’import de les prestacions econòmiques per baixes per malaltia o accident de treball o reduir brutalment l’import de les prestacions per invalidesa.

El Govern demòcrata d’Antoni Martí, el “Govern dels millors”, com a ells els agrada qualifi car-se, té la legitimitat democràtica (discutible, però, perquè al seu programa electoral no explicaven que volien retallar les prestacions socials) per fer les reformes que considerin convenients a la normativa de la Seguretat Social. Unes reformes que trenquen el consens, el pacte d’estat que es va aprovar per unanimitat l’any 2008 al Consell General. Tenen majoria absoluta per fer i desfer com vulguin, per retallar les prestacions i els drets socials dels ciutadans.

Però, si us plau, senyor Montané, senyors del Partit Demòcrata, no ens vulgueu enganyar: si voleu retallar, retalleu, però no ens vulgueu prendre el pèl i digueu les coses pel seu nom. Digueu que al “Govern dels millors”, com tants altres governs europeus neoliberals, us estimeu més retallar drets i prestacions socials abans d’incrementar les cotitzacions socials o destinar més diners públics (provinents dels impostos) per finançar les polítiques socials.

Perquè, en definitiva, la política neoliberal que apliqueu es tracta d’això: que els que més tenen no paguin o paguin molt poc; i als qui menys tenen, als més desafavorits econòmicament i socialment, que els bombin!

El Partit Socialdemòcrata (PS) va mostrar ahir certa desesperació amb el comportament de l'actual Govern, pel que fa al ritme pres en projectes cabdals com les negociacions amb els funcionaris per les jubilacions o el projecte de llei de l'IRPF. El primer secretari de la formació, Pere López, va lamentar la «poca transparència» i la «lentitud» de l'Executiu, que contínuament supera terminis de legislacions «cabdals» pel país. Especialment preocupat es va mostrar amb l'Impost Sobre la Renda Sobre els no Residents. López va recordar que va ser aprovat en Consell de Ministres a principis de juliol i que encara a dia d'avui no ha entrat a tràmit parlamentari. «Si hi ha algun problema amb l'IRPF, alguna incidència, que ens l'expliquin», va exigir el socialdemòcrata.

Segons López, «els ciutadans ens mereixem una explicació» en relació al silenci del Govern. Va alertar que el «retard» condicionarà el treball de l'oposició un cop tinguin el text. «Ells han tardat dos anys en fer el projecte de llei, ara no ens podran demanar que nosaltres enllestim el nostre treball en dos dies», va manifestar, tot apuntant que es tracta d'una legislació que s'haurà d'aprovar ja l'any vinent. Des del PS van assegurar que el retard i silenci del darrer mes denota «poc rigor», «poca seriositat» i «poc encert en un projecte tan important com aquest».

Cada cop menys transparència / El primer secretari del PS va exposar que la conducta de l'Executiu amb l'IRPF és similar a la duta a terme amb les negociacions amb els funcionaris pels complements de jubilació, i també amb l'afer de les dades fetes públiques a la pàgina web de la CASS. Són comportaments que denoten «poca transparència del Govern», una situació que cada vegada va a més, segons López, i que els priva de desenvolupar correctament la seva tasca d'oposició.

En el cas de les negociacions amb els funcionaris, es tracta «d'un altre dossier fora de termini», tenint en compte que s'allargarà fins setembre –estava previst pel juliol–, i molt opac, que no permet als socialdemòcrates conèixer quin és l'estat actual de les negociacions.

En relació al tema de la CASS i la seva pàgina web, els socialdemòcrates van mostrar indignació per la manca de resposta a la desena de preguntes que van interpel·lar al Govern, per tal de poder fer valoracions i conèixer de primera mà què va passar exactament.

López va lamentar que el seu partit s'hagués d'informar a través dels mitjans de comunicació de les accions preses al respecte, com la rescissió del contracte de l'empresa que gestionava el portal. «S'ha generat molta alarma social amb aquest tema, només demanem que ens responguin les preguntes per poder fer valoracions», va manifestar el socialdemòcrata, que va afegir que considera «excessiu» que s'hagi optat per una compareixença pública a la Comissió Legislativa, per part de la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, prevista per dimarts vinent.

Sense deixar la CASS, López va informar que el PS farà «un volum important d'esmenes» a la nova llei de la Seguretat Social.

Regular el dèficit, precipitat / Finalment, des del partit es va valorar ahir la llei per limitar el dèficit de les administracions públiques, que elabora el grup parlamentari Demòcrates per Andorra. López va definir aquest projecte com «precipitat», tenint en compte que es desconeixen els ingressos que el nou marc tributari generarà al Govern, a mig i a llarg termini. El socialdemòcrata va lamentar que es tiri per aquesta via de «polítiques d'austeritat», i més tenint en compte que són models que han fracassat a països veïns, va recordar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va acusar ahir el Govern d’actuar amb “poca transparència” en “els dossiers clau”, com per exemple el futur IRPF, l’afer de les contrasenyes d’accés a la web de la CASS i les negociacions per a la reforma del sistema de jubilacions dels funcionaris. Per a la formació, aquesta situació és greu perquè “parlem de temes en què els ciutadans mereixen tenir més explicacions”.

Així, d’una banda, López va lamentar que, des del Govern, no s’ha respost encara a les preguntes escrites fetes pel grup parlamentari sobre l’afer a la CASS i, en especial, haver de conèixer “pels mitjans” les decisions preses sobre l’assumpte. “No tenim cap explicació sobre l’abast de l’incident”, va apuntar, per després confiar que la compareixença de la ministra, Cristina Rodríguez, la propera setmana serveixi per esvair els dubtes.

El primer secretari socialdemòcrata també va posar en relleu “les setmanes” que han passat entre la presentació de les línies mestres de l’IRPF sense que el text arribi al Consell. “Com a partit, volem fer la feina ben feta i ens agradaria poder tenir el text”, va apuntar, per preguntar després si el retard té lloc “perquè hi ha algun problema”, tot recordant que “durant els dos darrers anys no hi ha hagut serietat amb aquest projecte que DA no portava al programa electoral”.

El tercer punt on a parer del PS falta transparència són les jubilacions dels funcionaris. “També anem fora de terminis i de calendari”, va indicar López, que va assegurar que aquesta manca d’informació “dificulta la nostra activitat política”.